21.12.06

Per ser voluntaris, GRÀCIES

(foto: Francesc Castellà)
L'acte d'homenatge i agraïment als voluntaris i voluntàries de Mataró celebrat avui a la capella de l'Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena ha sigut senzill, emotiu i sincer, com la tasca voluntària que desenvolupen tots i cadascú del centenar de persones que s'hi ha aplegat.
A partir de dues experiències personals i la narració d'un conte hem pogut compartir diferents històries d'entrega, de donació i solidaritat. En definitiva històries amb un comú denominador de les vides dels voluntaris que han participat.
Aquestes són històries de vides reals i no de "telenovela". Històries on el donar sense esperar res a canvi, l'entrega solidària, i la dediacació cap als altres prenen sentit.
El voluntariat és una de les prioritats de l'Agenda local per la solidaritat. Que vol impulsar no només en quantitat els voluntaris de la ciutat, sinó també en qualitat el procés d'acompanyament d'aquests: informant, motivant, i formant cadascú dels ciutadans que decideixin dur a terme aquesta experiència personal.
L'acte ha acabat amb un petit detall que preten recordar el reconeixement de la ciutat a cadascuna d'aquestes persones voluntàries.

19.12.06

Un nou equipament per a persones amb discapacitat

(foto: capgròs)


Avui la Fundació GIMM i l’Ajuntament de Mataró hem signat un conveni d’intencions, per cedir aquesta entitat l’equipament de la planta baixa de la futura construcció dels pisos del c. Núñez de Balboa destinats a persones amb discapacitat.
Aquest equipament innovador serà el primer en funcionar a la ciutat de Mataró i comarca. Recordo la primera vegada que vaig sentir parlar d’aquest projecte, ara fa uns tres anys, quan alguna altra població del Maresme s’havia ofert per emplaçar aquest servei. Així que vam fer el possible perquè aquest nou servei social es quedés a Mataró. El segon repte era com es pagava tot això. L’Ajuntament cedia gratuïtament el solar però qui finançava la totalitat de la construcció?
Amb una jugada d’encaix perfecte vam proposar la possibilitat de construir pisos adaptats per a persones amb discapacitat on els baixos s’utilitzessin com equipament per aquest nou centre de teràpia ocupacional.
El nou centre de teràpia ocupacional permetrà treballar amb profunditat la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat física. Aquest projecte s’emmarca en la prioritat de les polítiques socials: l’atenció a les dependències i el futur Pla d’accessibilitat universal que ha de ser l’eina a nivell local que promogui la igualtat de drets de les persones amb discapacitat respecte la resta de ciutadania.

Inserció laboral en el camp social




Avui amb la companya Alícia Romero hem repartit els diplomes en la cloenda del taller ocupacional dels serveis sociosanitaris. Es tracta de formació ocupacional organitzada per l’IMPEM en el sector emergent dels serveis a les persones.
Això és així per les necessitats socials existents i perquè els governs socialistes han impulsat lleis a Catalunya i Espanya que permetran la creació de nous llocs de treball. Concretament es preveu que amb la llei de serveis socials es creïn 53.000 nous llocs de treball i amb la llei de la dependència uns 300.000 a tot l’estat.
Per tant la transcendència d’aquestes noves lleis socials no està únicament en la resposta a les necessitats històriques de serveis socials, sinó que també la trobem en la creació d’ocupació d’una forma important.
Com sigui les 24 dones que han fet el taller ocupacional trobaran feina aviat. No tinc cap dubte. Cal destacar la important tasca que està desenvolupant l’IMPEM en aquests processos de formació. Al final és l’Ajuntament qui forma unes persones per després d’altra banda ofertar uns serveis d’atenció al domicili que faran aquestes mateixes professionals. És un cercle força interessant en el que quan millor formació es faci millor serà la qualitat dels serveis socials públics.

18.12.06

Baron alcaldable

(foto:Quico Melero)

L'assemblea local del PSC ha escollit Joan Antoni Baron com a candidat de les properes eleccions municipals del 27 de maig. El procés per escollir el candidat socialista ha estat molt clar i el recolzament de l'assemblea ha sigut total.
En Joan Antoni es presentarà a les eleccions com un candidat avalat per la feina feta. Per la seva obsessió pel treball de tots els ciutadans i ciutadanes i la qualitat dels espais on viuen: "Mataró una ciutat per viure-hi i treballar" i la seva altra obsessió per les polítiques socials i perquè ningú quedi exclós de les oportunitats que genera la ciutat: "Que tot Mataró sigui Mataró".

Però també cal destacar l'estil i la manera de fer les coses. Escoltant la gent des de la poximitat, establint diàleg i debat ciutadà quan convé i rectificant quan hi ha errors. Aquesta és la seva manera de fer. Una manera diferent del estereotip polític que corre per la nostra societat.
D'en Joan Antoni destacaria la seva capacitat de treball. Com ha dit ell avui "estic a la disposició dels ciutadans les 24 hores del dia dels 365 dies de l'any". La seva tossuderia i empeny de no deixar cap serrell i aprofundir en tot el que calgui.
Però sobretot el que el fa un bon polític és la seva manera de ser. És una persona bona. No confondre amb bona persona, que d'aquests hi ha molts. I aquestes qualitats personals traspuen en la seva tasca de governant i en la manera de fer política.
Com ha recordat ell mateix aquest vespre ningú regalarà res i la carrera cap al govern de la ciutat, que ja ha començat, no estarà absenta de dificultats i mentides -com fa poc algú ja ha escampat-. I a part dels adversaris polítics la confiança pot ser un enemic que només es pot combatre amb l'especialitat de l'alcaldable: el treball del dia a dia.

17.12.06

Enlleura't estrena nou equipament juvenil

Ahir inauguràvem el nou equipament de joves de la Llàntia al carrer Teià. Uns nous espais dedicats als joves que substitueixen els que estan a punt de desaparèixer al carrer la Boixa amb motiu de les actuacions de millora urbana que s’estan fent en el barri.
Aquest nou equipament és fruit de la voluntat del govern municipal, de la demanda històrica de l’Associació Enlleura’t i s’emmarca en el Pla Jove amb la idea de crear a la ciutat una xarxa important d’equipaments juvenils, on adolescents i joves puguin trobar una oferta variada d’activitats i aquest espais es converteixin en veritables referents.
No hi ha dubte que amb aquest nou espai al carrer Teià Enlleura’t podrà desenvolupar més activitats i amb millor qualitat en els àmbits d’espai jove, oci nocturn i les diferents activitats d’educació en el lleure que l’entitat pugui programar en un futur.
La inauguració ve tot just després que Enlleura’t hagi celebrat el X aniversari el 8 de desembre. I sembla que va ser ahir quan alguns joves teníem les primeres reunions amb l’Ajuntament per tirar endavant aquest nou projecte d’educació en el lleure: en Manolo, la Montse, en Diego, la Sara, la Nuri en Paco, la Carmen, la Isa o el mateix Pere –los “viejos rockeros nunca mueren”- que precisament va intervenir en els parlaments com a responsable de l’entitat. Després una nova generació ens va seguir : en Solís, en Rafa, en Frank, la Maria, en Javi o la Cristina , que no s’enfadi ningú si no el cito, però és que han passat 10 anys i l’edat no perdona!
Enlleura’t ha fet un salt de gegant amb aquest nou equipament. Aquests espais han de permetre consolidar un projecte fort d’educació e el lleure per a joves i adolescents del barri. Ha de ser un espai referent per aquests “chavals”, on sàpiguen que allà trobaran amics, companys i els monitors adults com a referents educatius.
Deixem enrera 10 anys dels antics locals amb espais reduïts, amb el futbolí vell, amb tants records i tants joves que han passat. Sens dubte aquest casal ha deixat petja en aquesta generació jove.
En un moment on els esplais i el moviment d’educació en el lleure no travessen els millors moments l’Associació Enlleura’t té el doble repte de consolidar un projecte que ja ha passat la seva infància - diguem-ho així d’aquests 10 primers anys de vida- i per altra demostrar que l’educació en el lleure de infants i joves no ha passat de moda i esdevé una necessitat en la nostra societat.
En definitiva es tracta del lema d’Enlleura’t: “Joves lliures, ciutadans compromesos”

14.12.06

Els Pastorets de Mataró





Enguany es commemoren els 90 anys dels Pastorets de Mataró. Déu n’hi do el llarg trajecte d’aquest espectacle que enfila el centenari en un bon moment de forma.
Per celebrar aquests aniversari s’ha fet un acte en el saló de sessions de l’Ajuntament que s’ha omplert de gom a gom. L’amic Toni Cabré ha estat l’encarregat de la conferència. Els Pastorets “és teatre de debò” ja que possibilita i acosta la gent al món del teatre. Aquesta va ser la història personal d’en Toni, igual que la d’altres mataronins, quan ja d’adolescent va tenir el primer contacte en la Sala Cabañes.
En Cabré ha definit els Pastorets de Mataró com un “ecosistema teatral” on les persones i els diferents aspectes teatrals conformen aquesta vida artística.
La capacitat dels Pastorets de ser teatre popular, d’oferir creació artística, i de promoure la democratització cultural fan d’aquest espectacle quelcom viu que es regenera contínuament i d’aquesta manera no pot morir. Per això els Pastorets travessen un bon moment i es posicionen en la ciutat com un element cultural que li dóna prestigi i desenvolupa un aspecte teatral molt nostre.
En Toni Cabré ha acabat com no podia ser d’una altre manera, tant per dates com per l’objecte de la conferència, fent la carta als reis. I una de les peticions fetes ha estat que pel centenari l’espectacle es pugui celebrar en el nou teatre. En aquesta línia l’alcalde ha explicat que es situa la voluntat política i que ja s’han fet els primers passos.
En els parlaments també ha intervingut l’Imma Llorens, presidenta de la Sala Cabañes per definir els nostres pastorets com el conjunt de persones i el projecte que representa aquest repte viu.
Personalment, fa molts anys que no hi vaig als Pastorets, bé diria que des de la infància, enguany pot ser una bona edició per retornar-hi i acompanyar tota la gent que amb il·lusió i entusiasme fan possible que els Pastorets de Mataró caminin decididament cap als cent anys.

13.12.06

Santa LLúcia



Avui fa 65 anys que es va fundar l’ONCE. Podríem dir que els valors i la missió encara continuen vigents tot i l‘avenç social que s’ha produït al llarg d’aquests anys. La voluntat de millorar la vida de les persones amb dèficits visuals i posteriorment amb discapacitats en general va ser el que va moure el naixement d’aquesta institució.
Avui l’ONCE és una entitat de primer nivell amb una estructura i organització extraordinàries, però que compleix fil per randa allò pel que fou creada. Estem davant una gran empresa que ofereix insrció laboral a persones amb discapacitat- enguany més de 4.000 nous llocs de treball-, i alhora és una organització social que a través de la seva fundació ofereix un ventall important de recursos de qualitat per les persones amb discapacitat.
Des dels seus orígens l’ONCE ha perseguit la normalització de les vides de les persones amb ceguesa. Que siguin ciutadans com la resta ni més ni menys. I per això i especialment en aquella època calia una transformació radical de la societat. Avui ens acostem més aquella societat utòpica que van pensar els seus fundadors i a curt termini les dues lleis socials aprovades la de la dependència i la de serveis socials de Catalunya ens n’aniran acostant.
L’Agència de Mataró ho ha volgut celebrar amb un dinar de germanor amb tots els seus afiliats i treballadors com és tradicional. Penso que a Mataró tenim un equip molt vàlid i engrescat amb un director jove al capdavant, en Santi Liébana, que va substituir fa poc de més d’un any a en Pedro Curado, un home vital i positiu.
Bona feina la de la nostra agència local que cal reconèixer i agrair.

10.12.06

Setmana dedicada al Voluntariat a Mataró


(foto: Simó Gràcia)

El passat 5 de desembre es celebrava el dia del Voluntariat. Per segon any consecutiu a Mataró no hem volgut deixar passar aquesta commemoració. Enguany la Fundació Hospital i altes entitats que conformen la comissió de Voluntariat en el marc de l’Agenda per la Solidaritat Local hem volgut dedicar-li la setmana que entra.
Dels dies 11 al 17 de desembre trobarem diferents activitats amb la finalitat d’explicar, fer pedagogia i conscienciar sobre la importància del voluntariat. Activitats per totes les edats com contes, conferències, o tallers de ioga. S’ha volgut incidir en la comunicació del voluntariat per això l’agenda de cites amb diferents mitjans de comunicació al llarg de la setmana és important.
El voluntariat s’ha volgut destacar perquè és una de les prioritats que es va marcar l’Agenda per la solidaritat local, entenent que si es vol millorar la solidaritat i les xarxes socials entre la ciutadania de Mataró una de les claus per aconseguir-ho precisament és el compromís voluntari.
El voluntariat com acte de donació i entrega sense res a canvi és insubstituïble. Ni les administracions públiques ni cap institució pot fer aquest paper. Però tampoc es pot fer servir el voluntariat com una tasca substitutiva de la labor professional. Cada voluntariat sigui del tipus que sigui (social, cívic, cultural...) és únic i importantíssim. I precisament en aquesta peculiaritat, en aquest valor afegit rau la importància del ser voluntaris, que sumant i complimentant-se amb els serveis públics i la tasca del tercer sector permeten anar teixint cohesió social. És per això que el voluntariat real es dóna en unes determinades circumstàncies i fets que el promouen però sobretot amb persones que escullen diferents opcions per ser voluntaris d’una forma lliure i compromesa.
Volem que aquestes celebracions acabin amb una acte festiu i de reconeixement i homenatge a tots els voluntaris i voluntàries de Mataró.
És el mínim que la ciutat pot fer ells i elles: Per ser Voluntaris Gràcies.

1.12.06

Dia Mundial de la SIDA

Han passat més de vint i cinc anys dels primers casos diagnosticats de SIDA i avui la malaltia segueix sent incurable. Durant aquest temps la pandèmia s’ha endut ja la vida de més de 19 milions de persones, amb l’altre conseqüència catastròfica que és deixar més de 14 milions de nens i nenes orfes.
El problema de la SIDA és un problema global i que per afrontar-lo es necessita de les polítiques de salut i solidaritat de tots els estats i de les institucions a nivell mundial. Es necessita de compromisos polítics per tal d’actuar urgentment vers els milions de persones que estan patint la malaltia primordialment a l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Però el problema de la SIDA també és local i afecta ciutadans que ja han estat diagnosticats i d’altres que corren riscos de contagiar-se.

Per això i seguint les recomanacions de les darreres jornades celebrades a Mataró de la Xarxa de Sida i Món local, l’Ajuntament de Mataró ha posat en marxa un Pla d’actuació local de lluita contra la SIDA. Aquest pla recull una sèrie d’accions a dur a terme per tal de frenar l’aparició de nous contagis i vetllar perquè les persones portadores del VIH estiguin millor ateses i no pateixin cap discriminació social pel fet de patir la malaltia. El pla suposarà millorar la coordinació entre els diferents recursos assistencials: atenció primària, hospitalària i sociosanitària. També es prioritzaran les campanyes de prevenció de la malaltia i sensibilització a la població.
El pla també preveu que les persones afectades puguin disposar d’una cartera de serveis sociosanitaris que s’ajusti a les seves necessitats, així com d’altres recursos de inserció sociolaboral que facin front a les situacions de discriminació i estigma social que encara avui es produeixen.

Sorprenentment fent els estudis diagnòstics del Pla una de les conclusions que s’ha arribat és que ha hagut una baixada de guàrdia de professionals i de la població en general, segurament perquè els darrers tractaments han reduït de forma important la mortalitat i pot existir la falsa percepció que avui és una malaltia crònica. Per això cal reforçar la conscienciació de la població i la prevenció.
Així el lema del manifest del dia mundial de la SIDA d’enguany és “Aturem la SIDA. Tu pots” fent una crida a la responsabilitat que tenim tots i totes.

30.11.06

Activitats formatives sobre els infants



Avui ha començat el segon cicle d’Activitats formatives sobre els infants. Es tracta d’una sèrie de conferències i taules rodones adreçades a les famílies i els professionals de l’àmbit de la infància amb l’objectiu de donar eines i suport en les tasques de criança i educació dels menors.
L’any passat encetàvem aquest cicle gràcies a l’empenta d’uns professionals. L’Anna Brun, en Santiago Batlle i en Jordi Font es van posar en contacte amb l’Ajuntament per tal de tirar endavant aquesta proposta. No vam dubtar ni un segon en entomar-ho conscients de la importància de treballar conjuntament amb les famílies i tècnics. Cal agrair aquests professionals la iniciativa que van tenir i el fet de col·laborar desinteressadament en un projecte com aquest.

Enguany el segon cicle ve marcat per la propera aprovació del pla integral per la infància i les famílies abans d’acabar l’any. Una eina que disposarà la ciutat de Mataró per donar suport a les famílies i possibilitar que els infants visquin millor la seva condició de ciutadania –amb els seus condicionants però com la resta de ciutadans- i el seu desenvolupament i creixement personal.
Aquest pla neix com a proposta del govern municipal donat l’augment de població infantil dels darrers anys i els canvis de les estructures i relacions familiars. El pla serà una bona eina per millorar i incrementar actuacions com les que avui hem posat en marxa amb aquest cicle.

29.11.06

De Montilla President a President Montilla




José Montilla ha pres possessió com 128 è President de la Generalitat de Catalunya. Les manifestacions, cassolades i senyeres amb crespó negre per expressar aquesta “falta d’ètica” han anat a menys tot i que incomprensiblement encara hi ha gent que li fa mal que el president es digui José. I aquesta gent no vol entendre que es diu José perquè va néixer a Còrdova i viu a Catalunya sentint-se català de ple dret. Bé no hi ha millor pedagogia per aquests que el dia a dia d’un president que es diu José.
Montilla encapçala un govern que ja des del principi deixa constància de la discreció i seriositat per la manera com s’han fet les coses. Humilitat, treball i bon govern són els valors que ofereix i que d’alguna manera responen a les expectatives de la ciutadania.
En un moment on cada dia creix el desencantament cap a la política i on la “classe política” cada vegada està més allunyada de la societat, o això és almenys la sensació que té la majoria, es necessiten dels valors que anuncia Montilla.
Tinc la sensació que Montilla s’anirà fent com un líder cada vegada més potent, i que situarà la política allà on li correspon amb el seu dia a dia d’eficàcia i proximitat.
Només cal que veiem els resultats electorals d’Holanda per veure possibles riscos de futur, on els partits tradicionals i rivals ni tan sols sumen per formar govern i l’extrema dreta i extrema esquerra han crescut de forma important. Montilla ja ha deixat clar que si aquesta oportunitat de govern d’esquerres no funciona la gent ens situarà fora d’òrbita per un temps llarg i amb raó.
Estic convençut que Pepe Montilla no només governarà bé, sinó que marcarà la presidència amb un lideratge progressivament fort i que situarà algunes de les coses desencantades allà on correspon.

28.11.06

Prevenció de drogues i adolescència


Avui l’Ajuntament de Mataró conjuntament amb d’altres 140 ajuntaments i la Diputació de Barcelona hem constituït la Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències. Es tracta d’una nova xarxa que ens permetrà compartir, millorar i créixer en les polítiques locals preventives del consum de drogues. Una vegada més la Diputació posa a disposició de l’Ajuntament més recursos i eines per abordar una problemàtica en creixement i que els ajuntaments han de fer : la prevenció, cosa que molts històricament portem fent.
La persona convidada per cloure l’acte ha estat Vittorino Andreoli, Director del Departament de Psiquiatria de Verona i autor del llibre “Carta a un adolescente” . Penso que ha encertat de ple la seva intervenció al centrar-se en els adolescents. Ja que si hi ha una etapa on s’ha de prestar especial atenció en la prevenció de consums és aquesta que en els darrers anys ha experimentat un creixement important sobretot en el consum de cannabis i en l’edat d’iniciar-se.
L’adolescència és el camí d’una identitat de l’infant cap encara no sé sap què. És una etapa d’iniciació en moltes coses. Per tant no ens ha de sobtar la relació entre els adolescents i les drogues. La metamorfosi física dels adolescents sintonitza amb la metamorfosi que es produeix en els consums de drogues, quan minuts després d’haver pres comencen els efectes. Aquests efectes és el que els atreu i no pas el plaer de consumir.
El segon concepte del que ha parlat Andreoli és el d’heroi. Perquè l’adolescent no agradant-se a si mateix i sense tenir la percepció de ser útil necessita fer d’una gran acció per ser heroi. Si això ho traslladem als consums serà més heroi qui més quantitats consumeixi i el que més riscos pugui assolir. Amb la perillositat que això comporta. De fet la primera causa de mortalitat en els adolescents és el suïcidi.
El tercer concepte tracta del temps del adolescent. Quasi bé per aquests no existeix ni el passat ni els parents més directes que no han conviscut amb ells: “Pff! He d’anar a l’enterrament de l’avi? “ El futur tampoc es planteja en un camí de metamorfosi que no sabem on arribarem. Només existeix el present cada cop amb més enfortit per la nostra societat : “tot a temps real” i la immediatesa.
Andreoli ha acabat parlant de l’autoritat, lideratge i carisma dels adults vers els adolescents i de la necessitat de “comprendre millor l’adolescent, per comprendre millor els seus consums de drogues”. I així segur que els podrem ajudar.

Pluralisme religiós

El passat divendres 24 de novembre la FEMP organitzava una jornada sobre “Pluralisme religiós i ciutat” a la qual van convidar l’Ajuntament de Mataró a participar en una taula rodona.
Em va tocar anar –amb molt de gust- tot substituint l’alcalde que finalment no hi va poder assistir. Vaig centrar l’exposició simplement amb el que ens demanaven: explicar l’experiència de Mataró amb el tema de les mesquites.
Vaig començar la intervenció emmarcant el fenomen religiós així com d’altres (immigració) d’un abast global però d’un impacte absolutament local. Així qui s’en ocupa és el govern central, però és en els nostres barris on funcionen els espais religiosos. La plurireligiositat igual que altres pluris : lingüisme, cultural... és el que caracteritza les nostres ciutats en aquest moment de canvi. Però que a ningú se li escapi que aquesta diversitat que és positiva alhora genera conflictes.
Vaig explicar que en el cas de Mataró l’any 2002 hi havia dues mesquites que no complien cap tipus de normativa, i que els espais de 80 m. quadrats podien donar resposta a les necessitats de l’any 97 però no a les d'aquell moment.
El fort creixement de immigració –arreu- es dóna entre els anys 2000 i 2004. Per tant una de les claus d’èxit per buscar solucions va ser la política d’anticipar-se de l’Ajuntament per solucionar la situació de forma activa. A mesura que passa el temps aquestes situacions són més difícils de solucionar (Premià de Mar – amb el risc de que apareguin ultra dretans i xenòfobs-, Badalona, St. Boi)
En el cas de Mataró la búsqueda del consens social i polític va estar l’altre clau d’èxit. Es van buscar solucions acceptades per totes les parts: associacions culturals islàmiques, associacions de veïns, comunitats de veïns més directament implicats, grups polítics...
També va ser important el context amb el que es va donar la situació: amb un Pla per la Nova ciutadania recentment aprovat i un pacte polític signat.
Tot i així en el seu moment no van faltar les veus crítiques –per part d’alguns “autòctons”- perquè els emplaçaments eren en polígons industrials. Després de quatre anys i vista la situació el temps ha acabat avalant la decisió pressa.

26.11.06

Una bona mostra d'entitats


La Mostra d’entitats celebrada aquest cap de setmana ha representat una acció pedagògica per explicar a la ciutadania “qui són” i “què fan” les entitats, però també una acció de sensibilització i compromís.
Per totes les ciutats és important tenir un bon teixit social. És a dir, entitats i institucions amb objectius i finalitats diferents però que tenen en comú la capacitat d’aglutinar gent i fer que aquesta es relacioni. Per una ciutat mitjana com Mataró aquest teixit social esdevé primordial alhora d’establir xarxes de relacions humanes, que al final ens condueixen cap a la cohesió social. I l’acció conjunta entre aquest teixit i l’administració pública és el que anomenem en argot de serveis socials el treball comunitari. Les poblacions més petites quasi sempre ho tenen resolt per la facilitat de relació entre els seus ciutadans. I les que són molt grans han de cercar fórmules més complexes.
Així que un teixit social com el que s’ha aplegat en aquest esdeveniment ens indica de la riquesa social de la ciutat. Amb la seva diversitat, amb els seus punts forts i febles, amb els seus personalismes, però també amb la seva tasca imprescindible per la ciutat. Així és la realitat social de la nostra ciutat.
El valor de les més de cent entitats que han participat en la mostra ve tant per la construcció de ciutat que representen, com per la riques associativa i sectorial alhora –esports, cultura, benestar...- i també pel que significa com a canal de participació ciutadana.
La mostra d’entitats del cap de setmana ha estat un èxit en tots els sentits, com també és un èxit la mostra de treball d’aquestes entitats en el seu dia a dia al llarg de l’any.

21.11.06

Fenomen Fito & fitipaldis


(Increïble interpretació del tema "Abrazado a la tristeza" d'en Fito, tot solet)

He salido a la calle abrazado a la tristeza,
vi lo que no mira nadie
y me dio vergüenza y pena,
los llantos desconsolados
que estrangulan las gargantas
Los ancianos encorvados parece que la tierra los llama

La justicia esta arrestada por orden de la avaricia
el dinero que te salva
es el mismo que asesina
no me des mas esperanzas
se que todo son mentiras
sacos llenos de agujeros para guardar la alegria

me da pena que se admire
el valor en la batalla
menos mal que con los rifles
no se matan las palabras
menos mal que con los rifles no se matan las palabras.


El Rock m’agrada. És la meva música. I si un grup al llarg d’aquests anys ha estat el meu preferit sens dubte aquest és Platero y tu. El quartet de Bilbao que reivindicaven fer rock sense “ser americans” i que van començar a tocar als “garitos” i festes de Bilbao cap als finals dels 80. Per mi ha estat el millor grup espanyol de rock del s.XX tot i no ser una banda coneguda. L’evolució musical va ser increïble. Els directes de Platero eren pur rock and roll amb un so perfecte, que et feien disfrutar dels concerts com si els temes fossin reproduïts pel millor equip de so. Encara recordo quan els vam anar veure per primer cop cap a principis dels anys 90 amb l’amic Pere Masramon entre d’altres. No érem més de 100 persones en aquell “antro”. Anys Més tard a Zeleste Platero i tu omplia de gom a gom. El grup s’anava fent més conegut.
Després del final de Platero y tu (2001) Adolfo Cabrales “Fito” va continuar amb la banda que havia format l’any 1998: Fito& Fitipaldis. Una banda també rockera però amb més estils afegits del blues, swing...
Com deia he vist Fito tocant per 100 persones i ara que bé al Palau Sant Jordi em diuen que s’han esgotat les entrades. I el mateix ha passat a València i Madrid on s’ha hagut de programar dos concerts nous.
Penso que estem davant un fenomen musical nou. Fito està recollint els fruits de molts anys de treball i talent musical. I no penso que s‘hagi tornat comercial o que sigui un venut com ha titllat algun sector explaterista. Simplement es tracta de l’evolució de l’artista.
Gràcies Fito perquè has possibilitat que la bona música arribi a molta gent.

20.11.06

Esquizofrènia

El passat 19 de novembre es va celebrar a l’Hospital de Mataró la X Jornada de Serveis de Psiquiatria d’Hospitals Generals. Cal agrair al Dr. Cañete i al seu equip de salut mental la dedicació i organització d’unes jornades que s’han fet en un territori històricament amb molts dèficits de serveis pels malalts mentals, però precisament en un moment en que s’està avançant de forma important en la millora de dispositius: ampliació de l’Hospital, una àrea bàsica de salut mental i el futur equipament de Cabanellas.
La jornada es va centrar en l’esquizofrènia: integració i continuïtat terapèutica. Per tant es va tractar l’abordatge de l’esquizofrènia des d’una perspectiva integral, des de les fases inicials fins la rehabilitació i la integració social, i tot això amb una perspectiva de continuïtat assistencial.
Justament això és el que estem treballant amb el futur projecte Cabanellas. Un equipament que es centrarà en l’atenció al malalt mental d’una forma continuada i integrada. Combinant tant els serveis socials com els serveis de salut i posant a disposició de les persones que ho necessiten per tal que aquestes visquin amb la màxima normalitat en la nostra societat.

És sens dubte un projecte innovador, amb una forma de treballar també nova ja que ens posem d’acord diferents administracions (autonòmica i local) i diferents àmbits (salut, benestar, inserció laboral).
Aquesta valentia en la forma d’afrontar els reptes dels malalts mentals en el nostre territori, és fruit de la voluntat política del Govern de Catalunya per dotar-nos de serveis que ens mancaven:
- Nous llits d’aguts.
- Nous equipaments pels diferents centres de salut mental.
- Nous llits de subaguts.
- Nous llits d’alta dependència.
- Una nova unitat de rehabilitació (centre de dia).
- Una nova llar-residència.

Durant la jornada van intervenir diferents professionals dels Hospitals de Catalunya, però vull destacar la intervenció de l’escriptor i periodista Ricard Ruiz Garzón –col·laborador del Periódico entre d’altres-. En Ricard a través de la seva obra literària explica què és l’esquizofrènia i ho fa a través de 15 històries reals i amb un llenguatge entenedor a l’abast de tothom, cosa que és d’agrair perquè sovint quan es tracten aquests temes es fa des del punt de vista professional i científic. Las Voces del laberinto ens permet endinsar-nos en les ments d’aquests malalts per comprendre la seva situació. I ho fa a més tractant l’esquizofrènia d’una forma real, ajustada i eliminant prejudicis que hi ha sobre aquesta malaltia. L’estructura de l’obra coincideix amb el tractament positiu que li vol donar l’autor a l’esquizofrènia: el primer bloc el brot, el segon és l’estigma i el tercer el despertar. Les sortides i les solucions.
Cal agrair la participació d’en Ricard Ruiz així com la dels professionals que van assistir a la jornada, perquè gràcies a ells s’ajuda millor les persones amb esquizofrènia i es va forjant una societat que ha estat molt injusta i maltractadora amb les persones que han patit aquesta situació.

17.11.06

Masies de Voltregà i Mataró

Avui la gent gran de Masies de Voltregà ens ha tornat la visita que vam fer a Osona fa unes setmanes els casals de la Gent Gran de l’Havana i Pla d’en Boet. Es tracta d’un programa de Diputació de Barcelona que impulsa Turisme i Benestar social amb l’objectiu de propiciar xarxes i intercanvis amb la gent gran i alhora fomentar el turisme intern.
Ho ha explicat el diputat Esteve Terradas quan s’ha referit al tipus de turisme que es pretén impulsar: de caps de setmana, de conèixer coses concretes dels municipis catalans, ja siguin paratges naturals, obres monumentals o restaurants.
L’experiència ha estat d’allò més positiva i tant la gent gran de Masies com la de Mataró es mostraven molt satisfets. Estic convençut que aquest intercanvi ens deixa llaços d’amistats i fraternitat entre ambdues localitats.
Precisament aquest cap de setmana l’enfrontament d’hoquei del Mataró és contra el St. Hipòlit de Voltregà. Això ha servit per fer una mica de broma entre els alcaldes per reivindicar un 2 a 5. Evidentment cada alcalde escombrant cap a casa.

Joan Bigorra


Vaig conèixer en Joan Bigorra en reunions que fèiem amb comerciants i veïns del centre per tal d’abordar la situació de les persones indigents fa tres anys
A partir d’aquelles reunions la relació amb en Joan era de proximitat. Quan tenia qualsevol tema municipal a plantejar no dubtava en adreçar-se a mi. Curiosament amb en Joan ens creuàvem cada dia, dia sí dia també, a ¾ de 9 del matí. Ell anava a deixar la seva filla a escola i jo els meus. Aquesta trobada de segons, però diària, de dir-nos Bon dia era una rutina.
Precisament aquesta setmana que hem conegut la tràgica mort del indigent de la plaça les Tereses en Joan també ha mort.
Segurament el fet de veure’l sempre acompanyant la seva filla, el fet de ser tan jove, i el fet de que cada ens vèiem és el que et fa viure aquesta pèrdua com una cosa extraordinària.
Sabem que la mort forma part de la vida i que és una cosa normal. Però quan aquesta fa presència en els éssers més propers i estimats i/o en casos que trenquen una estipulada normalitat (llarga malaltia, vellesa...) la mort ens sucumbeix.
Quan veus nens petits pel mig... és terrible.
Només desitjo que la seva família –sobretot la petita- superin aquesta situació i puguin tirar endavant.
Pel que fa en Joan tard o d’hora ens hem de veure fruit d’aquesta naturalitat de la vida que és la mort.

16.11.06

Barris i immigració



Sota aquest títol la FAVM ha centrat unes jornades de treball i reflexió, que malauradament per tot el que tenen d'important i transcendental pel futur la resposta dels inscrits ha estat baixíssima. Almenys avui que era el primer dia a la sala d’actes del centre cívic no érem més de quinze persones.
Ha presentat les jornades la companya i recent electa diputada Consol Prados. Ella coneix perfectament el tema no només perquè va ser la Secretària de Immigració del darrer Govern de la Generalitat de Catalunya,sinó perquè també va ser regidora de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró. Per això quan ha parlat de la importància de les polítiques de proximitat (barris, escola, CAP, comunitats...) sap ben bé de que es parla.

La ponència ha anat a càrrec de l’antropòleg Luis Miguel Narbona per explicar el concepte CIUTADANIA. Per ser “ciutadà” un ha de voler ser-ho conscientment, a diferència de la “nacionalitat” que et ve donada pel lloc de naixement. La ciutadania és el que fa pertànyer a una persona al grup. Per tant darrera d’això trobem conceptes fonamentals com la responsabilitat, la consciència i la justícia social.
Narbona ha fet una molt bona exposició antropològica quan ha centrat per exemple les diferències entre ciutat i poble-aldea. En l’àmbit rural no hi ha possibilitat de “ciutadania”. O ets del poble “de tota la vida” o ets de fora. En canvi les ciutats per les seves sinèrgies i dinàmiques permeten la diversitat (idees, religions, gent...), la barreja, la mobilitat social, el dinamisme social, cultural i econòmic. I la llibertat.
Narbona ha fet un repàs a l’evolució del concepte al llarg de la història per arribar als moments actuals en els que ha destacat la crisi/ transformació del concepte Estat-Nació. I ha apuntat algunes de les causes:


1. Globalització.
2. Moviment de les persones i tràfic de la informació cada vegada és més senzill.
3. La creació de la UE.
4. Les llibertats.


Interessantíssim i per fer-hi pensar i reflexionar una estoneta. Que ja va bé perquè amb el tema de immigració tan els mitjans de comunicació com les institucions en general funcionen sovint sota el principi acció-reacció.
Ha acabat amb una cita de Martin Luther King: “Els drets postergats són drets derogats”.
“Segons la societat que construïm... avui que a Girona un 21% dels nadons que neixen són fills de immigrants d’aquí 18 anys votaran una cosa o una altre.”

cent post i un any

14.11.06

PERSONES

Vull que serveixi aquest post com a record de la persona morta a la Plaça de les Tereses. Avui he creuat un parell de vegades la plaça i no he pogut deixar de pensar en ell. La sensació era estranya. Poc després d’un fet com aquest la vida –o el nostre sistema- continua com si res passés. I en el indret on va expirar no hi ha flors. Tot igual.
Llavors em venen el cap preguntes. A qui tenia de família aquest senyor? Qui el trobarà a faltar? ...
No vull entrar a fons perquè ja ho vaig fer quan es va aprovar el pla de promoció social dels recursos i programes que hi ha la ciutat per les persones sense sostre. Sempre n’hagut de recursos i amb el nou pla encara hi haurà més, però també es millorarà en la coordinació i optimització de recursos de les diferents entitats i ONG’s de la ciutat.

La complexitat, la dificultat de treballar amb les persones sense sostre rau precisament en el moment que s’entra en una frase d’exclusió extrema. On molts són els factors : personals, socials, de salut, de consums que dificulten la intervenció social. D’aquí, com ja vam anunciar en presentar el Pla de Promoció social, que es prioritzarà les persones que estan en risc social i que encara no han entrat en aquesta fase extrema. Precisament per evitar aquesta espiral de desarrelament social i reinsertar socialment aquestes persones que tenen situacions complicades però encara es pot intervenir.
Això no vol dir que en els altres casos no hi actuem. El seguiment social i la cobertura de necessitats bàsiques encara que no es pugui dur a terme un pla de treball social són importants. I després en aquests casos quan existeix una malaltia mental i la persona no pot respondre per si mateixa encetem un procés judicial de incapacitació per tal que la justícia protegeixi aquestes persones contra possibles danys i riscos de molt tipus.
El quart món és una realitat de la nostra societat encara que alguns els molesti o diguin que els nens no ho han de veure. Això que tant crida l’atenció és un iceberg del nostre sistema econòmic i social. Per sota n’hi a d’altres fenòmens que també comencen a fer-se sentir com la pobresa, la malaltia mental, la soledat, trastorns socials... És ser hipòcrita i poca persona dir que aquestes persones al centre de la ciutat deterioren la imatge o no són educatius pels menors.
Cap vida és millor o superior a la persona que va morir a la Plaça de les Tereses.

13.11.06

51è Homenatge a la Vellesa


Ahir es celebrava la 51 edició de l’Homenatge a la Vellesa de Mataró. Enguany les novetats més destacades eren l’estrena de president. Des de fa uns mesos Lluís Juvinyà està al capdavant del Patronat substituint el sr. Siquier que durant tants anys ha estat presidint l’entitat. Així que agraeixo la tasca d’en Siquier –tot i que seguirà treballant des de la presidència honorària – i sort i bona feina a en Juvinyà que s’estrenava com a president. L’altre novetat d’enguany és que des de l’Ajuntament hem millorat el suport a l’acte. De subvenció hem passat a signar un conveni –més compromisos per ambdues parts- i l’activitat es dota amb més recursos econòmics. En definitiva, apostem per consolidar un acte tradicional per la gent gran i que ja en poques ciutats es fa.
La festa va transcórrer amb el guió habitual: una primera part més institucional amb parlaments i una altre més festiva amb actuacions musicals i sortejos. El cant a la vellesa com sempre excel.lentment interpretat per XavierUbach i els padrins d'honor aquest any eren la Carmina Subirana i en Guzman Clavell.
Es tracta d’un homenatge, d’una festa a la gent gran de la ciutat. Aquesta vegada 698 persones majors de 75 anys omplien el Monumental. Que menys que un acte d’agraïment i reconeixement de la ciutat aquesta generació que ens ha precedit, i que gràcies als seu esforç avui podem tenir el que tenim.
Val la pena doncs reforçar i consolidar un acte d’agraïment públic, que representa una tradició mataronina i que enriqueix l’agenda d’activitats a la ciutat per a la gent gran.

12.11.06

Mascotes ciutadanes

(Imatge de la darrera fira que va organitzar la Protectora de Mataró)


El parc central avui ha estat l’escenari d’una festa molt curiosa: la dels animals de companyia. Una festa que organitzava la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i que s’ha encarregat de dur a terme a diferents ciutats catalanes Pirena, amb el seu director Pep Parés d’organitzador.
L’objectiu de la festa era informar sobre la nova llei de protecció d’animals, que entra en vigor el 2007 i que d’entre altres prohibeix les eutanàsies en els centres d’acollida d’animals abandonats. A Mataró ja fa temps que vam prendre aquesta decisió i portem sis anys sense la pràctica de l’eutanàsia en els nostres centres – evidentment com diu la llei excepte els casos de raons humanitàries-. I és clar que si volem que aquesta mesura funcioni cal un canvi molt important per poder arribar a l’abandonament 0. En molts països europeus s’ha aconseguit.
La jornada festiva amb activitats per totes les edats ha tingut dos eixos centrals: el proteccionisme, de tots els que es trobaven allà i la seva estima pels animals i l’altre la convivència amb tot allò que fa referència a les actituds cíviques i de tinença responsable.
Durant la inauguració en el meu torn he volgut ressaltar el paper de la Protectora de Mataró, tant com entitat proteccionista com concessionària del centre municipal. L’esforç i dedicació que estan realitzant destaca en les estadístiques com per exemple les adopcions, que tancarem l’any amb una millora important respecte el 2005.
Si volem una societat respectuosa amb els animals, cívica i amb bona convivència la feina l’hem de fer entre tots. Si tots els ciutadans fossin tan responsables fins el punt que no hi haguessin abandonaments els recursos que destinem per aquesta xacra es podrien destinar a donar suport aquests ciutadans que decideixen tenir un animal amb civisme.

9.11.06

"Telebasura" a l'ordre del dia


Escric aquest post motivat per un parell d’aconteixements televisius dels darrers dies. Malauradament ens hem acostumat a la “tele basura” d’una forma adaptativa, que només la raça humana és capaç. Els programes televisius sense ètica ni criteri, que només busquen tenir audiència a costa del que sigui: violència, morbo, desgràcies de persones, proliferen cada dia.
Si la notícia de l’agressió d’un adolescent a un mestre en un Institut d’Alacant ja era duríssima, quan vaig veure el tractament que van fer alguns canals de televisió no m’ho podia creure. Telecinco va posar les imatges complertes i l’audio i Cuatro s’hi referia informant que alguns canals havien passat les imatges en el mateix moment que darrera la pantalla del presentador es podien entreveure les imatges. Patètic.
Però això no acaba aquí. Es veu que els adolescents que tenien les imatges en els seus telèfons mòbils van posar preu als periodistes, emulant els “famosillos” que van als programes porqueria a vendre alguna història. Això no té nom.
L’altre episodi televisiu lamentable l’he vist avui a TV3 al Polònia. No estava massa pendent de la TV ja que estava entre afers casolans. L’actor Toni Albà feia una subhasta de productes de campanya electoral. En el moment d’adjudicar el “carnet per punts per immigrants” a un musulmà entre el públic s’adreça a ell primer dient-li moro i després terrorista.
Sense comentaris.
En humor no tot s‘hi val.
Amb 5 segons TV3 acaba de desfer moltes hores de informació i programes constructius en favor de la convivència.

6a Jornada d'Atenció Geriàtrica als Hospitals d'Aguts


Avui s'ha celebrat la 6a jornada d’Atenció Geriàtrica als Hospitals Aguts a la sala d’actes de l’Hospital de Mataró. Enguany la jornada es centra en l’Humor i trastorns de conducta en els ancians. I són un conjunt de metges i infermeres dels nostres centres amb experiència i bona professionalitat els que tractaran aquests temes.
Cal reconèixer l’esforç i la perseverància dels professionals que formen el comitè organitzador perquè aquesta jornada s’ha consolidat . I vull ressaltar la figura del Dr. Mateu Cabré com a pare i “motor espiritual” de les jornades.
Vull assenyalar també el compromís de l’Hospital i del Consorci Sanitari del Maresme vers les polítiques de salut de la gent gran.
La jornada d‘enguany té la peculiaritat que se celebra a poques setmanes que entri en vigor la nova llei de la dependència. Que com ja s’ha dit insistentment representa un canvi importantíssim al reconèixer drets socials a les persones que necessiten serveis socials per a la seva autonomia. També la llei representarà un pas definitiu en la millora de la coordinació i el treball conjunt entre el sistema sanitari i el de serveis socials.
Per tant un any més l’Hospital de Mataró es preocupa per millorar l’atenció sanitària de la gent gran en un moment de canvi i millora en les polítiques socials a Catalunya.

8.11.06

II Jornada de SIDA i món local a Catalunya




El mes de gener d’enguany en una assemblea de la Xarxa de SIDA i món local vam aconseguir que Mataró fos la seu de les segones jornades. Aquestes es van celebrar ahir amb un centenar de participants
d’arreu del país.
Les primeres jornades a l’Hospitalet de Llobregat van servir perquè el món local s'impliqués al màxim per avançar des de la proximitat i amb aquesta voluntat es va crear l’any 2004 aquesta Xarxa formada per una trentena d’Ajuntaments i ONG’s, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Avui l’escenari polític i social és diferent al del 2004. Ens trobem amb unes polítiques impulsades pel govern de la Generalitat que fomenten la governança conjunta del sistema sanitari i aposten clarament per la salut pública. Això és el Govern territorial de salut i l’Agència de salut pública.
Tradicionalment ha estat l’àmbit sanitari el que ha articulat respostes davant el VIH, lògicament per la necessitat de salut de les persones afectades, però avui i gràcies a l’avenç sanitari també es configuren altres necessitats socials, de inserció laboral, en definitiva de poder viure una vida normal, i les ciutats i pobles són l’espai idoni per oferir respostes.
I això precisament és el que pretenen els plans locals de lluita contra la sida. En primer lloc el municipi que decideixi impulsar aquest pla és perquè té una clara voluntat i compromís polític darrera. Els plans locals permeten abordatges transversals i permeten treballar en camps fins ara poc explorats en l’àmbit de SIDA: esports, inserció laboral, benestar, participació...
Els plans locals també entre d’altres coses prioritzen la prevenció de nous contagis, en un moment on existeix cert relaxament i han incrementat les conductes de risc –segurament per l’eficàcia dels tractaments antiretrovirals i la concepció que avui es pot tenir de que es tracta d’una malaltia crònica-
La jornada va ser un èxit de participació però sobretot de continguts, ja que a partir d’ara la xarxa posa a disposició dels ajuntaments una nova eina.

6.11.06

Nou govern d'entesa nacional pel progrés


D'aquesta manera s'anomena el nou govern que presidirà Montilla i que vol posar èmfasi en una etapa llarga d'estabilitat, cohesió social i desenvolupament sostenible. La prioritat les persones i les polítiques socials.
És indiacatiu com s'ha anat teixint aquest pacte de govern: amb silenci -Montilla no ha fet declaracions des de la nit electoral- amb rapidesa i eficàcia, amb consens i voluntat d'entendre's. Tinc la sensació que el proper govern de la Generalitat serà això. Poc sorollós i molt eficaç.
El soroll però ja el posa en Mas i CIU amb la reacció que han tingut al veure que aquest nou govern ja està tancat.
Impresentables les declaracions del Mas en el sentit que PSC i ERC han enganyat el país, que han fet "una ocupació del poder pel poder" i que això representa una "merma de la democràcia"
M'estalviaré paraules per valorar aquesta reacció, però si ho pugués resumir en una frase diria que es tracta d'una pataleta del nen mimat.
Tal i com vaig anunciar en un dels darrers post, hi haurà interferències i pals a les rodes per la formació del nou govern. I així està siguent amb concentracions i cassolades davant la seu d'ERC i una convocatòria de manifestació. Tot això circula per SMS i podem imaginar qui són els promotors.
Sort hem tingut els catalans i catalanes que no serà president una persona arrogant i prepotent, que no accepta les lleis i el sistema democràtic establert.

Qualitat de vida per la gent gran


La setmana passada vam posar en marxa la cinquena edició del cicle d'activitats formatives per la gent gran. Es consolida d'aquesta manera una línia informativa i preventiva adreçada a la tercera edat i que organitzen ells mateixos a través de la Comissió de Qualitat de vida del Consell municipal de la gent gran. Amb la col.laboració de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i enguany també de Caixa Sabadell.
Hi trobem un ventall ampli d'activitats d'interés per la gent gran. Des de temes de salut i benestar personal fins temes de patrimoni o maltractaments. Passant també pel tema estrella del 2007: la llei de la dependència, que tantes solucions ha d'aportar a les situacions de persones que no es valen per si mateixes alhora de fer les activitats bàsiques de la vida diària. Tot i que és prioritària la cartera de serveis que impulsarà aquesta llei, actuacions com les d'aquest V cicle també són importants, ja que informant la població també ajudem a prevenir i retardar al màxim la dependència.

3.11.06

Mataró millora. Millora Mataró

(foto: R. Gallofré)
D’una forma entretinguda i pedagògica l’exposició “Mataró millora. Millora Mataró” explica en que consisteixen els projectes urbanístics més importants que s’han de dur a terme a la ciutat els propers anys.
El govern municipal vol seguir transformant la ciutat i per això no només proposa noves zones de desenvolupament: El Rengle, Iveco-Pegaso, Cafè de mar sinó que també s’aposta pels barris dels anys 60: Cirera, Cerdanyola, La llàntia i Rocafonda i el Palau.
Com ha recordat l’alcalde Baron la política urbanística es converteix en polítiques de cohesió social, perquè fomenten l’ocupació i l’activitat econòmica, els equipaments i serveis públics o l’habitatge social entre d’altres. En un model de ciutat compacta i mediterrània que vol conservar els valors que ens són tradicionals, però alhora aprofitar les oportunitats d’una ciutat innovadora, que es situa en el mapa exercint de pol d’atracció i generant riquesa per després distribuir-la entre la seva ciutadania.
Aquest és el Mataró que volem pels propers anys i que l’exposició explica de forma brillant. És molt positiu que des de l’Ajuntament s’impulsin campanyes com aquestes i que van molt més lluny d’una visió propagandística, ja que el que persegueixen és que la ciutadania estigui ben informada en una cosa tan important com és el futur de la ciutat.

2.11.06

Mas guanya, però no del tot

Un cop hem començat a pair els resultats electorals de l’1 de novembre i fetes les anàlisi i valoracions oportunes ara és l’hora dels diferents moviments entre els partits polítics de cara a configurar el proper govern de la Generalitat.
Se n’ha parlat molt de l’abstenció, ja que aquestes eleccions han representat el segon "rekord" de baixa participació, però els motius d’aquesta ja és un tema de major complexitat i del qual la Generalitat de Catalunya ha anunciat que farà un estudi al respecte.
CIU ha guanyat clarament en escons, vots i demarcacions. Però no ha guanyat de la manera que plantejava en la campanya en un plebiscit contra el tripartit. I la campanya agressiva i de confrontació que han protagonitzat contra la resta de partits fa difícil la situació de parlar ara amb ells.
Tothom ha baixat menys IC-V i nosaltres els que més. Per tant com diu Montilla ara haurem de fer els anàlisi pertinents. I segurament una de les causes de la punxada del PSC ha estat la “capitalització” del govern tripartit d’aquests darrers tres anys.
La novetat ha estat la irrupció de Ciutadans en l’arc parlamentari, que tot i la meva modesta opinió “una flor no fa estiu” haurem de veure l’evolució d’aquest partit polític els propers mesos. Per començar el seu líder que es mostrava tant “natural” i diferent als partits clàssics a l’endemà ja estrenava un traje convencional.
Però la lectura positiva dels resultats és que la gent ha votat a favor del govern d’esquerres front CIU. I aquest és el pacte que s’ha començat a fragüar a poques hores del tancament dels col·legis electorals.
A diferència de 2003 on qui tenia la clau era ERC ara també la té el PSC. I les dues claus ja estan començant a obrir la port del govern d’esquerres. Veurem si finalment la porta s’obre
No serà fàcil però aquest nou acord de govern, ja que les interferències de CIU seran molt dures quan comencin adonar-se’n que no governaran. CIU anirà fins al final alhora de impedir un govern d’esquerres, ja que això representaria un revés molt dur per la coalició nacionalista i el final polític d’Artur Mas i del seu equip.
Segurament algun sector del PSOE tampoc li agradarà aquesta possibilitat de govern, però hores d’ara ha quedat prou clar l’autonomia del PSC al respecte i el recolzament de Zapatero a les decisions que pugui prendre Montilla.
Per tant, segurament tornarem a tenir un govern d’esquerres a Catalunya i segurament aquest es donarà a conèixer i serà operatiu molt aviat.
Sens dubte aquesta possibilitat és una bona notícia per la continuïtat en el progrés i l’avenç social dels darrers anys.

30.10.06

Diari de Campanya (15): Traca final





Festa roja al Palau Blaugrana. Amb més de 9.000 persones recolzant Montilla el PSC tancava una campanya on dia rere dia s'ha anat consolidant. Després de 30 anys on el primer míting del socialisme català començava a caminar cap a les primeres eleccions democràtiques, l'acte de tancament de campanya ha representat el compromís del socialisme amb Catalunya pels propers anys.
El nou alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, encetava els parlaments cantant les excel•lències del govern d'esquerres i tot el que ha significat pels pobles i ciutats de Catalunya. Aquesta ha estat la tònica habitual dels alcaldes alhora de valorar aquests tres anys de govern. Jordi Hereu ho va fer molt bé i la veritat és que té la pinta que serà un gran alcalde per la capital catalana.
Pasqual Maragall molt ovacionat va estar entusiasta amb el futur per Catalunya, i com a "pare" de l'estatut deixa un llegat que ens permetrà desenvolupar-nos com a poble els propers anys. Maragall va acabar citant Joan Raventós : "El treball sempre acaba vencent. Us estimo"

Montilla va estar més "mitinero" que mai. Fent una crida a la Catalunya de tots i totes, i a la Catalunya del progrés de la seva gent, construint i sumant amb tothom.
El candidat socialista va fer un discurs polític que copsava les línies més significatives del programa socialista: la Catalunya social, el bon govern, i el progrés.
Zapatero va estar com la situació requeria. Amb un discurs molt potent i arropant Montilla en tot moment. ZP es posa la gent a la butxaca i com orador no ha parat de créixer i millorar els darrers temps. Ahir ho va demostrar amb una intervenció brillant.
La situació del final de campanya és molt clara pel PSC mentre Montilla representa la Catalunya social i de progrés per a tots, Mas és la marxa enrere.
I va fer una crida a la mobilització electoral de tots els catalans, perquè el que molesta alguns no és pas els orígens de Montilla sinó la classe treballadora d'on prové. I aquest és el poder de la gent obrera, de la gent senzilla el seu vot que si suma pot derrotar els poderosos i canviar les coses.
ZP va acabar la seva intervenció amb un entusiasta: "demà a guanyar el Barça i dimecres Montilla"

29.10.06

Diari de campanya (14)


A poques hores del final de la campanya electoral sembla que esta tot el "peix venut". I és el moment de fer valoracions abans que arribi el dia D i tota l'atenció comenci a centrar-se en els resultats.
Ha estat una campanya molt bipartidista on CIU ha buscat des d'un principi la confrontació i atac al seu rival directe amb un estil diferent molt més agressiu i més publicista del que ens tenia acostumats. El PSC s'ha dedicat a explicar les seves propostes alhora que anava afermant el candidat Montilla a mesura que passaven els dies. Projecte sòlid,seriositat,rigurositat han estat tres valors molt remarcats que han aparegut amb freqüència. El PP no ha destacat com a partit amb possibilitats de govern i fora dels atacs anti democràtics que han rebut no han tingut cap mena de protagonisme. ERC que sortia molt minvada s'ha anat animant tot i els dubtes que encara tenen en aquest tancament de campanya i IC-V procedint de forma habitual ha explicat les seves propostes i ha fet una campanya tranquil.la i amb la seguretat i satisfacció de que el vent de les enquestes els bufen favorablement.
Caldrà ara veure com són les darreres hores que tanquen aquesta campanya i fins on es mobilitzen els potencials abstencionistes. En definitiva es tracta de veure si aquest acostament entre PSC i CIU respecte la distància inicial es confirma o no.O inclus es produeix alguna sorpresa.

28.10.06

Diari de campanya (13)




S’ha equivocat greument el president del FC Barcelona amb l’esmorzar mediàtic amb Artur Mas. Dels dirigents convergents tot és possible en aquesta campanya, i de fet ja van anunciar algun “cop d’efecte” aquests dies concretat en una convocatòria de premsa dissabte de bon matí. Sense dir de que es tractava van portar els periodistes al lloc dels fets. No entraré a valorar les maneres de fer campanya, que ja ho he fet en altres post i aquestes alçades tothom sap de que va la “pel·lícula”, però sí les males maneres de procedir de Joan Laporta, com a president d’una de les institucions més importants de Catalunya.
Si alguna cosa representa el Barça és la capacitat de cohesionar i aglutinar la pluralitat i diversitat de la societat catalana. I això dissabte al matí es va trencar.
Hi ha qui diu que a banda de les tendències nacionalistes de Laporta – va estar vinculat al PI d’Àngel Colom- aquesta trobada era la torna de Laporta en les darreres eleccions blau-granes on Mas el va recolzar.
Com sigui el club ha hagut de sortir al pas i aclarir i esforçar-se a explicar aquest esmorzar i de seguida s’ha anunciat una altre amb Montilla.
Diuen que un altre dels arguments d’aquest montatge-esmorzar és que dimarts contra el Chelsea Artur Mas seurà a la cadira que té com a soci al Camp Nou i no a la llotja. Estic segur que aquest és un altre cop d’efecte que ens tenen preparat: mentre els candidats estaran a la llotja amb d’altres personalitats, l’Artur estarà “enmig” del poble des de la proximitat, així les càmeres l’enfocaran a ell en solitari guanyant un protagonisme extraordinari el dia de reflexió.
Estic convençut que fins i tot això ho tenen estudiat en Madí i els seus “boys”.
Patètic.

27.10.06

Diari de Campanya (12): Marina Geli a Mataró

Aquest matí ens ha acompanyat la consellera Geli per fer campanya electoral a Mataró. Una visita al mercat i després un passeig per Cerdanyola. Finalment un acte aplegant les entitat sociosanitàries de la ciutat i comarca.
Amb un auditori ple a vessar la companya Marina Geli ha desplegat la seva capacitat d’oratòria i empatia per explicar la feina feta aquests tres anys de govern socialista i la que s’haurà de fer els propers anys.
La Catalunya real del 7’2 milions- dades en targetes sanitàries- de persones ha estat la realitat d’aquest govern. I que marca una nova etapa respecte els 6 milions d’en Pujol. I aquest govern Maragall és el que ha començat a treballar de forma dura per resoldre els problemes de totes aquestes persones.
El canvi que ha impulsat aquest govern d’esquerres no s’ha pogut materialitzar amb tres anys. Es necessita més temps per consolidar un canvi tan profund.
Marina Geli ha parlat també de immigració i de les necessitats socials. Amb el sistema actual de serveis socials – i fins que no s’aprovi la nova llei- “els pobres competeixen amb els molt pobres. Per exemple amb les beques de menjador.” Això és el que vol anar canviant el projecte socialista consolidant un sistema de serveis socials fort que doni respostes a les persones que les necessiten.
Perquè en aquesta societat global “es necessiten de localismes” perquè no passi el que va passar a França, que el descontent de la gent ve donat perquè no viu bé des de la seva proximitat. “La gent s’ha de sentir bé a Catalunya perquè viu bé a Cerdanyola” i ha posat com exemple el menjador del casal de la gent gran de Cerdanyola. Projectes com aquests impulsats des dels ajuntaments són els que creen el benestar suficient per sentir-se bé com a ciutadà de Catalunya.

I en això consisteix aquest camí de la Catalunya social ja iniciat, en que surtin de la invisibilitat les dones, la gent gran, els discapacitats, perquè tots som ciutadans de Catalunya.

La Marina ha acabat la seva intervenció amb una anècdota divertida: “Sabeu perquè no surto en el Polònia? Perquè no sóc una consellera mediàtica.”
Per molts anys Marina no siguis una consellera mediàtica i sigues el que has sigut la consellera eficaç, forta, entusiasta la consellera que ha liderat els canvis de la política social en aquest país.”
No tinc cap dubte que la Marina Geli serà una peça clau del Govern del president Montilla.

26.10.06

Diari de Campanya (11)




Que m’ha agradat l’entrevista a Montilla d’aquest vespre per TV3! Dia que passa en aquesta campanya tinc la sensació que es va afermant amb més força. Tot i que inicialment Pepe Montilla podia ser un candidat atípic, penso que està deixant petja i s’està donant a conèixer com a polític segur, rigorós, i de bon govern.
Si la campanya durés dues setmanes més – seria “durillo” eh?- en Montilla arrasava.
Amb quina naturalitat ha respost a les qüestions del seu origen i de la seva llengua materna. És el que hi ha.
Amb els temes dels pactes ha reforçat una idea que fa dies va expressant: la voluntat de governar en solitari amb pactes puntuals. I quan el periodista vol burxar en si esquerra o convergència ell fa referència als governs en solitari de Pujol i de Zapatero.
Ell no és un home de soroll. Per tant per part del govern que encapçali no n’hi haurà de soroll només hi haurà “treball amb energia, fermesa i serietat” . Vaja! el que necessita el país.
Preguntat sobre la participació de ZP en la campanya catalana ha deixat ben clar, el que comentava en el post d’ahir: “La política catalana del PSC es decideix al c. Nicaragua”.
Les seves propostes de la Catalunya social sustentades en els serveis públics versus els xecs.
I respecte si és un líder carismàtic. No ho sap. El que sap és el que vol per Catalunya amb un projecte de idees clares.
Un 9’95 i perquè la perfecció no existeix.

25.10.06

Diari de Campanya (10)

No és únicament la procedència –tot i que influeix- de les persones la que marca la trajectòria vital sinó les opcions que fem al llarg de la vida. Montilla ve del món obrer. De les famílies que treballen el dia a dia i que "suen la samarreta" per tirar endavant. El candidat socialista prové de la gent que no li han regalat res i on l’esforç i superació són el pa de cada dia per sobreviure.
Per això l’acte d’avui amb el món sindicalista és d’extrema rellevància. Que un dels nostres encapçali un govern encara avui és d’especial significació acostumades les nostres societats durant tants anys a ser dirigides per les èlits.
Treball, esforç, són unes de les bases del socialisme i que hem heretat de tantes i tantes generacions exemplars. Això és el que ens fa diferents a d'altres.
Una de les claus d’aquestes eleccions –encara que sembli tòpic- serà la participació, perquè la majoria de la gent que és treballadora si ha d’anar a votar l’opció és per les esquerres.
I ja que parlem de participació sembla ser que el vot per correu ha estat més sol·licitat que en altres ocasions arribant al voltant de les 40.000 demandes.
D’altra banda a Mataró avui s’ha presentat la plataforma ciutadana que dóna recolzament Montilla. Un dels actors principals d‘aquesta és l’històric López Bulla.
També avui que és el darrer dia abans d’eleccions en que es permet publicar enquestes s’ha donat a conèixer la del CIS. Tot i que atorga avantatge a CIU sembla que encara seria possible un govern tripartit. De nou es tracta tan sols d’una enquesta i el treball i els ànims socialistes són el que tenim per endavant aquests dies de campanya.
I ja que parlem de treball avui s’ha presentat a Mataró la Unitat Mòbil de suport a la teleassitència per la gent gran. Aquest estarà ubicada a la nostra ciutat. I això ha estat possible pel treball i constància de l’Ajuntament de Mataró amb l'afany de millorar el benestar de la ciutadania.

24.10.06

Diari de Campanya (9)

A Mas no només no li va importar sinó que li va encantar aquella foto amb Zapatero a la Moncloa. Doncs perquè ara bé amb tants fàstics arran la presència de ZP a la campanya electoral?
Perquè és el president del govern espanyol? Perquè és de León? Què és el que tant molesta a Mas? Perquè és la presència, interferència, o dependència de Madrid en els nostres assumptes?
Aquest senyor coneix mínimament Zapatero i sap de la independència del PSC alhora de decidir les coses que afecten el partit a Catalunya. El que passa és que li interessa vendre aquestes idea de calat nacionalista en un moment on no les té totes. I on són molt conscients de la capacitat de mobilització que té la presència de Zapatero.
Que cadascú faci la campanya que vulgui i amb qui vulgui o a cas nosaltres ens posem amb que l’acte central de ciu a Mataró el faci Jordi Pujol? I que el mateix Mas hagi estat incapaç de fer un sol acte amb la seva presència a la comarca del Maresme?

Els seus assessors segueixen apostant per una campanya agressiva i d’atacs contra els altres sense presentar un projecte polític amb propostes realistes .

23.10.06

Diari de Campanya (8): Porta a porta/Bello

Avui i com molts altres dies de campanya hem fet el porta a porta. En vull parlar perquè és un element de campanya molt socialista i perquè personalment ho considero molt rellevant.
Home, d’entrada anar per les cases a parlar amb la gent, informar i demanar el vot pot costar una mica. Sobretot en el primer moment i si en la primera porta que piques te la tanquen als nassos. S’ha de dir que això no passa. I normalment la gent és molt més receptiva, i positiva del que podem pensar a priori.
El porta a porta és important perquè et permet connectar amb la gent de forma directa. I quan dic la gent m’estic referint a tothom. Això no és una reunió amb veïns, amb entitats o una entrevista que et demana un ciutadà. En el porta a porta trobes tothom i no només qui et vol trobar.
Pels polítics aquesta connexió amb la realitat és molt important. Ens podem trobar des de la família més “normal”, passant pels avis que viuen sols, els joves, els immigrants o gent amb necessitats i problemàtiques socials.
Políticament parlant el porta a porta és mot bo. Et permet trobar-te amb aquell militant que fa temps que no veies –ens parem a conversar una estona- aquell veí que et coneix de l’Ajuntament i vol conversa, aquella persona que tot i ser votant teu sense aquella visita podria ser un abstencionista o la persona que tot i no participar "per norma" agraeix la visita. Evidentment també hi ha aquells que en el moment d’identificar-te diuen que no volen saber res. S’ha de dir que són els mínims i que també és la gràcia de la diversitat política, sinó seria massa avorrit.
L’acte electoral després del porta a pota ha anat de cultura. De cultura popular. Aquella que entén tothom i que forma part de la socialització de les persones. Ens ha acompanyat en Ferran Bello, que ha destacat la importància del paper de les entitats culturals. Sense sotmetre’s ni dependre del govern de torn, però sí concertant amb ell. Les polítiques de concertació és l’opció socialista en l’àmbit de la cultura popular i alhora és una tradició catalana de molts anys amb els ateneus i agrupacions locals que tanta rellevància van tenir en la història del nostre país.
Ha estat un acte divertit i molt participat. Ens anem acostant a l’1N i per tant a la victòria socialista. Ànims.

22.10.06

Diari de Campanya (7): Vinga!

L'enquesta que publica avui El Pais avala la teoria que compartim alguns que a mesura que s'acosta la cita electoral el PSC va recuperant posicions respecte les enquestes publicades abans de començar la campanya electoral, i on fins alguna va arriba apuntar una diferència de 10 punts de CIU respecte els socialistes.
Això que està passant recorda una mica les autonòmiques del 2003 on les enquestes posaven el PSC per davant quan finalment hi va haver l'empat produït. Li dic empat per definir uns resultats que en quant persones que van votar va guanyar el PSC, però no així per escons.
D'aquesta enquesta destaco per una banda la poca diferència que hi ha en la valoració de líders polítics. Artur Mas treu un 5'25 - el més valorat - i Montilla un 5'01. Poquíssima diferència si és té en compte el temps que ha dedicat cadascú com a pre-candidat.
Són curioses les respostes a les preguntes de qui creus que serà president i qui t'agradaria. Els que creuen que serà en Mas és un índex important (48'9) però baixa considerablement dels que ho prefereixen (30'8). Tot el contrari en el cas de Montilla que ho creuen el 23'7 però ho prefereixen més (28'6). Això és una mica fruit del que precisament aquests dies es comença a bellugar: l'entusiasme, trempera i mobilització de l'electorat socialista.
Quant la valoració de partits el que treu millor resultat és el PSC. I en el cas d'haver un govern de coalició el "tripartit" no surt tan mal parat com inicialment i amb el soroll mediàtic que hagut podríem pensar.
Les enquestes serveixen pel que serveixen i la que valdrà és la de l'1N, però és clar que es comencen a dibuixar uns canvis de tendències fruit del que està passant els darrers dies.
Per una banda a la gent no li agrada ni les males arts (DVD) ni la política d'aparador (notaris, carnet per punts...)
El transcurs de la campanya comença a situar cada candidat al seu lloc. Artur Mas liderant una campanya molt agressiva i excessivament mediàtica, no ensenya - perquè penso que no en té- el conjunt del seu projecte polític on es pugui veure el "tot". Només veiem trossets i propostes aïllades de cara al titular.
José Montilla és menys conegut com a candidat que Mas i ha entrat més tard en la carrera de candidats parteix, per tant, d'un clar desavantatge que està remuntant amb una campanya molt mesurada i encertada amb al seva personalitat, on ressalten els valors de la seriositat, rigor i eficàcia, que conjuntament amb un projecte com el socialista molt compactat estan siguent sota la meva opinió claus en aquestes millores en les enquestes.
I això que l'enquesta es va fer abans del debat electoral a TV3 on Mas va quedar ben retratat.

21.10.06

Diari de Campanya (6): ZP a Lleida

El company Àngel Ros, alcalde de Lleida, va encetar l’acte electoral cantant les virtuts d’una de les accions del govern Maragall – a priori absent en l’acte per motius de salut-més importants: la llei de barris. Coincidint plenament amb el discurs de Baron en l’acte central a Mataró. És evident la importància d’aquesta iniciativa pel municipalisme.
“Del graner de vots que representava per ciu en farem graner d’oportunitats” va etzibar fent referència a les terres lleidatanes, destacant d’entre els projectes de futur el Parc científic i tecnològic Agroalimentari de LLeida.
El candidat per Lleida Quim LLena va recordar l’obra feta fins el moment per un president socialista, i la va projectar en la que s’ha de fer en un futur per completar el projecte socialista per Catalunya.
A mesura que avança la campanya sembla que la cosa s’anima. I el mateix Montilla va estar molt més "mitinero" a Lleida amb moments brillants. Va començar confessant al públic que el dia 1 el PSC guanyarà i a sobre amb un "triomf clar". Per dir una cosa així s’ha d’estar molt segur del projecte i de sí mateix – amb la marea contrària d’enquestes que s’han presentat- i en aquest sentit la seriositat i rigorositat de Montilla fan que missatges com aquests entusiasmin i mobilitzin l’electorat socialista.
“El que farem és solucionar problemes” va dir Montilla alhora d’explicar el seu programa per la Catalunya social. Just en un dels moments més àlgids del nostre candidat va aparèixer la música que anunciava l’arribada de ZP, que va pujar l’escenari per abraçar Montilla. Curiosament en el torn de Zapatero li va passar el mateix quan va arribar Maragall.
ZP s’ha convertit en un crack polític. I això que fa quatre anys era un “sosoman” sense lideratge per alguns. A Lleida ZP es va moure navegant als ritmes de la situació política i les vibracions de la gent. El to de veu, els ritmes, el feed back amb la gent, els gestos... però sobretot el contingut del que va dir parlant llargament de principis i valors socialistes. I un d’aquests és la paraula donada: “Nada fortalece más a la democracia que la palabra dada” I Montilla és un home de paraula i quan sigui president ho demostrarà de nou amb fets.

20.10.06

Diari de Campanya (5)

Més incidents anti democràtics s’han produït una altre vegada a Tarragona. Pintades amenaçant a mort a la seu del PP i insultants a la del PSC. Una vegada més una minsa minoria de intolerants utilitzen les “seves arts” i una vegada més cal la unanimitat de tots els partits per condemnar i fer una crida als valors democràtics i cívics. Valors que defensa l’alcalde Baron en en una original carta blogera a l’alcalde de Madrid.
La campanya avui a Mataró s’ha centrat en l’acte electoral a Rocafonda. Ens ha acompanyat un company i regidor de Cornellà i excompany del candidat Montilla. Ha estat una intervenció interessant ja que ha parlat de Montilla com a company i amic que han compartit i conviscut molts moments. La senzillesa i proximitat del nostre candidat la recollia en la frase: “és com qualsevol de vosaltres”. N’ha destacat també la capacitat de treball, ordre i rigorositat política.

La candidata Consol Prados ha assenyalat la prioritat del nostre partit en donar continuïtat a la Llei de barris. Una llei que neix inspirada del Pla itegral Rocafonda El Palau.
L’aposta clara de la Catalunya de les persones emfatitza les polítiques socials que recull el programa socialista, i que donen continuïtat al lema maragallà: “Barris segurs i escoles dignes”.
Ha tancat l’acte l’alcalde Baron que ha fet ús de les seves eines pedagògiques per explicar tot mostrant 1 euro, que d’aquest 18 cèntims són pels ajuntaments, 31 per l’estat i 50 per la Generalitat de Catalunya. I aquesta proporció ens indica la importància del Govern català en les coses que ens afecten en el dia a dia: salut, educació, seguretat, seveis socials, carreteres,.... I conseqüentment la importància de tot que ens juguem en les properes eleccions.
En un bon marc jurídic com és l’estatut i que és el full de ruta de la nació pels propers anys, ara cal resoldre els problemes de les persones.

19.10.06

Diari de campanya (4)


Avui Artur Mas ha explicat les propostes de CIU sobre immigració. Ha parlat de la integració social de les persones immigrants. Tema en que coincideixen tots els partits democràtics. La sorpresa avui ha estat quan ha parlat de impulsar un sistema per punts pels immigrants. Aquest sistema per punts funcionaria també per estímuls. És a dir a major integració més facilitats i inclòs ha dit la “barbaritat” de més serveis socials –sense especificar quins-
Què vol dir això? Que si l’immigrant fa un curs de català tindrà prioritat a una plaça d’escola bressol? O un PIRMI? O a una ajuda social?
Això no funciona així! CIU està confonent les polítiques socials, que són la prioritat socialista en un país on l’estat de benestar encara s’ha d’acabar de construir, en una mena de mercat ofertant i regalant: xecs, talonaris, punts...
Darrera de propostes com aquesta tornem a constatar la falta de projecte polític per Catalunya, i una estratègia d‘aparador i marketing on les propostes han d’omplir titulars i impactar sense cap mena de fil conductor ni projecte.
En canvi Mas no parla de la importància de tenir un pacte polític de immigració on tots els partits es posin d’acord per treballar amb una base sòlida, tampoc parla del control a través de les contractacions d’origen i de lluita contra les màfies. Com he dit parla de integració però no diu com, a través de l’acollida, pedagogia i explicació que s’ha de fer als nouvinguts, de l’increment de l’alfabetització, del català, de actuacions especials en municipis amb molta presència de immigrants.
D’altra banda la campanya s’ha tornat a enterbolir amb uns insults feixistes que va rebre Carod Rovira, que posen de manifest la intolerància d’una minoria, que es deixa sentir però.
I un altre tema menys important però curiós és la campanya que els joves de IC-V han hagut de retirar. “Folla’t a la dreta” era el lema de les caixes de preservatius que volien promocionar i que a més de la falta de respecte de la marca i havia també un rerefons masclista, que ràpidament han rectificat.
La campanya socialista segueix: actes, reunions, porta a porta però també seguim governant –faltaria més!- com és l’exemple d’avui amb el conveni que deixa al sac i ben lligat el futur de Cabanellas com a equipament de salut mental per la ciutat.

18.10.06

Diari de Campanya (3): Montilla a Mataró

(foto:Quico Melero)
Avui s’ha celebrat l’acte central de campanya a Mataró amb la presència del candidat Montilla. Els dies van passant i s’acosta el dia d’eleccions. Mentre uns es dediquen a menystenir als altres amb la prepotència que els caracteritza, el candidat socialista explica quines són les nostres propostes.
Un Joan Antoni amb caràcter ha fet els aperitius polítics recordant els avenços d’aquests darrers tres anys en salut i educació –aquest era el tema central de l’acte d’avui- a Mataró. El conseller Del Pozo ha precedit la intervenció de Montilla enunciant les grans línies del programa socialista en educació: qualitat, equitat i un sistema educatiu fort i eficaç.
Montilla ha començat el seu discurs recordant la importància del nou Estatut i anunciant que serà el president que espremerà al màxim “l’Estatut de les persones”. Les millores que han sigut moltíssimes del govern sortint han de tenir continuïtat en aquesta “nova etapa que comença a partir de l’1 de novembre”.
Front una convergència sense projecte –talonaris, notaris..- hi ha un PSC amb un projecte potent i estructurat i n’ha pogut “donar fe” el mateix Montilla explicant cadascuna de les propostes més importants en educació: les 24.000 places d’escola bressol que es crearan –i això seran fets no paraules com les del ex-conseller Hernández- , la gratuïtat dels llibres de text – ho té molt calculat com ho farà-, els 9.000 professors nous que es contractaran, passarem de 36 mil beques a 99 mil, un pla específic contra el fracàs escolar, i la prioritat de les llengües amb l’anglès com a clau d’èxit.
El candidat socialista no deu ser un crack en comunicació com em recordaven alguns periodistes al sortir de l’acte però sí és un crack en seriositat, rigurositat i honestedat i ha demostrat al llarg de la seva trajectòria política que en sap una estona de “bon govern”. Això és precisament el que necessita Catalunya.
Montilla genera confiança i alhora confia en la seva gent com ens ha recordat aquesta tarda: “guanyarem gràcies al vostre treball... ni un pas enrera... ara endavant”.

17.10.06

Diari de campanya (2)

La polarització de la campanya electoral (PSC-CIU) a la que feia referència ahir continua sobretot gràcies a la insistència i obstinació d’Artur Mas per atacar Montilla.
Avui el candidat convergent diu que Montilla “divideix el país”. La resposta del candidat socialista ha estat molt encertada. Com és possible des del PSC dividir el país quan aquest partit representa una fotografia de la Catalunya real, tant per la diversitat de sensibilitats, situacions socials i pluralitat que té.
Això de dividir el país no s’ho va plantejar en Mas alhora de fer el DVD? Del qual per cert avui hem conegut la decisió del CCRTV de demanar les responsabilitats jurídiques que s’escaiguin a CIU.
Avui ha tocat fer comèdia i l’Artur ha anat a Cal Notari. D’entre els 21 compromisos convergents ha fet “notorietat” el de no pactar amb el PP. No s’ha fet esperar la resposta de Piqué -tot ofès- anunciant que s’oblidin dels seus vots. CIU necessitava també fe comèdia amb això de que no pactaran amb el PP suposo per recuperar l’allau de vots que van anar a parar ERC conseqüència d’aquesta política de pactes.
La comèdia del notari és “l’acte més important d’aquesta campanya” ha afirmat Mas. Però quina credibilitat pot tenir aquest polític que necessita anar al notari per anunciar els seus compromisos electorals?
I amb tota aquesta comèdia notarial ha tornat aparèixer l’obsessió que té per Montilla quan ha dit que els compromisos de CIU també els hi faria arribar.
D’aquests 21 compromisos ha hagut un que m’ha cridat notablement l’atenció: “El dret a escollir en política social”. Mentre que el programa del PSC prioritza les polítiques socials i és primordial que la ciutadania tingui drets socials, CIU amb la política del “talonari” i de repartir xecs de diners per a tothom prioritza que la ciutadania pugui escollir. Darrera d’aquesta manera de fer política social és evident que les persones amb més recursos econòmics amb aquests talonaris escolliran els serveis més elitistes del mercat, mentre que els ciutadans amb menys poder adquisitiu hauran d’acollir-se als serveis més senzills –diguem-ho així- amb un clar perjudici pel sistema públic de protecció social.
Això és crear un sistema dual en política social. Això sí que és realment dividir el país.

16.10.06

Diari de campanya (1)

Des de que vaig encetar aquest blog la idea sempre ha estat poder explicar coses -principalment del àmbit més proper a la responsabilitat política que tinc- que o bé no es coneixen prou públicament o bé, tot i que es coneixen m'aturo per reflexionar-hi. La freqüència d'escriure els post és aproximadament setmanal. En aquesta campanya electoral em proposo trencar aquesta metodologia -haviam si ho aconsegueixo!- per fer un diari de la campanya electoral, que d'una manera senzilla i amb les vivències polítiques més properes faci un seguiment d'aquesta campanya que ens ha de portar a les eleccions catalanes de l'1 de novembre.
L'inici de la campanya a Mataró ha estat emotiva arran d'uns homenatges a militants socialistes, d'aquells que cada dia aprenem tantes coses. Emotiva i engrescadora perquè la feina que tenim per endavant aquests dies és apassionant i de suma responsabilitat pel progrés i la millora del país.
Comença doncs una campanya precedida d'una "precampanya" una mica llarga i de la que tinc la sensació que alguns ciutadans ja s'han cansat. Gràcies sobretot al tarannà d'alguns polítics.
Aquests dies previs a la campanya un ball de xifres de diferents enquestes situen CIU al capdavant, amb més o menys distància. Em quedo amb la idea que llença Montilla al respecte. L'enquesta que val de veritat és la de l'1 de novembre. I ho diu amb una seguretat i confiança de líder.
El cert és que els debats previs a la campanya ens han situat en un escenari polític mot bipartidista (PSC-CIU) que dóna ara per ara expectatives als convergents, ja que tenen el seu electorat molt mobilitzat però que ens diuen que si els socialistes som capaços de mobilitzar el nostre la victòria serà del PSC. És allò dels equips de futbol que depenen de si mateixos per guanyar el títol: CIU ja ha arribat al seu sostre -i si segueixen amb aquestes estratègies electorals encara acabaran avorrint alguns dels seus- i el PSC depèn d'ell mateix per un bon resultat.
La campanya no podia començar de pitjor manera per CIU amb això del "Confidencial CAT". Lluny del que ha dit Artur Mas en el sentit que ha estat un èxit perquè s'han esgotat els DVD, el que jo he escoltat en el quiosc i pel carrer és tot el contrari: "quina vergonya gastar-se tants diners amb la de necessitats que hi ha" i "a sobre no expliquen les seves propostes electorals sinó que únicament critiquen els altres"
En fi no podia començar més mogut el primer dia de campanya.

10.10.06

Dia mundial de la salut mental a Mataró

Avui es commemora el dia mundial de la salut mental. I ahir l’Associació de familiars de malalts mentals de Mataró i el Maresme ho va celebrar amb una sèrie d’actes.
Per una banda es va inaugurar una exposició, senzilla però molt didàctica que vol recordar el X aniversari d’aquesta entitat i en la que s’explica què fa aquesta associació de familiars. Precisament, la senzillesa, i tendresa de l’exposició transmet al meu parer el què és aquesta associació, propera, senzilla i amb molt d’humanisme.
S’ha de reconèixer i agrair la tasca d’aquesta entitat per partida doble, ja que són familiars que es dediquen forma voluntària a recolzar altres famílies que pateixen en el seu entorn una malaltia tant emergent com és a salut mental, però per una altra ha estat històricament un col·lectiu molt oblidat.
Aquestes famílies han hagut d’esperar que un govern de la Generalitat sensible – i aquesta és la diferència d’un govern progressista- aquesta problemàtica comenci a pal·liar el dèficit històric. De la ma de la consellera Geli es comencen a veure els primers avenços. I la primera pedra de l’ampliació de l’Hospital per donar més cobertura a la salut mental, continua amb la segona pedra i posteriors a partir del 15 d’octubre. Les obres de consultes externes que s’ubicaran en un equipament extern a l’Hospital començaran el primer trimestre de 2007. I la Llar Cabanellas com un equipament paradigmàtic, on serveis socials i salut es posen d’acord per inserir social i laboralment les persones, tal i com ens ha dit la consellera aviat tindrem notícies.
Quan tots aquests equipaments funcionin l’associació de familiars continuarà, recolzada per l’Ajuntament i la Fundació Hospital, perquè el suport als familiars –sobretot en els primers moments- és prioritària.
Gràcies per a feina feta i ànims per la que farem junts els propers anys!

9.10.06

25 anys de municipalisme català

(La imatge que hem conegut des de sempre de la FMC i que aviat es renovarà)

Ser municipalista és creure que el país es construeix des d’abaix. I la realitat nacional de Catalunya es conforma des de la realitat d’avui de les diferents vil·les i ciutats. El municipalisme assenta les bases en la proximitat i conseqüentment en una major participació de la ciutadania. El que es pot fer de més a prop no és bo que es faci des de més lluny, ja que així es tindrà més en compte la realitat propera i s’actuarà més d’acord amb la ciutadania i amb major eficàcia. Aquesta és una de les màximes municipalistes.
La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha fet 25 anys. I darrera ha hagut molta feina de cooperació, reivindicació i millora de la governança del municipis. En Quim Nadal va posar com exemple el lloc escollit per celebrar l’aniversari: el Auditori-Palau de Congressos de Girona. Com exemple de transformació i revolució en positiu que han sofert la majoria de municipis catalans els darrers anys.
En el transcurs de l’acte van intervenir entre d’altres els ex-presidents Nadal, Manel Mas i el president actual Manel Bustos.
Pasqual Maragall va cloure l’acte, amb una ovació molt important abans del seu Parlament. Suposo que aquell reconeixement en aquell context tenien a veure amb la seva condició d’exalcalde, amb la seva darrera etapa com a president de la Generalitat, però sobretot perquè s’ha significat com el líder polític que ha propiciat el CANVI a la Generalitat. I no em refereixo únicament al canvi polític, sinó al canvi d’actituds, de relació que s’ha establert amb els ajuntaments. Perquè ha estat el president que ha sapigut veure i creure que els ajuntaments també són Generalitat. I s’ha governat per primera vegada amb confiança i de forma conjunta amb els ajuntaments.
Aquest acte de 25º aniversari de la FMC lluny de viure de records i autocomplaença de la feina feta penso que ha estat una “litúrgia” de projecció de futur i de mirar endavant amb la força i solidesa dels que busquen el millor pels seus ciutadans i ciutadanes: els ajuntaments.