8.12.08

Primer és la vida

Malauradament dijous passat el ple municipal aprovava una declaració institucional per condemnar l’assassinat de Ignacio Uria. L’empresari basc liderava una de les empreses més significatives en els treballs del tren d’alta velocitat basc. Es suposa que l’oposició aquesta infraestructura per part d’ETA l’ha portat a cometre l’atemptat. Dic es suposa perquè és el que els terroristes volen fer creure. En realitat la inconsciència, el sens sentit i les dinàmiques mafioses són el que els mou.
Les principals entitats ecologistes han donat a conèixer una carta on mostren la seva repulsa i condemnen l’assassinat. Amb aquesta publicació deixen molt clar que una cosa és mantenir un posicionament contrari a aquestes obres i una altra és utilitzar el terror per assolir els objectius. Aquest ha estat un pronunciament clar, valent i deslegitimador del que els terroristes ens volen fer creure. I vull subratllar el terme valent perquè no és el mateix condemnar ETA aquí que fer-ho a Euskadi. Perquè moltes vegades la postura més fàcil és mirar cap a una altre costat tot i ser conscient que la sang vessada t’ha salpicat.
Em preocupa a escala local que davant de cada atemptat hi hagi dos mocions diferents. Em preocupa que un grup municipal es despengi de la declaració unitària davant el terrorisme. No em puc explicar cóm es pot argumentar o contextualitzar la situació política del poble basc en aquests cassos d’assassinat. Quan es tracta d’una cosa molt més senzilla i de sentit comú que és refusar que una persona li tregui la vida a un altre per qualsevol motiu. Una vegada superat aquest principi bàsic que és el respecte per la vida després ja parlarem de política.