29.9.06

Dues peces fonamentals que milloren Rocafonda

En la darrera enquesta que ha encarregat la Diputació de Barcelona per la ciutat de Mataró surten moltes dades, que no difereixen de les anteriors enquestes fetes els anys 2002 i 2004. Centrant-nos en les principals preocupacions dels mataronins trobem en primer lloc la immigració. No és d’estranyar ja que aquesta sortia també l’any 2004 – i s’ha de dir que en l’actual baixa com a percepció negativa- i tampoc no és d’estranyar ja que aquest tema surt en totes les enquestes d’altres municipis, de Catalunya i Espanya.
Des de l’Ajuntament de Mataró ja fa anys que es treballa el tema de la immigració amb la finalitat de ser una ciutat cohesionada i amb convivència.
A banda de l’eina que tenim per treballar aquesta qüestió, que és el pla per la Nova Ciutadania, cal remarcar el paper dels plans territorials que pretenen incidir, optimitzar, i potenciar les actuacions de l’Ajuntament en aquests barris.
L’ esforç que està fent l’Ajuntament de Mataró en els barris de Rocafonda i el Palau a vegades no és prou reconegut per part d’alguns veïns. I tot i les múltiples accions de tot tipus i la forta inversió alguns tenen la percepció que no es fa prou. Penso que d’alguna manera aquesta insatisfacció per part d’alguns està molt estretament relacionada amb el fenomen migratori, ja que tot i ser una realitat general de país és obvi que en aquests barris la major presència de persones immigrants representa una altra realitat que no es dóna en d'altres.
Tot i la dificultat de lluitar contra algunes percepcions, tot i la complexitat del tema de la immigració i la poca capacitat dels ens locals –la llei d'estrangeria no dóna cap competència als ajuntaments- penso que hem de continuar en l’esforç i l’impuls de polítiques de immigració a nivell local.
I sobretot en aquests barris s’ha de continuar multiplicant la intensitat d’acció municipal. En el cas de Rocafonda i el Palau en dues setmanes s’han completat dues peces fonamentals. Per una banda la creació d’un nou equipament amb un casal de la gent gran i l’associació del llibre viu –experiència pionera que fins ara no existia al país -. Encara em sorprèn quan algú diu que falten equipaments a Rocafonda. Deu ser una frase ja instal·lada dels anys 70 i que encara no s’ha actualitzat si tenim en compte: locals de Blai Parera, espai jove de Pablo Picasso, centre cívic, locals Poeta Punsola, equipaments educatius (primària, bressol i adults), CAP i ara Colòmbia.... encara em deixo uns quants més. Quants barris voldrien tenir-los!
Per tant, aquest nou espai municiapl significa més equipaments pel barri i més cohesió social.
Com també és més cohesió social la nova “rambla” de Pintor Estrany, ja que aquesta actuació facilita l’accés i la permeabilitat del barri amb la zona d’equipaments situada a l’altra banda. D’aquí que tot i ser una actuació de millora d’espai públic faci l’èmfasi en la cohesió social perquè hi podrem accedir molt millor que abans a la petanca, al futbol i al metge de família. I això també és fomentar la cohesió social.
Pintor estrany ha passat de “ronda” a “rambla”. Guanyem més espai pels ciutadans en un barri que ho demana a crits, carril-bici, i mobiliari urbà. Millora substancial d’un eix important de barri i ciutat.
Aquestes són donc les polítiques de proximitat que pretenen millorar el nostre entorn però sobretot la vida de les persones. Per conviure millor i evitar fractures de ciutat.

22.9.06

ANIMALADDA 2006


L’Animaladda d’enguany és la segona edició d’un saló pel benestar i la defensa dels animals abandonats. Es celebra els dies 22, 23 i 24 de setembre a l’Edifici Triangular del Fòrum i organitza ADDA (Associació en defensa dels drets dels animals), una de les institucions proteccionistes més antigues del país.
Cal reconèixer el treball i la mobilització que suposa organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques, amb la finalitat de conscienciar la població, fer pedagogia del no abandonament i la tinença responsable, i fer una crida a l’adopció.
L’any passat unes 7.000 persones van visitar aquest saló i van haver 160 adopcions de gats i gossos. Enguany s’espera incrementar aquestes estadístiques.
El saló consta entre d’altres d’una passarel·la on desfilen els animals portats per polítics –no faré la broma de qui és més animal...- i altres persones del món de la cultura i l’espectacle. Hi haurà taules rodones –en una de les quals intervindrà Sílvia Serra, presidenta de la Protectora de Mataró- conferències, i demostracions, com per exemple una de força interessant de gossos que ajuden a persones amb problemes de mobilitat.
En fi, aquest saló val la pena i entre la vintena d’estands trobem el de l’Ajuntament de Mataró i la nostra protectora local.
Tal i com m’ha recordat una ràdio en una taula-col.loqui que emetia en el saló : “Mataró va ser la primera ciutat d’Espanya que va eliminar l’eutanàsia”. Després en la inauguració del Saló també s’ha fet referència a Mataró en aquest sentit.
Val la pena doncs, tenir presència en aquests esdeveniments per explicar el què i cóm treballem i de pas col·laborar amb d’altres institucions i administracions públiques en sensibilitzar la ciutadania.
A Mataró vam ser pioners en això. És cert. Però no sé si això té molt de mèrit o no? Tan sols ens vam avançar uns anys a l’actual llei de protecció dels animals que prohibeix l’eutanàsia en tots els centres d’acollida d’animals domèstics de Catalunya.

19.9.06

Mataró té un Pla de promoció social

Fa esfereir les històries de vida de persones indigents que tot el contrari de ser el que semblen: anònims que sempre han sigut el que són, doncs no, cadascú tenia la seva vida completament normalitzada fins que van topar amb alguna problemàtica i no la van superar. Després per unes causes o per unes altres o per diverses alhora han entrat en un procés de degradació personal i humana que els ha portat a un pou molt difícil de sortir, l’exclusió social més pura i dura, i que el temps s’encarrega de consolidar.
Per tant fora de semblar un tema que no ens afecta i que està lluny de nosaltres no és així. I poc es podrien imaginar aquestes persones en les seves vides “normalitzades” que es trobarien avui en aquesta situació.
Existeixen diferents motius i causes que condueixen a l’exclusió social, des de factors econòmics, laborals, educatius, de salut o habitatge, per destacar els més rellevants. I existeixen diferents perfils amb unes característiques molt concretes, de les quals només destacaré dos per la seva greu potencialitat de créixer en el futur i perquè seran de les més prioritzades en el pla. Em refereixo a dones soles amb càrregues familiars, amb molts pocs ingressos econòmics i moltes dificultats (laborals, habitatge...). En aquests moments representen un col·lectiu que els darrers anys ha crescut i que es situen en un risc social que les fa molt vulnerables. També el col·lectiu de malalts mentals ha crescut considerablement els darrers anys, i està a l’espera que es desenvolupin els diferents projectes pendents de salut mental (hospitalització i atenció ambulatòria) i Cabanellas com el paradigma d’atenció al malalt mental integrant tots els serveis de salut extra-hospitalària, i de inclusió social i laboral.
En el passat ple del mes de setembre es donava compte de l’aprovació del Pla de promoció social. Aquest és un instrument que es dota la ciutat per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social. I sobretot per donar suport (prevenció) a les persones que es situen en zona de vulnerabilitat –representen prop del 90% dels usuaris d’aquests serveis a la ciutat- que és una zona de risc just en el llindar de l’exclusió.
En el ple vaig poder explicar que es tractava d’un pla de ciutat i no pas d’un pla de l’Ajuntament, perquè si una cosa caracteritza aquest pla és la participació de les entitats i la voluntat de crear una xarxa social de ciutat, coordinada, optimitzant recursos, i caminant tots –cadascú des de les seves institucions- cap a una mateixa causa.
La taula d’entitats de promoció social –constituïda des de l’any 2004- no ha parat de treballar conjuntament amb l’Ajuntament, fins que la vintena d’entitats i serveis ha consensuat i posat en comú quin ha de ser el full de ruta pels propers anys a la ciutat, per combatre la pobresa i generar el màxim d’escenaris d’inclusió social per tal de ser una ciutat socialment cohesionada.
La metodologia que es farà servir va des del treball social més personalitzat (programes de seguiment individualitzats) fins el treball en grup i el treball comunitari, és a dir amb tots els agents possibles de la comunitat.
El Pla de promoció social té 4 eixos estratègics:
1.Fomentar mesures que afavoreixin la promoció social (especialment els vulnerables)
2. Optimitzar i incrementar els serveis existents
3. Crear-ne de nous
4. Sensibilització a la ciutadania

Aquest pla marca l’estratègia a seguir i cada any s’hauran de concretar les accions a desenvolupar així com la seva avaluació des de la comissió de seguiment del pla. La clau d’èxit serà la capacitat de concreció del Pla estratègic. Hores d’ara ja s’està treballant pel PAM 2007 amb projectes com: circuit únic de roba i aliments, club social, pis tutelat o espais pre laborals, per citar-ne els més significatius.
Aquesta és una experiència molt interessant que obre una nova etapa dels serveis socials municipals, buscant la suma de sinèrgies amb tots els agents d’aquest àmbit. Si no ens desviem del full de ruta i no es perd aquest esperit aglutinador i de treball en xarxa els propers anys tindrem, sens dubte, una ciutat més justa i socialment més avançada.

15.9.06

Mataró Ràdio on air

Els mataronins podem estar doblement satisfets perquè per una banda la ràdio municipal ja és una realitat en marxa des del passat 11 de setembre, i per una altra aquest nou mitjà s’ha creat amb criteris sostenibles i raonables des del punt de vista econòmic. I això és d’agrair perquè els costos de mitjans com aquests suportats des d’administracions públiques acostumen a disparar-se. Cal reconèixer l’habilitat i el saber fer del regidor i company Esteve Terrradas.
Les crítiques del PP vers els temes de comunicació – sobretot amb el butlletí i la TDT- no tenen raó de ser. El pla de comunicació que es va aprovar en el seu moment definia el full de ruta a seguir i les peces comunicatives que s’havien de posar per assolir una ciutat amb una ciutadania ben informada. No entenc la reiteració de les queixes del PP. Ells argumenten que el mercat i els mitjans privats ja cobreixen el panorama informatiu i que no cal intervenció pública. Però això no és així perquè després de tants anys no ha sorgit una radio privada que ocupés aquest lloc. No serà que el PP té por que la ciutadania estigui ben informada? És el de sempre la teoria neo liberal que el mercat ho resoldrà tot. Quan sabem que això no és així i que cal la intervenció pública.
D’altra banda també cal assenyalar que la ràdio municipal ha estat llargament reivindicada i a partir d’una plataforma ciutadana que va tenir l’habilitat de jugar un paper reivindicatiu i constructiu es va poder avançar conjuntament amb la voluntat política.
Realment les possibilitats de la ràdio són moltes: és el mitjà de la immediatesa per excel·lència, et permet fer altres coses alhora, l’enfoc ciutadà, plural i participatiu que se li ha donat pot ser una de les claus d’èxit. I si acaba tenint una bona implantació pot ser un referent per a la ciutadania. Una ràdio propera que acompanya, informa, i diverteix.
El govern i el control de la radio el durà un consell format per polítics i ciutadans en el marc del nou ens creat: Entitat pública empresarial Mataró Audiovisual.
Amb aquest nou mitjà el panorama informatiu queda molt ben resolt a Mataró. El conjunt de mitjans que informen a la ciutat ara ja és proporcional a la ciutat de 120.000 habitants que som. Només queda una peça súper important i estratègica com és la TDT si volem situar Mataró com a ciutat capdavantera i amb capitalitat. No podem deixar escapar aquesta oportunitat. I l’Ajuntament ho està treballant bé.
Per molts anys puguem sintonitzar el 89.3