28.10.06

Diari de campanya (13)




S’ha equivocat greument el president del FC Barcelona amb l’esmorzar mediàtic amb Artur Mas. Dels dirigents convergents tot és possible en aquesta campanya, i de fet ja van anunciar algun “cop d’efecte” aquests dies concretat en una convocatòria de premsa dissabte de bon matí. Sense dir de que es tractava van portar els periodistes al lloc dels fets. No entraré a valorar les maneres de fer campanya, que ja ho he fet en altres post i aquestes alçades tothom sap de que va la “pel·lícula”, però sí les males maneres de procedir de Joan Laporta, com a president d’una de les institucions més importants de Catalunya.
Si alguna cosa representa el Barça és la capacitat de cohesionar i aglutinar la pluralitat i diversitat de la societat catalana. I això dissabte al matí es va trencar.
Hi ha qui diu que a banda de les tendències nacionalistes de Laporta – va estar vinculat al PI d’Àngel Colom- aquesta trobada era la torna de Laporta en les darreres eleccions blau-granes on Mas el va recolzar.
Com sigui el club ha hagut de sortir al pas i aclarir i esforçar-se a explicar aquest esmorzar i de seguida s’ha anunciat una altre amb Montilla.
Diuen que un altre dels arguments d’aquest montatge-esmorzar és que dimarts contra el Chelsea Artur Mas seurà a la cadira que té com a soci al Camp Nou i no a la llotja. Estic segur que aquest és un altre cop d’efecte que ens tenen preparat: mentre els candidats estaran a la llotja amb d’altres personalitats, l’Artur estarà “enmig” del poble des de la proximitat, així les càmeres l’enfocaran a ell en solitari guanyant un protagonisme extraordinari el dia de reflexió.
Estic convençut que fins i tot això ho tenen estudiat en Madí i els seus “boys”.
Patètic.