2.11.06

Mas guanya, però no del tot

Un cop hem començat a pair els resultats electorals de l’1 de novembre i fetes les anàlisi i valoracions oportunes ara és l’hora dels diferents moviments entre els partits polítics de cara a configurar el proper govern de la Generalitat.
Se n’ha parlat molt de l’abstenció, ja que aquestes eleccions han representat el segon "rekord" de baixa participació, però els motius d’aquesta ja és un tema de major complexitat i del qual la Generalitat de Catalunya ha anunciat que farà un estudi al respecte.
CIU ha guanyat clarament en escons, vots i demarcacions. Però no ha guanyat de la manera que plantejava en la campanya en un plebiscit contra el tripartit. I la campanya agressiva i de confrontació que han protagonitzat contra la resta de partits fa difícil la situació de parlar ara amb ells.
Tothom ha baixat menys IC-V i nosaltres els que més. Per tant com diu Montilla ara haurem de fer els anàlisi pertinents. I segurament una de les causes de la punxada del PSC ha estat la “capitalització” del govern tripartit d’aquests darrers tres anys.
La novetat ha estat la irrupció de Ciutadans en l’arc parlamentari, que tot i la meva modesta opinió “una flor no fa estiu” haurem de veure l’evolució d’aquest partit polític els propers mesos. Per començar el seu líder que es mostrava tant “natural” i diferent als partits clàssics a l’endemà ja estrenava un traje convencional.
Però la lectura positiva dels resultats és que la gent ha votat a favor del govern d’esquerres front CIU. I aquest és el pacte que s’ha començat a fragüar a poques hores del tancament dels col·legis electorals.
A diferència de 2003 on qui tenia la clau era ERC ara també la té el PSC. I les dues claus ja estan començant a obrir la port del govern d’esquerres. Veurem si finalment la porta s’obre
No serà fàcil però aquest nou acord de govern, ja que les interferències de CIU seran molt dures quan comencin adonar-se’n que no governaran. CIU anirà fins al final alhora de impedir un govern d’esquerres, ja que això representaria un revés molt dur per la coalició nacionalista i el final polític d’Artur Mas i del seu equip.
Segurament algun sector del PSOE tampoc li agradarà aquesta possibilitat de govern, però hores d’ara ha quedat prou clar l’autonomia del PSC al respecte i el recolzament de Zapatero a les decisions que pugui prendre Montilla.
Per tant, segurament tornarem a tenir un govern d’esquerres a Catalunya i segurament aquest es donarà a conèixer i serà operatiu molt aviat.
Sens dubte aquesta possibilitat és una bona notícia per la continuïtat en el progrés i l’avenç social dels darrers anys.

Cap comentari: