26.6.06

Més civisme i més protecció als animals

Més protecció als animals i més civisme poden semblar dues coses, aparentment, potser no contradictòries però sí difícils de compaginar. Doncs tot i la complexitat de l’assumpte a Mataró estem assolint millores per les dues bandes. L’any 2000 Mataró va ser la primera ciutat de l’estat en tenir una gossera municipal que no es practicava l’eutanàsia. Els fets que varen precedir aquesta decisió va ser la mala praxi d’eutanàsia que realitzava la concessionària del moment, l’empresa SACPA, i que un treballador va poder demostrar amb unes grabacions de vídeo. No entraré analitzar protagonistes i protagonismes i usos sensacionalistes de la notícia per part d’alguns mitjans de comunicació. En aquell moment aquesta decisió política no va ser fàcil. Més tard i després dels greus successos de Tarragona es va desencadenar el procés que va portar a l’aprovació de la Llei de protecció d’animals, amb una de les seves mesures que és la prohibició de les eutanàsies en els nuclis zoològics.
Però aquest any 2000 quan l’Ajuntament va agafar de forma directa i provisional la gestió de la gossera, una vegada SACPA havia abandonat el servei i tot l’afer es dirimia als jutjats encara hi havia moltes preguntes en l’aire:
Cóm evitaríem tants abandonaments d’animals en el país que té les ràtios més altes d’Europa? Cóm ens ho faríem per salvar la vida de tants animals que corrien per la ciutat abandonats –amb els riscos que això suposa- si les gosseres estaven plenes? De quina manera faríem possible que cada abandó fos una adopció?
Tots aquests interrogants i encara més vam haver de resoldre en poc temps. Cal destacar i agrair el paper de la Pepi Canals, que es va posar al capdavant de la gossera municipal i va liderar el dia a dia d’aquelles instal·lacions, que de les primeres coses que vam canviar va ser el nom, ja que es va passar dir Centre d’acollida d’animals domèstics. En aquell moment ens vam sortir prou bé i la recollida d’animals abandonats es feia de forma efectiva i les adopcions també.
Més endavant (2002) es va anunciar el nou concurs públic que recollia entre d’altres la no eutanàsia, certificant d’aquesta manera que la protecció dels animals no era exclusiva de les protectores i les administracions públiques havien de fomentar aquest valor. La Fundació Altarriba va fer una bona tasca proteccionista a la ciutat i el fet de ser una institució amb molt prestigi va fer que s’en parlés molt del nostre centre municipal sobretot fora de Mataró.
El passat 13 de juny va fer un any des que la Protectora de Mataró (SPAM) va guanyar el nou concurs i gestiona el centre. La valoració és força positiva fins el punt que en aquests moments podem dir que una vegada consolidats la bona gestió del centre, el foment d’adopcions i un servei eficaç s‘està recuperant la idea de polítiques integrals d’atenció als animals domèstics, que ja el 2001 es tenien al cap però per manca de possibilitats no es van poder tirar endavant. Aquesta integralitat recolliria des del ventall de serveis als ciutadans que tenen animals domèstics (els que tenim i tindrem), la prevenció dels abandonaments i altres maltractaments, la identificació dels animals i tot aquell conjunt de mesures que possibilitin una tinença responsable dels animals domèstics. En definitiva, possibilitar la convivència entre tota la ciutadania, entre aquells que tenen animals i els que no.
S’ha de reconèixer la tasca feta per la Protectora al llarg d’aquest any:
- Bona gestió. De 900 animals que han entrat al centre han pogut sortir 863.
- El bon treball amb els gats de carrer establint colònies de gats controlades quan és possible i habilitant uns nous espais –en col·laboració amb la “Ciutat dels Gats”- pels casos de felins que s’han de retirar de la via pública.
- La presidenta ha tingut un paper de lideratge important i s’ha envoltat d’un bon equip. Vull destacar que en aquests moments hi ha 479 voluntaris registrats que donen algun tipus de suport al centre d’acollida d’animals de companyia (CAAC).

El nombre d’animals augmenta dia a dia a les ciutats. I això és positiu per a tothom sobretot per col·lectius específics com els infants, les persones amb discapacitat o la gent gran. El problema rau dels incívics, d’aquells que amb el seu comportament molesten i maltracten els seus conciutadans: excrements als carrers, molèsties als veïns, abandonaments.....
Si abans pels ciutadans responsables dèiem que preparàvem un conjunt de mesures positives, per aquests hem de dir que preparem un decret que recollirà un règim sancionador contundent. En aquests moments la normativa actual ens permetria actuar imposant sancions fins a 3.000 euros. Aviat donarem a conèixer aquest decret que estem treballant amb l’objectiu que aquells que no han entès el missatge de la tinença responsable ho acabin entenent.

22.6.06

Una de les petjades de Pasqual Maragall



Precisament avui que Maragall ha anunciat que no opta a la reelecció, més de cinc centes persones s’aplegaven a Sitges per tractar una de les obres més importants del seu govern. I és que el procés de descentralització, i el compartir el govern del sistema de salut és hores d’ara irreversible.Avui compartíem jornada gent d’ajuntaments, de la Generalitat, de l’empresa privada, de la pública, gent de tots els colors polítics, però tots coincidíem amb el gran gir que suposen els Governs territorials de salut (GTS) per la millora i avenç del sistema de salut.Els GTS ens possibilitaran entre d’altres coses millorar les polítiques de salut i adequar-les a cada territori, donar veu als ajuntaments, garantir la continuïtat de l’assistència sanitària, incrementar la participació ciutadana, i enfortir la salut pública tradicionalment marginada del sistema de la salut. Sobre aquest darrer tema ens han convidat a participar en una taula rodona en aquestes jornades. Així que en representació de l’Ajuntament de Mataró he pogut explicar en què consisteix la prova pilot d’Agència de Salut Pública en el nostre territori com també el moment que ens trobem respecte el GTS.Arribar fins aquí no ha sigut casualitat. El 19 d’abril de 2005 els 13 ajuntaments del Maresme Central i la Generalitat de Catalunya signaven el Pacte de Salut. Pacte polític en que ambdues parts es comprometien a compartir la governança del sistema de salut. Un mes després la consellera Geli venia a Mataró per signar el conveni per la millora de la xarxa sanitària a Mataró, on la Generalitat es comprometia a reforçar l’atenció primària de la ciutat així com invertir en els serveis de salut mental deficitaris en la nostra zona. Ja el 28 de setembre de 2005 en una sessió de treball dels tretze alcaldes sobre els estatuts del futur govern territorial de salut s’ens proposava alhora fer un assaig del que serà la futura Agència de Salut Pública de Catalunya. El conveni – es signarà properament- que ens ha de portar a desenvolupar aquestes voluntats sobretot ha de recollir la cartera de serveis. Ja que en un tema com la salut pública la realitat municipal és molt diversa i heterogènia. Fins el punt de trobar municipis que no fan res i el que és pitjor que no són coneixedors que per llei han de fer ja que estem parlant de competències municipals. Aquesta cartera de serveis ha de recollir les accions que es faran segur en el territori. Pel que fa a la protecció de la salut ens guiarem pels serveis que recull l’Agència catalana de protecció de la salut. Pel que fa la promoció de la salut es centrarà en la coordinació i el suport als equips d’atenció primària de salut, i els programes de salut en els barris i en l’escola. En quant els recursos humans tots els treballadors de la Generalitat i l’Ajuntament treballaran plegats en un Equip local de salut pública, hi haurà una integració funcional tot i que es mantenen les dependències orgàniques.Un altre tema que ha quedat clar és que aquest assaig no ha de suposar que cap de les institucions deixi de fer el que venia fent. És a dir, que si el pla de salut de Mataró determinava per exemple tal acció contra la SIDA això no es pot deixar de fer per fer una altra cosa. A no ser evidentment, que l’Ajuntament i el consell municipal de salut ho determinessin pel motiu que fos.La ubicació física d’aquest assaig d’Agència de moment serà en unes dependències municipals a la plaça de Catalunya, mentre no ens ubiquem en els espais definitius.L’experiència de Mataró que hem pogut explicar en aquestes jornades ha agradat tothom. I s’ha pogut entreveure que a més de voluntats polítiques ha hagut un treball tècnic important d’anar teixint, d’anar construint –no oblidem que la teoria és fàcil, però aplicar-la...- de treball previ compartit, no imposat i estructurat conjuntament entre Generalitat i ajuntaments. Avui ens ha servit per veure el treball fet fins ara. El mes vinent el ple municipal aprovarà els estatuts del GTS i ens adherirem, per constituir-lo ja el mes de setembre. I respecte l’Agència ja l’haurem posat en marxa formalment.Tothom ha treballat activament però res d’això hagués estat possible sense la consellera Geli i la tossuderia de Pasqual Maragall. Penso que deixarà moltes més petjades de les que avui som capaços de veure.

19.6.06

Catalunya decideix el seu nou Estatut de forma clara

Passats pocs minuts de les vuit del vespre d’ahir i com ja ve sent habitual en les diades electorals, començaven a difondre’s els primers i hipotètics resultats electorals fruit de les enquestes a peu d’urna. I com ve sent també habitual no s’equivoquen massa respecte els resultats finals. Així que elvencia de forma contundent (74%) mentre que el NO fracassava amb un 20% de votants. També cal assenyalar el 5% de vots en blanc emesos per ciutadans que van exercir el seu dret a vot manifestant el seus dubtes i interrogants.
Després de la contundent victòria del SÍ el que també cal assenyalar és l’alt índex d’abstenció que hi va haver, ja que al voltant de la meitat de electors cridats a les urnes no van exercir el seu dret. El que no s’hi val és el mal perdre del PP, que per tapar la derrota del seu NO apel·len a la abstenció que hi va haver. I diuen com ja es preveia, que tot i que 3 de cada 4 votants han recolzat l’Estatut, aquest no està ben refrendat per l’alta abstenció. I el que resulta encara més preocupant és que segueixin anunciant que portaran aquest Estatut al Tribunal Constitucional. Si us plau, que siguin una mica més democràtics i que reconeguin allò que el poble ha decidit. Del contrari la direcció del PP està agafant un rumb molt preocupant i que no sabem on els pot portar, ja que quan es qüestiona el mateix estat de dret i la sobirania popular; Quin és el següent pas?
Respecte els motius de l’abstenció molt s’ha escrit i s’escriurà, coincideixo amb en Ramon Bassas que cal un estudi acurat del tema, però sobta que s’en parli tant ara. Què passa, què és que això de l’abstenció és nou? Que no s’havia produït abstenció abans, ja no només en referèndums sinó en altres eleccions? És evident que preocupa aquest grau d’abstenció i que ens ha de portar a tots a la reflexió, però també és evident que s’està utilitzant per amagar el fracàs del NO. Fracàs que pels d’ERC –que finalment estan començant a reconèixer- ha sigut encara més dolorós ja que fora de l’àrea metropolitana, on ERC té un vot fort ha estat molt castigat.
Però sobretot el més important d’ahir és l’àmplia victòria del SÍ i per tant la voluntat del poble de Catalunya de dotar-se d’un nou ordenament jurídic que condueixi el país durant els propers anys. I aquest Estatut com va tornar a recordar ahir el president Maragall és de tots els catalans i les catalanes. I és l’Estatut que suposa més autogovern per Catalunya en aquest començament del s. XXI i més atenció als drets a les persones, que al final som els que fem possible la realitat nacional de Catalunya.
Molts anys de vida aquest Estatut de la nova Catalunya del progrés!

13.6.06

Alguns riscos i distorsions en la recta final de la campanya de l'Estatut

"Estem calents!" (foto: Quico Melero)
Ahir es van conèixer les darreres dades de sondejos i enquestes sobre la propera cita electoral del 18-J. Tot i que personalment m’agraden els resultats publicats, sí que he de manifestar que em sorprèn una mica tant l’alt nivell de participació que assenyalen com la contundent victòria del SÍ. AMEN.
Però a cinc dies de les eleccions el que més em preocupa, un cop arribats a un bon clima preelectoral i a un major coneixement sobre el nou estatut i sobretot del avenç i progrés que suposa dir SÍ, és que “quatre radicals” capitalitzin mediàticament la campanya electoral. I és per això que tothom ha de condemnar –com ja han fet hores d’ara tots els partits- els intents d’agressions i les maniobres antidemocràtiques per impedir que un acte es celebri amb plena normalitat. No té raó, però, en Josep Piqué quan culpabilitza Montilla dels fets de l’Hospitalet, ja que els crits i xiulets –per cert: bastant unànims- que es van sentir en el mercat, són conseqüència més de la campanya feta pel PP en la precampanya, plena d'insults, mentides i menysteniments cap els que no pensen com ells, que no pas cap maniobra del adversari. I aquí és important diferenciar entre alguns crits i xiulets a les agressions o intents de ser-ho. Mentre els primers no representen cap irregularitat i torno a insistir que al meu entendre és el que està recollint el PP després de mesos de sembrar. Les agressions, o bé la distorsió en un acte polític d’un altre sí són fets completament antidemocràtics, i protagonitzats per persones amb manca d’educació i civisme. Aquest vespre han tornat haver alguns enfrontaments a Mataró -amb presència d'Acebes i Piqué- entre Maulets i militants populars. Curiosament les dues parts partidàries del NO.
D’altra banda, vull destacar l’acte central del PSC a Mataró de divendres passat, que va ser una demostració de força i entusiasme polític, tant per la quantitat de gent que es va aplegar, entre els que havia quasi la totalitat de consellers i conselleres del Govern de la Generalitat, com pel clima de confiança, seguretat i unió de la família socialista en un moment on algun mitjà volia fer llegir entre línies la possible pugna Maragall-Montilla.
L’acte va començar de la mà de l’amfitrió Joan Antoni Baron que va tenir unes paraules de reconeixement i agraïment cap al Govern Maragall. Assenyalant els temes claus que aquest govern, clarament municipalista, ha desencallat a la ciutat de Mataró: comunicacions, habitatge, salut...
Pepe Montilla va continuar en el seu torn cantant les excel·lències d’aquest estatut, que des del punt de vista territorial aposta pels municipis i la proximitat, en quant Catalunya situa el seus reconeixements principals com a nació: llengua, costums, competències i autogovern. I pel que fa a Espanya aquest estatut en parla com una realitat formada per diferents nacionalitats i comunitats. En definitiva l’Espanya plural que Zapatero té al cap i que alguns aixeca tantes ampolles.
I ja per acabar un Maragall que divendres va estar esplèndid. I que com sempre dóna tant joc als mitjans tal i com vam poder comentar amb una bona periodista local. I és que Maragall va començar la seva intervenció amb un: “Estem calents!, tot traient-se l’americana. El seu discurs es va centrar en dos eixos. Per una banda, defensant l’obra de govern que ell mateix ha encapçalat, repassant les diferents conselleries i citant cadascú dels consellers. I per una altra, concloent que aquest bon Estatut, és, i serà l’estatut de tots i totes els catalans i catalanes. Sense distinció. Va cloure l’acte animant la gent a recolzar el SÍ per aquesta nova etapa de progrés pel país, amb un bon discurs polític, proper i de caire presidencialista.
He de confessar que divendres passat vaig disfrutar molt d’aquest acte central a Mataró i que ha sigut dels actes polítics que més m’ha copsat.

7.6.06

Cap a la ciutat cada cop més cívica i cohesionada

Avui hem conegut les últimes dades del baròmetre del CIS en les que Zapatero treu encara més bona valoració i major diferència respecte el seu adversari polític, i on més de la meitat dels espanyols consideren que fou millor en el debat de la nació que Rajoy. I precisament avui el president del CIS participava en la conferència inaugural de les Jornades Polítiques locals de Civisme, organitzades per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.
Com no podia ser d’una altre manera Fernando Vallespín ha començat amb un ball de xifres d’enquestes del CIS d’enguany, on es certifica el escàs interès de la ciutadania per la política. Així per exemple només un 3’5 de la població està afiliada a un partit polític. Entre poc i res interessa la política a un 70% de la ciutadania. És la xifra més elevada de tota Europa. La gent s’informa poc sobre política a través dels diaris (17%), no així a través de la televisió (70%). I els sentiments que genera la política a la nostra població són: Desconfiança (30’3%), indiferència (18’4%), avorriment (15%). El 43 % de la població pertany algun tipus d’associació, entitat o club. I aquesta dada és rellevant pel que representa l’associacionisme de constructe social i cívic i de procés de socialització. Tot i la mala valoració política que fan els enquestats la majoria consideren necessàries les institucions democràtiques i mostren satisfacció respecte el model de democràcia a Espanya (61%). El president del CIS ens volia portar al principi de quan més democràcia hi ha més cívics som. I així que en els països europeus de major trajectòria democràtica la ciutadania és més cívica. Vallespín apuntava el moment delicat que travessa la res pública i posava com exemple la crisi de la seguretat. On pot quedar reforçat un model de societat individualista, privatista i consumista, ja que “...si tenim problemes de seguretat, jo que puc, em pago la seguretat privada que em defensarà els meus interessos i no he de pagar més impostos!”.
El civisme associat amb allò públic i en l’àmbit local ha centrat el llarg del matí amb diferents experiències.
Per la tarda a Mataró he pogut presidir dos actes diferents d’aquells que no criden massa l’atenció però que són importants. Primer hem pogut agrair i reconèixer la tasca feta a 78 nois i noies d’instituts de la ciutat que han participat en el programa “Joves Guies”, un programa que promou que joves d’aquí acullin, orientin i acompanyin els joves immigrants que acaben d’entrar al institut. Aquest programa a part d’afavorir la solidaritat i companyonia representa un gra de sorra més en les polítiques d’acollida i recepció que fem a la ciutat i afavoreix la integració social dels nouvinguts i promou convivència. Convivència, que és la finalitat última del Pla per la Nova Ciutadania i del Pla del Civisme, entesa com la possibilitat de poder viure plenament com a persona, com a ciutadà amb els altres ciutadans i en un context que ens ho possibiliti.
Després i ja en la Fundació Hospital es donava a conèixer l’esborrany del Compromís de Mataró per a la Solidaritat, que després d’uns mesos de treball intens i d’un bon procés participatiu es marcaven els principals elements d’aquesta agenda:
- Creació de l’observatori de la solidaritat a Mataró, com a eina que ens permeti avaluar, seguir i assegurar que els compromisos de l’agenda es compleixen.
- El banc del temps solidari, com espai de intercanvi entre la ciutadania des del concepte de la solidaritat.
- Voluntariat. Tenir el millor model de voluntariat que pugui tenir una ciutat cuidant al màxim els nostres voluntaris i fomentant la seva activitat.
- L’educació en la solidaritat com element bàsic si volem ser una ciutat cada vegada més solidària.
Han participat fins el moment 52 entitats en aquest procés de construir l’Agenda de la Solidaritat local. I el proper 7 de juliol les entitats i institucions que vulguin podran signar el Compromís de Mataró per la Solidaritat.
Sincerament, penso que en la nostra ciutat estem posant bons fonaments pel civisme i la cohesió social, i ho puc afirmar en base a les hores teòriques d’aquest matí en la Jornada però sobretot en base les hores pràctiques de la tarda.

6.6.06

El PP crispa la campanya de l'Estatut de forma totalment irresponsable


Quan el company Pepe Zaragoza presentava als mitjans de comunicació el lema del PSC en la campanya de l’Estatut vaig pensar que potser ens havíem excedit una mica. Que potser el més escaient era un lema que copsés al màxim l’esperit de l’Estatut per transmetre’l. Avui sincerament penso que ens hem quedat curts. “El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya” és una resposta a tota una estratègia de mentides, i d’irresponsabilitats polítiques que el PP havia bolcat contra Catalunya els darrers mesos i que ara està bombardejant de forma malaltissa. I dic contra Catalunya i no contra el PSC perquè així ha estat incloent els seus propis votants i militants de partit que són catalans. I tot amb l’objectiu de fer fora Zapatero. Han estat utilitzant Catalunya contra la resta d’Espanya per un no haver paït encara la derrota electoral de les generals. I tot això orquestrat pel mentider Acebes –convidat en l’acte central del PP a Mataró-, el mateix que va mentir els milions d’espanyols després dels atemptats de l’11-M, i el mateix que ahir afirmava que els plans de Zapatero són els plans d’ETA. Posant al mateix sac els terroristes i el mateix president del govern, i conseqüentment els milions de persones que el van votar. I inclòs les persones que sense haver-lo votat el consideren el seu president en el sentit més institucional.
Ja n’hi ha prou de mentides, de insults i de irresponsabilitats polítiques. I ara veig que els que van pensar la campanya del PSC la van encertar, tot preveient cap on ens està portant aquesta absurda cúpula política de la dreta més reaccionària. En aquest sentit no comparteixo les idees de l’Antoni Puigverd quan afirma que darrera dels lemes del PSC, no hi ha contingut ni pedagogia per explicar l’Estatut i que només hi ha atacs contra el PP.
El PSC com sempre està fent una campanya de proximitat, de prendre contacte amb la ciutadania directament al carrer per explicar l’estatut. I aquesta tarda ho hem pogut viure en l’acte de campanya en el barri de Cirera on el diputat Roberto Labandera i en Joan Antoni Baron han explicat perquè és un bon estatut i quina és la situació de conflicte i crispació cap on ens vol dur el PP. Per això m’agrada el nostre lema. És una manera de dir no ens callaran, no ens “achantaran”. I que tothom sàpiga que el NO del PP és contra Catalunya, i per tant contra totes les persones que hi vivim en aquest país, pensin com pensin i votin el que votin.
De la manera que està anant tot això només em pregunto i quin serà el paper d’ERC? Podrà ERC separar de les urnes els NO anticatalans dels seus NO, que suposadament volien el millor per Catalunya?