30.10.06

Diari de Campanya (15): Traca final





Festa roja al Palau Blaugrana. Amb més de 9.000 persones recolzant Montilla el PSC tancava una campanya on dia rere dia s'ha anat consolidant. Després de 30 anys on el primer míting del socialisme català començava a caminar cap a les primeres eleccions democràtiques, l'acte de tancament de campanya ha representat el compromís del socialisme amb Catalunya pels propers anys.
El nou alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, encetava els parlaments cantant les excel•lències del govern d'esquerres i tot el que ha significat pels pobles i ciutats de Catalunya. Aquesta ha estat la tònica habitual dels alcaldes alhora de valorar aquests tres anys de govern. Jordi Hereu ho va fer molt bé i la veritat és que té la pinta que serà un gran alcalde per la capital catalana.
Pasqual Maragall molt ovacionat va estar entusiasta amb el futur per Catalunya, i com a "pare" de l'estatut deixa un llegat que ens permetrà desenvolupar-nos com a poble els propers anys. Maragall va acabar citant Joan Raventós : "El treball sempre acaba vencent. Us estimo"

Montilla va estar més "mitinero" que mai. Fent una crida a la Catalunya de tots i totes, i a la Catalunya del progrés de la seva gent, construint i sumant amb tothom.
El candidat socialista va fer un discurs polític que copsava les línies més significatives del programa socialista: la Catalunya social, el bon govern, i el progrés.
Zapatero va estar com la situació requeria. Amb un discurs molt potent i arropant Montilla en tot moment. ZP es posa la gent a la butxaca i com orador no ha parat de créixer i millorar els darrers temps. Ahir ho va demostrar amb una intervenció brillant.
La situació del final de campanya és molt clara pel PSC mentre Montilla representa la Catalunya social i de progrés per a tots, Mas és la marxa enrere.
I va fer una crida a la mobilització electoral de tots els catalans, perquè el que molesta alguns no és pas els orígens de Montilla sinó la classe treballadora d'on prové. I aquest és el poder de la gent obrera, de la gent senzilla el seu vot que si suma pot derrotar els poderosos i canviar les coses.
ZP va acabar la seva intervenció amb un entusiasta: "demà a guanyar el Barça i dimecres Montilla"

29.10.06

Diari de campanya (14)


A poques hores del final de la campanya electoral sembla que esta tot el "peix venut". I és el moment de fer valoracions abans que arribi el dia D i tota l'atenció comenci a centrar-se en els resultats.
Ha estat una campanya molt bipartidista on CIU ha buscat des d'un principi la confrontació i atac al seu rival directe amb un estil diferent molt més agressiu i més publicista del que ens tenia acostumats. El PSC s'ha dedicat a explicar les seves propostes alhora que anava afermant el candidat Montilla a mesura que passaven els dies. Projecte sòlid,seriositat,rigurositat han estat tres valors molt remarcats que han aparegut amb freqüència. El PP no ha destacat com a partit amb possibilitats de govern i fora dels atacs anti democràtics que han rebut no han tingut cap mena de protagonisme. ERC que sortia molt minvada s'ha anat animant tot i els dubtes que encara tenen en aquest tancament de campanya i IC-V procedint de forma habitual ha explicat les seves propostes i ha fet una campanya tranquil.la i amb la seguretat i satisfacció de que el vent de les enquestes els bufen favorablement.
Caldrà ara veure com són les darreres hores que tanquen aquesta campanya i fins on es mobilitzen els potencials abstencionistes. En definitiva es tracta de veure si aquest acostament entre PSC i CIU respecte la distància inicial es confirma o no.O inclus es produeix alguna sorpresa.

28.10.06

Diari de campanya (13)




S’ha equivocat greument el president del FC Barcelona amb l’esmorzar mediàtic amb Artur Mas. Dels dirigents convergents tot és possible en aquesta campanya, i de fet ja van anunciar algun “cop d’efecte” aquests dies concretat en una convocatòria de premsa dissabte de bon matí. Sense dir de que es tractava van portar els periodistes al lloc dels fets. No entraré a valorar les maneres de fer campanya, que ja ho he fet en altres post i aquestes alçades tothom sap de que va la “pel·lícula”, però sí les males maneres de procedir de Joan Laporta, com a president d’una de les institucions més importants de Catalunya.
Si alguna cosa representa el Barça és la capacitat de cohesionar i aglutinar la pluralitat i diversitat de la societat catalana. I això dissabte al matí es va trencar.
Hi ha qui diu que a banda de les tendències nacionalistes de Laporta – va estar vinculat al PI d’Àngel Colom- aquesta trobada era la torna de Laporta en les darreres eleccions blau-granes on Mas el va recolzar.
Com sigui el club ha hagut de sortir al pas i aclarir i esforçar-se a explicar aquest esmorzar i de seguida s’ha anunciat una altre amb Montilla.
Diuen que un altre dels arguments d’aquest montatge-esmorzar és que dimarts contra el Chelsea Artur Mas seurà a la cadira que té com a soci al Camp Nou i no a la llotja. Estic segur que aquest és un altre cop d’efecte que ens tenen preparat: mentre els candidats estaran a la llotja amb d’altres personalitats, l’Artur estarà “enmig” del poble des de la proximitat, així les càmeres l’enfocaran a ell en solitari guanyant un protagonisme extraordinari el dia de reflexió.
Estic convençut que fins i tot això ho tenen estudiat en Madí i els seus “boys”.
Patètic.

27.10.06

Diari de Campanya (12): Marina Geli a Mataró

Aquest matí ens ha acompanyat la consellera Geli per fer campanya electoral a Mataró. Una visita al mercat i després un passeig per Cerdanyola. Finalment un acte aplegant les entitat sociosanitàries de la ciutat i comarca.
Amb un auditori ple a vessar la companya Marina Geli ha desplegat la seva capacitat d’oratòria i empatia per explicar la feina feta aquests tres anys de govern socialista i la que s’haurà de fer els propers anys.
La Catalunya real del 7’2 milions- dades en targetes sanitàries- de persones ha estat la realitat d’aquest govern. I que marca una nova etapa respecte els 6 milions d’en Pujol. I aquest govern Maragall és el que ha començat a treballar de forma dura per resoldre els problemes de totes aquestes persones.
El canvi que ha impulsat aquest govern d’esquerres no s’ha pogut materialitzar amb tres anys. Es necessita més temps per consolidar un canvi tan profund.
Marina Geli ha parlat també de immigració i de les necessitats socials. Amb el sistema actual de serveis socials – i fins que no s’aprovi la nova llei- “els pobres competeixen amb els molt pobres. Per exemple amb les beques de menjador.” Això és el que vol anar canviant el projecte socialista consolidant un sistema de serveis socials fort que doni respostes a les persones que les necessiten.
Perquè en aquesta societat global “es necessiten de localismes” perquè no passi el que va passar a França, que el descontent de la gent ve donat perquè no viu bé des de la seva proximitat. “La gent s’ha de sentir bé a Catalunya perquè viu bé a Cerdanyola” i ha posat com exemple el menjador del casal de la gent gran de Cerdanyola. Projectes com aquests impulsats des dels ajuntaments són els que creen el benestar suficient per sentir-se bé com a ciutadà de Catalunya.

I en això consisteix aquest camí de la Catalunya social ja iniciat, en que surtin de la invisibilitat les dones, la gent gran, els discapacitats, perquè tots som ciutadans de Catalunya.

La Marina ha acabat la seva intervenció amb una anècdota divertida: “Sabeu perquè no surto en el Polònia? Perquè no sóc una consellera mediàtica.”
Per molts anys Marina no siguis una consellera mediàtica i sigues el que has sigut la consellera eficaç, forta, entusiasta la consellera que ha liderat els canvis de la política social en aquest país.”
No tinc cap dubte que la Marina Geli serà una peça clau del Govern del president Montilla.

26.10.06

Diari de Campanya (11)




Que m’ha agradat l’entrevista a Montilla d’aquest vespre per TV3! Dia que passa en aquesta campanya tinc la sensació que es va afermant amb més força. Tot i que inicialment Pepe Montilla podia ser un candidat atípic, penso que està deixant petja i s’està donant a conèixer com a polític segur, rigorós, i de bon govern.
Si la campanya durés dues setmanes més – seria “durillo” eh?- en Montilla arrasava.
Amb quina naturalitat ha respost a les qüestions del seu origen i de la seva llengua materna. És el que hi ha.
Amb els temes dels pactes ha reforçat una idea que fa dies va expressant: la voluntat de governar en solitari amb pactes puntuals. I quan el periodista vol burxar en si esquerra o convergència ell fa referència als governs en solitari de Pujol i de Zapatero.
Ell no és un home de soroll. Per tant per part del govern que encapçali no n’hi haurà de soroll només hi haurà “treball amb energia, fermesa i serietat” . Vaja! el que necessita el país.
Preguntat sobre la participació de ZP en la campanya catalana ha deixat ben clar, el que comentava en el post d’ahir: “La política catalana del PSC es decideix al c. Nicaragua”.
Les seves propostes de la Catalunya social sustentades en els serveis públics versus els xecs.
I respecte si és un líder carismàtic. No ho sap. El que sap és el que vol per Catalunya amb un projecte de idees clares.
Un 9’95 i perquè la perfecció no existeix.

25.10.06

Diari de Campanya (10)

No és únicament la procedència –tot i que influeix- de les persones la que marca la trajectòria vital sinó les opcions que fem al llarg de la vida. Montilla ve del món obrer. De les famílies que treballen el dia a dia i que "suen la samarreta" per tirar endavant. El candidat socialista prové de la gent que no li han regalat res i on l’esforç i superació són el pa de cada dia per sobreviure.
Per això l’acte d’avui amb el món sindicalista és d’extrema rellevància. Que un dels nostres encapçali un govern encara avui és d’especial significació acostumades les nostres societats durant tants anys a ser dirigides per les èlits.
Treball, esforç, són unes de les bases del socialisme i que hem heretat de tantes i tantes generacions exemplars. Això és el que ens fa diferents a d'altres.
Una de les claus d’aquestes eleccions –encara que sembli tòpic- serà la participació, perquè la majoria de la gent que és treballadora si ha d’anar a votar l’opció és per les esquerres.
I ja que parlem de participació sembla ser que el vot per correu ha estat més sol·licitat que en altres ocasions arribant al voltant de les 40.000 demandes.
D’altra banda a Mataró avui s’ha presentat la plataforma ciutadana que dóna recolzament Montilla. Un dels actors principals d‘aquesta és l’històric López Bulla.
També avui que és el darrer dia abans d’eleccions en que es permet publicar enquestes s’ha donat a conèixer la del CIS. Tot i que atorga avantatge a CIU sembla que encara seria possible un govern tripartit. De nou es tracta tan sols d’una enquesta i el treball i els ànims socialistes són el que tenim per endavant aquests dies de campanya.
I ja que parlem de treball avui s’ha presentat a Mataró la Unitat Mòbil de suport a la teleassitència per la gent gran. Aquest estarà ubicada a la nostra ciutat. I això ha estat possible pel treball i constància de l’Ajuntament de Mataró amb l'afany de millorar el benestar de la ciutadania.

24.10.06

Diari de Campanya (9)

A Mas no només no li va importar sinó que li va encantar aquella foto amb Zapatero a la Moncloa. Doncs perquè ara bé amb tants fàstics arran la presència de ZP a la campanya electoral?
Perquè és el president del govern espanyol? Perquè és de León? Què és el que tant molesta a Mas? Perquè és la presència, interferència, o dependència de Madrid en els nostres assumptes?
Aquest senyor coneix mínimament Zapatero i sap de la independència del PSC alhora de decidir les coses que afecten el partit a Catalunya. El que passa és que li interessa vendre aquestes idea de calat nacionalista en un moment on no les té totes. I on són molt conscients de la capacitat de mobilització que té la presència de Zapatero.
Que cadascú faci la campanya que vulgui i amb qui vulgui o a cas nosaltres ens posem amb que l’acte central de ciu a Mataró el faci Jordi Pujol? I que el mateix Mas hagi estat incapaç de fer un sol acte amb la seva presència a la comarca del Maresme?

Els seus assessors segueixen apostant per una campanya agressiva i d’atacs contra els altres sense presentar un projecte polític amb propostes realistes .

23.10.06

Diari de Campanya (8): Porta a porta/Bello

Avui i com molts altres dies de campanya hem fet el porta a porta. En vull parlar perquè és un element de campanya molt socialista i perquè personalment ho considero molt rellevant.
Home, d’entrada anar per les cases a parlar amb la gent, informar i demanar el vot pot costar una mica. Sobretot en el primer moment i si en la primera porta que piques te la tanquen als nassos. S’ha de dir que això no passa. I normalment la gent és molt més receptiva, i positiva del que podem pensar a priori.
El porta a porta és important perquè et permet connectar amb la gent de forma directa. I quan dic la gent m’estic referint a tothom. Això no és una reunió amb veïns, amb entitats o una entrevista que et demana un ciutadà. En el porta a porta trobes tothom i no només qui et vol trobar.
Pels polítics aquesta connexió amb la realitat és molt important. Ens podem trobar des de la família més “normal”, passant pels avis que viuen sols, els joves, els immigrants o gent amb necessitats i problemàtiques socials.
Políticament parlant el porta a porta és mot bo. Et permet trobar-te amb aquell militant que fa temps que no veies –ens parem a conversar una estona- aquell veí que et coneix de l’Ajuntament i vol conversa, aquella persona que tot i ser votant teu sense aquella visita podria ser un abstencionista o la persona que tot i no participar "per norma" agraeix la visita. Evidentment també hi ha aquells que en el moment d’identificar-te diuen que no volen saber res. S’ha de dir que són els mínims i que també és la gràcia de la diversitat política, sinó seria massa avorrit.
L’acte electoral després del porta a pota ha anat de cultura. De cultura popular. Aquella que entén tothom i que forma part de la socialització de les persones. Ens ha acompanyat en Ferran Bello, que ha destacat la importància del paper de les entitats culturals. Sense sotmetre’s ni dependre del govern de torn, però sí concertant amb ell. Les polítiques de concertació és l’opció socialista en l’àmbit de la cultura popular i alhora és una tradició catalana de molts anys amb els ateneus i agrupacions locals que tanta rellevància van tenir en la història del nostre país.
Ha estat un acte divertit i molt participat. Ens anem acostant a l’1N i per tant a la victòria socialista. Ànims.

22.10.06

Diari de Campanya (7): Vinga!

L'enquesta que publica avui El Pais avala la teoria que compartim alguns que a mesura que s'acosta la cita electoral el PSC va recuperant posicions respecte les enquestes publicades abans de començar la campanya electoral, i on fins alguna va arriba apuntar una diferència de 10 punts de CIU respecte els socialistes.
Això que està passant recorda una mica les autonòmiques del 2003 on les enquestes posaven el PSC per davant quan finalment hi va haver l'empat produït. Li dic empat per definir uns resultats que en quant persones que van votar va guanyar el PSC, però no així per escons.
D'aquesta enquesta destaco per una banda la poca diferència que hi ha en la valoració de líders polítics. Artur Mas treu un 5'25 - el més valorat - i Montilla un 5'01. Poquíssima diferència si és té en compte el temps que ha dedicat cadascú com a pre-candidat.
Són curioses les respostes a les preguntes de qui creus que serà president i qui t'agradaria. Els que creuen que serà en Mas és un índex important (48'9) però baixa considerablement dels que ho prefereixen (30'8). Tot el contrari en el cas de Montilla que ho creuen el 23'7 però ho prefereixen més (28'6). Això és una mica fruit del que precisament aquests dies es comença a bellugar: l'entusiasme, trempera i mobilització de l'electorat socialista.
Quant la valoració de partits el que treu millor resultat és el PSC. I en el cas d'haver un govern de coalició el "tripartit" no surt tan mal parat com inicialment i amb el soroll mediàtic que hagut podríem pensar.
Les enquestes serveixen pel que serveixen i la que valdrà és la de l'1N, però és clar que es comencen a dibuixar uns canvis de tendències fruit del que està passant els darrers dies.
Per una banda a la gent no li agrada ni les males arts (DVD) ni la política d'aparador (notaris, carnet per punts...)
El transcurs de la campanya comença a situar cada candidat al seu lloc. Artur Mas liderant una campanya molt agressiva i excessivament mediàtica, no ensenya - perquè penso que no en té- el conjunt del seu projecte polític on es pugui veure el "tot". Només veiem trossets i propostes aïllades de cara al titular.
José Montilla és menys conegut com a candidat que Mas i ha entrat més tard en la carrera de candidats parteix, per tant, d'un clar desavantatge que està remuntant amb una campanya molt mesurada i encertada amb al seva personalitat, on ressalten els valors de la seriositat, rigor i eficàcia, que conjuntament amb un projecte com el socialista molt compactat estan siguent sota la meva opinió claus en aquestes millores en les enquestes.
I això que l'enquesta es va fer abans del debat electoral a TV3 on Mas va quedar ben retratat.

21.10.06

Diari de Campanya (6): ZP a Lleida

El company Àngel Ros, alcalde de Lleida, va encetar l’acte electoral cantant les virtuts d’una de les accions del govern Maragall – a priori absent en l’acte per motius de salut-més importants: la llei de barris. Coincidint plenament amb el discurs de Baron en l’acte central a Mataró. És evident la importància d’aquesta iniciativa pel municipalisme.
“Del graner de vots que representava per ciu en farem graner d’oportunitats” va etzibar fent referència a les terres lleidatanes, destacant d’entre els projectes de futur el Parc científic i tecnològic Agroalimentari de LLeida.
El candidat per Lleida Quim LLena va recordar l’obra feta fins el moment per un president socialista, i la va projectar en la que s’ha de fer en un futur per completar el projecte socialista per Catalunya.
A mesura que avança la campanya sembla que la cosa s’anima. I el mateix Montilla va estar molt més "mitinero" a Lleida amb moments brillants. Va començar confessant al públic que el dia 1 el PSC guanyarà i a sobre amb un "triomf clar". Per dir una cosa així s’ha d’estar molt segur del projecte i de sí mateix – amb la marea contrària d’enquestes que s’han presentat- i en aquest sentit la seriositat i rigorositat de Montilla fan que missatges com aquests entusiasmin i mobilitzin l’electorat socialista.
“El que farem és solucionar problemes” va dir Montilla alhora d’explicar el seu programa per la Catalunya social. Just en un dels moments més àlgids del nostre candidat va aparèixer la música que anunciava l’arribada de ZP, que va pujar l’escenari per abraçar Montilla. Curiosament en el torn de Zapatero li va passar el mateix quan va arribar Maragall.
ZP s’ha convertit en un crack polític. I això que fa quatre anys era un “sosoman” sense lideratge per alguns. A Lleida ZP es va moure navegant als ritmes de la situació política i les vibracions de la gent. El to de veu, els ritmes, el feed back amb la gent, els gestos... però sobretot el contingut del que va dir parlant llargament de principis i valors socialistes. I un d’aquests és la paraula donada: “Nada fortalece más a la democracia que la palabra dada” I Montilla és un home de paraula i quan sigui president ho demostrarà de nou amb fets.

20.10.06

Diari de Campanya (5)

Més incidents anti democràtics s’han produït una altre vegada a Tarragona. Pintades amenaçant a mort a la seu del PP i insultants a la del PSC. Una vegada més una minsa minoria de intolerants utilitzen les “seves arts” i una vegada més cal la unanimitat de tots els partits per condemnar i fer una crida als valors democràtics i cívics. Valors que defensa l’alcalde Baron en en una original carta blogera a l’alcalde de Madrid.
La campanya avui a Mataró s’ha centrat en l’acte electoral a Rocafonda. Ens ha acompanyat un company i regidor de Cornellà i excompany del candidat Montilla. Ha estat una intervenció interessant ja que ha parlat de Montilla com a company i amic que han compartit i conviscut molts moments. La senzillesa i proximitat del nostre candidat la recollia en la frase: “és com qualsevol de vosaltres”. N’ha destacat també la capacitat de treball, ordre i rigorositat política.

La candidata Consol Prados ha assenyalat la prioritat del nostre partit en donar continuïtat a la Llei de barris. Una llei que neix inspirada del Pla itegral Rocafonda El Palau.
L’aposta clara de la Catalunya de les persones emfatitza les polítiques socials que recull el programa socialista, i que donen continuïtat al lema maragallà: “Barris segurs i escoles dignes”.
Ha tancat l’acte l’alcalde Baron que ha fet ús de les seves eines pedagògiques per explicar tot mostrant 1 euro, que d’aquest 18 cèntims són pels ajuntaments, 31 per l’estat i 50 per la Generalitat de Catalunya. I aquesta proporció ens indica la importància del Govern català en les coses que ens afecten en el dia a dia: salut, educació, seguretat, seveis socials, carreteres,.... I conseqüentment la importància de tot que ens juguem en les properes eleccions.
En un bon marc jurídic com és l’estatut i que és el full de ruta de la nació pels propers anys, ara cal resoldre els problemes de les persones.

19.10.06

Diari de campanya (4)


Avui Artur Mas ha explicat les propostes de CIU sobre immigració. Ha parlat de la integració social de les persones immigrants. Tema en que coincideixen tots els partits democràtics. La sorpresa avui ha estat quan ha parlat de impulsar un sistema per punts pels immigrants. Aquest sistema per punts funcionaria també per estímuls. És a dir a major integració més facilitats i inclòs ha dit la “barbaritat” de més serveis socials –sense especificar quins-
Què vol dir això? Que si l’immigrant fa un curs de català tindrà prioritat a una plaça d’escola bressol? O un PIRMI? O a una ajuda social?
Això no funciona així! CIU està confonent les polítiques socials, que són la prioritat socialista en un país on l’estat de benestar encara s’ha d’acabar de construir, en una mena de mercat ofertant i regalant: xecs, talonaris, punts...
Darrera de propostes com aquesta tornem a constatar la falta de projecte polític per Catalunya, i una estratègia d‘aparador i marketing on les propostes han d’omplir titulars i impactar sense cap mena de fil conductor ni projecte.
En canvi Mas no parla de la importància de tenir un pacte polític de immigració on tots els partits es posin d’acord per treballar amb una base sòlida, tampoc parla del control a través de les contractacions d’origen i de lluita contra les màfies. Com he dit parla de integració però no diu com, a través de l’acollida, pedagogia i explicació que s’ha de fer als nouvinguts, de l’increment de l’alfabetització, del català, de actuacions especials en municipis amb molta presència de immigrants.
D’altra banda la campanya s’ha tornat a enterbolir amb uns insults feixistes que va rebre Carod Rovira, que posen de manifest la intolerància d’una minoria, que es deixa sentir però.
I un altre tema menys important però curiós és la campanya que els joves de IC-V han hagut de retirar. “Folla’t a la dreta” era el lema de les caixes de preservatius que volien promocionar i que a més de la falta de respecte de la marca i havia també un rerefons masclista, que ràpidament han rectificat.
La campanya socialista segueix: actes, reunions, porta a porta però també seguim governant –faltaria més!- com és l’exemple d’avui amb el conveni que deixa al sac i ben lligat el futur de Cabanellas com a equipament de salut mental per la ciutat.

18.10.06

Diari de Campanya (3): Montilla a Mataró

(foto:Quico Melero)
Avui s’ha celebrat l’acte central de campanya a Mataró amb la presència del candidat Montilla. Els dies van passant i s’acosta el dia d’eleccions. Mentre uns es dediquen a menystenir als altres amb la prepotència que els caracteritza, el candidat socialista explica quines són les nostres propostes.
Un Joan Antoni amb caràcter ha fet els aperitius polítics recordant els avenços d’aquests darrers tres anys en salut i educació –aquest era el tema central de l’acte d’avui- a Mataró. El conseller Del Pozo ha precedit la intervenció de Montilla enunciant les grans línies del programa socialista en educació: qualitat, equitat i un sistema educatiu fort i eficaç.
Montilla ha començat el seu discurs recordant la importància del nou Estatut i anunciant que serà el president que espremerà al màxim “l’Estatut de les persones”. Les millores que han sigut moltíssimes del govern sortint han de tenir continuïtat en aquesta “nova etapa que comença a partir de l’1 de novembre”.
Front una convergència sense projecte –talonaris, notaris..- hi ha un PSC amb un projecte potent i estructurat i n’ha pogut “donar fe” el mateix Montilla explicant cadascuna de les propostes més importants en educació: les 24.000 places d’escola bressol que es crearan –i això seran fets no paraules com les del ex-conseller Hernández- , la gratuïtat dels llibres de text – ho té molt calculat com ho farà-, els 9.000 professors nous que es contractaran, passarem de 36 mil beques a 99 mil, un pla específic contra el fracàs escolar, i la prioritat de les llengües amb l’anglès com a clau d’èxit.
El candidat socialista no deu ser un crack en comunicació com em recordaven alguns periodistes al sortir de l’acte però sí és un crack en seriositat, rigurositat i honestedat i ha demostrat al llarg de la seva trajectòria política que en sap una estona de “bon govern”. Això és precisament el que necessita Catalunya.
Montilla genera confiança i alhora confia en la seva gent com ens ha recordat aquesta tarda: “guanyarem gràcies al vostre treball... ni un pas enrera... ara endavant”.

17.10.06

Diari de campanya (2)

La polarització de la campanya electoral (PSC-CIU) a la que feia referència ahir continua sobretot gràcies a la insistència i obstinació d’Artur Mas per atacar Montilla.
Avui el candidat convergent diu que Montilla “divideix el país”. La resposta del candidat socialista ha estat molt encertada. Com és possible des del PSC dividir el país quan aquest partit representa una fotografia de la Catalunya real, tant per la diversitat de sensibilitats, situacions socials i pluralitat que té.
Això de dividir el país no s’ho va plantejar en Mas alhora de fer el DVD? Del qual per cert avui hem conegut la decisió del CCRTV de demanar les responsabilitats jurídiques que s’escaiguin a CIU.
Avui ha tocat fer comèdia i l’Artur ha anat a Cal Notari. D’entre els 21 compromisos convergents ha fet “notorietat” el de no pactar amb el PP. No s’ha fet esperar la resposta de Piqué -tot ofès- anunciant que s’oblidin dels seus vots. CIU necessitava també fe comèdia amb això de que no pactaran amb el PP suposo per recuperar l’allau de vots que van anar a parar ERC conseqüència d’aquesta política de pactes.
La comèdia del notari és “l’acte més important d’aquesta campanya” ha afirmat Mas. Però quina credibilitat pot tenir aquest polític que necessita anar al notari per anunciar els seus compromisos electorals?
I amb tota aquesta comèdia notarial ha tornat aparèixer l’obsessió que té per Montilla quan ha dit que els compromisos de CIU també els hi faria arribar.
D’aquests 21 compromisos ha hagut un que m’ha cridat notablement l’atenció: “El dret a escollir en política social”. Mentre que el programa del PSC prioritza les polítiques socials i és primordial que la ciutadania tingui drets socials, CIU amb la política del “talonari” i de repartir xecs de diners per a tothom prioritza que la ciutadania pugui escollir. Darrera d’aquesta manera de fer política social és evident que les persones amb més recursos econòmics amb aquests talonaris escolliran els serveis més elitistes del mercat, mentre que els ciutadans amb menys poder adquisitiu hauran d’acollir-se als serveis més senzills –diguem-ho així- amb un clar perjudici pel sistema públic de protecció social.
Això és crear un sistema dual en política social. Això sí que és realment dividir el país.

16.10.06

Diari de campanya (1)

Des de que vaig encetar aquest blog la idea sempre ha estat poder explicar coses -principalment del àmbit més proper a la responsabilitat política que tinc- que o bé no es coneixen prou públicament o bé, tot i que es coneixen m'aturo per reflexionar-hi. La freqüència d'escriure els post és aproximadament setmanal. En aquesta campanya electoral em proposo trencar aquesta metodologia -haviam si ho aconsegueixo!- per fer un diari de la campanya electoral, que d'una manera senzilla i amb les vivències polítiques més properes faci un seguiment d'aquesta campanya que ens ha de portar a les eleccions catalanes de l'1 de novembre.
L'inici de la campanya a Mataró ha estat emotiva arran d'uns homenatges a militants socialistes, d'aquells que cada dia aprenem tantes coses. Emotiva i engrescadora perquè la feina que tenim per endavant aquests dies és apassionant i de suma responsabilitat pel progrés i la millora del país.
Comença doncs una campanya precedida d'una "precampanya" una mica llarga i de la que tinc la sensació que alguns ciutadans ja s'han cansat. Gràcies sobretot al tarannà d'alguns polítics.
Aquests dies previs a la campanya un ball de xifres de diferents enquestes situen CIU al capdavant, amb més o menys distància. Em quedo amb la idea que llença Montilla al respecte. L'enquesta que val de veritat és la de l'1 de novembre. I ho diu amb una seguretat i confiança de líder.
El cert és que els debats previs a la campanya ens han situat en un escenari polític mot bipartidista (PSC-CIU) que dóna ara per ara expectatives als convergents, ja que tenen el seu electorat molt mobilitzat però que ens diuen que si els socialistes som capaços de mobilitzar el nostre la victòria serà del PSC. És allò dels equips de futbol que depenen de si mateixos per guanyar el títol: CIU ja ha arribat al seu sostre -i si segueixen amb aquestes estratègies electorals encara acabaran avorrint alguns dels seus- i el PSC depèn d'ell mateix per un bon resultat.
La campanya no podia començar de pitjor manera per CIU amb això del "Confidencial CAT". Lluny del que ha dit Artur Mas en el sentit que ha estat un èxit perquè s'han esgotat els DVD, el que jo he escoltat en el quiosc i pel carrer és tot el contrari: "quina vergonya gastar-se tants diners amb la de necessitats que hi ha" i "a sobre no expliquen les seves propostes electorals sinó que únicament critiquen els altres"
En fi no podia començar més mogut el primer dia de campanya.

10.10.06

Dia mundial de la salut mental a Mataró

Avui es commemora el dia mundial de la salut mental. I ahir l’Associació de familiars de malalts mentals de Mataró i el Maresme ho va celebrar amb una sèrie d’actes.
Per una banda es va inaugurar una exposició, senzilla però molt didàctica que vol recordar el X aniversari d’aquesta entitat i en la que s’explica què fa aquesta associació de familiars. Precisament, la senzillesa, i tendresa de l’exposició transmet al meu parer el què és aquesta associació, propera, senzilla i amb molt d’humanisme.
S’ha de reconèixer i agrair la tasca d’aquesta entitat per partida doble, ja que són familiars que es dediquen forma voluntària a recolzar altres famílies que pateixen en el seu entorn una malaltia tant emergent com és a salut mental, però per una altra ha estat històricament un col·lectiu molt oblidat.
Aquestes famílies han hagut d’esperar que un govern de la Generalitat sensible – i aquesta és la diferència d’un govern progressista- aquesta problemàtica comenci a pal·liar el dèficit històric. De la ma de la consellera Geli es comencen a veure els primers avenços. I la primera pedra de l’ampliació de l’Hospital per donar més cobertura a la salut mental, continua amb la segona pedra i posteriors a partir del 15 d’octubre. Les obres de consultes externes que s’ubicaran en un equipament extern a l’Hospital començaran el primer trimestre de 2007. I la Llar Cabanellas com un equipament paradigmàtic, on serveis socials i salut es posen d’acord per inserir social i laboralment les persones, tal i com ens ha dit la consellera aviat tindrem notícies.
Quan tots aquests equipaments funcionin l’associació de familiars continuarà, recolzada per l’Ajuntament i la Fundació Hospital, perquè el suport als familiars –sobretot en els primers moments- és prioritària.
Gràcies per a feina feta i ànims per la que farem junts els propers anys!

9.10.06

25 anys de municipalisme català

(La imatge que hem conegut des de sempre de la FMC i que aviat es renovarà)

Ser municipalista és creure que el país es construeix des d’abaix. I la realitat nacional de Catalunya es conforma des de la realitat d’avui de les diferents vil·les i ciutats. El municipalisme assenta les bases en la proximitat i conseqüentment en una major participació de la ciutadania. El que es pot fer de més a prop no és bo que es faci des de més lluny, ja que així es tindrà més en compte la realitat propera i s’actuarà més d’acord amb la ciutadania i amb major eficàcia. Aquesta és una de les màximes municipalistes.
La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha fet 25 anys. I darrera ha hagut molta feina de cooperació, reivindicació i millora de la governança del municipis. En Quim Nadal va posar com exemple el lloc escollit per celebrar l’aniversari: el Auditori-Palau de Congressos de Girona. Com exemple de transformació i revolució en positiu que han sofert la majoria de municipis catalans els darrers anys.
En el transcurs de l’acte van intervenir entre d’altres els ex-presidents Nadal, Manel Mas i el president actual Manel Bustos.
Pasqual Maragall va cloure l’acte, amb una ovació molt important abans del seu Parlament. Suposo que aquell reconeixement en aquell context tenien a veure amb la seva condició d’exalcalde, amb la seva darrera etapa com a president de la Generalitat, però sobretot perquè s’ha significat com el líder polític que ha propiciat el CANVI a la Generalitat. I no em refereixo únicament al canvi polític, sinó al canvi d’actituds, de relació que s’ha establert amb els ajuntaments. Perquè ha estat el president que ha sapigut veure i creure que els ajuntaments també són Generalitat. I s’ha governat per primera vegada amb confiança i de forma conjunta amb els ajuntaments.
Aquest acte de 25º aniversari de la FMC lluny de viure de records i autocomplaença de la feina feta penso que ha estat una “litúrgia” de projecció de futur i de mirar endavant amb la força i solidesa dels que busquen el millor pels seus ciutadans i ciutadanes: els ajuntaments.

5.10.06

"La llei de la dependència" ja és una realitat


Casualment avui que la Diputació de Barcelona ens havia convocat al Centre de dia i serveis per a persones dependents de Ripollet alhora el Congrés de Diputats aprovava la llei que ha de suposar l’enfortiment del nostre estat de benestar, donant resposta a un tema prioritari com és l‘ajuda i suport per quan ja no ens valem per nosaltres mateixos.
Aquesta llei, que en posts anteriors ja he comentat, no ha comptat amb el suport de CIU, PNV, EA i NB. El motiu principal ha estat l’afer competencial.
A mi però em preocupa especialment que CIU argumentant l’invasió competencial deixi perdre l’oportunitat de sumar-se al tren del progrés social amb aquesta llei, que segurament serà la llei més important aprovada en les properes dècades. Em temo que el no prioritzar, construir positivament, aportar i enriquir aquesta llei en el fons hi ha les tendències més neo liberals dels sectors més conservadors de CIU, que són els que en aquests moments acompanyen Artur Mas.
A Ripollet hem tractat diferents temàtiques a l’entorn del suport a les persones cuidadores.
I com que governar vol dir també anticipar-se abans de que s’aprovi la llei a Mataró ja haurem posat en marxa noves accions per donar suport a les cuidadores –ho dic en femení perquè representen el 90% de persones que cuiden-
Properament doncs tindrem bones notícies locals amb aquest tema.I això abans que entri en vigor la llei. L’escenari doncs és molt esperançador.