29.5.07

Victòria socialista



De nou les urnes han donat una clara victòria als socialistes. Tot i l’alta abstenció, de la qual hi hauria molts i diferents motius, el principal partit de govern guanya a la majoria dels barris (10) i en els feus tradicionals de CIU (2) queda en segon lloc.
Penso que és un bon resultat veient la situació general del país i essent com és el PSC la força que ha governat durant 28 anys d’ajuntaments democràtics amb la consegüent erosió que això pot representar.
Només dues novetats d’aquests resultats a Mataró. Per una banda la pèrdua d’un regidor del PP mentre que CIU en grunya un. Per tant el bloc de la dreta segueix numèricament igual. I per una altra és la irrupció per primera vegada de la CUP, de la qual només es pot donar la benvinguda a la primera institució de la ciutat i només el temps determinarà la seva aportació per Mataró.
Es podrien fer molts comentaris i observacions però és molt més interessant que cadascú navegant pels resultats extregui les seves pròpies conclusions.
El més rellevant, doncs, és que la ciutadania ens torna a donar la confiança perquè liderem un govern d’esquerres a la ciutat. I aquest, com sempre ho hem fet, ha de ser sota la base del treball amb empeny, la honestedat i la responsabilitat.

25.5.07

Diari de campanya (15)

La campanya electoral ha arribat ja a la seva fi. Quinze dies perquè les onze candidatures expliquin les seves propostes i animin a la ciutadania anar a votar diumenge.
Com sempre, i aquesta és la grandesa del nostre sistema democràtic, tots i cadascun dels vots que es dipositaran a les urnes té el mateix valor. Sense distincions d’edat, sexe o status socioeconòmic. Diumenge una persona és igual a un vot.
Ara els 85.090 mataronins i mataronines tenen la paraula i seran els veritables protagonistes, no només de la jornada electoral sinó també del futur de la ciutat pels propers quatre anys.
I pels partits “Alia jacta est”.

Diari de campanya (14)

24.5.07

Diari de campanya (13)

(foto:Quico Melero)
Darreres hores de la campanya electoral. S’esgoten les píndoles informatives i missatges a la ciutadania. Coincideixo amb l’editorial del Capgròs que en línies generals ha estat una campanya de baixa intensitat. Però tampoc es pot pretendre massa cosa extraordinària i diferent. Les reunions, actes públics, rodes de premsa conformen els formats habituals alhora de fer campanya.
Aquesta setmana hem pogut veure algun moviment tàctic del candidat convergent disparant ferotgement contra Joan Antoni Baron, potser a l’espera que aquest contestés amb el mateix to. Malament deuen sortir les enquestes dels nacionalistes.
Un PP amb un candidat molt entregat però sense un equip al darrera i amb un programa poc creïble. Moltes propostes “impactants” sense ordre ni concert i sense estar emmarcades en un discurs global coherent. De la mateixa manera que els focs d’artifici quan brillen al cel durant uns segons però s’esvaeixen ràpidament.
Em sorprèn que hi ha hagut candidatures que ni tan sols han plantejat una proposta concreta, o si més no, no han estat capaces que els mitjans de comunicació ho hagin reflectit com és el cas entre d’altres de Ciutadans, PxC, AVM, PRC.
Com diríem amb argot de mercat hores d’ara ja està tot el peix venut. La pregunta a desvetllar diumenge és si han passat molts per la plaça.

Diari de campanya (12)


Es fa difícil preveure el possible impacte i conseqüències d’un debat electoral emès per una televisió local. Això no és afortunadament els EUA, ni es tracta d’un debat electoral cara a cara d’unes generals bipolaritzades. Però Televisió de Mataró la segueix molta gent. El debat va estar molt ben dissenyat i conduït pel Pep Andreu i el seu equip.
Joan Antoni Baron va liderar el debat amb un discurs de ciutat molt sòlid i apamat.
El candidat convergent va oferir un discurs feble on no apareixien propostes clares ni concretes. En Paulí Mojedano, amb més discurs que en Mora, va donar una imatge exageradament fatalista de visionari i messies: “És un moment històric”, “ hi ha un clamor social de canvi”.
En Graupera una mica nerviós va fer el seu paper, però amb una necessitat continuada de visulitzar-se. I en Teixidor ho va fer bé en les seves intervencions, però li va faltar entrar més en el debat.
Les intervencions més fora de to i on es va veure realment quin peu calça van venir d’en Mora. Primer quan va dir referint-se als empresaris “els hi construirem un Palau de Congressos”. Home, si mai tenim un palau de congressos m’agradaria que fos per tots els ciutadans i ciutadanes. Però sobretot quan va desqualificar en Graupera dient-li: “vostè és un perill”. Sense comentaris.
Entre Mora i Mojedano van competir continuadament per ser l’alcalde alternatiu buscant el cos a cos amb Baron. El candidat popular amb moments de to brusc i agressiu va buscar bronca on no la va trobar en cap moment. Tot i les ganes de postular-se com l’alternativa de l’alcalde Baron no ho va aconseguir en cap moment amb un discurs sense propostes concretes i coherents. El gran perdedor del debat però, fou sens dubte en Mora que es va presentar sense un discurs de ciutat, amb molts errors i desencerts – que Baron amb rigor anava corregint- i evidenciant un desconeixement d’aquesta ciutat.

23.5.07

Diari de campanya (11)


La protectora de Mataró ha emès un comunicat on es fa ressò de la demanda d’unes noves instal·lacions i alhora que Baron els ha escoltat i aquesta és una de les propostes que el PSC recull en el programa.
És evident que hi ha moltes necessitats i mancances que afecten la vida de les persones, però no per això em d’obviar la realitat dels animals de companyia, que es dóna a totes les ciutats, i a més per llei és obligació dels ajuntaments donar-hi resposta.
En aquest sentit ja fa temps que venim parlant amb la protectora de cara a construir un nou centre d’atenció als animals domèstics, que ha de substituir els dos centres actuals que tenim a la ciutat: el municipal i el de cal Pilé.
Un nou centre innovador que trenca amb el clàssic model de gossera, amb espais amplis, ben condicionats i enjardinats per tal que es fomentin les vistes d’escoles i famílies amb l’objectiu de fer pedagogia i de promoure les adopcions.
Un nou centre d’acollida que estarà complimentat per altres serveis privats: botigues, residències canines entre d’altres, per fomentar l’activitat econòmica en aquest sector i on l’espai que albergarà aquets serveis esdevingui un espai de referència.
La ciutat de Mataró, que va ser la primera ciutat d’Espanya en eliminar les eutanàsies, vol continuar sent capdavantera amb la protecció dels animals.
Aquesta és una proposta molt potent i alhora possibilista.

22.5.07

Diari de campanya (10)

(foto:Quico Melero)
En Ramon Bassas a part de fer bé els mítings va introduint elements humorístics interessants en les seves intervencions. Una mica de humor ja ens va bé. Dic una mica perquè hi ha algun candidat que potser n’abusa massa i en comptes d’alcaldable sembla que es presenti a un càsting del “club de la comedia”.
La realitat de la campanya a dia d’avui és que el candidat de ciu –per cert amb una campanya de baixíssima intensitat que personalment no esperava- cada dia denota menys ambició. D’aquí venia la broma, que to ho vol petit: el corte inglés, la biblioteca de l’Escorxador...
Mentre en Joan Antoni Baron, amb un discurs molt potent avui a Rocafonda, ha expressat el seu compromís amb el barri basat en el treball i l’ambició per un barri ple de futur.
La Glòria Figuerola i la Montse Angulo han presentat un candidat, que evidentment ha repassat el munt d’actuacions i inversions fetes al barri –fons europeus i pla integral- però sobretot ha destacat els projectes de futur basats en l’urbanisme, l’habitatge i la cohesió social, que amb treball intens han de permetre aprofitar les oportunitats de futur del barri.
L’objectiu està clarament fixat. No volem barris de primera i de segona. Com diu en Joan Antoni la nostra fita a aconseguir és que “tot Mataró sigui Mataró”. Doncs tenim moltes idees i propostes per fer-ho.

Diari de campanya (9)

(foto:Quico Melero)
Continuen les promeses aquests dies de campanya i amb aquest pati a vegades dóna la sensació que estem en una mena de mercat o subhasta. Per això fa molt bé el candidat socialista de remarcar que el PSC posa damunt la taula compromisos i no promeses.
ERC fa una proposta de “implementar la llei de la dependència” oferint formació. Està molt bé que els partits facin propostes i en parlin d’un tema tan important com la llei i el sistema de dependències. S'en ha parlat molt poc. La llei ja contempla abastament la formació. Em semblen coherents les propostes dels republicans i van molt en la línia de les nostres: créixer en atenció domiciliària i telealarmes, suport als cuidadors i habitatges amb serveis per a la gent gran. Els socialistes però anem molt més enllà precisament en el tema formatiu que apuntava ERC. Proposem que la Fundació Hospital, que en el seu pla estratègic ja definia la formació com un dels 5 àmbits d’actuació de la institució, lideri aquesta matèria.
De fet en la reunió de treball que tenim prevista pel mes de juny amb la directora general del ICASS farem l’oferta de que la Fundació Hospital sigui un dels proveïdors de formació en l’àmbit de les dependències a nivell de Catalunya.
Canviant de “tercio” em va cridar l’atenció l’altre dia per Televisió de Mataró quan EU apareixia amb un diputat andalús per parlar dels consells municipals que tenen a Còrdova: el de salut, el de dona, el de gent gran, de immigració. I on està l’aportació nova que ens porten de fora quan tot això ja ho tenim?
Finalment, avui he llegit atentament les propostes d’habitatge de la CUP. La primera cosa que m’ha vingut al cap mentre llegia que volen fer habitatge públic és on el pensen fer, ja que habitualment no estan d’acord amb les zones de futur on es poden projectar. També han parlat del sistema del “tempteig i retracte”, però no han explicat que per aplicar aquest sistema primer s’ha de definir un ARI (àrea de rehabilitació integral) i que un dels inconvenients és que perjudica als propietaris dels habitatges de l’àrea delimitada ja que els preus que es paguen estan per sota del mercat. No vull comentar les dificultats judicials que també ens podríem trobar amb aquest sistema. Ens ho vam mirar molt a Rocafonda i el Palau.

20.5.07

Diari de campanya (8)

(foto: Quico Melero)

És bo que s’evidenciïn les diferències polítiques. En aquest cas es manifesta claríssimament un model radicalment oposat de ciutat i societat el que tenim amb la dreta conservadora arran la recent proposta dels populars de crear una ciutat de la gent gran. Una ciutat on els nostres grans hi trobarien de tot i que per tant no els caldria sortir d’aquest suposat recinte. Crida l‘atenció també la capacitat dels populars de vendre aquesta proposta com un bombasso i que seria una cosa innovadora i pionera quan experiències d’aquest tipus ja s’han provat a diferents països europeus.
No em vull arribar a imaginar el pp en el govern tirant endavant propostes com aquestes. Quin error tant gran! I és que no només es promouria la segregació per edat sinó també per capacitat socioeconòmica, ja que els que podrien gaudir d’aquesta “ciutat” serien únicament persones amb recursos. Per cert no sé si aquesta proposta popular guarda relació amb la que anunciaven setmanes enrere de convertir l’Hospital Sant Jaume en un resort?
Doncs les propostes dels socialistes per a la gent gran no van per aquí. Tirar endavant aquesta aberració suposaria excloure, segregar de la ciutat una part molt important -tant quantitativa com qualitativament parlant- de la ciutadania. La gent gran el que vol és poder envellir a casa seva, en el seu entorn, amb la seva comunitat, amb els seus... Però no perquè ho diguem els socialistes sinó perquè totes les enquestes sobre envelliment parlen que aquesta és la preferència del 90% dels enquestats.
Per això seguint aquest principi els nostres compromisos més significatius amb la gent gran i amb la seva qualitat de vida, que estaran sota la responsabilitat d’una nova regidoria de la gent gran tal i com va determinar el congrés, són:
- Arribar a una cobertura del 12% en atenció domiciliària.
- Construir 3 casals nous de la gent gran, traslladar-ne 2 i ampliar-ne 2.
- Posar en marxa un nou centre de dia per a casos d’alzheimer.
- Posar en marxa 2 nous menjadors per a la gent gran.
- Treballar perquè la Generalitat de Catalunya disposi a la ciutat de més places residencials i de centre de dia.
- Universalitzar les telealarmes als majors de 65 anys que ho necessitin.
- Potenciar l’envelliment actiu amb nous programes de lleure, esport, cultura...

Prioritzant propostes com aquestes tota la ciutat de Mataró és una ciutat per a la gent gran. No ens cal crear noves ciutats dins la ciutat de tots.

19.5.07

Diari de campanya (7)

(foto: Quico Melero)
L’educació continuarà sent pels socialistes una de les prioritats de govern pels propers quatre anys si la ciutadania ens dóna la confiança. Perquè l’educació a part de ser un dret de ciutadania –al llarg de tota la vida de les persones- també és l’element imprescindible que ens dóna oportunitats a tots per un igual.
L’educació ens permet desenvolupar-nos com a persones i créixer a nivell individual –conferint-nos llibertat- i alhora ens dóna capacitació pel futur, per circular per la vida i específicament per tenir un lloc al mercat de treball.
La millora i la creació de nous equipaments educatius (3 CEIPS nous , 3 escoles bressoles noves, 2 instituts i 2 escoles d’adults) serà una de les principals línies a desenvolupar.
Continuarem lluitant contra el fracàs escolar amb un pla específic. Reforçant el treball que es fa als instituts, potenciant la formació professional – IES Miquel Biada un centre integrat- i fent arribar els programes de garantia social aquells joves que ho necessitin.
L’educació no formal o no reglada passarà a tenir un paper més rellevant amb el nou centre de Tres Roques oferint noves possibilitats educatives a persones de mitjana edat –sobretot dones- amb interessos i motivacions concretes. També l’educació en el lleure, com espai encara poc desenvolupat de referència educativa per a infants i adolescents i amb unes possibilitats educadores de gran recorregut. La crisi dels esplais i dels centres de lleure juvenils potser no és tal, només cal adaptar i actualitzar l’oferta educativa tradicional als nanos i circumstàncies d’avui. L’Enlleura’t és un clar exemple.
Les polítiques educatives que impulsarem a Mataró estaran en el marc del Pacte Nacional per l’Educació. Amb la finalitat d’assolir a la llarga una única xarxa pública educativa independentment de les titularitats –superant la dicotomia històrica pública-concertada- , i amb uns centres cada vegada més potents i eficaços que eduquin més i millor conjuntament amb les famílies i tenint en compte els territoris de referència.

18.5.07

Diari de campanya (6)

(foto: Quico Melero)
Continua la campanya de proximitat per tots els barris de la ciutat. Vaig poder compartir amb els companys de la Llàntia i del Palau els actes electorals.
Pel que fa al barri de la Llàntia el candidat socialista va posar èmfasi a les noves idees socialistes per continuar adaptant-nos als canvis i continuar amb la transformació de la ciutat (territorial i econòmica). El PEMU de la llàntia n’és un clar exemple d’aquesta aposta política.
En el barri del Palau en Ramon Bassas va contestar amb contundència les irresponsabilitats d’en Mora. I en Joan Antoni Baron va posar damunt la taula respostes i solucions a les mancances del barri i va assenyalar algunes de les oportunitats que tindrà el barri del Palau els propers anys:
De serveis amb un nou casal de la gent gran.
De centralitat amb la nova Biblioteca pública
De comunicació amb els nous accessos de l’autopista
De millora amb les rehabilitacions i col·locació d’ascensors amb la llei de barris
De convivència incrementant les polítiques socials i reforçant el civisme.
No deixarem passar ni una de les oportunitats i el compromís de treball amb aquests baris és més ferm que mai.

17.5.07

Diari de campanya (5)



Amb la trajectòria de més de vint i cinc anys de serveis socials municipals molta ha estat la tasca de cohesió social en els barris i de lluita contra la pobresa. Uns serveis socials històricament poc acompanyats per altres administracions i que han donat resposta als problemes de la gent.
Els darrers anys hem caminat cap a la modernització i l’adequació d’aquests serveis a través de l’especialització. Ara amb els deures fets i els fonaments ben posats (Agència, Fundació Hospital, i els Plans de la gent gran, d’infància i famílies, d’accessibilitat universal, i de promoció social) encarem un futur preparats per donar respostes als nous reptes. Amb un escenari amb moltes oportunitats i que no haguéssim imaginat pas fa només 5 anys enrere: la llei de la dependència i la futura llei de serves socials.
Així doncs, el sistema de serveis socials que amb les noves lleis es constitueix com el quart pilar de l’estat del benestar, continua sent una prioritat pels socialistes. Perquè sobretot les polítiques socials, conjuntament amb d’altres també, són les que ens han de garantir la cohesió social i la justícia social, dos principis bàsics pel socialisme.
Molts són els compromisos pel benestar i la salut que portem al programa electoral però en vull destacar:
- Arribar al 12% de la cobertura d’atenció domiciliària pels majors de 65 anys
- Construcció de 5 casals de la gent gran i ampliar-ne 2
- Un centre de dia per a persones amb alzheimer
- Creació de més places de residència per a la gent gran (demanda Generalitat)
- Universalitzar les telealarmes pels majors de 65 anys que ho necessitin i les persones amb discapacitat (a partir del 66%)
- Creació de l’escola de pares i mares per donar suport a les famílies.
- Creació de 2 nous centres oberts infantils.
- Creació del centre d’urgències d’atenció primària (Camí del mig).
- Ampliació del CAP Cirera-Molins i adequació del de la Gatassa.
- Construcció dels nous CAP a Ronda Prim i al Front de Mar.
- Serveis integrals de salut mental a la Llar Cabanellas.

15.5.07

Diari de campanya (4)

(foto: Marcos Lossius)

Patètica lliçó d’en Mas que ja s’après en Mora. Malament deuen cantar les enquestes de CIU quan el seu líder surt amb la idea d’associar la immigració i la delinqüència. El candidat Mora no ha dubtat en seguir la doctrina del seu "amo" i aplicar la cantarella a Mataró. Ara ja veig quin peu calça en Mora i lluny de situar-se a la convergència més moderada i constructiva que pot representar en Trias –fa poc va reaccionar en contra del DVD del pp que practicava el mateix exercici - pertany al sector més radical i destructiu.
Les afirmacions d’en Mora al barri del Palau constitueixen una manca de responsabilitat absoluta i un desconeixement total de la ciutat. No pot ser alcalde de la ciutat algú que relaciona injustament immigració i delinqüència. Bàsicament perquè no és així. I perquè les dades policials avalen que han baixat el número de delictes en els barris i en el conjunt de la ciutat. No pot governar una ciutat com Mataró un polític que en plena campanya es dedica a incendiar. No es pot ser piròman i bomber alhora.
Aquest senyor ha passejat pel barri del Palau per la nit? Com pot dir que hi ha inseguretat? Jo sí que m’he passejat per aquest barri durant el migdia, tarda i nit. I a part de veure molts immigrants –és el barri de Mataró amb més percentatge- he tingut la mateixa sensació de seguretat que quan passejo per la plaça Santa Anna. Ni més ni menys.
El foc de la irresponsabilitat ja ha estat encès pel Mora. Però m’imagino que la cosa quedarà aquí perquè la majoria de partits, entitats, institucions i col•lectius tenim la responsabilitat suficient per apagar aquest foc.

13.5.07

Diari de campanya (3)

(foto:Quico Melero)
L’acte central del PSC ha estat com ho és habitualment un acte potent, engrescador i que serveix com a crida a la mobilització, al entusiasme, i tractant-se del candidat Baron al treball.
En Joan Antoni Baron ha pogut explicar els compromisos –que no promeses- dels socialistes per Mataró. Amb un discurs molt elaborat i amb alta càrrega política ha contraposat el pla de treball que els socialistes tenim per Mataró respecte als adversaris – principalment ciu i pp-.
D’urbanisme que alguns situen com un tema a part, fosc... el candidat socialista l’ha situat com a tema d’importància estratègica cabdal per la ciutat. Urbanisme des de l’esquerra, des del socialisme, fet d’una determinada manera. Al servei de les persones. Creant zones verdes i equipament. Construint habitatge protegit.
Mentre les polítiques urbanístiques del PSC són intensives i vetllen per les persones i el territori, la dreta proposa un urbanisme extensiu. Quantes vegades el PP no ha llençat la idea de construir a les cinc sènies. “I que quedi clar d’una vegada i per totes: les Cinc Sènies ni tocar-les.” va etzibar un Baron molt mitinero.
I si algú dubta de la transparència de PUMSA que vagi als jutjats i si diu que especula perquè no ho deia abans en el consell d’administració –on tots els grups municipals tenen representació- i la majoria d’acords es prenien per unanimitat.
El discurs del candidat es va centrar sobre la política territorial cosa que celebro tan per la importància que té, com per esvair possibles dubtes i aclarir conceptes, que d’altres ja s’encarreguen de confondre.

12.5.07

Diari de campanya (2)

(foto: R.Gallofré)
Ja fa uns quants dies que estic amb la mosca al nas. Em preocupa que el telenotícies – de la nostra, suposo que d’altres també ho fan- alhora d’informar sobre les eleccions municipals parlen en primer terme tot estenent-se de la il.legalització de les llistes abertzales. I dic jo que sí que deu preocupar aquest tema, però que l’objecte d’aquestes eleccions es troba en la màxima proximitat de la ciutadania.
Suposo que això té a veure amb la crispació que ha generat el PP per aquestes eleccions. I els mitjans grans segueixen la corda. Però el que veritablement preocupa als ciutadans és l’habitatge, l’educació, la salut, la immigració, la feina, la seguretat... I d’aquests temes se’n parla poc, i quan els mitjans es fan ressó és perquè algun irresponsable es dedica a repartir DVD’s.
De moment a casa nostra pocs estan oferint respostes a les necessitats de la gent. Mentre que alguns sense un missatge electoral clar parlen d’anelles, deixant entreveure que acaben de descobrir les possibilitats de la ciutat. Altres parlen de ports nàutics amb propostes irreals però que donen el “pego”.
El PSC comença a desgranar les seves propostes per barris, per àmbits i sectors amb una clara intenció de continuar resolent els problemes reals de la gent. Perquè lluny del que podria semblar el fet d’haver tantes candidatures en aquesta cita electoral la qualitat de la proposta política no és directament proporcional.

11.5.07

Diari de campanya (1)


Arrenca la campanya electoral amb onze candidatures corrent després del tret de sortida de mitjanit. Es tracta de les eleccions municipals amb més oferta. Ara és el moment de fer propostes, explicar a la ciutadania quins són els programes i convèncer els electors.
No és pas el moment –tot i que malauradament alguns hi recorreran- de la crítica per la crítica, ni de fixar-se més en els altres que en un mateix. Com és el cas del candidat que diu que els socialistes porten massa temps –dic jo, serà perquè la gent ens vota, no?- o un altre que té visions de grues a les cinc sènies. La gent vol escoltar missatges positius i constructius que és el que més necessita la política en aquests moments.
Pel PSC és important fer una campanya de proximitat –com sempre- arribant a la gent. I més en unes eleccions municipals on això encara pren més sentit. Parlar i proposar solucions als problemes de la gent en el mateix entorn on viuen –vivim- el seu dia a dia.
El principal adversari tal i com va apuntar el candidat Baron és l’abstenció. Per això la mobilització en aquesta campanya és fonamental. I com no podia ser d’una altra manera va acabar la seva intervenció fent una crida al “treball, treball i treball”. Arremangar-se doncs.


7.5.07

A la francesa?

(http://terrayus.blogspot.com/)


Alguns ja els agradaria que les properes eleccions municipals del 27-M fossin a la francesa. És a dir amb un triomf de la dreta. Els que volen fer d’aquesta cita electoral unes primàries de les properes generals i s’emmirallen amb els resultats francesos obliden però una sèrie de qüestions:
- La situació social i econòmica a França no és gens comparable a la nostra. Els francesos travessen una crisi general després de molts anys d’avenços. Segurament l’alta participació ha estat una de les conseqüències. Nosaltres actualment estem avançant després de molts anys d’estancament.
- Lluny del que pretén la dreta espanyola la ciutadania a casa nostra té molt clar el vot en clau local. I ningú es deixarà encantar per certs cants de sirena.
- Un vot de dretes guanyador a la principals ciutats de Catalunya i a l’àrea metropolitana seria un canvi de tendència molt estrany. La majoria segueix confiant en el socialisme com a garantia de transformació i millora de les ciutats.
- L’efecte francès que pot motivar els dirigents de la dreta a Espanya és un efecte amb poc impacte i rellevància a la nostra població. Tant pel que fa al seguiment com a la possible comparació amb casa nostra.
- La necessitat de reformes profundes a França. És clar que el candidat dretà ha estat més hàbil en les respostes, tant en la campanya electoral com en l’acció de govern. Evidentment no és el nostre cas aquesta necessitat de canvi profund de model.

En fi no vull ser un "aguafiestas" per ningú . I els que vulguin celebrar la victòria de la dreta Sarkozy que ho facin. Jo preferiré celebrar conjuntament amb la majoria la victòria del socialisme i les esquerres el proper 27 de maig. Així sigui.

3.5.07

Acolliment lingüístic


Ahir el Centre de Normalització lingüística del Maresme presentava els nous materials per als cursos inicials d’acolliment lingüístic. L’Ajuntament de Mataró ofereix suport als cursos de català del CNL a través del comissionat de Nova Ciutadania i de la secció de Política Lingüística.
L’acollida i la recepció de les persones immigrants ha estat una de les prioritats del govern municipal en l’àmbit de la immigració. Per una banda perquè són una peça essencial si es pretén la integració social dels que acaben d’arribar i la convivència a la ciutat. D’altra banda si pretenem “fer ciutadania” (drets i deures) calen aquests processos de inserció inicial.
En aquests moments la Generalitat de Catalunya està oferint un procés participatiu per aprovar la llei de l’acollida. A Mataró fa més d’un any que vam aprovar el nostre pla d’acollida i recepció local que recull un circuit format per una sessió d’acollida (la benvinguda a la ciutat al immigrant que s’acaba d’empadronar), cursos de coneixement de l’entorn ( per conèixer cóm és i cóm funciona la ciutat) i cursos inicials de català.
Actualment funcionen quatre cursos de català i aviat es posarà en marxa un cinquè degut a la demanda. Així doncs, l’impuls d’aquests cursos permet tant caminar cap a la normalització de la llengua catalana com afavorir la cohesió social. En aquests moments podem dir que qualsevol ciutadà que vulgui fer aquets cursos inicials de català a Mataró ho pot fer.

1.5.07

Cruïlla turca




Precisament quan em trobo en les darreres pàgines d’“Istanbul. Ciutat i records”, d’Orhan Pamuk, Turquia està travessant una crisi important. Un país refundat sota les bases dels països moderns occidentals és a punt de tenir un president islamista –moderat-. Aquesta situació ha provocat que molta gent surti al carrer i que el mateix exèrcit recordi que preservarà l’estat laic a tota costa.
En definitiva Turquia està vivint el leit-motiv de la darrera obra de Pamuk. Els dos elements que conformen la societat turca: la tradició otomana i la modernització europea. Orient i Occident.
Pamuk plasma al llarg de la seva obra aquestes contradiccions en els seus records i vivències des de la infància. Els carrers, els edificis, la gent, ... conformen un Istanbul trist i melancòlic. Aquesta melancolia (“Hüzün”) però no és quelcom negatiu, sinó que forma part de la vida de les persones i la seva ciutat i és una actitud totalment acceptada i que confereix identitat i orgull a la ciutadania.
D’alguna manera la crisi que va suposar la creació de l’estat turc modern per Atatürk es repeteix uns quants anys després. Amb molts més elements en joc i en un altre context, però en el fons amb la mateixa controvèrsia d’Orient-Occident.

25.4.07

Cap al quart pilar de l'estat del benestar




L’Ajuntament de Mataró ha signat amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania els protocols addicionals del conveni marc, pel qual l’administració autonòmica dóna suport als serveis socials municipals. Prop de 1’3M d’euros és el que destinarà la Generalitat de Catalunya al nostre municipi pel 2007. Això representa un increment del 17% respecte l’any anterior.
Del conjunt de programes i àmbits que recull aquest protocol en vull destacar: els temes de infància – amb el traspàs de l’EAIA a l’Ajuntament de Mataró-, els programes de inclusió social que reben un fort impuls en un tema on Mataró a través del Pla de Promoció social ha estat de les primeres ciutats en estructurar aquesta problemàtica. També cal destacar les aportacions pels programa d’atenció a la dependència per continuar amb la creació del model català d’atenció a la dependència a partir de les experiències que hi ha en el territori.
Tot i que els recursos que han de venir de la Llei de la dependència encara no consten en el conveni, la consellera ha assenyalat que tant punt es transfereixin de l’estat es tornarà a refer aquest protocol.
Sens dubte aquesta signatura marca un abans i un després en l’àmbit dels serveis socials. Amb la llei de la dependència i la llei de serveis socials aquest sistema s’enforteix i passa a ser el quart pilar de l’estat del benestar. Les lleis donen drets subjectius a la ciutadania. Per fi els serveis socials deixen de ser la germaneta “pobre”.
Considero que estem en un moment crucial pel que representa aquest context de més cohesió i justícia social.

19.4.07

El sector privat també té responsabilitats socials



(foto: R. Gallofré)

Se’ns fa estrany o veiem amb certa sorpresa –agradable- quan determinades empreses privades fan alguna acció altruista o solidària. I de fet no hauria de ser així, ja que si el sector privat obté uns beneficis econòmics de la “societat” seria just que part d’aquests retornessin a la mateixa societat distribuint riquesa i arribant als sectors més necessitats.
La cohesió social és una responsabilitat de tots. És cert que les administracions públiques per llei en tenen més de responsabilitat, però no per això el sector privat ha d'ignorar aquesta bona pràctica.
Doncs bé, a Mataró aquesta setmana hem tingut dues experiències positives en aquest sentit.
Per una banda Ximenes Òptics ha formalitzat amb l’Ajuntament de Mataró una pràctica que l’avi dels propietaris actuals ja duia a terme. Es tracta d’oferir ulleres gratuïtes a les persones grans i dependents amb pocs recursos econòmics. Els requisits són que hi hagi una prescripció mèdica prèvia i després l’Ajuntament de Mataró a través de l’Agència d’atenció a la gent gran i persones am dependències oferirà aquesta prestació gratuïta a les persones que ho necessiten de veritat.
Cal agrair i reconèixer aquest gest per part de Ximenes que reforça la responsabilitat social de la seva empresa i ajuda a construir una ciutat més cohesionada i justa socialment.
També avui la Fundació Hospital ha signat amb Fundació la Caixa un conveni de col·laboració mitjançat el qual es posen a disposició de l’entitat mataronina 25.000 euros per reforçar el programa de Voluntariat a la ciutat de Mataró. Si bé és cert que les caixes d’estalvis porten implícitament a sobre la finalitat d’”obra social”. En el cas de la Fundació La Caixa cal destacar en els darrers temps canvis en la seva política social, en quant a centrar-se més en les necessitats de les persones més excloses socialment i en la resolució de les subvencions a través d’un tribunal extern i independent a l’entitat bancària que valida la qualitat i capacitat de realització de cada projecte.
Tant de bo en un futur es puguin signar més convenis d’aquest tipus. Perquè la cohesió social és cosa de tots.




18.4.07

Montilla recolza la millor candidatura per Mataró

(foto: R. Gallofré)

La candidatura socialista a les eleccions municipals 2007 s’ha presentat a la ciutadania mataronina apadrinada pel mateix Montilla. Molta il·lusió i ganes de tots i totes els candidats de la llista. Es podia entreveure en el grup una alegria certera de trobar-se bé, d’estar orgullosos de pertànyer al millor equip. L’equip que millor pot representar la ciutat de Mataró per la procedència i situació de tots els candidats. Aquest equip representa tots els barris de la ciutat i els diferents sectors i àmbits. Aquesta sens dubte és la millor llista possible que podia fer el PSC i la millor llista de les que es presentaran. N'estic convençut. Amb gent preparada i amb experiència. Una candidatura amb una mitjana d'edat molt jove i representativa de les diferents realitats de la ciutat.
L’alcaldable Baron amb molta il·lusió ha anat desgranant quin és el projecte d’aquest equip. I amb molt convenciment i fermesa ha defensat que és el millor equip que pot tenir Mataró per la seva governança. "Mataró necessita un govern d’esquerres, un govern socialista per continuar millorant i transformant la ciutat".
El Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya i primer secretari del PSC ha presentat el candidat Joan Antoni. Ha assegurat que és el millor alcalde que pot tenir Mataró. Montilla ha reafirmat el compromís del Govern de Catalunya amb el món local, i ha assegurat que la Generalitat continuarà treballant amb els ajuntaments per resoldre els problemes i les preocupacions de la gent (Habitatge, salut, educació...)
Perquè el PSC és el partit que garanteix les respostes davant dels nous reptes socials.
Ha estat un acte polític de compromís dels candidats socialistes vers la ciutat, i un acte que ha deixat palès l’entusiasme, les ganes i la motivació vers aquestes eleccions municipals. Penso que aquesta presentació valida el bon estat de forma del PSC a Mataró i augura un bon recorregut cap a la campanya.
Com no podia ser d’una altra manera el candidat Baron ha convidat tothom a “treballar, treballar i treballar” no fos cas que algun candidat encara no conegués el seu lema.

Es convoquen per primera vegada els premis TEC-IN dependent




La Fundació Tecnocampus i la Fundació Hospital han presentat aquest nou premi que vol fomentar la innovació tecnològica al servei de la millora de les situacions de dependència. El premi té una dotació de 9.000 euros pel guanyador a més de la possibilitat de poder posar en pràctica el projecte. La Fundació Vodafone hi col•labora en aquest premi motiu que és d’agrair i reconèixer. Es tracta doncs de fomentar aquelles iniciatives (serveis, eines, productes...) que ajudin a millorar el dia a dia de les persones amb situacions de dependències. I això vol dir que afectin a tots els aspectes de la quotidianitat: la mobilitat, la comunicació, els espais, la prevenció, la integració etc.
La Fundació Hospital i el Tecnocampus han sabut unir els seus dos àmbits prioritaris per fomentar-se mútuament i finalment millorar la vida de les persones amb poca autonomia. En aquests moments la innovació tecnològica i l’atenció a les persones dependents són dos dels temes més presents en l’agenda política i social del nostre país. Per tant els premis s’emmarquen en un context de rabiosa actualitat.
Els premis es convoquen avui fins l’1 d’octubre per celebrar el seu lliurement el proper 8 de novembre en el marc del dia mundial de la usabilitat. I així serà la primera vegada que a Mataró es commemora aquest dia que té per finalitat el posar les coses fàcils i senzilles per a tothom.
Benvingut sigui i molt d’èxit per aquest nou premi que s’ha convocat. L’objecte s’ho mereix.

17.4.07

Neix la plataforma ciutadana que recolza Joan Antoni Baron

Baron


Que un grup de ciutadans i ciutadanes “es mulli” per un candidat, de veritat, sense haver trampes al darrera, crida l’atenció. Segurament perquè els temps que vivim no es correspon amb el fet que la ciutadania surti a recolzar un líder polític.
Segurament en el cas de l’alcaldable Baron això està lligat a la seva personalitat i manera de ser. Estic convençut que si preguntéssim als integrants de la plataforma el perquè tothom destacaria abans la persona que el polític. Segurament perquè la gent té ganes de que els que encapçalen les responsabilitats de govern siguin persones honestes, justes, rigoroses, treballadores... I això que en definitiva sembla ser tan obvi, en la política igual que en molts altres àmbits no és el freqüent. Però no n’hi ha prou amb això i a banda de ser bona persona s’ha de ser un bon líder polític, i els que recolzen el candidat socialista saben que durant aquests anys en Joan Antoni ho ha estat.
La gent que conforma aquesta plataforma no està perquè sí i com bé ha dit el seu portaveu, en Pere Vilaseca, els que ara el recolzen voldran veure en un futur cóm es compleixen les seves promeses i compromisos polítics. En aquesta plataforma hi trobem gent molt diversa i segurament encara s’hi afegirà molta més. Entre ells vull destacar en Carles Manté, en Gustavo Herraiz, l’Ascensió Miró i la Mercè Besalú.

16.4.07

Un bon programa pels nous temps

(foto: Quico Melero)


Amb la jornada participativa de dissabte passat el PSC posa en marxa el procés del programa electoral per les eleccions municipals que s’aprovarà el proper dia 24.
Sobre la base d’un bon esborrany ara militants i simpatitzants han fet i faran les aportacions que considerin necessàries. Aquest procés no fa més que enriquir i millorar un programa molt complert que es centra en incrementar els nivells de qualitat de vida de la gent i resoldre els principals problemes.
Un programa amb propostes realistes –tot està quantificat-, responsables, de qui sap donar la cara. Un programa electoral amb il·lusió i ambició alhora i que concreta al màxim què es vol fer: 1291 habitatges de promoció pública, 3 noves escoles bressol i 3 noves escoles, l’ampliació i remodelació dels CAPS de Cirera-Molins, camí del mig, Ronda Prim, entre d’altres, 4000 noves places d’aparcament, increment del 25% de la flota del Mataró Bus, 27 nous policies locals, creació de 4000 llocs de treball, universalitzar la teleassistència als majors de 65 anys, per citar-ne els més significatius.
El programa electoral del PSC recull les principals preocupacions de la gent i vol donar resposta. Vol afrontar els nous reptes de futur que té la ciutat en aquests nous temps.
En definitiva s’està fargant el millor programa pel millor alcaldable.

15.4.07

LLigonya




Ahir Mataró deia adéu a en Lluís Lligonya. Un dels personatges de Mataró amb més rellevància de l’últim quart del segle passat. Un dels pares i ànima de Televisió de Mataró que va saber donar-li un empremta molt especial aquest mitjà.
Pels que tenim experiències properes de les malalties terminals sabem què dur és i què representa tot aquest trànsit per la persona que ho pateix i els que l’estimen.
La malaltia ha acabat amb la seva vida, però com quasi sempre passa amb els personatges singulars no amb la seva obra.

14.4.07

La segona va a la vençuda



Tal i com vaig explicar dijous en el ple alhora d’aprovar el projecte de Rocafonda, El Palau-Escorxador a la llei de barris, aquesta vegada estic convençut que el guanyarem. I aquest convenciment personal no emana només del meu optimisme –que en tinc i molt-, sinó que es justifica objectivament per la rigorositat amb la que s’ha treballat aquest projecte.
Es tracta d’una proposta que vol continuar amb la transformació i millora d’aquests barris endegada l’any 2001 amb el Pla Integral i que va comptar amb una forta inversió de fons europeus i municipals. Abans d'ahir doncs vam aprovar per unanimitat el projecte que presentarem a la convocatòria de la Generalitat i que qualitativament millora el presentat l’any anterior tant per pressupost –de 13M passem a 20M d’euros- com per l'elaboració i compactació de programes.
Les prioritats són l’habitatge i la cohesió social en uns barris on el 71% de les seves vivendes no tenen ascensor i la composició social s’ha transformat de forma important degut a la immigració.
Però també hi ha un conjunt de programes urbanístics potents per guanyar en zona verda i espai públic com també una sèrie d’equipaments tant pel barri com per tota la ciutat per allò de provocar el flux i’intercanvi entre la ciutadania.
El procés participatiu ha estat ric i efectiu i ha permès arribar a un consens molt valuós. Ara toca esperar la resolució de la Generalitat. Però tots, Ajuntament i entitats del consell territorial, estem molt esperançats i il·lusionats perquè si arriba la subvenció suposarà un fort impuls en la millora i transformació dels barris. En cas de no aconseguir la subvenció hi ha el compromís municipal de tirar endavant igualment amb aquest projecte. Però estic convençut que això no passarà perquè la segona va a la vençuda.

13.4.07

Quina precampanya!

Abans de les eleccions és normal que pugi la tensió política: declaracions, actes, presentacions de candidatures etc. Però aquesta vegada potser ha pujat una mica més del compte. No és habitual la forta crisi que està patint CIU a Mataró. Tot i que són adversaris polítics he de dir que m’entristeix i em fa pena. Primerament per la situació personal dels regidors afectats:en Pitu Martí i l’Antoni Valls, els quals el fet de compartir uns anys amb ells ha fet que avui existeixin unes bones relacions personals. Però també m’entristeixen aquests fets pel que comporten de desprestigi i descredibilitat de la classe política en general.
A part d’aquesta crisi que ha provocat un cop molt fort a CIU i al lideratge del seu alcaldable també em vull referir alguns oportunistes que s’envolten de pancartes de la Plataforma Salvem can Fàbregas. La majoria de gent que hi ha al darrera d’aquesta plataforma són ciutadans amb una bon ideal com és la defensa del patrimoni i la seva reivindicació té un motiu clar, però d’altres amb una clara intencionalitat política només pretenen desgastar el govern municipal apuntant-se aquesta onada que els fa agafar més empenta en la cursa de la campanya electoral. O almenys això és el que creuen.
Un altra cosa a destacar de la precampanya és el nombre de grups que es presentaran a les eleccions. Amb la incorporació de noves i desconegudes candidatures que no són massa de fiar. Plataforma per Catalunya, la marca del xenòfob i feixista Anglada, aterra a Mataró. I per altra banda Ciutadans que motivats pels resultats de les autonòmiques es presenten aquestes municipals sense discurs local ni programa. Les candidatures que neixen dels desencontres i la no entesa com és el cas d’Esquerra unitària només ajuden a dividir l’esquerra i crear malestar i desorientació als seus votants.
Però la vida és així i aquesta és la nostra precampanya, que de fet porta setmanes ja rodant. D’aquí al 27 M sentirem desqualificacions, mentides, barbaritats ... i tot això és el que menys interessa al ciutadà. En un marc general polític de crispació i devaluat necessitem acció política positiva, que construeixi, que proposi i qui ho faci així sens dubte haurà guanyat la precampanya i segurament guanyarà les eleccions, perquè la ciutadania el que valora finalment alhora de dirigir-se a les urnes és la seriositat, la capacitat per resoldre problemes i la capacitat de fer un bon govern per Mataró.

10.4.07

Mataró ja té un banc del temps


A partir d'avui els ciutadans i ciutadanes que vulguin es poden apuntar al banc del temps. La Fundació Hospital posa en marxa aquest nou projecte en el marc de l’Agenda per la Solidaritat Local. De fet el banc del temps és un dels quatre elements que l’"Agenda" es comprometia a tirar endavant conjuntament amb l’observatori de la solidaritat -que estarà enllestit a finals d'any-, un projecte potent de voluntariat, i l’educació en valors. Aquest nou projecte s'emmarca en la línia de potenciar l'intercanvi solidari.
El banc del temps pretén fomentar l’intercanvi de temps entre ciutadans i ciutadanes i així aconseguir més foment de les relacions i xarxes de socials. En el banc del temps de Mataró no existeixen les relacions econòmiques, ja que la unitat de intercanvi és l’hora. El temps que és igual per a tothom és el que compte i el que intercanviaran els seus associats. Es podran oferir i rebre aquells intercanvis que més interessi a la gent que s’apunti: des de tasques de la llar (cosir, planxar...), atenció a les persones (passejar, llegir un llibre....) fins a transmissió de coneixements (aprendre un idioma, classes de reforç....). Tots els interessos de la gent que s’animi a participar hi caben.
Portem molts mesos treballant aquest projecte, visitant i estudiant diferents models. Ara cal difondre aquest banc del temps a la ciutadania, entitats i empreses, per tal que el projecte compti amb molts associats. Ja que aquesta és la clau d’èxit d’un banc del temps: que hi hagi molta gent per tenir una bon ventall d'ofertes i demandes.
El Banc del temps de Mataró representa un element més per fomentar les xarxes socials, la solidaritat i la confiança entre la ciutadania. També és una eina que genera capital social. Per tant benvinguda sigui i força èxit tingui.

25.3.07

El tractat de Roma fa 50 anys


Tot i que marcar els orígens exactes d’Europa no és una cosa fàcil, sí es coincideix en que l’embrió de l’Europa moderna es troba en el Tractat de Roma. Avui aquest tractat celebra 50 anys i per commemorar-ho s’han fet diferents actes.
Tothom coincideix amb que hi ha certa crisi en el constructe de la UE i segurament serà així a vista de l’espantada de referèndums i perquè hi ha certs temes claus que no avancen. Però no hi ha cap dubte amb el que s’ha caminat al llarg d’aquests cinquanta anys. De 6 països que constituïen aquella unió incipient ara en som 27 i de les motivacions econòmiques de la unió, ara encara que segueixen pesant però en tenim d’altres.
Tot i l’euroescepticisme que existeix actualment està en les mans dels líders actuals redreçar la situació. Si ara no es resolen temes estratègics com la política energètica o l’exterior - per citar-ne les més cridaneres- això no pinta massa bé. Però si es resolen aquestes i d’altres assignatures pendents la construcció europea i la seva posició en el món –anava dir l’ordre mundial. Seré més senzill- poden acabar amb cert èxit. Es necessita d’una Europa forta, consolidada i referent davant d’uns EUA cada vegada amb menys credibilitat i hegemonia moral. Així que la UE ha de liderar aquest buit.
Els 27 avui han aprovat la declaració de Berlín i aquesta vol assentar les bases del futur més immediat de la UE. Cal avançar en les llibertats, la democràcia, la protecció social i el medi ambient. Pel bé de tots els pobles d’Europa i per la resta del món.

18.3.07

L'art de la gent gran


Tal i com va destacar l’alcalde en la celebració del 1º Festival artístic de la gent gran les actuacions dels diferents grups de ball i cançó de la get gran són l’expressió cultural més democràtica. Perquè permet no només que la cultura arribi a molts sinó que a més està produïda per molts. Aquest festival neix de la voluntat d’oferir un acte únic per part dels 7 grups artístics de gent gran de la ciutat.
El festival organitzat per la comissió de cultura del Consell municipal de la gent gran va transcórrer a la perfecció i cal reconèixer l’esforç de tots els que van participar perquè això fos així.
Per tant cal agrair i reconèixer la tasca de tots els participants que gràcies al seu esforç – vestuaris, assajos, voluntat – han posat la base d’un nou espectacle cultural de la gent gran. Va ser una tarda molt entranyable pels que van assistir ja que es van veure bones actuacions. Aquest és una nova lliçó pels que som més joves dels que ens han precedit amb molt de treball i esforç i encara ara els hi sobra il·lusió per continuar. Per molts anys.

17.3.07

Nou CAP de la Llàntia-Via Europa

(foto: ACN)

Les obres del nou CAP de la Llàntia i Via Europa fa setmanes que han començat tot i que avui oficialment s’ha col·locat la primera pedra.
Aquest nou equipament és important perquè és fruit de les polítiques de proximitat afavoridores de la salut que impulsa el govern de la Generalitat amb col·laboració dels ajuntaments en aquest cas el de Mataró.
Un equipament que oferirà serveis de salut i no sanitaris, com va emfatitzar la consellera per tal de remarcar la funció més comunitària i de prevenció i promoció de la salut que haurà de dur a terme el nou centre .
El nou CAP és una de les peces de transformació del barri de la Llàntia que amb el seu PEMU projecta un barri completament connectat a la ciutat millorant els serveis i els seus espais públics als veïns. Aquest equipament a més possibilitarà que gent del nou barri – Via Europa- s’hagi de desplaçar al barri “vell”. I això és important per les dinàmiques de fluxes i cohesió territorial.
La consellera Marina Geli, que per golejada ha estat la consellera que més visites i reunions de treball ha fet a Mataró, va destacar la inversió que els propers anys es faran a la ciutat de Mataró. 50 milions d’euros per ampliar l’hospital, remodelar la primària i crear serveis innovadors com el de Llar Cabanellas.
Personalment estic doblement feliç per l’inici d’aquestes obres perquè per una banda disposarem d’un nou equipament de salut a la ciutat i per una altra s’ubica on jo considero el meu barri. Perquè tot i que mai he viscut aquí em lliguen molts vincles d’amistat i del moviment associatiu del passat.

16.3.07

Los Suaves

Fa unes setmanes s'anunciava el final d'aquesta banda rockera ja legendària. Després es desmentia la notícia. Per molts anys tinguem Suaves. "Porque suaves somos todos".

15.3.07

Dia mundial del consumidor

Quan el 15 de març de 1962 el president nord-americà J. F. Kennedy va anunciar al Congrés la proclamació de la Carta dels drets dels consumidors s’instaurava aquesta data per celebrar el Dia mundial del consumidor.
Tots ho som de consumidors ja que en un moment o altre comprem productes, serveis o béns. Per això és important que les institucions públiques vetllin pels drets i la defensa dels consumidors i usuaris.
A Mataró comptem amb uns serveis d’atenció, les oficines municipals d'informació al consumidor (OMIC), que conjuntament amb la junta arbitral de consum se’n ocupen de defensar els drets dels ciutadans-consumidors.
A part de la tasca informativa, formativa, de control, inspecció i de resolució de conflictes que du a terme el servei de salut i consum de l’ajuntament, enguany la novetat és la posta en marxa d’un nou servei des de l’OMIC. Es tracta d’una línia de servei especialitzada en hipoteques, crèdits, serveis financers i assegurances. Perquè darrerament ha hagut un increment de demanda de serveis d’atenció als consumidors en aquest àmbit. I estem davant d'una situació cada vegada més complexa: increment d'interessos, euribors, serveis telèfonics que ofereixen diners molt "fàcils"...
Aquest nou servei es posa en marxa gràcies a la col·laboració d’ADICAE i aprofitant la commemoració del dia mundial.

12.3.07

III Convenció Municipal

El PSC és un partit clarament municipalista. Una de les prioritats del socialisme català sempre ha estat la proximitat i el govern des del territori més immediat als ciutadans: els pobles i ciutats. Per això segurament el 80% dels catalans i catalanes tenim un alcalde socialista. És per aquest motiu que les eleccions municipals no són unes més pel PSC. Les municipals representen que els nostres municipis puguin progressar més o menys i que els nostres ciutadans tinguin millor o menor qualitat de vida.
La III Convenció municipal ha suposat marcar les principals línies pels governs locals, que després cada municipi haurà d’adequar a la seva realitat més immediata.
Així creiem que pels propers quatre anys cal reforçar el govern local, perquè aquest pugui donar respostes al civisme i la seguretat. També els ajuntaments hauran de tenir un paper molt més rellevant en les polítiques socials i de suport a les famílies i les polítiques integrals als barris.
Pel proper mandat també caldrà que el món local tingui més competències per afavorir la integració social dels immigrants.
L’habitatge públic: digne i de qualitat és una altra de les línies prioritàries que els alcaldes socialistes hauran de potenciar, així com el transport públic i l’emancipació dels joves.
Totes aquestes polítiques prioritzades només es podran dur a terme fent una aposta clara de millora del finançament local. I amb un govern de la Generalitat que compti amb els ajuntaments i es cregui que l’administració local també és administració catalana.
La III Convenció Municipal ha estat el tret de sortida programàtic per encarar les eleccions més socialistes. Per això el convenciment, la il·lusió i la responsabilitat de que podem millorar encara més els nostres pobles i ciutats van ser els denominadors comuns dels participants.
Perquè el PSC està preparat per governar els nous temps.

11.3.07

Violència caríssima


Com és possible que aquestes alçades es donin aquests nivells de violència en els estadis de futbol?
Tothom està més informat i sensibilitzat que mai. Hi ha molts més dispositius de seguretat que abans, a la nostra societat se li suposa més civisme que anys enrere....
Sense voler pretendre fer un anàlisi exhaustiu d’aquesta problemàtica greu vull apuntar com una de les causes l’exemple que donen alguns dels personatges públics del món del futbol. La baralla que van protagonitzar en Diogo i Luis Fabiano a l’estil de boxa més hortera n’és un greu exemple. Què poden pensar els nens –i no tant nens- seguidors del Sevilla i del Saragossa veient els seus ídols en aquella escena patètica?
O l’agressió que va patir l’entrenador del Sevilla quan un sonat li va llençar l’ampolla i mentre els serveis de salut se l’emportaven es podien sentir crits de “... Juande muérete...”. En aquest cas concret del Betis-Sevilla la gravetat ve per l’aparició en escena dels presidents dels clubs, que lluny de representar amb honor i dignitat llurs entitats històriques es dediquen a menysprear, insultar i muntar el numeret per fer de “bon exemple” a les seves aficions. Patètic.
O bé la tangana que va haver en el darrer partit europeu del València. Lamentable.
Aquests casos de violència que s’han donat les darreres setmanes són el clar exemple que això no va. I que està empitjorant. I en aquests casos presidents i jugadors han estat els protagonistes. Per eradicar la violència en l’esport cal, entre d’altres coses, i de forma prioritària s’adoptin mesures contundents, inaplacables i eficaces per quan les protagonitzen els ídols dels nois i noies i els màxims responsables esportius.
No estaria malament tampoc que de tants milions i milions d’euros que mou el futbol –clubs, publicitat,contractes...- una petita part es dediqués a recordar, fer civisme, reeducar, ...

10.3.07

75 anys del Centre Natació Mataró




Que un club esportiu arribi a celebrar aniversaris com aquest no és casualitat. És fruit d’un treball intens i continuat de moltes persones al llarg d’aquests anys. La clau d’èxit no està només en saber cultivar certs esports sinó també en fer del club un referent social per a les persones vinculades.
El CNM es predisposa a celebrar l’aniversari en un bon moment de forma. Més de 7.000 socis i la pràctica esportiva en les primeríssimes categories: natació, waterpolo, tennis taula i triatló.
Un referent esportiu a la ciutat que moltes vegades ha fet d’ambaixador de Mataró arreu del món portant el nom de la nostra ciutat. Un referent d’olímpics també, d’entre els quals es troba l’amic Pere Robert.
Aquest és un bon model de club esportiu per la manera d’organitzar-se, pel èxits, per la pràctica esportiva.
Per molts anys i aquests amb molts èxits esportius.

5.3.07

Itineraris urbans de salut



Mataró proposa una idea pionera per combatre l’augment de l’obesitat, el sobrepès i el sedentarisme cada cop més creixent entre la població. Es tracta de 32 itineraris urbans que els metges de primària podran prescriure als seus pacients properament.
La ciutat també és un medi saludable. I una ciutat amb les dimensions com la nostra permet que el fet de caminar sigui agradable. Els metges i infermeres de primària podran recomanar diferents tipus d’itineraris segons les necessitats i condicions de cada usuari.
Les fitxes de cada itinerari que es distribuiran en els CAP indiquen l’inici i la finalització del trajecte, la dificultat, el temps estimat, el desnivell i fins i tot punts d’interès ciutadà que es podran trobar al llarg del recorregut.
Aquests itineraris s’han treballat des de l’Ajuntament de forma conjunta amb el servei de Rehabilitació de l’Hospital i la Fundació Salut. I cada itinerari s’ha estudiat de forma que s’adeqüi a les necessitats de les persones que el realitzaran. Es promourà la pràctica d’aquestes caminades en grup i si cal motivar aquesta pràctica hi haurà professionals que conduiran aquesta activitat.
L’objectiu d’aquesta proposta innovadora és millorar la salut dels ciutadans afavorint la pràctica de l’exercici físic. A partir d’ara els metges de la nostra ciutat podran prescriure més itineraris i menys pastilles.

4.3.07

Nova i més cívica Avinguda Amèrica

(foto: Quico Melero)
Amb la inauguració de l’avinguda Amèrica s’ha aconseguit un espai urbà amb molts usos per a la ciutadania. No només pels barris de Rocafonda i el Palau ja que l’abast del espai i la seva centralitat fa que parlem d’un espai públic per a tota la ciutat.
Les obres que han costat prop de 4 milions d’euros resolen el col•lector d’aigües per sota i per sobre han fet un punt de trobada ciutadà força interessant. Un espai per a tothom, però sobretot pels infants i les famílies amb les 3 zones infantils al llarg de l’avinguda i per la gent gran. Però perquè la gent gran en pugui gaudir d’aquest espai cal que puguin sortir de casa seva en un barri amb molts edificis sense ascensors. És per això que conjuntament amb els serveis d’atenció a la gent gran i les polítiques d’envelliment actiu, la tercera prioritat és l’habitatge. Així la construcció d’habitatge públic per a la gent gran, el parc municipal del habitatge per facilitar permutes amb vivendes no accessibles, i la rehabilitació d’habitatges i col•locació d’ascensors –àrea prioritària de la llei de barris que presentarem properament- constitueixen un dels grans reptes en aquests barris. Reptes que ja s’han començat a abordar.
Els barris antics s’estan posant al dia teixint-los urbanística i socialment. Pel mes d’abril presentarem un projecte sòlid, potent i seriós a la 4ª convocatòria de la llei de barris, amb l’objectiu de continuar amb la transformació i millores dels barris de Rocafonda i el Palau. Si ens concedeixen aquests ajuts el projecte de continuïtat del Pla integral s’enfortirà. Perquè les polítiques integrals: habitatge, espai públic i serveis socials cada vegada són més importants en aquests barris. Per millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen i per tenir una ciutat compactada i cohesionada socialment.

27.2.07

Un bon tema de Radiohead. I comença a ser un clàssic.

Més prevenció a l'obesitat infantil




L’obesitat és un problema cada cop més preocupant i concretament en l’etapa infantil per l’augment de casos que ha hagut els darrers anys. A la UE 1 de cada 4 nens té problemes de sobrepès. Preocupen els problemes de salut que poden tenir aquests menors actualment, però sobretot els que podrien tenir en un futur ja que segons estudis científics el 85% dels problemes de salut tenen relació directa amb l’obesitat. I l’estadística no ens indica que això hagi de millorar a curt termini si ens fixem amb la recent enquesta de salut a Catalunya (2006) on augmenta el sedentarisme passant d'un 21% al 25%.
A Mataró des de fa temps fem una tasca preventiva vers aquesta problemàtica que ara es veu enfortida amb la participació de la nostra ciutat en el programa Shape Up Europe.
Aquest programa europeu en el que participen 25 ciutats dels 25 països de la UE pretén d’una forma innovadora millorar els hàbits de l’alimentació saludable i la realització d’exercici físic de forma regular. El programa s’emmarca de ple amb les polítiques de lluita contra l’obesitat a Espanya amb l’estratègia NAOS, a Catalunya amb el programa PAAS i amb el mateix Pla de Salut de Mataró.
Shape Up és innovador en tant que vol aconseguir la millora de salut centrant-se en els infants i adolescents, i provocant canvis –proposats per ells mateixos- en els estils de vida dels menors, que després han de transcendir als pares i a la resta de la comunitat. De fet algunes de les propostes que vagin sortint del programa després es faran extensibles a la resta de la ciutat. I tot això sense estigmatitzar amb un enfocament sempre positiu.
Per dur a terme el programa es van escollir els dos centres educatius de Llàntia (CEIP i IES) tan per la tradició dels centres en participar activament en programes de salut com pel teixit social del barri que responia a les necessitats comunitàries que planteja Shape Up.
De moment els infants i joves han dut a terme activitats interessants: instaurar uns dies a la setmana de berenar amb fruita, preparació d’entrepans pels mateixos alumnes, s’ha creat la revista “manduca i moviment”, millora activitats extraescolars i esportives...
Estic convençut que aquestes activitats més les que es puguin fer en un futur permetran millorar la salut dels nostres “petits” ciutadans però amb molt futur i esperem que saludable.

26.2.07

Arrenca el TCM físic




Amb la primera pedra del Tecnocampus (TCM) es posa en marxa un gran projecte econòmic i urbanístic pel futur de la ciutat. La major inversió que mai ha tingut Mataró representen els 60 M EUR amb els que s’ha quantificat el projecte. Aquesta xifra és el que val situar la ciutat al s. XXI. Una proposta ambiciosa i arriscada però que representarà un dels motors primordials de creació d’ocupació, d’activitat econòmica, de formació i innovació. En definitiva, una aposta per garantir el futur de la ciutat. Per fer la transició i passar de model de ciutat del s. XX cap al s.XXI.
Aquest és un projecte de ciutat. Per tant tot i que l’impuls inicial ve de la mà de l’Ajuntament la clau d’èxit del TCM serà la suma del sector públic i privat. Les universitats, les empreses i la innovació en TIC’s confereixen un trident molt potent que ha de ser la punta de llança de l’economia de la ciutat. I amb aquesta combinació penso que encertem. De fet el mateix conseller Castells va dir en l’acte de col·locació de la primera pedra que aquest era un model paradigmàtic i d’èxit de futur.
El TCM ha anat creixent, configurant-se, fent-se des de l’any 1.999 fins arribar avui a la seva “fecundació” física.
TCM és una aposta valenta i arriscada per donar futur a la ciutat i que evidentment es desenvoluparà conjuntament amb la millora dels barris i de la ciutat en la seva totalitat. Per això també és cohesió social perquè permetrà activitat econòmica siguent un pol de ciutat que creixerà i millorarà, però amb el conjunt de la ciutat.
El TCM també és capitalitat perquè farà de Mataró més capital de comarca, o del nostre territori més proper si es vol. Però també ens farà una de les capitals fortes de Catalunya.
Aquests són els desitjos de la ciutat emprenedora i és també l’estratègia marcada per l’Ajuntament de Mataró. Agosarat i ambiciós. Sí. Però és que qui no arrisca no pisca!

21.2.07

100 anys de les "franceses" a Mataró

Amb la presentació del llibre “Cent anys fent camí” d’en Manuel Cussachs el col·legi Mare de Déu de Lourdes tanca les celebracions del seu centenari. Quan llegeixi aquest llibre de ben segur em vindran molts records al cap, perquè tot i que no vaig estudiar allà –en la meva època d’EGB encara només era un “cole” de noies- hi vaig passar moltes hores de la meva infantesa.

De fet cada tarda quan acabava les classes hi anava fins que la meva mare acabava la jornada laboral sobre quarts de nou del vespre. Déu n’hi do! Per tant moltes hores i molts records en aquell petit però familiar col·legi. Molt petit perquè de fet era – i és- una pista de bàsquet com a pati, un edifici que albergava les classes i l’edifici vell annexat a l’església i on es trobava també la comunitat de les religioses.
Allà vaig aprendre a llegir i escriure gràcies a la "hermana" Assumpció, que durant molts anys va estar a la porteria i encara és viva (102 anys) i per molts anys. És una persona entranyable, d’ella tinc molts bons records i de fet va ser un dels meus primers referents educatius de la infància. La "hermana" Jacinta o la "hermana" Amparo, actual directora de la comunitat per citar també alguna de les monges més carismàtiques.
Allà també vaig conèixer l’Alícia Romero una nena quatre anys més petita que el nen que era jo. No ho recordo però segur que algun pacte polític deuríem fer ja en aquella època.
No m’estranya que en la meva adolescència anotés tants triples jugant a bàsquet, perquè eren tantes les hores que passava allí...

Les franceses ja van rebre l’any passat la medalla de la ciutat de mans de l’alcalde com a reconeixement i agraïment per aquests cent anys. Personalment, també vull agrair aquests cent anys de les franceses a Mataró perquè em sento part sense ser antic alumne.
Per molts anys continueu sent un referent educatiu a la ciutat formant “bones persones”.

19.2.07

La nit de l'esport 2007

(Foto: Sergio Ruiz)
La nit de l’esport celebrada divendres passat representa un acte important d’agraïment i reconeixement de tots els i les esportistes de la ciutat. En un acte solemne i familiar alhora, i que és just felicitar el regidor i company Ivan Pera i a la totalitat de Patronat Municipal d’Esports per com va transcórrer l’esdeveniment.
Una de les novetats importants d’aquesta edició d’enguany és que s’ha celebrat en el nou Poliesportiu Teresa Maria Roca. Una instal·lació d’alt nivell que estic convençut satisfarà a tots els seus usuaris.
L’alcalde va llençar missatges importants en el seu discurs dels quals destaco la feina feta aquest any en equipaments esportius i la que està a punt de començar, i el “toque” al PP per intentar crispar i fer merder uns dies abans qüestionant la feina del jurat. L’alcalde va agrair i recolzar plenament la tasca del jurat i amb les seves paraules la immensa majoria dels allà presents estic convençut les van agrair.
Però sobretot em quedo amb la presència i recollida de premi dels nois de la Fundació Maresme que van participar en els “Special Olimpics”. Van ser sens dubte els guanyadors de la nit i els més ovacionats. I quan van pujar a l’escenari van omplir el nou poliesportiu d'alegria i il·lusió. I és que a vegades n’hem d’aprendre tant de les seves capacitats!

15.2.07

Pas enrere de gegant amb la decisió de tornar a centralitzar els equipaments cívics de la Generalitat

Sorprèn la decisió del govern de la Generalitat de tirar enrere amb el decret que descentralitzava en el territori la gestió dels equipaments cívics de titularitat autonòmica. No sorprèn tant que sigui ERC qui forci aquesta polèmica i vulgui tornar al passat de polítiques "assistencialistes" amb aquesta decisió.
I és que en l’anterior etapa de govern la conselleria de Benestar no es va destacar massa alhora de treballar amb els ajuntaments i quan els posàvem damunt la taula compartir la gestió d’aquests equipaments no en volien sentir a parlar, tot i que era una de les clàusules del pacte del Tinell.
Amb aquesta decisió i aquesta marxa enrere –en tots els sentits- queda palès el poc municipalisme d’ERC i la seva postura inflexible i centralista de no acostar aquests equipaments a la ciutadania. Amb aquesta decisió penso que queda una mica tocada la relació entre ajuntaments i Generalitat, ja que és una decisió unilateral, per “decret” i que traspua poca confiança entre administracions.
Però sobretot m’ha sorprès la reacció d’en Puigcercós –polític al que tenia certa consideració- titllant als alcaldes socialistes de voler la “repartidora” que CIU tenia amb aquests equipaments. “Se cree el ladrón que todos son de su misma condición”.
O és que ell vol aquests equipaments per això?. A Mataró volem que el casal de la gent gran Jaume Terradas – de titularitat de la Generalitat- formi part de la xarxa de casals municipals, per tal de millorar la coordinació entre casals, per ofertar més i millors serveis, i en definitiva perquè la nostra gent gran vagi a l’equipament que vagi trobi uns serveis de qualitat arreu. I puc dir que en la gestió municipal no hagués passat el que ha passat amb aquest casal: més d’un any d’obres sense informar prèviament als mateixos socis, i amb una sèrie de greuges que han retardat la posta en marxa d’aquest equipament incomprensiblement. És per coses com aquestes que els equipaments cívics han de ser gestionats des de la proximitat.

12.2.07

3,5 MILIONS D'EUROS AMB EL TERCER SECTOR




Aprofitant alhora de presentar la convocatòria de subvencions 2007 l’Ajuntament de Mataró ha fet balanç del 2006. Quasi un total de 3,5 milions d’euros és el que l’Ajuntament ha destinat per donar suport a les entitats i els seus programes d’activitats a la ciutat.
Això no és neutre. I l’aposta del treball conjunt i cooperació amb les entitats és fruit d’un model de ciutat, i d’una voluntat política de construcció de teixit social de les esquerres. Altres apostarien per un model més privatitzat i d’externalització i amb les entitats mantenir més una relació de subvencions. I d’altres voldrien potser que tot ho fes l’administració pública.
D’aquesta xifra destaca el quasi milió d’euros en l’apartat de benestar social. També assenyalar l’educació dels infants i joves, l’aposta cultural amb el paradigmàtic “cruïlla”, o els nous convenis de Nova ciutadania. Que gràcies als recursos que ens han arribat des del Ministeri i la Generalitat podem treballar més i millor la integració dels immigrants.
El govern municipal amb aquest balanç deixa clar l’aposta dels convenis versus les subvencions, que signifiquen més compromisos per ambdues parts i una relació més estreta i de major col•laboració entre Ajuntament i associacions.

11.2.07

La Revolució social de la llei de la dependència




El passat divendres 9 de febrer Amparo Valcarce, la secretària d’estat de serveis socials, famílies i discapacitat era la convidada del Fòrum social Pere Tarrés amb la col.laboració de El Pais. En un fòrum ple de gent que representava àmpliament l’àmbit dels serveis socials, Valcarce va fer una ajustada explicació de la Llei de la dependència i del seu desplegament des de gener d’enguany.
La llei de la dependència és una prioritat política del govern Zapatero. I tot i ser una llei d’ampli consens, és evident que s’ha tirat endavant des del PSOE amb el recolzament català de les forces de progrés PSC, IC-V, ERC. La sensibilitat de Zapatero vers les persones amb més necessitats socials es visualitza des d’un bon començament amb el Plan Moncloa –pla per fer totalment accessible aquells espais-. Res a veure amb el seu antecessor que la primera preocupació en arribar a Moncloa fou canviar la decoració.
Una llei que repercutirà directament en 1.125.000 persones i les seves famílies. I que significa una revolució social pel dret subjectiu que representa per a la ciutadania i perquè complementa una peça fonamental del nostre sistema de protecció social que mancava urgentment.
Aquesta llei ja ha començat a veure’s traduïda en fets concrets. Perquè en la partida extraordinària 2006 (200M EUR) ha significat per a Catalunya: 6800 beneficiaris nous de serveis d’atenció domiciliària, 1558 places noves de centre de dia, 102 places especialitzades, 3.285 places noves de residència per a gent gran, entre d’altres.
La llei evidencia una transformació de “l’estat del benestar” cap a la “societat del benestar”, en tant que és una llei pel conjunt de la societat, per a tots els ciutadans i ciutadanes, i que ens fa més lliures, més i millor atesos socialment i més solidaris.
Precisament pel matí la Diputació de Barcelona també havia organitzat una sessió per informar sobre la llei a tots els municipis de la comarca. Tothom està molt a l’expectativa de l’evolució i desplegament de la llei. I és que a partir de finals del mes d’abril els ciutadans podran demanar ser valorats per veure després quins serveis li corresponen. I això és un canvi sense precedents, una revolució social.

5.2.07

Corrupció urbanística en l'ordre del dia




Ja fa uns anys amb els casos de corrupció a Marbella es van començar a destapar un reguitzell de delictes que van implicar des de Gil i Gil a altres persones més. Semblava que aquestes pràctiques eren un fet aïllat, quan els casos de les Illes Balears i els darrers a les Canàries demostren que no és així.
Tinc clar que més casos deuen haver. Però també tinc clar que són molts més els ajuntaments que fan les coses bé i que els interessos que primen els polítics locals són els de tots els ciutadans i ciutadanes.
El paper dels mitjans de comunicació és el que ha de ser: informar la població sobre aquests fets, però també estaria bé que s’informés més i es posés més èmfasi en aquelles operacions urbanístiques que transformen, milloren i dignifiquen l’espai urbà. Perquè són més els regidors –del color polític que sigui- que vetllen per l’avenç i progrés de la ciutat, que no pas els que s’embutxaquen els calers a costa dels afers públics.
A Mataró tenim exemples paradigmàtics d’una política urbanística de progrés. El PEMU de la Llàntia n’és un amb la transformació d’un nucli de barri vell i caòticament urbanitzat, que quedarà ordenat i amb més serveis i equipaments. O Can Fàbregas que a banda del debat el patrimoni suposarà un avanç comercial i de progrés econòmic per la ciutat pels propers anys sense precedents. I qui en dubti entre altres coses pregunti com va anar allò del Pryca. O el rengle amb un projecte de ciutat tan estratègic com el Tecnocampus.
Vaja, que del urbanisme per a tothom s’en hauria de parlar igual o més –seguint la lògica del principi de proporcionalitat- que dels casos de corrupció urbanística. Sinó al final la gent es pensarà que els que ens dediquem a la política local som uns xoriços i mafiosos quan la immensa majoria el que volem és la millora de vida dels nostres conciutadans i l’avenç dels nostres pobles i ciutats