28.11.06

Pluralisme religiós

El passat divendres 24 de novembre la FEMP organitzava una jornada sobre “Pluralisme religiós i ciutat” a la qual van convidar l’Ajuntament de Mataró a participar en una taula rodona.
Em va tocar anar –amb molt de gust- tot substituint l’alcalde que finalment no hi va poder assistir. Vaig centrar l’exposició simplement amb el que ens demanaven: explicar l’experiència de Mataró amb el tema de les mesquites.
Vaig començar la intervenció emmarcant el fenomen religiós així com d’altres (immigració) d’un abast global però d’un impacte absolutament local. Així qui s’en ocupa és el govern central, però és en els nostres barris on funcionen els espais religiosos. La plurireligiositat igual que altres pluris : lingüisme, cultural... és el que caracteritza les nostres ciutats en aquest moment de canvi. Però que a ningú se li escapi que aquesta diversitat que és positiva alhora genera conflictes.
Vaig explicar que en el cas de Mataró l’any 2002 hi havia dues mesquites que no complien cap tipus de normativa, i que els espais de 80 m. quadrats podien donar resposta a les necessitats de l’any 97 però no a les d'aquell moment.
El fort creixement de immigració –arreu- es dóna entre els anys 2000 i 2004. Per tant una de les claus d’èxit per buscar solucions va ser la política d’anticipar-se de l’Ajuntament per solucionar la situació de forma activa. A mesura que passa el temps aquestes situacions són més difícils de solucionar (Premià de Mar – amb el risc de que apareguin ultra dretans i xenòfobs-, Badalona, St. Boi)
En el cas de Mataró la búsqueda del consens social i polític va estar l’altre clau d’èxit. Es van buscar solucions acceptades per totes les parts: associacions culturals islàmiques, associacions de veïns, comunitats de veïns més directament implicats, grups polítics...
També va ser important el context amb el que es va donar la situació: amb un Pla per la Nova ciutadania recentment aprovat i un pacte polític signat.
Tot i així en el seu moment no van faltar les veus crítiques –per part d’alguns “autòctons”- perquè els emplaçaments eren en polígons industrials. Després de quatre anys i vista la situació el temps ha acabat avalant la decisió pressa.

Cap comentari: