Més serveis per a les persones amb discapacitat psíquica al Maresme

(foto: Fundació El Maresme)
La Fundació El Maresme és sens dubte una de les institucions de iniciativa social més importants de la ciutat i comarca. No solsament per l'objectiu d'atendre el col.lectiu que és la seva raó de ser, les persones amb discapacitat intelectual, sinó perquè durant molts anys i en l'actualitat du a terme uns serveis públics que si no ho fes direcatment la Fundació ho hauria de fer l'administració pública. Seria doncs la Generalitat qui hauria de prestar aquests serveis socials especialitzats ja que són de la seva competència.
Per tant l'agraïment i reconeixament ha de ser doble en el sentit de que si no fos per la Fundació no sabríem cóm ni quants serveis es prestarien, i d'altra banda el fet de que els presti li dóna un valor afegit com a institució especialitzada en aquest àmbit amb tots els "plusos" que això comporta.
Aquesta institució ha passat bons moments però també d'amargs. Concretament un moment crític de la institució fou quan es va descobrir que el seu ex-gerent i un altre treballador feia anys que venien estafant a la institució. Si l'estafa per se és repugnant quan aquesta afecta a una institució social i específicament a persones amb discapacitat psíquica la indignació és completa. Suposo que el fet de ser el patró de la Fundació representant l'Ajuntament em va tocar el paper de "destapar" la trama, en un moment molt delicat fent que l'ex-president convoqués una junta extraordinària, quan dues persones em van explicar les sospites i després vam poder confirmar alguns dels indicis.
Després de 5 anys la Fundació El Maresme s'ha refet bé d'aquella situació i podríem dir que ens situem en un moment bo i interessant per aquesta entitat. Tota aquella crisi ara està en mans dels tribunals i sembla ser que el procés està ben encaminat perquè es faci justícia. L'entitat també està equilibrant la seva situació econòmica i també es prepara per créixer més i així donar serveis a més persones amb un nou Centre Ocupacional.
Aquest nou centre estarà ubicat a Argentona i serà un edifici caracteritzat per la seva funcionalitat i especial cura pels aspectes socials i mediambientals. Aquest projecte està finançat per la Generalitat de Catalunya amb un 50%, que ja tocava aquesta implicació del Govern de la Generalitat! Perquè des del 2002 que es fa la demanda no ha sigut fins ara que s'ha obtingut resposta. També hi col.laboren l'Ajuntament d'Argentona -cedint els terrenys-, la Fundació ONCE i l'obra social de Caja Madrid. La mateixa Fundació El Maresme completa el finançament amb recursos propis.
Aquest ha sigut un esforç més del tercer sector suplint la mancança de serveis de l'administració pública i poc abans que la llei de dependències es posi en marxa i comenci a resoldre situacions. Aquest projecte és fruit de moltes institucions i persones però sobretot vull destacar el paper del president Isidor Gil i de la gerent Maria Carme Maltas, que han estat el "tiquet" artífex i possibilista de que aquest projecte aviat -que començaran les obres- sigui una realitat.
Els seus usuaris i tot el que representa aquesta institució s'ho mereixen. Després de la tempesta arriba la calma ... i el progrés.

Dia del municipi

(foto:Quico Melero)
El passat 19 d’abril es va celebrar per primera vegada el dia del municipi. Una novetat que ha introduït el govern de la Generalitat de Catalunya, donant una mostra més del seu municipalisme i no ho dic bàsicament pel fet de dedicar-li un dia sinó per fets concrets –“obras son amores”- com la proposta dels governs territorials de salut, les 30.000 places d’escoles bressol –i aquestes van en serio!-, o la llei de barris per destacar les més rellevants i que suposen un canvi polític important alhora de treballar pels i amb els municipis. Aquesta aposta municipalista del govern autonòmic està liderada pel seu president, Pasqual Maragall, qui des de sempre ha s’ha cregut això de la proximitat i “la devolució” com acostuma a dir. Maragall també va anunciar una futura llei de municipis que suposaria l’assentament de les bases del municipalisme en l’àmbit polític i institucional d’aquest país.
A Mataró vam poder commemorar aquest dia en un acte amb la presència de Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis i alcalde de Sabadell. D’aquest acte vull destacar tres elements.
Per començar des de l’àmbit local ens trobem cada vegada davant de situacions més complexes, i demandes noves –ja siguin competència municipal o no- per part de la ciutadania. Per tant una de les primeres reflexions és que per donar respostes eficaces a aquestes demandes els ajuntaments necessiten més recursos i d’altra banda es necessita també adaptar les organitzacions i la gestió aquesta nova realitat.
L’altre aspecte és la honestedat política. Després dels fets gravíssims de Marbella es van sentint alguns rumors, o alguna musiqueta de fons de que “a tot arreu” “ si més o menys” . Doncs davant d’aquesta rumorologia interessada i desacreditadora de la classe política cal reivindicar la honestedat, la transparència i la vocació de servei públic al ciutadà que tenim la majoria de responsables electes dels ajuntaments. N’estic més que convençut d’això, de la mateixa manera que també ho estic de que alguns deuen tenir altres interessos però aquests són una minoria i la justícia tard o d’hora dóna amb ells.
L’última reflexió és la relació que hi ha entre les actuacions municipals i valors com la solidaritat, la sostenibilitat, la justícia social... Però sobretot i la finalitat última de tota l’acció local és la convivència. És el que mobilitza tot l’ajuntament.
Perquè la convivència és allò que permet que siguem alguna cosa més que residents d'una ciutat.

L'art de l'espectacle versus l'art de Maquiavel

(VENTURA & COROMINA)
En pocs dies hem vist com Silvio Berlusconi ha perdut dos partits fonamentals. Ahir el Barça trencava la ratxa invicta del Milan en San Siro des de 2003, però sobretot el partit perdut més important fou el que varen jugar els ciutadans en les eleccions italianes. Il cavaliere a punt de perdre el sobrenom pels intents tramposos després de no pair la derrota electoral va muntar el circ que ens té acostumats la dreta quan perd eleccions. L'esquerra de l'olivera ara té la responsabilitat de capgirar la situació de la mateixa manera que ho va fer el PSOE a partir del 14 de març de 2004. Ara entenc l'obsessió italiana pel fenomen ZP que omplia pàgines dels mitjans de comunicació i que inclús va arribar a crear programes de televisió. De totes maneres Silvio ha perdut el que ha perdut però no oblidem que és l'amo de molts dels mitjans de comunicació italians i que el seu poder econòmic és enorme. L'ànsia de poder d'aquest home deu ser semblant a la que anhelaven els emparadors romans per aquelles terres en èpoques passades.
El bon moment culé i les derrotes de Berlusconi em van fer pensar en la relació que hi ha entre el futbol i la política. De fet, aquests dies en la premsa hem anat trobant articles que en feien referència i el mateix alcalde Baron en un post també relaciona aquests dos mons.
I és que a vegades dóna la sensació que alguns partits de futbol emulen les guerres històriques amb la gran diferència que ara no es compten els morts sinó els gols i que amb els de l'altre bandol avui pots anar a fer una cervesa per comentar el partit. Els derbis barça-madrid per exemple donen aquesta sensació. El futbol durant molt temps també ha estat "l'opi" del poble i en periode franquista tota la repressió, i les pèrdues de llibertats, s'havien de canalitzar per algun lloc.
Quan el futbol es barreja amb partits polítics el coctel és perillós i són paradigmàtics casos com la propaganda de Marbella en les samarretes de l'Atletic de Madrid o les requalificacions que l'Ajuntament de Madrid (PP) va fer beneficiant descaradament el club merengue, que li va suposar uns injecció econòmica important per la qual van permetre fer fixatges clau -o no tant amb la perspectiva del temps-, podríem seguir amb més casos del "Regne" de València dignes de creació d'una assignatura en la carrera universitària de ciències polítiques en l'àrea troncal de la corrupció.
La relació entre el futbol i la immigració és un terreny molt més positiu que l'anterior, convertint-se en aquest cas el Barça en un fenomen clau de integració social i donant compliment aquell paràgraf de l'himne: "... tant es val d'on venim si del sud o del nord..."
El futbol és un esport espectacular i popular -en el millor sentit de la paraula ja que només cal una pilota-. I que per cert, s'ha de practicar més ja que com ha apuntat el ministeri de sanitat cal combatre el sedentarisme i que l'esport més practicat sigui veure partits per televisió.
El FC Barcelona està exhibint aquesta temporada joc i espectacle. El joc d'equip i l'estil d'aquest és la clau que sumats a l'art i màgia de Ronaldinho produeixen el fenomen blaugrana actual. Sens dubte aquests moments creen afició i si es porten amb formes correctes des de la col.letivitat creen convivència.
Una de les claus del Barça que el fan ser més que un club és que no té Berlusconis, ni partits polítics que l'ajudin. I això el fa ser de tots.

Per a reflexionar

Aquests dies de setmana santa a banda de descansar i canviar d'ocupacions -que ja convenia després dels primers mesos de l'any ininterromputs de feina- per una part important de la població també tenen un sentit religiós. Pels cristians és temps de pregària, de recolliment i finalment de joia pasqual. L'esperitualitat d'aquests dies entre d'altres coses suposa també el poder pensar amb un mateix en el sentit més metafísic del terme. Aquest exercici, evidentment , també es pot fer des d'una altre creença i des de la laicitat.

Malauradament en la nostra societat actual sembla que cada vegada més costa trobar-se amb sí mateix -masa sorolls-, reflexionar, interioritzar sobre la pròpia vida, en definitiva, d'exercir d'ésser humà i de pensar des de la crítica constructiva sobre la vida d'un mateix.
Hem passat de la societat industrial que al meu entendre tampoc afavoria la reflexió personal, donat que l'objectiu preferent era la producció complint un munt d'hores laborals -algú després va aprofitar l'espiritualitat en aquest terreny dient que el treball "dignificava"-, i l'ordre i disciplina de la socitetat moderna estaven enfocats clarament a engreixar la maquinària capitalista.
En la societat actual, l'era de la informació i del coneixement, encara és més complicat. Per començar tenim un "mare magnum" de informació que cada vegada envaeix el nostre pobret i limitat cervell -i a sobre segons els experts no l'utilitzem més que un 8% del seu potencial- i ens trobem també en una societat que exalta excessivament els sentits com el plaer sexual, el consum de drogues, el culte al cos... I amb això no dic que siguin coses dolentes per se, però si en moltes vides únicament trobem això, la trajectòria de buidor, de vides d'aparador que passen, que l'epicentre és consumir per ser feliç, el desenllaç és fatal.
El nostre dia a dia tampoc ajuda massa a les reflexions personals. Despertador, dutxa, cafè, treball, trucada, ...estrès!
Per tant un dels meus pensaments aquests dies de setmana santa ha estat la importància de l'autoreflexió i el pensament crític que les persones creients poden trobar en els espais religiosos, però que les persones no creients també tenen moltíssims espais "laics" que fomenten aquesta activitat. En definitiva, es tracta que cadascú des de la seva condició realitzi un dels millors exercicis per a un benestar personal i una bona salut mental. És el millor medicament per combatre les malaties mentals emergents (depressions, trastorns de personalitat...), i per evitar caure en "consums" compulsius. Trobar-se a sí mateix i poder anar dirigint la pròpia vida, formant part d'una comunitat (família, ciutat, país...)per intentar cercar la felicitat , cadascú allà on cregui que la pot trobar, però que sigui una opció escollida personament.

Mataró presenta Rocafonda, El Palau i Santes Escorxador a la convocatòria de la llei de barris de la Generalitat

(foto: Quico Melero)

En el darrer ple municipal del mes d'abril es van poder tractar molts i importants temes, però dels més rellevants i estratègics sens dubte fou el projecte que vàrem aprovar per presentar a la llei de barris.
Es tracta d'un projecte amb un cost total de 13.000.000 d'euros dels quals es demana la subvenció del 50% a la Generalitat de Catalunya i la resta mitjançant aportació municipal. El projecte presentat ja al Departament de Política Territorial i Obres públiques marca una estratègia de intervenció que podríem abarcar en dos grans eixos:

• Habitatge i espais públics.
  
• Cohesió social i connectivitat urbana.
  

Pel que fa a l'Habitatge constitueix sens dubte la prioritat nº 1 de tot el que volem fer en aquest territori. De fet els temes entorn la vivenda han sigut àmpliament debatuts i demandats en el sí del consell territorial, en la comissió mixta d'Habitatge i ho desenvoluparem en el futur grup de treball que es constituirà poperament per anar seguint aquest tema. El projecte que presentem aposta per multiplicar les actuacions de rehabilitació que ja proposa la Generalitat: façanes, instal.lació d'ascensors, i reparació d'elements comuns dels edificis. També es prioritzarà l'adquisició d'habitages per part de l'Ajuntament per consolidar el Parc Municipal d'habitatges, així com el foment de la mediació entre propietaris i potencials llogueters. Aquestes voluntats polítiques es tradueixen en una sèrie de programes amb un pressupost de 2.000.000 d'euros i representen el 16% de la totalitat del pressupost del projecte presentat.
Pel que fa als espais públics té especial rellevància la proposta del Parc Urbà de Rocafonda i una plaça cívica al seu costat, que representa un guany pel barri d'11.000 metres quadrats de zona verda.També pel que fa a zona verda destacar la recuperació dels talussos de la riera de St. Simó. Altres rehabilitacions i reurbanitzacions són la Ronda Cervantes, la Plaça Joan XXIII, l'avinguda Perú i el grup Les Santes.

És important assenyalar que en aquest àmbit hi ha un conjunt d'actuacions públiques - Pintor Estrany, aparcament Palau, nova escola bressol, nou equipament colla castellera...-ja programades i d'altres que ho estaran en els propers mesos i que sumen un total de 20 milions d'euros d'inversió municipal i que no entren en la proposta de llei de barris, tot i que sí ens ajudaran a treure millor puntuació en la convocatòria, ja que es té en compte l'esforç inversor complementari.

Pel que fa l'eix de la cohesió social -l'altre prioritat d'aquest projecte- representa un conjunt ampli de 13 programes socials amb un pressupost de 2.250.000 euros i que volen potenciar la convivència i el coneixement mutu entre tots els veïns, prioritzant l'atenció social a les dones, infants i adolescents, i possibilitant que la gent gran pugui viure a casa seva oferint suport a la seva autonomia i atenent les situacions de dependències. L'altre gran aposta que fem en aquest apartat té aveure amb la connectivitat urbana. Els nous equipaments que es construiran -la biblioteca i el casal de la dona- estaran ubicats en els barris però són equipaments de ciutat. El que pretenem doncs és intercanvi de fluxe de població i moviements de tot Mataró capa aquest territori.

Finalment en aquest segon eix també hi ha una línia de treball entorn el comerç i l'activitat econòmica amb la finalitat de potenciar el comerç de barri. Covertint l'eix comercial en un centre comercial a cel obert. També es vol aconseguir la centralitat comercial de ciutat i comarca amb l'oferta d'una tipologia comercial de valor afegit.

Aquest projecte el presentem perquè volem millorar les condicions urbanístiques i residencials d'aquests barris i per incrementar la cohesió social així com la connectivitat amb la resta de la ciutat.
Vull destacar el procés participatiu que ha hagut alhora de construir aquest projecte. Penso que ha sigut un paradigma de participació ciutadana el cóm s'ha treballat des del consell territorial. Precissament aquest consens aconseguit amb totes les entitats alhora de tancar la proposta, conjuntament amb el treball tècnic ben elaborat i tramat -amb el suport de la Fundació CIREM- fan que presentem un bon projecte.
El projecte es va aprovar en el ple per unanimitat. CIU va mostrar la seva preocupació per si no s'ens concedia la subvenció, per això els vam contestar que és ferm el compromís del govern municipal de tirar endavant aquest projecte en el cas que no arribés la subvenció. I el PP en la línia que ens té acostumats va dir que presentar-nos en aquest projecte significava reconèixer el fracàs del pla integral. I jo em pregunto: fracàs del pla integral amb uns fons europeus que van suposar una inversió pública de 6,5 milions d'euros? Què ens dirien doncs si no haguessim aconseguit aquesta subvenció europea? I quin riscos i degradacions de més tindrien aquests barris sense els ajuts europeus de l'any 2001?
En tot cas caldrà també anar fent memòria perquè no s'ha actuat abans en aquests barris. I perquè CIU i PP van votar en contra de la proposta de llei de barris que va presentar el grup parlamentari socialista durant la passada legislatura.
Avui tindrem temps de debatre a fons la llei de barris amb les associacions de veïns i l'oposició en el programa Pantalla Oberta de Televisió de Mataró. Ara toca esperar que la Generalitat resolgui aquesta convocatòria en la que nosaltres hi anem amb totes les ganes però sobretot amb la convicció i solvència d'haver presentat el millor projecte possible.

Dia mundial del Parkinson

(dibuix d'Abraham Silbertein pacient d'Hospital de Clínicas)
Jo sí crec en els dies mundials de, i en els dies internacionals de. Bàsicament perquè és la manera d'anar informant i sensibilitzant de les moltíssimes causes que hi ha en aquest món. Evidentment que les causes són per anar-les treballant al llarg de l'any, però està bé que un dia en concret li prestem la màxima atenció i el zoom mediàtic -en aquest cas molt més fluixet que en d'altres- enfoqui per donar informació. Que és una manera de que la gent estigui més informada no hi ha cap dubte, si hagués una enquesta del coneixement de la població sobre les problemàtiques sociosanitàries fa 10 anys i la comparessim avui els resultats saltarien a la vista.
Avui li toca al Parkinson, la segona malaltia neurodegenarativa que afecta la població en general (1/1000) i la població major de 65 anys (2/1000). En aquesta malatia progressiva les cèl.lules van perdent dopamina. Això povoca en els afectats una sèrie de símptomes importants: moviments involuntaris, tremolors, rigidesa, i inestabilitat postural entre d'altres.
No hi ha cap tractament que curi el Parkinson. Els tractaments que avui tenim -farmacològic i quirúrgic- i altres novetats són per anar portant els símptomes de la malaltia el màxim de controlats possibles i per anar retardant la tendència progressiva de la malaltia. Pel que fa al tractament farmacològic és important haver diagnosticat el malalt el més aviat possible i la dispensació dels farmacs és molt personalitzada ja que cadada malat té les seves característiques i evolució, i pel que fa al tractament quirúrgic -només s'opera al Hospital Clínic i a Sant Pau- no assegura el èxit tot i que en molt pacients cada vegada més és més efectiu -no per curar el pacient sinó per mantenir-lo-. El repte per tant és aturar la progressió de la malaltia i la prioritat d'actuació es centra en la investigació per arribar a conèixer el que tots desitgem, quin és l'origen d'aquesta malatia i sobretot trobar les solucions per arribar a la curació.
Un altre aspecte més social de la malaltia és la situació en la que es troben les persones afectades. Quines conseqüències psicològiques i cóm repercuteix en l'àmbit laboral. Un cop més ens hem de referir a la llei de dependències per resoldre aquestes situacions. Però en aquest nivell també cal destacar el paper que juguen les associacions de persones afectades. El poder-se associar diferents persones per causes comuns: informar i sensibilitzar la població, donar suport a les persones que pateixen la malatia i els seus familiars,... Això és el que fa temps du a terme l'Associació de Parkinson de Mataró. Ubicada a l'Hotel d'entitats de la Fundació Hospital desenvolupa aquesta tasca. Aquesta entitat la setmana passada va voler organitzar una sèrie d'actes en el marc del dia mundial.
Des d'aquí vull agrair la tasca d'aquestes persones, socis, voluntaris, col.laboradors... que fan possible que a Mataró s'en parli del Parkinson i mica en mica la ciutadania estiguem més informats, però sobretot més sensibilitzats.
Gràcies

"SIDA: UNA EPIDÈMIA, DOS MONS"

(foto: sinsida.com)
Sota aquest lema es va celebrar a Barcelona a finals de març el IX Congrés Nacional de la Societat Interdisciplinària sobre la SIDA. La idea ha estat que els principals agents que intervenen sobre la SIDA (afectats, ONG’S, administracions, professionals de la salut) s’apleguin per analitzar l’estat de la qüestió actual, així com marcar estratègies de futur conjuntament.
El lema però deixa constància de dues realitats molt diferents. La d’Occident on trobem una SIDA convertida pràcticament en malaltia crònica i on els problemes se centren en la prevenció. I la dels països del Tercer Món marginats també pel que fa les qüestions de salut. En aquest cas –absoluta prioritat de l’epidèmia- ens trobem amb la desesperant dada que un 90 % d’aquesta població infectada no rep cap mena de tractament.
Concretament a casa nostra existeix certa preocupació motivada pel repunt dels casos de SIDA dels darrers anys. Amb l’eficàcia dels tractament antiretrovirals s’ha anat estenent la idea que la malaltia és controlable, i és cert que la mortalitat ha baixat molt però també ho són les complicacions, efectes secundaris i toxicitats que provoquen aquests tractaments. Perquè en plena era de la informació i coneixement es donen pràctiques amb risc?
En aquest sentit es fa del tot necessari tornar a matxacar amb campanyes que informin sobre l’ús del preservatiu. I que ningú es confongui, ja que no es tracta de promocionar el sexe per el sexe o la promiscuitat -ja m’enteneu-. El preservatiu a part de ser el millor i més eficaç instrument preventiu de la SIDA, també ho és de malalties de transmissió sexual de les quals darrerament ha hagut un rebrot.
Altres temes d’actuació prioritària que han sortit al llarg del congrés i que s’hauran de començar a treballar si veritablament es vol fer front a l’epidèmia són la feminització de la malaltia, la descriminació i el estigma social que pateixen els infectats.
A Mataró hi ha dos elements que marcaran aquest any 2006 parlant de SIDA. Per una banda ens dotarem d’una nova eina local per fer front contra la SIDA: El Pla local de lluita contra la SIDA, i d’altra banda durant el mes de novembre es celebrarà a la nostra ciutat la 2ª Jornada de SIDA i Món Local a Catalunya, ja que així es va decidir en el darrer plenari de la Xarxa de SIDA i Món Local.

La Tarda de la Maternitat d'Elna. La nit de la Solidaritat

Ahir inauguràvem a Mataró l'exposició " La Maternitat d'Elna, bressol de l'exili 1939-1944". Cal reconèixer la tasca de la Generalitat de Catalunya -qui ha impulsat aquesta exposició- per recuperar la memòria històrica, silenciada tant de temps, i no una memòria històrica en abstracte sinó una memòria de històries de vides, concretes, com la que ens ocupa. Aquesta exposició la portem a Mataró de la mà del Consell municipal de la Gent gran i concretament de la Comissió de memòria històrica, creada l'any 2001 per tansmetre la memòria de la nostra gent gran i propiciar un diàleg i debat intergeneracional.
Ahir recordava amb emoció la inauguració i homenatge a Elisabeth Eindenbenz al Palau Robert. Moltes emocions darrera totes i cadascuna de les històries de drama i dolor de l'exili. I la maternitat com un oasi de vida i esperança.
L'alcalde, Joan Antoni Baron, recomanava entrar en aquesta exposició per la porta dels sentiments i de les emocions. També va establir una relació molt especial entre aquesta exposició i l'acte que es faria minuts més tard, la nit de la solidaritat. Nit que es celebra cada any per passar comptes del treball fet des de Mataró i celebrar amb totes les entitats de cooperació internacional una trobada per compartir el projecte.
Aquesta vegada la xerrada va anar a càrrec de Sami Naïr, que va plasmar una radiografia precisa i real del nostre món avui, així com també va deixar anar alguns elements que al seu entendre són claus de volta per començar a resoldre la situació greument enquistades.
Aquesta regió mediterrània on vivim té el millor i el pitjor. El millor, el mar, com deia el ponent és la riquesa, el benestar que tenim a Europa -inigualable en cap altre lloc del món- i el pitjor, el volcà, la situació del sud de la ribera mediterrània, on guerres, pobresa, i opressió assolen aquestes regions. I en mig de costa i costa les persones que es deixen la vida per buscar una oportunitat. El drama humà de la immigració. I que amb polítiques de Justícia social i Cooperació internacional segurament començaríem a capgirar aquesta situació.
En els propers 15 anys es necessitaran més de 35 milions de lloc de treball a Europa per a ocupar els joves immigrants. Una de les claus apuntada per Sami Naïr és la integració social. Hem de respectar les costums, les religions, i la cultura dels nouviguts i alhora facilitar i fer el possible perquè s'integrin en la nostra societat.
Per tant ahir per la tarda i pel vespre va haver solidaritat a dojo. Ja ho va dir l'Assumpta Montellà que l'Elisabeth li havia explicat que la maternitat sempre duia certa estrella especial, ja que no fa massa coincidia un altre acte amb la treva d'ETA i ahir amb la nit de la solidaritat.

Joves dels instituts concursen per la imatge de l'Agenda per la solidaritat local

Ahir es van donar a conéixer els guanyadors del concurs per la imatge i el lema de l'Agenda per la solidaritat local. Es van presentar joves de diferents instituts de Mataró. Tot i que els premis eren força motivadors ho important era que l'agenda amb tota la seva significació arribés als joves. Realment, el fet que aquests alumnes de tercer i quart d'ESO hagin dedicat una estona en pensar quin lema s'escauria o quin dibuix representaria millor la campanya, és destacable i així ho preteníem quan un dels objectius que ens vam marcar era el de conscienciar la població.
Per millorar la solidaritat a Mataró és molt important la gent jove no només perquè serà la generació protagonista del futur, sinó pel potencial present que ens ofereixen.
La vitalitat, entusiasme, i il-lusió que normalment aporten els joves és precissament el que ens cal per millorar la solidaritat entre la ciutadania i en aquest sentit els vam convidar a explicar i compartir aquesta agenda per la solidaritat local a les seves famílies i també als seus amics i companys de institut. Els joves poden aportar moltíssimes coses a aquest projecte: voluntariat,innovació, participació en entitats sociosanitàries....
Els guanyadors varen ser la Sònia i en Jordi que segur guardaran un bon record d'aquest concurs, però més que haver guanyat el primer premi -que déu n'hi do l'ordinador portàtil- el que segur que han guanyat és saber la importància del valor de la solidaritat amb els que tenim més a prop. I això és per sempre.

lema guanyador: PER LA NOSTRA CIUTAT, IMPLICA'T

La vaga de metges es produeix amb la taula de negociació oberta

(vinyeta: El Punt)
Des d'ahir, avui i per demà hi ha convocada vaga de metges als hospitals i centres d'atenció primària públics de Catalunya. Els motius de la vaga són completament raonables i potser el que comparteixo menys és que es convoqui quan la taula negociadora encara és activa, és a dir, el Departament de Salut en cap moment ha abandonat les negociacions i la voluntat que s'ha manifestat en tot moment és d'arribar a solucions. Cal destacar també que, curiosament, ahir es va tancar un preacord entre patronal i sindicats -excepte el sindicat de metges de Catalunya, convocant de la vaga- pel nou conveni de la xarxa d'hospitals d'utilització pública (XHUP).
Molts dels motius que ens han portat fins aquí ja fa temps que es venen donant en els nostres centre de salut i per tant li han tocat a la Consellera Geli part dels plats trencats per anteriors governs, tot i que s'ha de dir que la consellera ha anat movent peça per resoldre aquesta complexa situació des que va entrar al govern.
La vaga recull i reivindica el dia a dia del col.lectiu mèdic. No hi ha prou temps per dedicar als pacients, l'activitat és frenètica i estressant, l'organització del treball i el sou d'alguns metges no s'ajusta a la seva realitat, no participen de la gestió i planificació sanitària -herència del model tecnocràtic que estem intentant canviar-...
És cert que aquesta és la realitat amb la que es troben de forma generalitzada els metges al nostre país, però també és cert que no podem dir que no s'hagi fet res per resoldre-ho .
Des que hi ha el nou govern de la Generalitat s'han contractat 1.000 professionals més en dos anys, i hi ha una previsió de 320 Milions d'euros per atendre les mancances i situacions laborals dels metges. Cal apuntar també que el nou model de descentralització i l'impuls dels governs territorials de salut suposaran més participació des professionsls alhora de fer funcionar el sistema de salut.
En línies generals aquesta és la meva visió i modesta opinió sobre el tema tot i que sóc conscient de que la matèria és molt més àmplia i complexa i que hi ha molta lletra petita. Només tinc un dubte amb tot això i que no ha resolt cap dels que estan asseguts en ambdós llocs de la taula. Perquè ningú va pensar en desconvcocar la gent amb visites concertades als hospitals i CAP's? I no val la resposta que fins el dia de la vaga no es sabia quins metges en farien, ja que l'atenció i el repecte pels ciutadans i ciutadanes preval sobre la resta de coses.
Finalment assenyalar que a Mataró no s'ha donat cap situació excepcional i tot està transcorreguent amb normalitat fins el moment i pel que fa als serveis d'urgències de l'Hospital de Mataró avui ha vingut menys gent que ahir i segurament més que demà.

Immigració i Seguretat Social

Sorprenen -o potser aquestes alçades ja no- les declaracions del diputat Joan López en un acte del PP al Centre Cívic de Rocafonda. Sorprèn que digui que el que s'ha de fer és dotar de recursos econòmics i humans als ajuntaments perquè aquests puguin gestionar millor la immigració al municipi. I dic que sorprèn perquè fins l'any 2005 ni el govern central (durant 8 anys del PP) ni la Generalitat de Catalunya van moure un dit en aquest sentit. I d'aquí la meva sorpresa que ara els del PP vinguin amb aquest discurs. Com deia durant l'any 2005 s'ha produit un canvi substancial pel que fa al suport de l'Estat i la Generalitat en les polítiques locals de immigració i per primera vegada ens venen recursos d'aquestes administracions a través de diferents convocatòries públiques. Però el que més sorprèn i fins i tot repel és que digui que l'increment de morts a les costes espanyoles és degut a les polítiques migratòries del govern. Home, això em sembla d'una ignorància majúscula o bé de tenir molt mala intenció per no dir una altra cosa... Quan tots sabem que el drama de la immigració a Àfrica es produeix per l'extrema pobresa i condicions amb les que viuen -fruit de les polítiques exteriors dels països rics- i això els porta a la fugida del seu país d'origen com a única porta de sortida. Per tant, dir que aquestes situacions són conseqüència del govern em semblen molt fora de lloc i més quan precissament el govern de Zapatero comença a aportar línies interessants de cara a construir polítiques de immigració europees, les més recents són el compromís del govern espanyol d'arribar al 0,7% en ajudes oficials al desenvolupament o bé el compromís dels 8 milons d'euros al fons d'emergències de Nacions Unides. Aquesta setmana també hem conegut que el numero d'afilitats a la Seguretat Social ja ha arribat a 14 milions de persones. Un milió més de persones respecte el maig de 2004. El temps està donant la raó de l'encert que va suposar el procés de normalització endegat ara fa un any pel govern, que ha permés d'entre altres coses donar d'alta a la seguretat social moltes persones estrangeres, que ara cotitzen mentre abans no ho feien.
Considero un gran encert la relació i encaix que s'estableix en l'impuls de diferents polítiques, per una banda l'econòmica i de creixement d'ocupació i per un altre la social.

Es posa en marxa el Consell del Voluntariat a Catalunya

(foto:xarxanet.org)
Avui s'ha constituit el Consell del Voluntariat de Catalunya un òrgan de participació i assessorament d'entitats i col.lectius del àmbit del voluntariat del que en formo part en representació de la Federació de Municipis de Catalunya. De fet ja en vaig formar part durant la legislatura passada quan aquest òrgan era el ja suprimit INCAVOL, però en quatre anys no ens van convocar ni una sola vegada. Espero que amb la constitució d'aquest nou ens l'actual govern de la Generalitat es prengui més seriosament aquest àmbit que afecta tantes entitats i projectes socials.
Una part dels membres d'aquest consell venen determinats pel decret 133/2005 , de 28 de juny i l'altra es va escollir en un procés electoral on queda representat tan el territori com les diferents àrees d'actuació del voluntariat: social, comunitari, cultural, mediambiental i internacional.
D'entre les funcions d'aquest consell hi ha la validació del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat que s'haurà de presentar per desembre de 2006, i que ha de ser l'eina que defineixi les línies estratègiques pel creixement i desenvolupament del voluntariat i del teixit social.
Amb aquestes mesures el govern de Maragall fa una aposta per un associacionisme fort i un voluntariat consolidat com a complements de les polítiques socials per construir un model de benestar català. Sens dubte aquests aires ens són propicis per les polítiques socials que estem desenvolupant a Mataró.

El govern de la Generalitat acorda un pas definitiu per a la millora de la salut

(foto:Diputació de Barcelona)
Passa sovint el fet que coses molt importants no són notícia. El passat 14 de març el govern va aprovar el decret que dóna llum verda als Governs Territorials de Salut (GTS). Es tracta d'una decisió política sense precedents que impulsa la agosarada consellera Geli.
Aquest decret permet que la salut -des del seu concepte integral- es pugui governar des del territori i amb el territori. Per tant, els alcaldes i el seu entorn local podran cogovernar tots els serveis de salut del seu àmbit geogràfic.
Mataró ja fa mesos que ha anat impulsant aquest GTS i en Joan Antoni Baron ha liderat amb els 12 alcaldes del Maresme central el procés previ a la constitució d'aquests GTS (reunions de treball, signatura Pacte de salut...). A partir d'ara els territoris ja podem constituir conjuntament amb el Govern de la Generalitat aquests nous ens de govern, i codecidir sobre els serveis de salut. És a dir, prioritzar en les línies que ens demanden els ciutadans, millorar la coordinació entre els diferents nivells: primària, hospitalària..., impulsar la salut pública (protecció, prevenció i promoció de la salut)
Aquesta iniciativa de la companya socialista Marina Geli marca un abans i un després en la història del sistema sanitari català i suposa una aposta per la democratització, per la millora, per la qualitat i proximitat dels serveis de salut.
Encara no podem visualitzar l'abast d'aquesta decisió però a mesura que la idea de la consellera agafi forma l'impacte serà molt important.

Hàbits dels consumidors a Mataró en el marc del dia mundial

(foto: Javier Leiva)
Avui es celebra el dia mundial del consumidor des que l'any 1962 el president Kennedy instaurà aquest dia, donats els problemes que els ciutadans-consumidors tenien en uns societat on el model capitalista començava a donar seriosos problemes.
Des de l'Ajuntament de Mataró hem organitzat una sèrie d'actes per commemorar aquest dia d'entre els quals s'ha presentat una enquesta sobre els hàbits de consum dels ciutadans i ciutadanes. El motiu d'aquesta enquesta és poder potenciar, prioritzar i adequar les polítiques en defensa dels consumidors a la realitat actual de la nostra ciutat. Fa uns 20 anys que fuciona la Oficina Municipal d'Informació als Consumidors i vam valorar que transcorregut aquest temps era important conèixer les necessitats de la ciutadania per plantejar mesures noves i adaptades que ens ajudin a garantir i defensar els consumidors a Mataró -que som tots-.
El resultat de l'enquesta ha sorprès o no dependrà de la lectura que faci cadascú. Però sobretot aporta una informació important sobre hàbits de consum en general, i en particular sobre aquell consum més relacionat amb la salut de les persones (quin menjar comprem, si fem àpats fora de casa...)
No m'hi referiré als resultats per blocs temàtics de l'enquesta però sí a les conclusions i les línies de treball futur que haurem d'emprendre des del servei de salut i consum. És clar que si més de la meitat de la ciutadania va a comprar als supermercats (56,4%) -en segon lloc estan els hipermercats (18,9%)- s'hauran de reforçar les inspeccions i les campanyes informatives en aquest tipus d'establiments. Els motius pels quals es compra en un lloc o un altre majoritàriament són: proximitat, preu, varietat i qualitat. Aquesta dada confima el grau de maduresa consumerista de la ciutadania i per tant no hem de resoldre un problema o una mancança important sinó que hem de centrar l'atenció en que el consumidor estigui el màxim d'informat.
Pel que fa als hàbits alimentaris quan es pregunta a les dones qui cuina responen que són elles en un 82'3% mentre quan la pregunta es fa als homes un 63'3% diuen que ho fa la seva parella. És evident que cal treballar de forma intensiva el repartiment de les tasques de la llar. Per tant hem de intensificar les polítiques de igualtat però mentre aquesta no sigui una realitat penso que hem de "feminitzar" les polítiques de consum i donar màxim suport a les dones. Un altre col.lectiu que haurem de prestar atenció en un futur és la gent gran que en tots els apartats de l'enquesta es mostra fràgil i determinat per la poca capacitat econòmica alhora de fer les seves compres i més necessitat d'establiments pròxims alhora de consumir.
I la darrera conclusió és la confusió que hi pot haver per part de la ciutadania alhora d'utilitzar un servei públic de consum o un servei privat d'una associació de consumidors. Dels que han fet alguna reclamació el 43'5% ha sigut a través d'associacions de consumidors mentre que només el 6% ho ha fet via administració pública. Hem pogut contrastar aquesta informació amb l'OCUC i compartim la idea de que hi ha certa confusió alhora de qui aten la reclamació. És evident doncs que caldrà una política informativa, aclaridora de cara que la ciutadania tingui una major comprensió del rol dels serveis municiapls i les organitzacions de consumidors que són complementaris però diferents.
Una enquesta doncs, que ens orienta i dona pistes cap a on haurem de dirigir les polítiques en defensa dels consumidors el propers anys, tenint en compte també tots els temes de consum de les TiC que no van formar part de l'enquesta per impossibilitat tècnica -un minut més d'enquesta la gent hagués penjat el telèfon- i per obvietat del nostre dia a dia: contractes de internet, telefonia movil....

L'envelliment actiu

(foto capgros)
Madurar en positiu és una "exposició per viure" ,una proposta que hem portat a Mataró de la ma de la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya i l'Associació Alzheimer Catalunya. Amb el gerent d'aquesta Fundació ja ens coneixem d'altres col.laboracions: programa viure i conviure que facilita les relacions intergeneracionals amb joves universitaris que viuen amb avis, i la cessió del local del c. Colòmbia, del qual dilluns comencen les obres d'adequació per la propera obertura del casal de la gent gran de Rocafonda-Palau. I espero que ens continuem veient sovint amb en Josep Solans, perquè això voldrà dir que la institució que representa -històricament d'arrels vinculades al municipalisme- proposa de treballar obra social a la ciutat de Mataró.
No vam dubtar ni un segon en acollir aquesta exposició per 3 motius importants. Per començar es tracta d'una exposició adreçada a tothom, gent gran i no tan gran. Això fa que sigui una activitat intergeneracional objectiu que preten el pla integral de la gent gran de Mataró. D'altra banda l'exposició convida i aposta per l'envelliment actiu, que podríem definir com la capacitat de viure i veure la vellesa com una etapa més de la vida -amb plena normalitat- on es poden fer moltíssimes coses -i sobretot les més interessants són les que no s'han pogut fer abans- i on es viu de la millor manera possible potenciant la salut, la psicologia positiva i el benestar personal i col.lectiu. I també aquesta exposició coincidia de ple amb una de les línies del pla estràtègic de la Fundació Hospital: la prevenció de la dependència. Avui sabem que la dependència es pot prevenir, es pot retardar i això es fa promovent hàbits de vida saludables (alimentació i exercici físic), i manenint-nos el màxim d'actius possibles: vida associativa, activitats, tallers...
La proposta que es va inaugurar ahir i romandrà fins el 8 d'abril a la Biblioteca Pompeu Fabra està en plena sintonia amb les polítiques de gent gran que impulsa l'Ajuntament de Mataró, enfortint el valor de l'envelliment com quelcom positiu, i situant-lo en el lloc que es mereix de la nostra societat.

Una agenda per millorar la solidaritat a Mataró

(Article publicat al diari digital capgros.com el 7 de febrer)

L’agenda per la solidaritat local és el compromís de la ciutat de Mataró per ser més solidària amb els seus ciutadans i ciutadanes. Es tracta que l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Hospital conjuntament amb les entitats de l’àmbit social i sociosanitari - també amb la ciutadania que tot i no estar vinculada a cap entitat té inquietuds- acordem un compromís de Mataró per la solidaritat.
Ha estat un procés llarg i molt elaborat el dissenyar aquest projecte des que l’alcalde Baron va llençar la idea en un acte públic.
Ara ja ha començat el procés que ha de implicar el màxim de ciutadania possible i que culminarà amb la signatura del compromís abans del mes de juliol. Després caldrà definir un pla d’accions que detalli totes i cadascuna de les mesures que ens han de portar a ser una ciutat més solidària.
Es tracta d’un repte pioner que no ha dut a terme mai ningú, tal i com han dit la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona quan els hem explicat el projecte, que ja han anunciat la seva col·laboració com també ho han fet ja algunes empreses de la ciutat. També els hem proposat la possibilitat que de la nostra experiència pugui sorgir una xarxa de ciutats i pobles solidaris.
La solidaritat com qualsevol altre valor no es pot imposar ja que és una qüestió personal de cadascú, però sí que pretenem entre tots la pressa consciència del que significa aquest valor en quant posar-se en la pell de l’altre per millorar la seva qualitat de vida i que això ens afecta a tots. Afavoreix el lligam social i el sentit de pertinença a la comunitat.
L’agenda per la solidaritat local s’anirà construint en un procés de participació activa on hi haurà diferents jornades tècniques amb tallers participatius, així com el seguiment i la validació de tot el procés per part del Fòrum Promotor, que es va poder constituir el passat 28 de febrer.
Aquesta agenda i les polítiques públiques són dos instruments diferents però compatibles en la construcció i cohesió social de la ciutat.

AGENDA PER LA SOLIDARITAT LOCAL

(moment de la constitució del Forum Promotor de l'agenda)
Una bona idea ben treballada pot donar molt de si. Això és almenys el que esperem de l'Agenda per la solidaritat local. El mateix alcalde Baron, que en un post explica de forma clara en què consisteix l'Agenda, va ser el que va donar la idea i va llençar la proposta en un acte públic de la Creu Roja. Han sigut molts mesos de madurar la idea, de treballar el projecte i ara ja es una realitat en el seu procés de construcció.
Sempre he estat un ferm defensor de les polítiques socials i públiques per a la construcció de l'Estat de benestar. Un model clarament europeu que no s'explica i exporta prou de cara en fora i que és un tret característic i identitari que la Unió Europea no aprofita per cohesionar el seu territori. Aquestes polítiques públiques, però, per si soles no garanteixen la cohesió social. I és en aquest punt quan apareixen les xarxes ciutadanes, la iniciativa social, les bones maneres de fer ciutadania de molts veïns i veïnes.
L'agenda pretén millorar la solidaritat a la ciutat de Mataró. Hi ha molts valors com la solidaritat que en els temps actuals no venen, no són rentables econòmicament, no estan de moda. Els mitjans de comunicació -com sempre salvant honroses i petites excepcions- no s'en fan resó. Es ven millor una notícia d'un sinistre -si pot ser amb detalls millor- que no una història de un voluntari i una avi, per exemple. I com a molt, quan algun dia surt per televisió alguna cosa que té a veure amb la solidaritat és per fer maratons, o per tocar la part més sensible de l'ésser humà amb tota la intencionalitat consumista. I en aquests casos de la solidaritat s'en fa marketing com a molt.
També és cert que el ritme de vida que portem: l' estrés, sobrecàrregues de feines, competitivitat ens acosta més a l'individualisme i l'egoisme que no pas a la solidaritat, que és una valor molt lligat a l'empatia, a posar-se a la pell de l'altre, a donar sense esperar rebre.
L'agenda per la solidaritat local preten implicar tota la població. Per tant, s'adreça no només a totes les entitats de l'àmbit de l'acció social i socisanitària -que els hem ofert un procés de lideratge i participació important- sinó a tota la ciutadania , perquè també es tracta d'arribar als ciutadans que no pertanyen a cap entitat, però que poden tenir inquietuds vers aquests temes. Es tracta de pensar-hi una mica, de prendre consciència, d'aturar-nos del imparable dia a dia per mirar al nostre costat.
L'agenda serà el full de ruta de Mataró per ser una ciutat més solidària vers els seus ciutadans i ciutadanes. I això no vol dir que l'administració pública deixi de fer política social, al contari n'ha de fer molta perquè és totalment compatible.

El Ministre Caldera explica la llei de la dependència a Mataró

(foto: Quico Melero)
En un acte del PSC -24 de febrer- el Ministre Jesús Caldera va explicar en que consistirà la futura llei de la dependència. No m'hi referiré als continguts de la llei ja que en post anteriors he anat explicant i reflexionant entorn aquesta futura llei. Només destacar la presència del ministre a Mataró. Això no passa cada dia. I també l'excel.lent exposició de Caldera, que es va explicar de la millor manera possible -ho certifica un pedagog- i que el to, les maneres, i la proximitat amb la que va impartir van fer que el públic allí present -molt divers i variat- marxés força satisfet.
Per destacar la importància de la llei com a quart pilar de l'estat del Benestar, Caldera va afirmar que serà la llei més important que haurà aprovat el govern en uns quants decennis.
Abans d'acabar la seva intervenció el ministre va fer un esment a l'esforç i treball d'alguns municipis amb aquests temes destacant el cas de Mataró amb l'Agència d'atenció a la gent gran i persones amb dependències i la Fundació Hospital.
Algú una mica incrèdul del que deia el ministre s'em va acostar a l'acabar l'acte i em va dir vols dir que es farà tot això. Jo que a més sóc optimista vaig pensar, és clar que es farà, perquè en això també es distingeix un govern socialista i d'equerres a un altre de dretes.

Ampliació del Casal de la Gent Gran de Cerdanyola

Divendres 24 de febrer es va inaugurar l'ampliació i millores del Casal de la gent Gran de Cerdanyola. Aquestes han consistit bàsicament en guanyar espai per a la sala central (83m). La il.luminació del equipament ha millorat moltíssim ja que el perímetre la zona ampliada és tot de vidre. I s'ha millorat també l'accessibilitat de l'equipament i els lavabos.
Han sigut 8 mesos d'obres i els avis han hagut de conviure amb el dia a dia de les obres. Com es sol dir dels paletes sempre estan en gràcia de Déu. Gràcies a Déu que arriben ....i gràcies a Déu que s'en van.
Com sigui ens queda un casal força millorat. I perquè aquesta ampliació? Tal i com vaig expressar durant la inauguració, doncs per diferents motius. El primer és l'envelliment. Cada vegada tenim més persones grans a la ciutat. Cada vegada més arriben als 65 anys anys i els que ja els han fet veuen com incrementa la seva esperança de vida. Per tant calen més casals (com els de l'Havana i Pla d'en Boet recentment inaugurats o com el de Rocafonda aviat en obres). Un altre motiu és l'oferta actual d'activitats en els casals de la gent gran. Enguany tots els casals de la gent gran gran de xarxa municipal a més de la seva pròpia programació d'activitats oferten tres activitats que garantim des de l'Ajuntament: curs d'alfabetització, curs de informàtica i taller de memòria. Hem passat dels tradicionals casals d'avis on s'hi anava a fer el cafè i la partida a equipaments de la gent gran on hi ha una oferta d'activitats cada dia major. I en el cas de Cerdanyola -aviat en altres casals- pot esdevenir un centre de dia per a gent gran amb autonomia on poden passar tot el dia gràcies a un servei de menjador. A Cerdanyola volem més espais també per a dones grans.
També s'ha de dir que l'ampliació del casal va ser fruit de la participació ciutadana, ja que els socis i la junta van fer les demandes a l'Ajuntament i aquest va saber escoltar.
El model de casals de la gent gran que volem són casals per a tothom. Que el que vol ballar, el que vol jugar a cartes , el que vol fer un curs d'informàtica tots trobin el seu espai en el casal.
Els dies 18 i 19 de maig es celebrarà a Mataró el Congrés de la gent gran. Un espai de trobada i reunió de les entitats i associacions de la gent gran on es debatrà i dialogarà sobre les polítiques de gent gran que els propers anys la ciutat ha de impulsar. No es decidirà cap qüestió de gent gran sense la gent gran. Perquè és evident que qui més coneix les necessitats de la gent gran són ells mateixos.
Aquesta és la prioritat d'aquest govern municipal d'entre les polítiques socials, les polítiques de gent gran, enteses tant des de l'àmbit de l'envelliment actiu com del de suport a l'autonomia personal i atenció a les situacions de dependència.

PACTE PEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL

(capgròs.com)
El passat ple extraordinari del 23 de febrer s'aprovava per unanimitat el dictamen per la signatura del pacte pel desenvolupament econòmic i social.
D'aquest pacte destaco tres coses:
1. Va ser una primeríssima proposta de l'alcalde Baron en el seu discurs de presa de posessió. I que 19 mesos després li dóna compliment. I això és important, però també ho és que aquest pacte li suposa una significació, un valor afegit com a nou alcalde que amb una proposta innovadora busca millorar la ciutat sumant tots els seus actius
2. No només es cerca el consens polític sinó el social.
3. Aquest pacte esdevé una eina molt útil per poder situar bé la nostra economia local i per poder donar respostes als canvis socials.

Des del punt de vista social no destaca cap novetat que no coneguessim, però sí ajuda a focalitzar les prioritats en quant la política social: l'envelliment, la immigració i la formació -destacant d'aquesta darrera un pla de xoc contra el fracàs escolar, la formació professional, i l'oferta universitària.
Des del punt de vista econòmic s'apunten tres grans eixos:

• Competitivitat. El tèxtil que malgrat la devallada dels darrers encara ocupa un 14% de la població mataronina s'ha de mirar de donar suport mitjançant un Centre local tèxtil. La potenciació del nostre comerç és un altre línia d'actuació.

• Diversificació. El projecte Tecnocampus com a lider local del sector TiC i que ha de generar els propers anys moviments econòmics i empresarials. I el desenvolupar un pol d'excel.lència audivisual conectat a les nostres universitats.

• Atractivitat. -Capitalitat de Mataró, no només del Maresme sinó també de part del Vallès a través de la porta de Parpers. I la voluntat de ser una ciutat que crea talent i innovació.

Es tracta de situar la ciutat de Mataró en el mapa econòmic com una ciutat pràctica, emprenedora, com una ciutat de solucions. Una ciutat que es pot viure en anglès- i que gratant la frase-eslogan darrera hi podem trobar temes formatius i de competitivitat interessants- .

Per dur a terme aquest projecte es necessiten recursos i infrastructures, però sobretot el lideratge de l'Ajuntament concertant amb els agents econòmics i socials. Durant el ple hi van haver intervencions de la regidora ponent, Pilar González Agápito, de tots els grups municipals, CCOO, UGT, Fagem, Gentic, escoles universitàries i la Federació d'associacions de veïns.

L'alcalde en la intervenció final va apostar pel pacte com a eina de ciutat davant les trasformacions socioeconòmiques. "...per assegurar-nos el futur de tots i amb tots." Va assenyalar la importància del consens aconseguit i la generositat de tots per "treballar plegats per tal de garantir el futur dels nostres conciutadans." Aquest pacte ens ha d'ajudar a consolidar una ciutat socialment cohesionada i que exerceixi capitalitat de serveis públics i d'empreses. Una ciutat atractiva, amb comerç, cultura, front marítim, gastronomia, patrimoni cultaural. Ciutat Mediterrània.

Una ciutat dotada d'equipaments. On les zones noves es desevolupen amb criteris de sostenibilitat (mediaoambiental i social), però on les zones velles s'actua amb decisió, rehabilitant barris. " Que tot Mataró sigui Mataró"

En definitiva el pacte és una proposta innovadora que llença l'alcalde i tothom s'hi ha posat bé, per tant cal reconèixer el paper clau de tots i cadacun dels grups socials i polítics i alhora el lideratge exercit per l'alcalde. Aquest pacte ens pot ajudar a desenvolupar una ciutat millor. Penso que tots els ciutadans i ciutadanes de Mataró ens ho mereixem.

S'inauguren els Talussos del cementiri, una altre actuació del Pla integral Rocafonda i El Palau

Rocafonda disposa d'una nova zona verda. Es tracta dels talussos del cementiri i l’adequació de les restes de la vil·la romana de Rocafonda inaugurats diumenge 19 de febrer. En un barri de molta densitat trobar nous espais públics és de primera necessitat. Així que amb aquesta nova zona verda els veïns de Rocafonda tenen un espai més per fer-ne ús. Els nens i nenes quan acabin de l'escola tenen un lloc molt agradable per anar a jugar. O la gent gran té un lloc molt interessant per anar a passejar i recordar i filosofar al voltant de la vil.la romana sobre els nostres avantpassats. Aquestes restes romanes poden ser un referent simbòlic pel barri. En un moment on la immigració, la convivència i la cohesió social estan en l'ordre del dia, pensar que la nostra situació no és nova, que ve de fa molt de temps i és la suma de diferents processos culturals i migratoris, sembla si més no interessant i es pot plantejar com un element més en tota aquesta construcció social que s'està produint.
Ara es tracta de gaudir d'aquests espais i aprofitar-los al màxim i com ha dit l'alcalde vetllar per conservar-los, que l'incivisme no faci malbé uns espais que ens els hem guanyat entre tots.
Destacar d'aquesta actuació el paper del Pla Integral Rocafonda el Palau, que va impulsar una participació activa dels veïns en el disseny d'aquests espais. I de fet tot i que inicialment no era un projecte previst, sí que la flexibilitat del Pla i el saber escoltar les demandes dels veïns per part de l'Ajuntament va fer que neixés aquesta iniciativa que avui ja és una realitat.

Es posa en marxa l'Esola de Treball Familiar del Maresme

Amb la inauguració de l'Escola de Treball Familiar del Maresme el passat 15 de febrer s'ofereix un curs de treballador@ familiar reconegut de 715 hores. El treball familiar és una professió emergent que cada vegada més administracions públiques i empreses demanden treballadors. El treballador@ familiar atén persones o famílies que tenen dificultats per relitzar les activitats quotidianes del dia a dia, ja sigui temes de higiene personal o d'organització de la casa entre d'altres. Tot i que en aquests moments hi ha diferents cursos amb diferents nivells el curs impartit per la Fundació Hospital acaba amb un diploma molt demandat pel mercat laboral. Aquesta formació reconeguda, la formació a familiars i cuidadors de persones amb situació de dependències, la formació contínua a professionals, i la formació en pràctiques conformen la línia de Formació de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, una de les cinc grans línies d'actuació segons Pla estratègic.
Amb aquesta proposta formativa la Fundació Hospital es posiciona com a referent en el Maresme. I sobretot es prepara per quan la llei de dependències reguli l'apartat de formació. I això és molt important per la Fundació Hospital, perquè la finalitat d'una bona formació, és que després els professionals puguin oferir una bona atenció. I aquesta és la raó de ser de la nostra institució que les persones amb situació de dependència estiguin ateses el millor possible. Aquesta voluntat institucional està recollida en el Pla Estratègic 2005-2008 però també ens avalen els origens de la nostra institució, quan mossèn Jaume Sala va deixar el patrimoni a la ciutat amb finalitats socials i sanitàries.

Després dels Fons europeus a per la Llei de barris

La setmana passada l'alcalde feia pública la decisió del govern municipal de presentar en la propera convocatòria de la llei de barris Rocafonda i El Palau.
Sabem que no serà fàcil, ja que lluny del que algú ha manifestat com els barris més degradats de Catalunya, per poc que un hagi visitat diferents municipis i en tingui coneixement hi ha barris a Catalunya molt més degradats i amb problemàtiques molt més greus que els nostres barris. Però si al final hem optat per presentar-nos és perquè creiem per molts motius que som ferms candidats i perquè així ho han demanat en diferents ocasions les entitats en el consell territorial. I com va dir el mateix conseller Nadal quan va venir a signar el conveni amb l'alcalde, el fet que en la darrera convocatòria s'otorguessin ajuts a Cerdanyola no exclou que Mataró pugui presentar una nova candidatura. Això és el que farem abans de l'11 d'abril. Per tant tenim molt poc temps per treballar un bon projecte el màxim de consensuat.
A Rocafonda i El Palau ens ajudarà no partir de zero. El Pla integral de Rocafonda i El Palau ha suposat des del 2002 una inversió de 9 milions d'euros. El projecte és molt potent i es tenen molt clars els diagnòstics i les línies prioritàries. Segurament en aquesta llei de barris haurem de mirar de prioritzar al màxim programes de cohesió social i habitatge.
Si finalment guanyem la llei de barris -dic guanyem perquè relament és un concurs on els municipis miren de treure el màxim de punts al presentar els projectes- serà un ajut molt important per continuar transformant i rehabilitant integralment aquests barris. Si no tinguessim aquests ajuts l'Ajuntament de Mataró tiraria endavant igualment aquest projecte, encara que com ha dit l'alcalde avui, necessitant més temps per dur-lo a terme.

Es constitueix la Xarxa Local de Consum

El passat dimecres 15 de febrer es va constituir la Xarxa Local de Consum. Una iniciativa de la Diputació de Barcelona i dels 220 ajuntaments que treballen amb aquesta en algun programa conjunt.
Una vegada més els municipis trobem en la Diputació aquell recolzament i impuls que necessitem i més en serveis tan petits però importants . Amb el canvi de govern de la Generalitat la veritat és que encara no s'ha evidenciat un canvi en les polítiques de defensa als consumidors. Pensàvem que amb la nova Agència Catalana de Consum s'hi posarien solucions però encara no ha hagut canvis significatius. Aquest dèficit el trobem compensat d'alguna manera amb la Diputació, que al constituir aquesta xarxa estableix més relació i cooperació entre els ajuntaments, i canalitza el suport als ajuntaments ja sigui tècnic, tecnològic i econòmic.
En definitiva aquesta Xarxa proposa dinamitzar i recolzar la tasca en favor de la defensa dels consumidors que fem des dels ajuntaments en un moment de majors complexitats i dificultats amb les noves tecologies de la informació i comunicació. Els serveis d'atenció als consumidors estem veient com creixen any rera any les denúncies i queixes en aquests àmbits. A vegades dóna la sensació que fem d'unitats d'atenció als clients d'algunes empreses. En aquest context, doncs aquesta xarxa ens pot ser de molta utilitat.
L'assemblea constitutiva va ser molt formal i es va aprofitar per explicar la cartera de serveis 2006, es va escollir la comissió permanent així com la vice-presidència, que va recaure en un servidor. Quan la diputada Margarida Dordella m'ho va proposar vaig valorar molt positivament que l'Ajuntament de Mataró exercis la vice-presidència de la Xarxa Local de Consum.
Més treball -espero que no massa- però val la pena si així podem millorar la defensa dels drets d'usuaris i consumidors del nostre territori.

Ple municipal de Febrer 2006

Algunes de les conclusions que vaig estreure del darrer ple celebrat el 2 de febrer -tampoc vaig descobrir Amèrica- és que amb alguns temes és possible el diàleg, l'acord i el consens polític i amb d'altres és impossible. Així per exemple, hi acord unànim en la proposta per l'aplicació de descomptes en els peatges de la C-32 per les persones empadronades en el Maresme. Hi ha acord, tot i que no total amb la moció de l'estatut. I s'ha de reconèixer que el grup municipal d'ERC tot i que havia presentat una de diferent que respon al seu moment polític de no recolzament de l'estatut, va recolzar també la unitària. Aquí com no pot ser d'una altra manera -segons trajectòria- el PP queda fora. Estic plenament convençut que aquesta jugada al PP de Catalunya li acabarà sortint molt cara. No es pot fer seguidisme a cegues de tot el que dicta el PP des de Madrid. I un clar exemple el vam tenir amb la moció sobre dependències que presentava el grup popular i on van quedar completament sols i aillats. A Catalunya les coses funcionen d'una altra manera. La política és més honorable, més fruit del diàleg i no crispada. No pot ser que front un govern que amb dos anys d'existència proposa consolidar l'estat del benestar amb la llei de dependència, se li facin mocions argumentant un seguit de mentides:

• Que no hi ha previstos els recursos econòmics per posar en marxa la llei (quan el govern proposa quasi 13 mil milions d'euros per aplicar la llei els propers 7 anys)
• Que no hi ha una cartera de serveis definida (quan l'avantprojecte ja parla d'una cartera de serveis definida:SAD, teleasstència, centre de dia....)
• Que no està prou consensuada (quan hi ha acord entre els principals col.lectius representant de persones amb dependències, com amb sindicats i patronal, i administracions autonòmiques i entitats municiapalistes)
• Que no queda com un dret garantit (quan la mateixa llei defineix el dret social de caràcter universal)

En fi, en el fons penso que ha de ser dur fer política seguint al dicatat dels FAX'os i mails que arriben de Madrid.

Però en el ple de febrer van haver altres coses a destacar com és la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de l'impost de construccions, instal.lacions i obres que permet descomptes del 95% per promoure i donar suport els establiments que han de fer adequacions als seus espais seguint les indicacions de la llei anti tabac.

L'accepatació de la donació del fons d'art propietat del sr. Ubach també va ser un fet remarcable i on l'alcalde Baron i va jugar un paper rellevant. Per acabar vull referir-me a la proposta de resolució per realitzar un pla d’aproximació i mobilitat per a vianants i vehicles a la zona del Centre votada per tots els grups i que marca una estratègia important pel futur urbanístic, econòmic, i social de la zona llevant de la ciutat (Can Xammar).

El govern municipal hi creu en aquesta zona, en el seu potencial, i en el seu futur. És una zona per la que s'aposta. En paraules de Joan Antoni Baron tot dient que el centre ha de ser com una taca d'oli cap a llevant: "Volem un centre viu, socialment actiu i culturalment atractiu".

Polítiques de infància

Ja fa 26 anys de la Convenció dels drets dels infants. I encara avui trobem que en el nostre país no tots els drets dels infants es desenvolupen en la seva totalitat. No parlem ja dels països més pobres i exclosos del desenvolupament on els menors són les primeres víctimes de la injustícia Nord-Sud.
L'Associació Diomira els dies 18 i 19 de gener els va dedicar a una jornada per tal de reflexionar sobre la infància i adolescència avui a Catalunya. La conferència inaugural la va fer Trond Waage ex-Ombudsman for Children -defensor dels infants de Noruega- actualment treballa com a expert dels drets dels infants a la UNICEF . D'aquesta conferència vull destacar algunes de les reflexions que va llençar.
L'educació dels fills actualment està canviant de model. El que abans funcionava des de l'autoritarisme paternal (no confondre amb l'autoritat dels pares), amb el "s'ha de fer això perquè sí. Perquè ho diu el pare". Avui ja no funciona. S'ha de dialogar, negociar amb els fills. És important explicar el perquè de les coses als nens. Per tant s'haurà de recolzar i ensenyar les famílies per aprendre a negociar (dialogar-debatre) amb els fills. Tasques àrdues i que requereixen de molta paciència.
D'altra banda tenim també el repte d'educar en les noves tecnolgies. Els infants i adolescents d'avui que els experts anomenen la generació@ ja han nascut sota la influència, la immersió, la naturalitat per fer servir les TIC. En són un clar exemple l'ús dels mòbils i dels SMS, que s'han convertit en una nova forma de llenguatge, on existeix un argot juvenil que d'altres generacions més grans desconeixen.
Internet es converteix en una xarxa d'oportunitats però també de nous riscos pels adolescents. El cas de Jennifer al Regne Unit i que va acabar en mans de la justícia n'és un exemple. El fet que sortís a la llum pública que un home adult s'hagués fet passar per una adolescent en el xat per fer amistat amb Jennifer per després abusar d'aquesta falsa confiança, només és un reflex de casos de nous d'abusos a menors que no afloren perquè no es decobreixen o bé perquè les adolescents no ho denuncien.
D'altra banda les escoles no responen a les espectatives holístiques dels menors. Tampoc tenen perquè fer-ho. Avui hi ha una mania instal.lada en que tot ho ha de fer l'escola, i la societat li encarrega tot tipus d'educació.... (sanitària, viària,mediambiental, etc.). Quan arribem a la conclusió de que l'escola no pot fer-ho tot és quan apareix la importància de l'educació no formal: els esplais, les extraescolars, colònies, esports... -del que sóc un fervent defensor i són els meu orígens pedagògics-. Ja sé que és complicat plantejar la priorització de l'educació no formal en un moment on falten escoles, però s'ha de fer.
El ponent va provocar l'auditori quan va dir: "El factor de risc més important pels nens és l'escola" "És la sala d'espera". Ho deia en el sentit que l'escola prioritza la protecció del menor però que no el fa participar veritablament en el seu sistema.
La societat en general comença a tenir malaties importants. Comença a no ser sana pels nens. Problemes que cada dia s'agreujen i es quantifiquen més com l'estrès infantil, la malatia mental, fracàs escolar, bulling, i trastorns de diferents tipus ens indiquen que hi ha coses del nostre sistema que no funcionen.
A Mataró de tot això en parlarem durant els propers mesos. El govern municipal vol impulsar un Pla de Infància i família, que doni resposta a les necessitats dels menors. En definitiva es tracta de que els infants puguin participar activament -com qualsevol altre ciutadà- de la salut, de les escoles, de l'esport... Que participin també en el model de ciutat que volem, en cóm s'ha de dissenyar una plaça o un carrer pel gaudi dels infants. En definitiva es tracta de donar veu, d'escoltar als que demà pilotaran el nostre país. Però que no són demà, sinó avui de les nostres ciutats. Ho va definir molt bé el conferenciant des de la vessant de la participació política quan va dir que d'aquí 25 anys els infants votaran, de la mateixa manera que les dones ho van poder fer al s.XX mentre que abans no podien.
Cóm ens hem de veure els partits polítics fent campanya a les escoles bressol i a l'Indiana Bill!
Si més no segur que serà més divertit que ara.

CAP A LA CATALUNYA SOCIAL

(Font:capgròs)
Tal i com feia referència en el post del 2 de gener l'any 2006 és l'any de les polítiques socials. I sense desmerèixer la importància de l'Estatut, deia que mediàticament parlant s'havia fet massa soroll de fons i que aquest no deixava sentir l'obra de govern.
Doncs bé ahir el Consell Executiu de Govern aprovava el projecte de la llei de serveis socials presentat per la consellera Anna Simó. M'ha sorprés gratament que el telenotícies de TV3 -i suposo que d'altres mitjans també ho faran- s'en fes ressó d'una manera "generosa". No estem acostumats que els temes socials ocupin espais importants mediàticament parlant i més si són bones notícies.
Perquè és important sota el meu punt de vista aquesta llei de serveis socials?

1. Es comença a posar les bases del quart pilar de l'Estat de Benestar. Que conjuntament amb salut, educació i pensions conformen el gruix del sistema de protecció social europeu.

2. S'introdueix per primer cop el concepte universalitat en els serveis socials. D'un model de serveis socials assistencialista del govern anterior (sense drets socials definits i els programes socials en funció de la disponibilitat pressupostària) passem a un model universalista:

• Això no vol dir que tot sigui gratuït. Universalitat no es contradiu amb copagament (penso que és just tenir en compte les rendes)
• I universalitat també en el sentit que tota la població en un moment o altre al llarg de la vida podem necessitar d'aquets serveis. L'exemple de la gent gran és molt evident.

3. La llei suposa un increment important en quant a prestació de serveis. La mitjana de seveis creix sobre un 20% excepte l'atenció domiciliària que ho fa un 950%

4. Apareix la figura de l'assistent personal com a referent per a les persones amb alta discapacitat física.

5. És important també per l'activitat econòmica i els llocs de treball que es crearan apartir de la llei.

Si ara al voltant de 850.000 persones estan rebent algun tipus de servei social a Catalunya, pel 2008 es calcul.la que hi podran haver 1.350.000 persones ateses. La despesa social en els àmbits:

• Dependències
• Gent Gran
• Discapacitats
• Problemàtiques socials
• malatia mental (vessant social, la de salut no es compatibilitza)
• Infància i adolescència en risc.

gràcies a la llei tindran uns creixements espectaculars, ja que si es preveu pel 2007 "invertir" en aquests apartats 843,8M d'euros pel 2015 seran 2.063,2M d'euros

Ja era hora que a Catalunya es plantejessin aquests canvis socials. Fins i tot comunitats amb governs conservadors com Madrid o València tenien una legislació de serveis socials més avançada que la nostra. Aquesta llei suposa un avenç social considerable i per primera vegada els ajuntaments que durant més de 20 anys han hagut de donar respostes des de la solitud a través dels serveis socials d'atenció primària es veuran enfortits amb aquesta llei. Es visualitza una peça clau del projecte polític de'n Maragall

El Govern Zapatero proposa assegurar els drets de les persones amb discapacitat

(font: Fundación ONCE)
Quan anem al centre de salut, a l'escola, a l'Ajuntament per resoldre alguna gestió, una de les qüestions principals és que ens resolguin la necessitat que ens ha portat allà amb les espectatives que ens hem marcat. Per alguns ciutadans això forma part d'una segona fase, ja que el principal problema que es troben és que la persona que hi ha al darrera de la finestra l'entengui i ell/a es faci entendre. Ara amb el projecte de llei que el govern vol impulsar, pioner a Europa, es reconeix per primera vegada el llenguatge de signes l'espanyol i el català (els dos únics reconeguts oficialment) a més la comunitat sorda podrà exigir que es doni compliment als seus drets socials. Una reivindicació històrica d'aquest col.lectiu. Per tant les administracions públiques hauran de incorporar als seus serveis d'atenció a la ciutadania els recursos necessaris per atendre en llengutage de signes. I és que durant massa anys les persones sordes han hagut de topar dia rera dia amb moltes barreres de comunicació.
El govern Zapatero posarà mitjans per resoldre-ho. I és que a base de lleis no n'hi ha prou per resoldre problemes, també s'han de fer complir. I això és precissament el que es va aprovar també en un altre projecte de llei durant el darrer consell de ministres. Hi haurà un règim sancionador on es preveuen sancions de 301 euros fins a 1 milió d'euros, per incomplir la llei d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. I aquesta proposta s'ha fet de forma participada amb el CERMI, plataforma on tots els col.lectius de discapacitats hi estan representats.
Des de l'Ajuntament de Mataró posarem tots els recursos possibles per garantir la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat tal i com es recollia en la declaració institucional aprovada recentment amb motiu del dia mundial de les persones sordes.
Aquests projectes de llei tornen a motrar l'obsessió d'aquest govern per la justícia social.

Ple del mes de Gener 2006

(font:capgròs)
El ple municipal celebrat el passat 12 de gener i que encetava l'any polític, segurament no va ser dels més intensos (en quant a punts i desenvolupament de la sessió) però m'agradaria destacar alguns temes dels que es van tractar.
L'aprovació del pla de millora urbana del Rengle va ser de les qüestions urbanístiques tractades la més rellevant. Dues de les qüestions que més preocupen la ciutadania d'alguna manera es troben en aquesta aprovació. Per una banda la necessitat de més habitatge - evidentment acompanyat d'espais per a equipaments- i per una altra la possibilitat de situar activitat econòmica compatible amb els veïns que hi viuran. Activitat econòmica que ha de girar entorn a les tecnologies i la comunicació i que ha de liderar el Tecnocampus i que evidentment serà un dels motors de ciutat en quant a generar llocs de treball i propiciar creixement econòmic.
També es va aprovar l'aparcament en superfície per 200 places a Pintor Estrany. Que en l'àmbit del Pla Integral Rocafonda i Palau és l'actuació urbanística que ha de transformar l'actual Ronda Pintor Estrany en la rambla del barri, on la ciutadania tingui la màxima facilitat i accessibilitat per gaudir els espais públics i accedir als serveis públics situats a l'altra banda de la Ronda.
Destacar també la moció conjunta que van aprovar tots els grups en favor del català amb la intervenció de la representant de la Plataforma per la LLengua. I precissament dilluns 16 de gener el regidor Esteve Terradas presenta en i conjuntament amb els cinemes Oscar una programació de cinema en català. Penso és important anar avançant en la normalització de les coses, i la llengua també n'és una d'important.
Es va aprovar també la modificació del projecte urbanístic de Can Gassol mostra de diàleg, consens, de rectificar errors. Llàstima que quan això suceix no es produeix el mateix "soroll" que quan hi va haver el conflicte.
I la darrera qüestió -que no la menys important- va ser la proposta de resolució de CiU i que tots els grups varen votar per tal que es subvencionessin els impostos d'obres dels establiments que fan remodelacions per complir la llei antitabac. Sens dubte, una ajuda més per combatre el problema del tabaquisme i millorar la salut de la població.
El ple però va canviar de ritme i intensitat i va quedar marcat arran la proposta del PP amb el tema de la llibertat d'expressió. Els populars van rebre un fort correctiu dels altres grups especialment del socialista i CiU. Ramon Bassas els va contestar amb unes argumentacions ben definides i que no deixaven massa sortida a la contra-rèplica. Argumentant el perquè d'un consell audiovisual on estan representats tots els grups parlamentaris -que no el govern- i que pot ser un bon instrument per evitar el favoritsme polític en els mitjans de comunicació com ha passat a València i Múrcia amb l'adjudicació del TDT. Esperalba va fer una duríssima intervenció acusant els regidors populars de Mataró de posar-se al nivell de Vidal-Cuadras i d'altres "energumens" del PP intentant crispar la població amb aquesta manera de fer política.
Realment, encara em costa entendre el perquè de la manera de fer del Grup municipal popular en aquest punt. Quina necessitat hi ha de portar al ple temes que generen tanta crispació i mal rotllo a Espanya quan a nivell local hi ha tants temes a tractar i tan importants. Segurament aquestes maneres de fer política algú els ha dit que els pot suposar rèdits electorals, però a Mataró no sé si els funcionarà gaire. Vaja tampoc seré jo qui ajudi a l'estratègia política de l'adversari! I en tot cas espero que aquesta fos l'anècdota del ple de gener i que les bones relacions i les bones maneres que tenim entre els regidors de l'ajuntament s'acabin imposant com quasi sempre.

La Generalitat, l'Ajuntament i la Fundació acorden fer de Cabanellas un equipament de salut mental

(Font:Capgròs)
Des del 19 de març de 2000 que els serveis sociosanitaris de la ciutat es van traslladar a l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena la llar Cabanellas ha restat buida. Segurament ha passat massa temps i de mentre han hanat i han vingut propostes de tota mena. Per fi ara hi ha una proposta amb cara i ulls i a més viable.
El que l'anterior govern de la Generalitat de Catalunya no es va atrevir a fer l'actual s'hi posa i a sobre ho millora. I és que entre el 2001-2002 es va estudiar la possibilitat d'ubicar seveis de salut mental a Cabanellas, però es va desestimar per l'elevat cost d'inversió que suposaven (1.000 milions de les antigues pessetes). El Govern actual encapçalat -sanitàriament parlant- per la Consellera Marina Geli i dirigit pel mataroní Carles Manté fan una aposta innovadora, però sobretot molt necessària. Es tracta de que Cabanellas es converteixi en un Equipament d'atenció socisanitària per a malats mentals, que inclou diferents serveis:

• Àrea assitencial d'internament
• Àrea de rehabilitació comunitària
• Serveis de reinserció social i laboral
• Àrea de teràpia ocupacional
• Serveis de suport als familiars

La gràcia d'aquest projecte es troba en el "continum assistencial". Es tracta d'un únic projecte on la vessant social i sanitària actuen conjuntament, seguint el principi que en l'àmbit de la gent gran l'Ajuntament de Mataró ha impulsat a través de l'Agència de Gent Gran. Aquest model de salut mental en el nostre país és nou , és per això que després de la signatura d'aquest acord d'intencions la clau d'èxit d'aquest projecte es troba en la futura gestió del servei. Les institucions que s'hauran de posar d'acord en aquest model integrat són el Consorci Sanitari del Maresme presidit pel Josep Molsosa i el Centre de Formació i Prevenció sota la direcció d'en Jaume Clupés. Estic convençut que les parts implicades posarem tots els esforços per aconseguir fer de Cabanellas un equipament pioner amb un model de gestió innovador.

Amb l'acord que avui s'ha signat tothom hi guanya. La Fundació cabanellas recupera la voluntat que hi havia darrera del llegat. L'Ajuntament de Mataró resol una peça urbanística clau en el centre de la ciutat i que fa d'articulació territorial a diferents barris i aconsegueix zona verda pels veïns i un nou equipament públic per a la ciutat. I la Generalitat de Catalunya posa uns dispositius de salut mental en un territori tan mancat d'aquests serveis, amb una inversió de 9 milions d'euros (sumant els dispositius sanitaris i socials) això a part dels compromisos ja acordats en els convenis d'ampliació de l'Hospital de Mataró per llits d'aguts, i la construcció d'una àrea bàsica de salut mental al costat.

Vull fer esment també a l'associació de familiars de malalts mentals de Mataró i Maresme, que tanta tasca i tant positiva fa a la ciutat i que tant ha hagut de patir la manca de serveis en el nostre territori, de Caritas que podrà veure complida part de les seves propostes de promoció social i la Plataforma salvem Cabanellas que també veu aconseguit el seu objectiu de crear un servei públic pels més necessitats.

Però sobretot hi surtim guanyant tots en una societat on la malatia mental cada vegada té més prevalença i on segons l'OMS una de cada cuatre persones patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida.

BON ANY 2006!

(telenotícies.com)
Bon any 2006 és el que desitjo per a tothom, però també és el que penso que serà el 2006: un bon any. Hores d'ara donem per tancat ja el 2005 com si d'un tancament de balanços es tractés. Sempre m'ha cridat l'atenció tots els muntatges i parafernàlies que acompanyen el tancar un any i donar la benvinguda al proper. Suposo que es deu tractar d'un fet antropològic que a més es deu remontar a no ser quants milers d'anys -o no. No ho sé. Però si és que sí, segur que sense cava (ni boicot)- i que obeeix a certa necessitat humana de controlar el temps.
Reprenet on volia anar el 2005 ha estat un any políticament molt mogut. En moltes ocasions de greus irresponsabilitats polítiques. On l'Estatut que ha marcat part important de la centralitat política i mediàtica -i així ha de ser perquè és prou seriós el tema- ha fet tanta remor que no s'ha deixat escoltar certa música política que començava a sonar de molt de calat i que feia mesos es portava treballant.
El 2006, malgrat les campanades de TV3 no van començar amb bon peu, serà un any molt positiu des del punt de vista de progrés del país i l'estat i on l'avenç social serà el gran tema.
Sens dubte la LLei de suport a l'autonomia i d'atenció a la dependència serà la gran aposta social que el govern farà i de forma encertada. Aquesta llei va ser aprovada en un dels darrers consells de ministres i quan s'aprovi pel congrés a principis d'any serà un punt d'inflexió en el nostre model social. La seva posta en marxa suposa d'entre altres coses:

1. Nou dret social i garantit per llei.
2. El 90% de les persones amb dependència no ateses o amb diferents suports familiars seran ateses progresivament, començant primer pels nivells de major dependència
3. Els que optin per mantenir la família com a cuidadors principals tindran una prestació econòmica i seran donats d'alta a la seguretat social, i se`ls oferirà formació
4. Creació de milers de llocs de treball.
5. Creació d'un sistema públic de provisió que defineix la cartera de serveis en funció de les nesessitats de les persones (residència, centre de dia, servei d'atenció a domicili, telealarma...)

En definitiva molts sectors s'han referit aquesta proposta com al quart pilar de l'estat del benestar, jo sóc de l'opinió que el quart pilar el conformen la globalitat del sistema de serveis socials, però sens dubte el sistema d'atenció a la dependència de la manera que s'està articulant serà una peça fonamental de les nostres polítiques socials. De fet aquesta necessitat social tan evident, fa anys que s'havia d'haver donat resposta i feia anys també que la comisió europea havia recomenat al govern espanyol (encapçalat per Aznar) la creació d'aquesta llei. Però evidentment aquest poc li deuria interessar una iniciativa de tall tan social i tenia altres prioritats polítiques.

Una altra llei que s'aprovarà a Catalunya i que determinarà el model social català serà la llei de serveis socials. Aquesta suposarà també un reconeixement de drets socials que quedaran garantits per la llei. Les prestacions socials deixaran per fi de donar-se en funció de l'assignació pressupostària i es donaran per llei. El procés fins aprovar (properament) aquesta llei ha estat participat i molt ben elaborat. La llei suposarà a part d'un munt de prestacions de serveis socials la creació de 40.000 llocs de treball. Penso que serà una de les peces clau de la Catalunya social d'en Maragall.

A Mataró aquestes lleis ens ajudaran moltíssim. I nosaltres seguirem treballant el 2006 per la cohesió social a la nostra ciutat amb la prioritat que és la Gent Gran. Impulsarem mesures per fomentar l'envelliment actiu, enguany en el marc del Congrés de la Gent Gran. I en quant l'atenció social i sanitària l'Agència de Gent Gran tindrà un fort impuls local però també nacional, com a projecte demostratiu del PRODEP. El pla de infància, el pla de promoció social o el d'accessibilitat universal seran eines que ajudaran a potenciar els serveis socials a la ciutat. I en educació farem tots els esforços en l'escolarització: construint centres, fent acords i convenis, cedint solars... El casal de la dona, el pla d'equipaments culturals, el pla de instal.lacions esportives, el pla contra la SIDA, la construcció del CAP la Llàntia-Via Europa. El Govern Territorial de salut. Els dispositius que fa tants anys que manquen en salut mental i que enguay es començaran els equipaments. L'agenda local per la solidaritat. En fi, tantes i importantíssimes accions que de ben segur anirem comentant aquests propers dotze mesos.... En definitiva, un any on s'enfortirà l'estat del benestar de forma important i on ens aproparem a les estadístiques socials europees que tan lluny ens havia situat la dreta. Un bon any.