Aquests dies de setmana santa a banda de descansar i canviar d'ocupacions -que ja convenia després dels primers mesos de l'any ininterromputs de feina- per una part important de la població també tenen un sentit religiós. Pels cristians és temps de pregària, de recolliment i finalment de joia pasqual. L'esperitualitat d'aquests dies entre d'altres coses suposa també el poder pensar amb un mateix en el sentit més metafísic del terme. Aquest exercici, evidentment , també es pot fer des d'una altre creença i des de la laicitat.
Malauradament en la nostra societat actual sembla que cada vegada més costa trobar-se amb sí mateix -masa sorolls-, reflexionar, interioritzar sobre la pròpia vida, en definitiva, d'exercir d'ésser humà i de pensar des de la crítica constructiva sobre la vida d'un mateix.
Hem passat de la societat industrial que al meu entendre tampoc afavoria la reflexió personal, donat que l'objectiu preferent era la producció complint un munt d'hores laborals -algú després va aprofitar l'espiritualitat en aquest terreny dient que el treball "dignificava"-, i l'ordre i disciplina de la socitetat moderna estaven enfocats clarament a engreixar la maquinària capitalista.
En la societat actual, l'era de la informació i del coneixement, encara és més complicat. Per començar tenim un "mare magnum" de informació que cada vegada envaeix el nostre pobret i limitat cervell -i a sobre segons els experts no l'utilitzem més que un 8% del seu potencial- i ens trobem també en una societat que exalta excessivament els sentits com el plaer sexual, el consum de drogues, el culte al cos... I amb això no dic que siguin coses dolentes per se, però si en moltes vides únicament trobem això, la trajectòria de buidor, de vides d'aparador que passen, que l'epicentre és consumir per ser feliç, el desenllaç és fatal.
El nostre dia a dia tampoc ajuda massa a les reflexions personals. Despertador, dutxa, cafè, treball, trucada, ...estrès!
Per tant un dels meus pensaments aquests dies de setmana santa ha estat la importància de l'autoreflexió i el pensament crític que les persones creients poden trobar en els espais religiosos, però que les persones no creients també tenen moltíssims espais "laics" que fomenten aquesta activitat. En definitiva, es tracta que cadascú des de la seva condició realitzi un dels millors exercicis per a un benestar personal i una bona salut mental. És el millor medicament per combatre les malaties mentals emergents (depressions, trastorns de personalitat...), i per evitar caure en "consums" compulsius. Trobar-se a sí mateix i poder anar dirigint la pròpia vida, formant part d'una comunitat (família, ciutat, país...)per intentar cercar la felicitat , cadascú allà on cregui que la pot trobar, però que sigui una opció escollida personament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada