Dia mundial del Parkinson

(dibuix d'Abraham Silbertein pacient d'Hospital de Clínicas)
Jo sí crec en els dies mundials de, i en els dies internacionals de. Bàsicament perquè és la manera d'anar informant i sensibilitzant de les moltíssimes causes que hi ha en aquest món. Evidentment que les causes són per anar-les treballant al llarg de l'any, però està bé que un dia en concret li prestem la màxima atenció i el zoom mediàtic -en aquest cas molt més fluixet que en d'altres- enfoqui per donar informació. Que és una manera de que la gent estigui més informada no hi ha cap dubte, si hagués una enquesta del coneixement de la població sobre les problemàtiques sociosanitàries fa 10 anys i la comparessim avui els resultats saltarien a la vista.
Avui li toca al Parkinson, la segona malaltia neurodegenarativa que afecta la població en general (1/1000) i la població major de 65 anys (2/1000). En aquesta malatia progressiva les cèl.lules van perdent dopamina. Això povoca en els afectats una sèrie de símptomes importants: moviments involuntaris, tremolors, rigidesa, i inestabilitat postural entre d'altres.
No hi ha cap tractament que curi el Parkinson. Els tractaments que avui tenim -farmacològic i quirúrgic- i altres novetats són per anar portant els símptomes de la malaltia el màxim de controlats possibles i per anar retardant la tendència progressiva de la malaltia. Pel que fa al tractament farmacològic és important haver diagnosticat el malalt el més aviat possible i la dispensació dels farmacs és molt personalitzada ja que cadada malat té les seves característiques i evolució, i pel que fa al tractament quirúrgic -només s'opera al Hospital Clínic i a Sant Pau- no assegura el èxit tot i que en molt pacients cada vegada més és més efectiu -no per curar el pacient sinó per mantenir-lo-. El repte per tant és aturar la progressió de la malaltia i la prioritat d'actuació es centra en la investigació per arribar a conèixer el que tots desitgem, quin és l'origen d'aquesta malatia i sobretot trobar les solucions per arribar a la curació.
Un altre aspecte més social de la malaltia és la situació en la que es troben les persones afectades. Quines conseqüències psicològiques i cóm repercuteix en l'àmbit laboral. Un cop més ens hem de referir a la llei de dependències per resoldre aquestes situacions. Però en aquest nivell també cal destacar el paper que juguen les associacions de persones afectades. El poder-se associar diferents persones per causes comuns: informar i sensibilitzar la població, donar suport a les persones que pateixen la malatia i els seus familiars,... Això és el que fa temps du a terme l'Associació de Parkinson de Mataró. Ubicada a l'Hotel d'entitats de la Fundació Hospital desenvolupa aquesta tasca. Aquesta entitat la setmana passada va voler organitzar una sèrie d'actes en el marc del dia mundial.
Des d'aquí vull agrair la tasca d'aquestes persones, socis, voluntaris, col.laboradors... que fan possible que a Mataró s'en parli del Parkinson i mica en mica la ciutadania estiguem més informats, però sobretot més sensibilitzats.
Gràcies