És difícil explicar en paraules l'allau de sentiments que es respirava divendres a la tarda al Palau Robert. Per moments et podies posar en la pell i en les vides de tantes persones i familiars que van viure aquella postguerra tan dura, però alhora van ser tan afortunats de trobar-se amb la Maternitat d'Elna
Divendres pensava cóm era possible que d'allò més horrorós que pot fer l'ésser humà en pugui sortir ho més meravellós. En definitva l'Elisabeth va saber fer de la mort i odi, vida i esperança.
Poques persones es poden trobar en aquesta vida fent gestos tan majestuosos. És més que just l'homenatge de la Generaliatat de Catalunya i la proposta de Creu de Sant Jordi que allí mateix va anunciar el conseller Saura. La ciutat de Mataró hi va estar molt present en aquest acte i amb la causa d'Eidenbenz. La presència de mataronins i mataronines fou important, destacant en Miquel Torner com a representant dels marxaires Mataró-Canigó entitat que recupera aquesta història i implica la ciutat, alguns regidors de l'Ajuntament de Mataró i l'Assumpta Montellà autora del llibre sobre la Maternitat d'Elna (que es presentarà divendres 23 de desembre a la Biblioteca pompeu Fabra, a les 19,30h.).
Elisabeth, una persona petita però amb una capacitat d'estimar enorme. Va ajudar a donar vida més de 600 infants, i paral.lelament a salvar la vida de 600 dones, ja que en aquell temps la mortalitat infantil i de les mares estava en l'ordre del dia. Sense conèixer l'Elisabeth en aquella sala podies arribar a comprendre el tipus de persona que és. Senzilla, agosarada, dura, generosa, i amb una capacitat enorme de generar vida, il.lusió i esperança. En definitiva, senties que era una persona capaç de fer un oasi en el desert. I com aquestes de persones hi ha poques.
Abraçades, nerviosisme-inquietuds, salutacions, retrobaments. És dels actes institucionals més emotius que he pogut assistir fins ara. En definitiva, era l'agraïment d'aquella trentena de persones ( a la sala hi havien molts més) fills de la Maternitat d'Elna, que se sentien en vida per l'Elisabeth i que es van desplaçar de molts punts d'Espanya, Catalunya i França per homenatjar-la. Era com si ella estigués en aquell acte, i tan el video que van projectar entrevistant-la com les persones que en van parlar d'ella transmetien només modèstia i humilitat: "tothom ho hagués fet, jo era una més i havia altres que m'ajudaven..."
Com va dir un familiar d'ella present en la taula presidencial citant la mateixa Elisabeth:
Jo només he tingut la sort de fer el que s'havia de fer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada