Per ser voluntaris, GRÀCIES

(foto: Francesc Castellà)
L'acte d'homenatge i agraïment als voluntaris i voluntàries de Mataró celebrat avui a la capella de l'Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena ha sigut senzill, emotiu i sincer, com la tasca voluntària que desenvolupen tots i cadascú del centenar de persones que s'hi ha aplegat.
A partir de dues experiències personals i la narració d'un conte hem pogut compartir diferents històries d'entrega, de donació i solidaritat. En definitiva històries amb un comú denominador de les vides dels voluntaris que han participat.
Aquestes són històries de vides reals i no de "telenovela". Històries on el donar sense esperar res a canvi, l'entrega solidària, i la dediacació cap als altres prenen sentit.
El voluntariat és una de les prioritats de l'Agenda local per la solidaritat. Que vol impulsar no només en quantitat els voluntaris de la ciutat, sinó també en qualitat el procés d'acompanyament d'aquests: informant, motivant, i formant cadascú dels ciutadans que decideixin dur a terme aquesta experiència personal.
L'acte ha acabat amb un petit detall que preten recordar el reconeixement de la ciutat a cadascuna d'aquestes persones voluntàries.

Un nou equipament per a persones amb discapacitat

(foto: capgròs)


Avui la Fundació GIMM i l’Ajuntament de Mataró hem signat un conveni d’intencions, per cedir aquesta entitat l’equipament de la planta baixa de la futura construcció dels pisos del c. Núñez de Balboa destinats a persones amb discapacitat.
Aquest equipament innovador serà el primer en funcionar a la ciutat de Mataró i comarca. Recordo la primera vegada que vaig sentir parlar d’aquest projecte, ara fa uns tres anys, quan alguna altra població del Maresme s’havia ofert per emplaçar aquest servei. Així que vam fer el possible perquè aquest nou servei social es quedés a Mataró. El segon repte era com es pagava tot això. L’Ajuntament cedia gratuïtament el solar però qui finançava la totalitat de la construcció?
Amb una jugada d’encaix perfecte vam proposar la possibilitat de construir pisos adaptats per a persones amb discapacitat on els baixos s’utilitzessin com equipament per aquest nou centre de teràpia ocupacional.
El nou centre de teràpia ocupacional permetrà treballar amb profunditat la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat física. Aquest projecte s’emmarca en la prioritat de les polítiques socials: l’atenció a les dependències i el futur Pla d’accessibilitat universal que ha de ser l’eina a nivell local que promogui la igualtat de drets de les persones amb discapacitat respecte la resta de ciutadania.

Inserció laboral en el camp social

Avui amb la companya Alícia Romero hem repartit els diplomes en la cloenda del taller ocupacional dels serveis sociosanitaris. Es tracta de formació ocupacional organitzada per l’IMPEM en el sector emergent dels serveis a les persones.
Això és així per les necessitats socials existents i perquè els governs socialistes han impulsat lleis a Catalunya i Espanya que permetran la creació de nous llocs de treball. Concretament es preveu que amb la llei de serveis socials es creïn 53.000 nous llocs de treball i amb la llei de la dependència uns 300.000 a tot l’estat.
Per tant la transcendència d’aquestes noves lleis socials no està únicament en la resposta a les necessitats històriques de serveis socials, sinó que també la trobem en la creació d’ocupació d’una forma important.
Com sigui les 24 dones que han fet el taller ocupacional trobaran feina aviat. No tinc cap dubte. Cal destacar la important tasca que està desenvolupant l’IMPEM en aquests processos de formació. Al final és l’Ajuntament qui forma unes persones per després d’altra banda ofertar uns serveis d’atenció al domicili que faran aquestes mateixes professionals. És un cercle força interessant en el que quan millor formació es faci millor serà la qualitat dels serveis socials públics.

Baron alcaldable

(foto:Quico Melero)

L'assemblea local del PSC ha escollit Joan Antoni Baron com a candidat de les properes eleccions municipals del 27 de maig. El procés per escollir el candidat socialista ha estat molt clar i el recolzament de l'assemblea ha sigut total.
En Joan Antoni es presentarà a les eleccions com un candidat avalat per la feina feta. Per la seva obsessió pel treball de tots els ciutadans i ciutadanes i la qualitat dels espais on viuen: "Mataró una ciutat per viure-hi i treballar" i la seva altra obsessió per les polítiques socials i perquè ningú quedi exclós de les oportunitats que genera la ciutat: "Que tot Mataró sigui Mataró".

Però també cal destacar l'estil i la manera de fer les coses. Escoltant la gent des de la poximitat, establint diàleg i debat ciutadà quan convé i rectificant quan hi ha errors. Aquesta és la seva manera de fer. Una manera diferent del estereotip polític que corre per la nostra societat.
D'en Joan Antoni destacaria la seva capacitat de treball. Com ha dit ell avui "estic a la disposició dels ciutadans les 24 hores del dia dels 365 dies de l'any". La seva tossuderia i empeny de no deixar cap serrell i aprofundir en tot el que calgui.
Però sobretot el que el fa un bon polític és la seva manera de ser. És una persona bona. No confondre amb bona persona, que d'aquests hi ha molts. I aquestes qualitats personals traspuen en la seva tasca de governant i en la manera de fer política.
Com ha recordat ell mateix aquest vespre ningú regalarà res i la carrera cap al govern de la ciutat, que ja ha començat, no estarà absenta de dificultats i mentides -com fa poc algú ja ha escampat-. I a part dels adversaris polítics la confiança pot ser un enemic que només es pot combatre amb l'especialitat de l'alcaldable: el treball del dia a dia.

Enlleura't estrena nou equipament juvenil

Ahir inauguràvem el nou equipament de joves de la Llàntia al carrer Teià. Uns nous espais dedicats als joves que substitueixen els que estan a punt de desaparèixer al carrer la Boixa amb motiu de les actuacions de millora urbana que s’estan fent en el barri.
Aquest nou equipament és fruit de la voluntat del govern municipal, de la demanda històrica de l’Associació Enlleura’t i s’emmarca en el Pla Jove amb la idea de crear a la ciutat una xarxa important d’equipaments juvenils, on adolescents i joves puguin trobar una oferta variada d’activitats i aquest espais es converteixin en veritables referents.
No hi ha dubte que amb aquest nou espai al carrer Teià Enlleura’t podrà desenvolupar més activitats i amb millor qualitat en els àmbits d’espai jove, oci nocturn i les diferents activitats d’educació en el lleure que l’entitat pugui programar en un futur.
La inauguració ve tot just després que Enlleura’t hagi celebrat el X aniversari el 8 de desembre. I sembla que va ser ahir quan alguns joves teníem les primeres reunions amb l’Ajuntament per tirar endavant aquest nou projecte d’educació en el lleure: en Manolo, la Montse, en Diego, la Sara, la Nuri en Paco, la Carmen, la Isa o el mateix Pere –los “viejos rockeros nunca mueren”- que precisament va intervenir en els parlaments com a responsable de l’entitat. Després una nova generació ens va seguir : en Solís, en Rafa, en Frank, la Maria, en Javi o la Cristina , que no s’enfadi ningú si no el cito, però és que han passat 10 anys i l’edat no perdona!
Enlleura’t ha fet un salt de gegant amb aquest nou equipament. Aquests espais han de permetre consolidar un projecte fort d’educació e el lleure per a joves i adolescents del barri. Ha de ser un espai referent per aquests “chavals”, on sàpiguen que allà trobaran amics, companys i els monitors adults com a referents educatius.
Deixem enrera 10 anys dels antics locals amb espais reduïts, amb el futbolí vell, amb tants records i tants joves que han passat. Sens dubte aquest casal ha deixat petja en aquesta generació jove.
En un moment on els esplais i el moviment d’educació en el lleure no travessen els millors moments l’Associació Enlleura’t té el doble repte de consolidar un projecte que ja ha passat la seva infància - diguem-ho així d’aquests 10 primers anys de vida- i per altra demostrar que l’educació en el lleure de infants i joves no ha passat de moda i esdevé una necessitat en la nostra societat.
En definitiva es tracta del lema d’Enlleura’t: “Joves lliures, ciutadans compromesos”

Els Pastorets de Mataró

Enguany es commemoren els 90 anys dels Pastorets de Mataró. Déu n’hi do el llarg trajecte d’aquest espectacle que enfila el centenari en un bon moment de forma.
Per celebrar aquests aniversari s’ha fet un acte en el saló de sessions de l’Ajuntament que s’ha omplert de gom a gom. L’amic Toni Cabré ha estat l’encarregat de la conferència. Els Pastorets “és teatre de debò” ja que possibilita i acosta la gent al món del teatre. Aquesta va ser la història personal d’en Toni, igual que la d’altres mataronins, quan ja d’adolescent va tenir el primer contacte en la Sala Cabañes.
En Cabré ha definit els Pastorets de Mataró com un “ecosistema teatral” on les persones i els diferents aspectes teatrals conformen aquesta vida artística.
La capacitat dels Pastorets de ser teatre popular, d’oferir creació artística, i de promoure la democratització cultural fan d’aquest espectacle quelcom viu que es regenera contínuament i d’aquesta manera no pot morir. Per això els Pastorets travessen un bon moment i es posicionen en la ciutat com un element cultural que li dóna prestigi i desenvolupa un aspecte teatral molt nostre.
En Toni Cabré ha acabat com no podia ser d’una altre manera, tant per dates com per l’objecte de la conferència, fent la carta als reis. I una de les peticions fetes ha estat que pel centenari l’espectacle es pugui celebrar en el nou teatre. En aquesta línia l’alcalde ha explicat que es situa la voluntat política i que ja s’han fet els primers passos.
En els parlaments també ha intervingut l’Imma Llorens, presidenta de la Sala Cabañes per definir els nostres pastorets com el conjunt de persones i el projecte que representa aquest repte viu.
Personalment, fa molts anys que no hi vaig als Pastorets, bé diria que des de la infància, enguany pot ser una bona edició per retornar-hi i acompanyar tota la gent que amb il·lusió i entusiasme fan possible que els Pastorets de Mataró caminin decididament cap als cent anys.

Santa LLúcia

Avui fa 65 anys que es va fundar l’ONCE. Podríem dir que els valors i la missió encara continuen vigents tot i l‘avenç social que s’ha produït al llarg d’aquests anys. La voluntat de millorar la vida de les persones amb dèficits visuals i posteriorment amb discapacitats en general va ser el que va moure el naixement d’aquesta institució.
Avui l’ONCE és una entitat de primer nivell amb una estructura i organització extraordinàries, però que compleix fil per randa allò pel que fou creada. Estem davant una gran empresa que ofereix insrció laboral a persones amb discapacitat- enguany més de 4.000 nous llocs de treball-, i alhora és una organització social que a través de la seva fundació ofereix un ventall important de recursos de qualitat per les persones amb discapacitat.
Des dels seus orígens l’ONCE ha perseguit la normalització de les vides de les persones amb ceguesa. Que siguin ciutadans com la resta ni més ni menys. I per això i especialment en aquella època calia una transformació radical de la societat. Avui ens acostem més aquella societat utòpica que van pensar els seus fundadors i a curt termini les dues lleis socials aprovades la de la dependència i la de serveis socials de Catalunya ens n’aniran acostant.
L’Agència de Mataró ho ha volgut celebrar amb un dinar de germanor amb tots els seus afiliats i treballadors com és tradicional. Penso que a Mataró tenim un equip molt vàlid i engrescat amb un director jove al capdavant, en Santi Liébana, que va substituir fa poc de més d’un any a en Pedro Curado, un home vital i positiu.
Bona feina la de la nostra agència local que cal reconèixer i agrair.

Setmana dedicada al Voluntariat a Mataró

(foto: Simó Gràcia)

El passat 5 de desembre es celebrava el dia del Voluntariat. Per segon any consecutiu a Mataró no hem volgut deixar passar aquesta commemoració. Enguany la Fundació Hospital i altes entitats que conformen la comissió de Voluntariat en el marc de l’Agenda per la Solidaritat Local hem volgut dedicar-li la setmana que entra.
Dels dies 11 al 17 de desembre trobarem diferents activitats amb la finalitat d’explicar, fer pedagogia i conscienciar sobre la importància del voluntariat. Activitats per totes les edats com contes, conferències, o tallers de ioga. S’ha volgut incidir en la comunicació del voluntariat per això l’agenda de cites amb diferents mitjans de comunicació al llarg de la setmana és important.
El voluntariat s’ha volgut destacar perquè és una de les prioritats que es va marcar l’Agenda per la solidaritat local, entenent que si es vol millorar la solidaritat i les xarxes socials entre la ciutadania de Mataró una de les claus per aconseguir-ho precisament és el compromís voluntari.
El voluntariat com acte de donació i entrega sense res a canvi és insubstituïble. Ni les administracions públiques ni cap institució pot fer aquest paper. Però tampoc es pot fer servir el voluntariat com una tasca substitutiva de la labor professional. Cada voluntariat sigui del tipus que sigui (social, cívic, cultural...) és únic i importantíssim. I precisament en aquesta peculiaritat, en aquest valor afegit rau la importància del ser voluntaris, que sumant i complimentant-se amb els serveis públics i la tasca del tercer sector permeten anar teixint cohesió social. És per això que el voluntariat real es dóna en unes determinades circumstàncies i fets que el promouen però sobretot amb persones que escullen diferents opcions per ser voluntaris d’una forma lliure i compromesa.
Volem que aquestes celebracions acabin amb una acte festiu i de reconeixement i homenatge a tots els voluntaris i voluntàries de Mataró.
És el mínim que la ciutat pot fer ells i elles: Per ser Voluntaris Gràcies.

Guerra de banderes?

Dia Mundial de la SIDA

Han passat més de vint i cinc anys dels primers casos diagnosticats de SIDA i avui la malaltia segueix sent incurable. Durant aquest temps la pandèmia s’ha endut ja la vida de més de 19 milions de persones, amb l’altre conseqüència catastròfica que és deixar més de 14 milions de nens i nenes orfes.
El problema de la SIDA és un problema global i que per afrontar-lo es necessita de les polítiques de salut i solidaritat de tots els estats i de les institucions a nivell mundial. Es necessita de compromisos polítics per tal d’actuar urgentment vers els milions de persones que estan patint la malaltia primordialment a l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Però el problema de la SIDA també és local i afecta ciutadans que ja han estat diagnosticats i d’altres que corren riscos de contagiar-se.

Per això i seguint les recomanacions de les darreres jornades celebrades a Mataró de la Xarxa de Sida i Món local, l’Ajuntament de Mataró ha posat en marxa un Pla d’actuació local de lluita contra la SIDA. Aquest pla recull una sèrie d’accions a dur a terme per tal de frenar l’aparició de nous contagis i vetllar perquè les persones portadores del VIH estiguin millor ateses i no pateixin cap discriminació social pel fet de patir la malaltia. El pla suposarà millorar la coordinació entre els diferents recursos assistencials: atenció primària, hospitalària i sociosanitària. També es prioritzaran les campanyes de prevenció de la malaltia i sensibilització a la població.
El pla també preveu que les persones afectades puguin disposar d’una cartera de serveis sociosanitaris que s’ajusti a les seves necessitats, així com d’altres recursos de inserció sociolaboral que facin front a les situacions de discriminació i estigma social que encara avui es produeixen.

Sorprenentment fent els estudis diagnòstics del Pla una de les conclusions que s’ha arribat és que ha hagut una baixada de guàrdia de professionals i de la població en general, segurament perquè els darrers tractaments han reduït de forma important la mortalitat i pot existir la falsa percepció que avui és una malaltia crònica. Per això cal reforçar la conscienciació de la població i la prevenció.
Així el lema del manifest del dia mundial de la SIDA d’enguany és “Aturem la SIDA. Tu pots” fent una crida a la responsabilitat que tenim tots i totes.

Activitats formatives sobre els infants

Avui ha començat el segon cicle d’Activitats formatives sobre els infants. Es tracta d’una sèrie de conferències i taules rodones adreçades a les famílies i els professionals de l’àmbit de la infància amb l’objectiu de donar eines i suport en les tasques de criança i educació dels menors.
L’any passat encetàvem aquest cicle gràcies a l’empenta d’uns professionals. L’Anna Brun, en Santiago Batlle i en Jordi Font es van posar en contacte amb l’Ajuntament per tal de tirar endavant aquesta proposta. No vam dubtar ni un segon en entomar-ho conscients de la importància de treballar conjuntament amb les famílies i tècnics. Cal agrair aquests professionals la iniciativa que van tenir i el fet de col·laborar desinteressadament en un projecte com aquest.

Enguany el segon cicle ve marcat per la propera aprovació del pla integral per la infància i les famílies abans d’acabar l’any. Una eina que disposarà la ciutat de Mataró per donar suport a les famílies i possibilitar que els infants visquin millor la seva condició de ciutadania –amb els seus condicionants però com la resta de ciutadans- i el seu desenvolupament i creixement personal.
Aquest pla neix com a proposta del govern municipal donat l’augment de població infantil dels darrers anys i els canvis de les estructures i relacions familiars. El pla serà una bona eina per millorar i incrementar actuacions com les que avui hem posat en marxa amb aquest cicle.

De Montilla President a President Montilla

José Montilla ha pres possessió com 128 è President de la Generalitat de Catalunya. Les manifestacions, cassolades i senyeres amb crespó negre per expressar aquesta “falta d’ètica” han anat a menys tot i que incomprensiblement encara hi ha gent que li fa mal que el president es digui José. I aquesta gent no vol entendre que es diu José perquè va néixer a Còrdova i viu a Catalunya sentint-se català de ple dret. Bé no hi ha millor pedagogia per aquests que el dia a dia d’un president que es diu José.
Montilla encapçala un govern que ja des del principi deixa constància de la discreció i seriositat per la manera com s’han fet les coses. Humilitat, treball i bon govern són els valors que ofereix i que d’alguna manera responen a les expectatives de la ciutadania.
En un moment on cada dia creix el desencantament cap a la política i on la “classe política” cada vegada està més allunyada de la societat, o això és almenys la sensació que té la majoria, es necessiten dels valors que anuncia Montilla.
Tinc la sensació que Montilla s’anirà fent com un líder cada vegada més potent, i que situarà la política allà on li correspon amb el seu dia a dia d’eficàcia i proximitat.
Només cal que veiem els resultats electorals d’Holanda per veure possibles riscos de futur, on els partits tradicionals i rivals ni tan sols sumen per formar govern i l’extrema dreta i extrema esquerra han crescut de forma important. Montilla ja ha deixat clar que si aquesta oportunitat de govern d’esquerres no funciona la gent ens situarà fora d’òrbita per un temps llarg i amb raó.
Estic convençut que Pepe Montilla no només governarà bé, sinó que marcarà la presidència amb un lideratge progressivament fort i que situarà algunes de les coses desencantades allà on correspon.

Prevenció de drogues i adolescència

Avui l’Ajuntament de Mataró conjuntament amb d’altres 140 ajuntaments i la Diputació de Barcelona hem constituït la Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències. Es tracta d’una nova xarxa que ens permetrà compartir, millorar i créixer en les polítiques locals preventives del consum de drogues. Una vegada més la Diputació posa a disposició de l’Ajuntament més recursos i eines per abordar una problemàtica en creixement i que els ajuntaments han de fer : la prevenció, cosa que molts històricament portem fent.
La persona convidada per cloure l’acte ha estat Vittorino Andreoli, Director del Departament de Psiquiatria de Verona i autor del llibre “Carta a un adolescente” . Penso que ha encertat de ple la seva intervenció al centrar-se en els adolescents. Ja que si hi ha una etapa on s’ha de prestar especial atenció en la prevenció de consums és aquesta que en els darrers anys ha experimentat un creixement important sobretot en el consum de cannabis i en l’edat d’iniciar-se.
L’adolescència és el camí d’una identitat de l’infant cap encara no sé sap què. És una etapa d’iniciació en moltes coses. Per tant no ens ha de sobtar la relació entre els adolescents i les drogues. La metamorfosi física dels adolescents sintonitza amb la metamorfosi que es produeix en els consums de drogues, quan minuts després d’haver pres comencen els efectes. Aquests efectes és el que els atreu i no pas el plaer de consumir.
El segon concepte del que ha parlat Andreoli és el d’heroi. Perquè l’adolescent no agradant-se a si mateix i sense tenir la percepció de ser útil necessita fer d’una gran acció per ser heroi. Si això ho traslladem als consums serà més heroi qui més quantitats consumeixi i el que més riscos pugui assolir. Amb la perillositat que això comporta. De fet la primera causa de mortalitat en els adolescents és el suïcidi.
El tercer concepte tracta del temps del adolescent. Quasi bé per aquests no existeix ni el passat ni els parents més directes que no han conviscut amb ells: “Pff! He d’anar a l’enterrament de l’avi? “ El futur tampoc es planteja en un camí de metamorfosi que no sabem on arribarem. Només existeix el present cada cop amb més enfortit per la nostra societat : “tot a temps real” i la immediatesa.
Andreoli ha acabat parlant de l’autoritat, lideratge i carisma dels adults vers els adolescents i de la necessitat de “comprendre millor l’adolescent, per comprendre millor els seus consums de drogues”. I així segur que els podrem ajudar.

Pluralisme religiós

El passat divendres 24 de novembre la FEMP organitzava una jornada sobre “Pluralisme religiós i ciutat” a la qual van convidar l’Ajuntament de Mataró a participar en una taula rodona.
Em va tocar anar –amb molt de gust- tot substituint l’alcalde que finalment no hi va poder assistir. Vaig centrar l’exposició simplement amb el que ens demanaven: explicar l’experiència de Mataró amb el tema de les mesquites.
Vaig començar la intervenció emmarcant el fenomen religiós així com d’altres (immigració) d’un abast global però d’un impacte absolutament local. Així qui s’en ocupa és el govern central, però és en els nostres barris on funcionen els espais religiosos. La plurireligiositat igual que altres pluris : lingüisme, cultural... és el que caracteritza les nostres ciutats en aquest moment de canvi. Però que a ningú se li escapi que aquesta diversitat que és positiva alhora genera conflictes.
Vaig explicar que en el cas de Mataró l’any 2002 hi havia dues mesquites que no complien cap tipus de normativa, i que els espais de 80 m. quadrats podien donar resposta a les necessitats de l’any 97 però no a les d'aquell moment.
El fort creixement de immigració –arreu- es dóna entre els anys 2000 i 2004. Per tant una de les claus d’èxit per buscar solucions va ser la política d’anticipar-se de l’Ajuntament per solucionar la situació de forma activa. A mesura que passa el temps aquestes situacions són més difícils de solucionar (Premià de Mar – amb el risc de que apareguin ultra dretans i xenòfobs-, Badalona, St. Boi)
En el cas de Mataró la búsqueda del consens social i polític va estar l’altre clau d’èxit. Es van buscar solucions acceptades per totes les parts: associacions culturals islàmiques, associacions de veïns, comunitats de veïns més directament implicats, grups polítics...
També va ser important el context amb el que es va donar la situació: amb un Pla per la Nova ciutadania recentment aprovat i un pacte polític signat.
Tot i així en el seu moment no van faltar les veus crítiques –per part d’alguns “autòctons”- perquè els emplaçaments eren en polígons industrials. Després de quatre anys i vista la situació el temps ha acabat avalant la decisió pressa.

Una bona mostra d'entitats

La Mostra d’entitats celebrada aquest cap de setmana ha representat una acció pedagògica per explicar a la ciutadania “qui són” i “què fan” les entitats, però també una acció de sensibilització i compromís.
Per totes les ciutats és important tenir un bon teixit social. És a dir, entitats i institucions amb objectius i finalitats diferents però que tenen en comú la capacitat d’aglutinar gent i fer que aquesta es relacioni. Per una ciutat mitjana com Mataró aquest teixit social esdevé primordial alhora d’establir xarxes de relacions humanes, que al final ens condueixen cap a la cohesió social. I l’acció conjunta entre aquest teixit i l’administració pública és el que anomenem en argot de serveis socials el treball comunitari. Les poblacions més petites quasi sempre ho tenen resolt per la facilitat de relació entre els seus ciutadans. I les que són molt grans han de cercar fórmules més complexes.
Així que un teixit social com el que s’ha aplegat en aquest esdeveniment ens indica de la riquesa social de la ciutat. Amb la seva diversitat, amb els seus punts forts i febles, amb els seus personalismes, però també amb la seva tasca imprescindible per la ciutat. Així és la realitat social de la nostra ciutat.
El valor de les més de cent entitats que han participat en la mostra ve tant per la construcció de ciutat que representen, com per la riques associativa i sectorial alhora –esports, cultura, benestar...- i també pel que significa com a canal de participació ciutadana.
La mostra d’entitats del cap de setmana ha estat un èxit en tots els sentits, com també és un èxit la mostra de treball d’aquestes entitats en el seu dia a dia al llarg de l’any.

Fenomen Fito & fitipaldis

(Increïble interpretació del tema "Abrazado a la tristeza" d'en Fito, tot solet)

He salido a la calle abrazado a la tristeza,
vi lo que no mira nadie
y me dio vergüenza y pena,
los llantos desconsolados
que estrangulan las gargantas
Los ancianos encorvados parece que la tierra los llama

La justicia esta arrestada por orden de la avaricia
el dinero que te salva
es el mismo que asesina
no me des mas esperanzas
se que todo son mentiras
sacos llenos de agujeros para guardar la alegria

me da pena que se admire
el valor en la batalla
menos mal que con los rifles
no se matan las palabras
menos mal que con los rifles no se matan las palabras.

El Rock m’agrada. És la meva música. I si un grup al llarg d’aquests anys ha estat el meu preferit sens dubte aquest és Platero y tu. El quartet de Bilbao que reivindicaven fer rock sense “ser americans” i que van començar a tocar als “garitos” i festes de Bilbao cap als finals dels 80. Per mi ha estat el millor grup espanyol de rock del s.XX tot i no ser una banda coneguda. L’evolució musical va ser increïble. Els directes de Platero eren pur rock and roll amb un so perfecte, que et feien disfrutar dels concerts com si els temes fossin reproduïts pel millor equip de so. Encara recordo quan els vam anar veure per primer cop cap a principis dels anys 90 amb l’amic Pere Masramon entre d’altres. No érem més de 100 persones en aquell “antro”. Anys Més tard a Zeleste Platero i tu omplia de gom a gom. El grup s’anava fent més conegut.
Després del final de Platero y tu (2001) Adolfo Cabrales “Fito” va continuar amb la banda que havia format l’any 1998: Fito& Fitipaldis. Una banda també rockera però amb més estils afegits del blues, swing...
Com deia he vist Fito tocant per 100 persones i ara que bé al Palau Sant Jordi em diuen que s’han esgotat les entrades. I el mateix ha passat a València i Madrid on s’ha hagut de programar dos concerts nous.
Penso que estem davant un fenomen musical nou. Fito està recollint els fruits de molts anys de treball i talent musical. I no penso que s‘hagi tornat comercial o que sigui un venut com ha titllat algun sector explaterista. Simplement es tracta de l’evolució de l’artista.
Gràcies Fito perquè has possibilitat que la bona música arribi a molta gent.

Esquizofrènia

El passat 19 de novembre es va celebrar a l’Hospital de Mataró la X Jornada de Serveis de Psiquiatria d’Hospitals Generals. Cal agrair al Dr. Cañete i al seu equip de salut mental la dedicació i organització d’unes jornades que s’han fet en un territori històricament amb molts dèficits de serveis pels malalts mentals, però precisament en un moment en que s’està avançant de forma important en la millora de dispositius: ampliació de l’Hospital, una àrea bàsica de salut mental i el futur equipament de Cabanellas.
La jornada es va centrar en l’esquizofrènia: integració i continuïtat terapèutica. Per tant es va tractar l’abordatge de l’esquizofrènia des d’una perspectiva integral, des de les fases inicials fins la rehabilitació i la integració social, i tot això amb una perspectiva de continuïtat assistencial.
Justament això és el que estem treballant amb el futur projecte Cabanellas. Un equipament que es centrarà en l’atenció al malalt mental d’una forma continuada i integrada. Combinant tant els serveis socials com els serveis de salut i posant a disposició de les persones que ho necessiten per tal que aquestes visquin amb la màxima normalitat en la nostra societat.

És sens dubte un projecte innovador, amb una forma de treballar també nova ja que ens posem d’acord diferents administracions (autonòmica i local) i diferents àmbits (salut, benestar, inserció laboral).
Aquesta valentia en la forma d’afrontar els reptes dels malalts mentals en el nostre territori, és fruit de la voluntat política del Govern de Catalunya per dotar-nos de serveis que ens mancaven:
- Nous llits d’aguts.
- Nous equipaments pels diferents centres de salut mental.
- Nous llits de subaguts.
- Nous llits d’alta dependència.
- Una nova unitat de rehabilitació (centre de dia).
- Una nova llar-residència.

Durant la jornada van intervenir diferents professionals dels Hospitals de Catalunya, però vull destacar la intervenció de l’escriptor i periodista Ricard Ruiz Garzón –col·laborador del Periódico entre d’altres-. En Ricard a través de la seva obra literària explica què és l’esquizofrènia i ho fa a través de 15 històries reals i amb un llenguatge entenedor a l’abast de tothom, cosa que és d’agrair perquè sovint quan es tracten aquests temes es fa des del punt de vista professional i científic. Las Voces del laberinto ens permet endinsar-nos en les ments d’aquests malalts per comprendre la seva situació. I ho fa a més tractant l’esquizofrènia d’una forma real, ajustada i eliminant prejudicis que hi ha sobre aquesta malaltia. L’estructura de l’obra coincideix amb el tractament positiu que li vol donar l’autor a l’esquizofrènia: el primer bloc el brot, el segon és l’estigma i el tercer el despertar. Les sortides i les solucions.
Cal agrair la participació d’en Ricard Ruiz així com la dels professionals que van assistir a la jornada, perquè gràcies a ells s’ajuda millor les persones amb esquizofrènia i es va forjant una societat que ha estat molt injusta i maltractadora amb les persones que han patit aquesta situació.

Masies de Voltregà i Mataró

Avui la gent gran de Masies de Voltregà ens ha tornat la visita que vam fer a Osona fa unes setmanes els casals de la Gent Gran de l’Havana i Pla d’en Boet. Es tracta d’un programa de Diputació de Barcelona que impulsa Turisme i Benestar social amb l’objectiu de propiciar xarxes i intercanvis amb la gent gran i alhora fomentar el turisme intern.
Ho ha explicat el diputat Esteve Terradas quan s’ha referit al tipus de turisme que es pretén impulsar: de caps de setmana, de conèixer coses concretes dels municipis catalans, ja siguin paratges naturals, obres monumentals o restaurants.
L’experiència ha estat d’allò més positiva i tant la gent gran de Masies com la de Mataró es mostraven molt satisfets. Estic convençut que aquest intercanvi ens deixa llaços d’amistats i fraternitat entre ambdues localitats.
Precisament aquest cap de setmana l’enfrontament d’hoquei del Mataró és contra el St. Hipòlit de Voltregà. Això ha servit per fer una mica de broma entre els alcaldes per reivindicar un 2 a 5. Evidentment cada alcalde escombrant cap a casa.

Joan Bigorra

Vaig conèixer en Joan Bigorra en reunions que fèiem amb comerciants i veïns del centre per tal d’abordar la situació de les persones indigents fa tres anys
A partir d’aquelles reunions la relació amb en Joan era de proximitat. Quan tenia qualsevol tema municipal a plantejar no dubtava en adreçar-se a mi. Curiosament amb en Joan ens creuàvem cada dia, dia sí dia també, a ¾ de 9 del matí. Ell anava a deixar la seva filla a escola i jo els meus. Aquesta trobada de segons, però diària, de dir-nos Bon dia era una rutina.
Precisament aquesta setmana que hem conegut la tràgica mort del indigent de la plaça les Tereses en Joan també ha mort.
Segurament el fet de veure’l sempre acompanyant la seva filla, el fet de ser tan jove, i el fet de que cada ens vèiem és el que et fa viure aquesta pèrdua com una cosa extraordinària.
Sabem que la mort forma part de la vida i que és una cosa normal. Però quan aquesta fa presència en els éssers més propers i estimats i/o en casos que trenquen una estipulada normalitat (llarga malaltia, vellesa...) la mort ens sucumbeix.
Quan veus nens petits pel mig... és terrible.
Només desitjo que la seva família –sobretot la petita- superin aquesta situació i puguin tirar endavant.
Pel que fa en Joan tard o d’hora ens hem de veure fruit d’aquesta naturalitat de la vida que és la mort.

Barris i immigració

Sota aquest títol la FAVM ha centrat unes jornades de treball i reflexió, que malauradament per tot el que tenen d'important i transcendental pel futur la resposta dels inscrits ha estat baixíssima. Almenys avui que era el primer dia a la sala d’actes del centre cívic no érem més de quinze persones.
Ha presentat les jornades la companya i recent electa diputada Consol Prados. Ella coneix perfectament el tema no només perquè va ser la Secretària de Immigració del darrer Govern de la Generalitat de Catalunya,sinó perquè també va ser regidora de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró. Per això quan ha parlat de la importància de les polítiques de proximitat (barris, escola, CAP, comunitats...) sap ben bé de que es parla.

La ponència ha anat a càrrec de l’antropòleg Luis Miguel Narbona per explicar el concepte CIUTADANIA. Per ser “ciutadà” un ha de voler ser-ho conscientment, a diferència de la “nacionalitat” que et ve donada pel lloc de naixement. La ciutadania és el que fa pertànyer a una persona al grup. Per tant darrera d’això trobem conceptes fonamentals com la responsabilitat, la consciència i la justícia social.
Narbona ha fet una molt bona exposició antropològica quan ha centrat per exemple les diferències entre ciutat i poble-aldea. En l’àmbit rural no hi ha possibilitat de “ciutadania”. O ets del poble “de tota la vida” o ets de fora. En canvi les ciutats per les seves sinèrgies i dinàmiques permeten la diversitat (idees, religions, gent...), la barreja, la mobilitat social, el dinamisme social, cultural i econòmic. I la llibertat.
Narbona ha fet un repàs a l’evolució del concepte al llarg de la història per arribar als moments actuals en els que ha destacat la crisi/ transformació del concepte Estat-Nació. I ha apuntat algunes de les causes:

1. Globalització.
2. Moviment de les persones i tràfic de la informació cada vegada és més senzill.
3. La creació de la UE.
4. Les llibertats.

Interessantíssim i per fer-hi pensar i reflexionar una estoneta. Que ja va bé perquè amb el tema de immigració tan els mitjans de comunicació com les institucions en general funcionen sovint sota el principi acció-reacció.
Ha acabat amb una cita de Martin Luther King: “Els drets postergats són drets derogats”.
“Segons la societat que construïm... avui que a Girona un 21% dels nadons que neixen són fills de immigrants d’aquí 18 anys votaran una cosa o una altre.”