Victòria socialista

De nou les urnes han donat una clara victòria als socialistes. Tot i l’alta abstenció, de la qual hi hauria molts i diferents motius, el principal partit de govern guanya a la majoria dels barris (10) i en els feus tradicionals de CIU (2) queda en segon lloc.
Penso que és un bon resultat veient la situació general del país i essent com és el PSC la força que ha governat durant 28 anys d’ajuntaments democràtics amb la consegüent erosió que això pot representar.
Només dues novetats d’aquests resultats a Mataró. Per una banda la pèrdua d’un regidor del PP mentre que CIU en grunya un. Per tant el bloc de la dreta segueix numèricament igual. I per una altra és la irrupció per primera vegada de la CUP, de la qual només es pot donar la benvinguda a la primera institució de la ciutat i només el temps determinarà la seva aportació per Mataró.
Es podrien fer molts comentaris i observacions però és molt més interessant que cadascú navegant pels resultats extregui les seves pròpies conclusions.
El més rellevant, doncs, és que la ciutadania ens torna a donar la confiança perquè liderem un govern d’esquerres a la ciutat. I aquest, com sempre ho hem fet, ha de ser sota la base del treball amb empeny, la honestedat i la responsabilitat.

Diari de campanya (15)

La campanya electoral ha arribat ja a la seva fi. Quinze dies perquè les onze candidatures expliquin les seves propostes i animin a la ciutadania anar a votar diumenge.
Com sempre, i aquesta és la grandesa del nostre sistema democràtic, tots i cadascun dels vots que es dipositaran a les urnes té el mateix valor. Sense distincions d’edat, sexe o status socioeconòmic. Diumenge una persona és igual a un vot.
Ara els 85.090 mataronins i mataronines tenen la paraula i seran els veritables protagonistes, no només de la jornada electoral sinó també del futur de la ciutat pels propers quatre anys.
I pels partits “Alia jacta est”.

Diari de campanya (14)

Diari de campanya (13)

(foto:Quico Melero)

Darreres hores de la campanya electoral. S’esgoten les píndoles informatives i missatges a la ciutadania. Coincideixo amb l’editorial del Capgròs que en línies generals ha estat una campanya de baixa intensitat. Però tampoc es pot pretendre massa cosa extraordinària i diferent. Les reunions, actes públics, rodes de premsa conformen els formats habituals alhora de fer campanya.
Aquesta setmana hem pogut veure algun moviment tàctic del candidat convergent disparant ferotgement contra Joan Antoni Baron, potser a l’espera que aquest contestés amb el mateix to. Malament deuen sortir les enquestes dels nacionalistes.
Un PP amb un candidat molt entregat però sense un equip al darrera i amb un programa poc creïble. Moltes propostes “impactants” sense ordre ni concert i sense estar emmarcades en un discurs global coherent. De la mateixa manera que els focs d’artifici quan brillen al cel durant uns segons però s’esvaeixen ràpidament.
Em sorprèn que hi ha hagut candidatures que ni tan sols han plantejat una proposta concreta, o si més no, no han estat capaces que els mitjans de comunicació ho hagin reflectit com és el cas entre d’altres de Ciutadans, PxC, AVM, PRC.
Com diríem amb argot de mercat hores d’ara ja està tot el peix venut. La pregunta a desvetllar diumenge és si han passat molts per la plaça.

Diari de campanya (12)

Es fa difícil preveure el possible impacte i conseqüències d’un debat electoral emès per una televisió local. Això no és afortunadament els EUA, ni es tracta d’un debat electoral cara a cara d’unes generals bipolaritzades. Però Televisió de Mataró la segueix molta gent. El debat va estar molt ben dissenyat i conduït pel Pep Andreu i el seu equip.
Joan Antoni Baron va liderar el debat amb un discurs de ciutat molt sòlid i apamat.
El candidat convergent va oferir un discurs feble on no apareixien propostes clares ni concretes. En Paulí Mojedano, amb més discurs que en Mora, va donar una imatge exageradament fatalista de visionari i messies: “És un moment històric”, “ hi ha un clamor social de canvi”.
En Graupera una mica nerviós va fer el seu paper, però amb una necessitat continuada de visulitzar-se. I en Teixidor ho va fer bé en les seves intervencions, però li va faltar entrar més en el debat.
Les intervencions més fora de to i on es va veure realment quin peu calça van venir d’en Mora. Primer quan va dir referint-se als empresaris “els hi construirem un Palau de Congressos”. Home, si mai tenim un palau de congressos m’agradaria que fos per tots els ciutadans i ciutadanes. Però sobretot quan va desqualificar en Graupera dient-li: “vostè és un perill”. Sense comentaris.
Entre Mora i Mojedano van competir continuadament per ser l’alcalde alternatiu buscant el cos a cos amb Baron. El candidat popular amb moments de to brusc i agressiu va buscar bronca on no la va trobar en cap moment. Tot i les ganes de postular-se com l’alternativa de l’alcalde Baron no ho va aconseguir en cap moment amb un discurs sense propostes concretes i coherents. El gran perdedor del debat però, fou sens dubte en Mora que es va presentar sense un discurs de ciutat, amb molts errors i desencerts – que Baron amb rigor anava corregint- i evidenciant un desconeixement d’aquesta ciutat.

Diari de campanya (11)

La protectora de Mataró ha emès un comunicat on es fa ressò de la demanda d’unes noves instal·lacions i alhora que Baron els ha escoltat i aquesta és una de les propostes que el PSC recull en el programa.
És evident que hi ha moltes necessitats i mancances que afecten la vida de les persones, però no per això em d’obviar la realitat dels animals de companyia, que es dóna a totes les ciutats, i a més per llei és obligació dels ajuntaments donar-hi resposta.
En aquest sentit ja fa temps que venim parlant amb la protectora de cara a construir un nou centre d’atenció als animals domèstics, que ha de substituir els dos centres actuals que tenim a la ciutat: el municipal i el de cal Pilé.
Un nou centre innovador que trenca amb el clàssic model de gossera, amb espais amplis, ben condicionats i enjardinats per tal que es fomentin les vistes d’escoles i famílies amb l’objectiu de fer pedagogia i de promoure les adopcions.
Un nou centre d’acollida que estarà complimentat per altres serveis privats: botigues, residències canines entre d’altres, per fomentar l’activitat econòmica en aquest sector i on l’espai que albergarà aquets serveis esdevingui un espai de referència.
La ciutat de Mataró, que va ser la primera ciutat d’Espanya en eliminar les eutanàsies, vol continuar sent capdavantera amb la protecció dels animals.
Aquesta és una proposta molt potent i alhora possibilista.

Diari de campanya (10)

(foto:Quico Melero)

En Ramon Bassas a part de fer bé els mítings va introduint elements humorístics interessants en les seves intervencions. Una mica de humor ja ens va bé. Dic una mica perquè hi ha algun candidat que potser n’abusa massa i en comptes d’alcaldable sembla que es presenti a un càsting del “club de la comedia”.
La realitat de la campanya a dia d’avui és que el candidat de ciu –per cert amb una campanya de baixíssima intensitat que personalment no esperava- cada dia denota menys ambició. D’aquí venia la broma, que to ho vol petit: el corte inglés, la biblioteca de l’Escorxador...
Mentre en Joan Antoni Baron, amb un discurs molt potent avui a Rocafonda, ha expressat el seu compromís amb el barri basat en el treball i l’ambició per un barri ple de futur.
La Glòria Figuerola i la Montse Angulo han presentat un candidat, que evidentment ha repassat el munt d’actuacions i inversions fetes al barri –fons europeus i pla integral- però sobretot ha destacat els projectes de futur basats en l’urbanisme, l’habitatge i la cohesió social, que amb treball intens han de permetre aprofitar les oportunitats de futur del barri.
L’objectiu està clarament fixat. No volem barris de primera i de segona. Com diu en Joan Antoni la nostra fita a aconseguir és que “tot Mataró sigui Mataró”. Doncs tenim moltes idees i propostes per fer-ho.

Diari de campanya (9)

(foto:Quico Melero)

Continuen les promeses aquests dies de campanya i amb aquest pati a vegades dóna la sensació que estem en una mena de mercat o subhasta. Per això fa molt bé el candidat socialista de remarcar que el PSC posa damunt la taula compromisos i no promeses.
ERC fa una proposta de “implementar la llei de la dependència” oferint formació. Està molt bé que els partits facin propostes i en parlin d’un tema tan important com la llei i el sistema de dependències. S'en ha parlat molt poc. La llei ja contempla abastament la formació. Em semblen coherents les propostes dels republicans i van molt en la línia de les nostres: créixer en atenció domiciliària i telealarmes, suport als cuidadors i habitatges amb serveis per a la gent gran. Els socialistes però anem molt més enllà precisament en el tema formatiu que apuntava ERC. Proposem que la Fundació Hospital, que en el seu pla estratègic ja definia la formació com un dels 5 àmbits d’actuació de la institució, lideri aquesta matèria.
De fet en la reunió de treball que tenim prevista pel mes de juny amb la directora general del ICASS farem l’oferta de que la Fundació Hospital sigui un dels proveïdors de formació en l’àmbit de les dependències a nivell de Catalunya.
Canviant de “tercio” em va cridar l’atenció l’altre dia per Televisió de Mataró quan EU apareixia amb un diputat andalús per parlar dels consells municipals que tenen a Còrdova: el de salut, el de dona, el de gent gran, de immigració. I on està l’aportació nova que ens porten de fora quan tot això ja ho tenim?
Finalment, avui he llegit atentament les propostes d’habitatge de la CUP. La primera cosa que m’ha vingut al cap mentre llegia que volen fer habitatge públic és on el pensen fer, ja que habitualment no estan d’acord amb les zones de futur on es poden projectar. També han parlat del sistema del “tempteig i retracte”, però no han explicat que per aplicar aquest sistema primer s’ha de definir un ARI (àrea de rehabilitació integral) i que un dels inconvenients és que perjudica als propietaris dels habitatges de l’àrea delimitada ja que els preus que es paguen estan per sota del mercat. No vull comentar les dificultats judicials que també ens podríem trobar amb aquest sistema. Ens ho vam mirar molt a Rocafonda i el Palau.

Diari de campanya (8)

(foto: Quico Melero)

És bo que s’evidenciïn les diferències polítiques. En aquest cas es manifesta claríssimament un model radicalment oposat de ciutat i societat el que tenim amb la dreta conservadora arran la recent proposta dels populars de crear una ciutat de la gent gran. Una ciutat on els nostres grans hi trobarien de tot i que per tant no els caldria sortir d’aquest suposat recinte. Crida l‘atenció també la capacitat dels populars de vendre aquesta proposta com un bombasso i que seria una cosa innovadora i pionera quan experiències d’aquest tipus ja s’han provat a diferents països europeus.
No em vull arribar a imaginar el pp en el govern tirant endavant propostes com aquestes. Quin error tant gran! I és que no només es promouria la segregació per edat sinó també per capacitat socioeconòmica, ja que els que podrien gaudir d’aquesta “ciutat” serien únicament persones amb recursos. Per cert no sé si aquesta proposta popular guarda relació amb la que anunciaven setmanes enrere de convertir l’Hospital Sant Jaume en un resort?
Doncs les propostes dels socialistes per a la gent gran no van per aquí. Tirar endavant aquesta aberració suposaria excloure, segregar de la ciutat una part molt important -tant quantitativa com qualitativament parlant- de la ciutadania. La gent gran el que vol és poder envellir a casa seva, en el seu entorn, amb la seva comunitat, amb els seus... Però no perquè ho diguem els socialistes sinó perquè totes les enquestes sobre envelliment parlen que aquesta és la preferència del 90% dels enquestats.
Per això seguint aquest principi els nostres compromisos més significatius amb la gent gran i amb la seva qualitat de vida, que estaran sota la responsabilitat d’una nova regidoria de la gent gran tal i com va determinar el congrés, són:
- Arribar a una cobertura del 12% en atenció domiciliària.
- Construir 3 casals nous de la gent gran, traslladar-ne 2 i ampliar-ne 2.
- Posar en marxa un nou centre de dia per a casos d’alzheimer.
- Posar en marxa 2 nous menjadors per a la gent gran.
- Treballar perquè la Generalitat de Catalunya disposi a la ciutat de més places residencials i de centre de dia.
- Universalitzar les telealarmes als majors de 65 anys que ho necessitin.
- Potenciar l’envelliment actiu amb nous programes de lleure, esport, cultura...

Prioritzant propostes com aquestes tota la ciutat de Mataró és una ciutat per a la gent gran. No ens cal crear noves ciutats dins la ciutat de tots.

Diari de campanya (7)

(foto: Quico Melero)

L’educació continuarà sent pels socialistes una de les prioritats de govern pels propers quatre anys si la ciutadania ens dóna la confiança. Perquè l’educació a part de ser un dret de ciutadania –al llarg de tota la vida de les persones- també és l’element imprescindible que ens dóna oportunitats a tots per un igual.
L’educació ens permet desenvolupar-nos com a persones i créixer a nivell individual –conferint-nos llibertat- i alhora ens dóna capacitació pel futur, per circular per la vida i específicament per tenir un lloc al mercat de treball.
La millora i la creació de nous equipaments educatius (3 CEIPS nous , 3 escoles bressoles noves, 2 instituts i 2 escoles d’adults) serà una de les principals línies a desenvolupar.
Continuarem lluitant contra el fracàs escolar amb un pla específic. Reforçant el treball que es fa als instituts, potenciant la formació professional – IES Miquel Biada un centre integrat- i fent arribar els programes de garantia social aquells joves que ho necessitin.
L’educació no formal o no reglada passarà a tenir un paper més rellevant amb el nou centre de Tres Roques oferint noves possibilitats educatives a persones de mitjana edat –sobretot dones- amb interessos i motivacions concretes. També l’educació en el lleure, com espai encara poc desenvolupat de referència educativa per a infants i adolescents i amb unes possibilitats educadores de gran recorregut. La crisi dels esplais i dels centres de lleure juvenils potser no és tal, només cal adaptar i actualitzar l’oferta educativa tradicional als nanos i circumstàncies d’avui. L’Enlleura’t és un clar exemple.
Les polítiques educatives que impulsarem a Mataró estaran en el marc del Pacte Nacional per l’Educació. Amb la finalitat d’assolir a la llarga una única xarxa pública educativa independentment de les titularitats –superant la dicotomia històrica pública-concertada- , i amb uns centres cada vegada més potents i eficaços que eduquin més i millor conjuntament amb les famílies i tenint en compte els territoris de referència.

Diari de campanya (6)

(foto: Quico Melero)

Continua la campanya de proximitat per tots els barris de la ciutat. Vaig poder compartir amb els companys de la Llàntia i del Palau els actes electorals.
Pel que fa al barri de la Llàntia el candidat socialista va posar èmfasi a les noves idees socialistes per continuar adaptant-nos als canvis i continuar amb la transformació de la ciutat (territorial i econòmica). El PEMU de la llàntia n’és un clar exemple d’aquesta aposta política.
En el barri del Palau en Ramon Bassas va contestar amb contundència les irresponsabilitats d’en Mora. I en Joan Antoni Baron va posar damunt la taula respostes i solucions a les mancances del barri i va assenyalar algunes de les oportunitats que tindrà el barri del Palau els propers anys:
De serveis amb un nou casal de la gent gran.
De centralitat amb la nova Biblioteca pública
De comunicació amb els nous accessos de l’autopista
De millora amb les rehabilitacions i col·locació d’ascensors amb la llei de barris
De convivència incrementant les polítiques socials i reforçant el civisme.
No deixarem passar ni una de les oportunitats i el compromís de treball amb aquests baris és més ferm que mai.

Diari de campanya (5)

Amb la trajectòria de més de vint i cinc anys de serveis socials municipals molta ha estat la tasca de cohesió social en els barris i de lluita contra la pobresa. Uns serveis socials històricament poc acompanyats per altres administracions i que han donat resposta als problemes de la gent.
Els darrers anys hem caminat cap a la modernització i l’adequació d’aquests serveis a través de l’especialització. Ara amb els deures fets i els fonaments ben posats (Agència, Fundació Hospital, i els Plans de la gent gran, d’infància i famílies, d’accessibilitat universal, i de promoció social) encarem un futur preparats per donar respostes als nous reptes. Amb un escenari amb moltes oportunitats i que no haguéssim imaginat pas fa només 5 anys enrere: la llei de la dependència i la futura llei de serves socials.
Així doncs, el sistema de serveis socials que amb les noves lleis es constitueix com el quart pilar de l’estat del benestar, continua sent una prioritat pels socialistes. Perquè sobretot les polítiques socials, conjuntament amb d’altres també, són les que ens han de garantir la cohesió social i la justícia social, dos principis bàsics pel socialisme.
Molts són els compromisos pel benestar i la salut que portem al programa electoral però en vull destacar:
- Arribar al 12% de la cobertura d’atenció domiciliària pels majors de 65 anys
- Construcció de 5 casals de la gent gran i ampliar-ne 2
- Un centre de dia per a persones amb alzheimer
- Creació de més places de residència per a la gent gran (demanda Generalitat)
- Universalitzar les telealarmes pels majors de 65 anys que ho necessitin i les persones amb discapacitat (a partir del 66%)
- Creació de l’escola de pares i mares per donar suport a les famílies.
- Creació de 2 nous centres oberts infantils.
- Creació del centre d’urgències d’atenció primària (Camí del mig).
- Ampliació del CAP Cirera-Molins i adequació del de la Gatassa.
- Construcció dels nous CAP a Ronda Prim i al Front de Mar.
- Serveis integrals de salut mental a la Llar Cabanellas.

Diari de campanya (4)

(foto: Marcos Lossius)

Patètica lliçó d’en Mas que ja s’après en Mora. Malament deuen cantar les enquestes de CIU quan el seu líder surt amb la idea d’associar la immigració i la delinqüència. El candidat Mora no ha dubtat en seguir la doctrina del seu "amo" i aplicar la cantarella a Mataró. Ara ja veig quin peu calça en Mora i lluny de situar-se a la convergència més moderada i constructiva que pot representar en Trias –fa poc va reaccionar en contra del DVD del pp que practicava el mateix exercici - pertany al sector més radical i destructiu.
Les afirmacions d’en Mora al barri del Palau constitueixen una manca de responsabilitat absoluta i un desconeixement total de la ciutat. No pot ser alcalde de la ciutat algú que relaciona injustament immigració i delinqüència. Bàsicament perquè no és així. I perquè les dades policials avalen que han baixat el número de delictes en els barris i en el conjunt de la ciutat. No pot governar una ciutat com Mataró un polític que en plena campanya es dedica a incendiar. No es pot ser piròman i bomber alhora.
Aquest senyor ha passejat pel barri del Palau per la nit? Com pot dir que hi ha inseguretat? Jo sí que m’he passejat per aquest barri durant el migdia, tarda i nit. I a part de veure molts immigrants –és el barri de Mataró amb més percentatge- he tingut la mateixa sensació de seguretat que quan passejo per la plaça Santa Anna. Ni més ni menys.
El foc de la irresponsabilitat ja ha estat encès pel Mora. Però m’imagino que la cosa quedarà aquí perquè la majoria de partits, entitats, institucions i col•lectius tenim la responsabilitat suficient per apagar aquest foc.

Diari de campanya (3)

(foto:Quico Melero)

L’acte central del PSC ha estat com ho és habitualment un acte potent, engrescador i que serveix com a crida a la mobilització, al entusiasme, i tractant-se del candidat Baron al treball.
En Joan Antoni Baron ha pogut explicar els compromisos –que no promeses- dels socialistes per Mataró. Amb un discurs molt elaborat i amb alta càrrega política ha contraposat el pla de treball que els socialistes tenim per Mataró respecte als adversaris – principalment ciu i pp-.
D’urbanisme que alguns situen com un tema a part, fosc... el candidat socialista l’ha situat com a tema d’importància estratègica cabdal per la ciutat. Urbanisme des de l’esquerra, des del socialisme, fet d’una determinada manera. Al servei de les persones. Creant zones verdes i equipament. Construint habitatge protegit.
Mentre les polítiques urbanístiques del PSC són intensives i vetllen per les persones i el territori, la dreta proposa un urbanisme extensiu. Quantes vegades el PP no ha llençat la idea de construir a les cinc sènies. “I que quedi clar d’una vegada i per totes: les Cinc Sènies ni tocar-les.” va etzibar un Baron molt mitinero.
I si algú dubta de la transparència de PUMSA que vagi als jutjats i si diu que especula perquè no ho deia abans en el consell d’administració –on tots els grups municipals tenen representació- i la majoria d’acords es prenien per unanimitat.
El discurs del candidat es va centrar sobre la política territorial cosa que celebro tan per la importància que té, com per esvair possibles dubtes i aclarir conceptes, que d’altres ja s’encarreguen de confondre.

Diari de campanya (2)

(foto: R.Gallofré)

Ja fa uns quants dies que estic amb la mosca al nas. Em preocupa que el telenotícies – de la nostra, suposo que d’altres també ho fan- alhora d’informar sobre les eleccions municipals parlen en primer terme tot estenent-se de la il.legalització de les llistes abertzales. I dic jo que sí que deu preocupar aquest tema, però que l’objecte d’aquestes eleccions es troba en la màxima proximitat de la ciutadania.
Suposo que això té a veure amb la crispació que ha generat el PP per aquestes eleccions. I els mitjans grans segueixen la corda. Però el que veritablement preocupa als ciutadans és l’habitatge, l’educació, la salut, la immigració, la feina, la seguretat... I d’aquests temes se’n parla poc, i quan els mitjans es fan ressó és perquè algun irresponsable es dedica a repartir DVD’s.
De moment a casa nostra pocs estan oferint respostes a les necessitats de la gent. Mentre que alguns sense un missatge electoral clar parlen d’anelles, deixant entreveure que acaben de descobrir les possibilitats de la ciutat. Altres parlen de ports nàutics amb propostes irreals però que donen el “pego”.
El PSC comença a desgranar les seves propostes per barris, per àmbits i sectors amb una clara intenció de continuar resolent els problemes reals de la gent. Perquè lluny del que podria semblar el fet d’haver tantes candidatures en aquesta cita electoral la qualitat de la proposta política no és directament proporcional.

Diari de campanya (1)

Arrenca la campanya electoral amb onze candidatures corrent després del tret de sortida de mitjanit. Es tracta de les eleccions municipals amb més oferta. Ara és el moment de fer propostes, explicar a la ciutadania quins són els programes i convèncer els electors.
No és pas el moment –tot i que malauradament alguns hi recorreran- de la crítica per la crítica, ni de fixar-se més en els altres que en un mateix. Com és el cas del candidat que diu que els socialistes porten massa temps –dic jo, serà perquè la gent ens vota, no?- o un altre que té visions de grues a les cinc sènies. La gent vol escoltar missatges positius i constructius que és el que més necessita la política en aquests moments.
Pel PSC és important fer una campanya de proximitat –com sempre- arribant a la gent. I més en unes eleccions municipals on això encara pren més sentit. Parlar i proposar solucions als problemes de la gent en el mateix entorn on viuen –vivim- el seu dia a dia.
El principal adversari tal i com va apuntar el candidat Baron és l’abstenció. Per això la mobilització en aquesta campanya és fonamental. I com no podia ser d’una altra manera va acabar la seva intervenció fent una crida al “treball, treball i treball”. Arremangar-se doncs.

A la francesa?

(http://terrayus.blogspot.com/)

Alguns ja els agradaria que les properes eleccions municipals del 27-M fossin a la francesa. És a dir amb un triomf de la dreta. Els que volen fer d’aquesta cita electoral unes primàries de les properes generals i s’emmirallen amb els resultats francesos obliden però una sèrie de qüestions:
- La situació social i econòmica a França no és gens comparable a la nostra. Els francesos travessen una crisi general després de molts anys d’avenços. Segurament l’alta participació ha estat una de les conseqüències. Nosaltres actualment estem avançant després de molts anys d’estancament.
- Lluny del que pretén la dreta espanyola la ciutadania a casa nostra té molt clar el vot en clau local. I ningú es deixarà encantar per certs cants de sirena.
- Un vot de dretes guanyador a la principals ciutats de Catalunya i a l’àrea metropolitana seria un canvi de tendència molt estrany. La majoria segueix confiant en el socialisme com a garantia de transformació i millora de les ciutats.
- L’efecte francès que pot motivar els dirigents de la dreta a Espanya és un efecte amb poc impacte i rellevància a la nostra població. Tant pel que fa al seguiment com a la possible comparació amb casa nostra.
- La necessitat de reformes profundes a França. És clar que el candidat dretà ha estat més hàbil en les respostes, tant en la campanya electoral com en l’acció de govern. Evidentment no és el nostre cas aquesta necessitat de canvi profund de model.

En fi no vull ser un "aguafiestas" per ningú . I els que vulguin celebrar la victòria de la dreta Sarkozy que ho facin. Jo preferiré celebrar conjuntament amb la majoria la victòria del socialisme i les esquerres el proper 27 de maig. Així sigui.

Acolliment lingüístic

Ahir el Centre de Normalització lingüística del Maresme presentava els nous materials per als cursos inicials d’acolliment lingüístic. L’Ajuntament de Mataró ofereix suport als cursos de català del CNL a través del comissionat de Nova Ciutadania i de la secció de Política Lingüística.
L’acollida i la recepció de les persones immigrants ha estat una de les prioritats del govern municipal en l’àmbit de la immigració. Per una banda perquè són una peça essencial si es pretén la integració social dels que acaben d’arribar i la convivència a la ciutat. D’altra banda si pretenem “fer ciutadania” (drets i deures) calen aquests processos de inserció inicial.
En aquests moments la Generalitat de Catalunya està oferint un procés participatiu per aprovar la llei de l’acollida. A Mataró fa més d’un any que vam aprovar el nostre pla d’acollida i recepció local que recull un circuit format per una sessió d’acollida (la benvinguda a la ciutat al immigrant que s’acaba d’empadronar), cursos de coneixement de l’entorn ( per conèixer cóm és i cóm funciona la ciutat) i cursos inicials de català.
Actualment funcionen quatre cursos de català i aviat es posarà en marxa un cinquè degut a la demanda. Així doncs, l’impuls d’aquests cursos permet tant caminar cap a la normalització de la llengua catalana com afavorir la cohesió social. En aquests moments podem dir que qualsevol ciutadà que vulgui fer aquets cursos inicials de català a Mataró ho pot fer.

Cruïlla turca

Precisament quan em trobo en les darreres pàgines d’“Istanbul. Ciutat i records”, d’Orhan Pamuk, Turquia està travessant una crisi important. Un país refundat sota les bases dels països moderns occidentals és a punt de tenir un president islamista –moderat-. Aquesta situació ha provocat que molta gent surti al carrer i que el mateix exèrcit recordi que preservarà l’estat laic a tota costa.
En definitiva Turquia està vivint el leit-motiv de la darrera obra de Pamuk. Els dos elements que conformen la societat turca: la tradició otomana i la modernització europea. Orient i Occident.
Pamuk plasma al llarg de la seva obra aquestes contradiccions en els seus records i vivències des de la infància. Els carrers, els edificis, la gent, ... conformen un Istanbul trist i melancòlic. Aquesta melancolia (“Hüzün”) però no és quelcom negatiu, sinó que forma part de la vida de les persones i la seva ciutat i és una actitud totalment acceptada i que confereix identitat i orgull a la ciutadania.
D’alguna manera la crisi que va suposar la creació de l’estat turc modern per Atatürk es repeteix uns quants anys després. Amb molts més elements en joc i en un altre context, però en el fons amb la mateixa controvèrsia d’Orient-Occident.