Diari de Campanya (8): Porta a porta/Bello

Avui i com molts altres dies de campanya hem fet el porta a porta. En vull parlar perquè és un element de campanya molt socialista i perquè personalment ho considero molt rellevant.
Home, d’entrada anar per les cases a parlar amb la gent, informar i demanar el vot pot costar una mica. Sobretot en el primer moment i si en la primera porta que piques te la tanquen als nassos. S’ha de dir que això no passa. I normalment la gent és molt més receptiva, i positiva del que podem pensar a priori.
El porta a porta és important perquè et permet connectar amb la gent de forma directa. I quan dic la gent m’estic referint a tothom. Això no és una reunió amb veïns, amb entitats o una entrevista que et demana un ciutadà. En el porta a porta trobes tothom i no només qui et vol trobar.
Pels polítics aquesta connexió amb la realitat és molt important. Ens podem trobar des de la família més “normal”, passant pels avis que viuen sols, els joves, els immigrants o gent amb necessitats i problemàtiques socials.
Políticament parlant el porta a porta és mot bo. Et permet trobar-te amb aquell militant que fa temps que no veies –ens parem a conversar una estona- aquell veí que et coneix de l’Ajuntament i vol conversa, aquella persona que tot i ser votant teu sense aquella visita podria ser un abstencionista o la persona que tot i no participar "per norma" agraeix la visita. Evidentment també hi ha aquells que en el moment d’identificar-te diuen que no volen saber res. S’ha de dir que són els mínims i que també és la gràcia de la diversitat política, sinó seria massa avorrit.
L’acte electoral després del porta a pota ha anat de cultura. De cultura popular. Aquella que entén tothom i que forma part de la socialització de les persones. Ens ha acompanyat en Ferran Bello, que ha destacat la importància del paper de les entitats culturals. Sense sotmetre’s ni dependre del govern de torn, però sí concertant amb ell. Les polítiques de concertació és l’opció socialista en l’àmbit de la cultura popular i alhora és una tradició catalana de molts anys amb els ateneus i agrupacions locals que tanta rellevància van tenir en la història del nostre país.
Ha estat un acte divertit i molt participat. Ens anem acostant a l’1N i per tant a la victòria socialista. Ànims.