27.1.06

Polítiques de infància


Ja fa 26 anys de la Convenció dels drets dels infants. I encara avui trobem que en el nostre país no tots els drets dels infants es desenvolupen en la seva totalitat. No parlem ja dels països més pobres i exclosos del desenvolupament on els menors són les primeres víctimes de la injustícia Nord-Sud.
L'Associació Diomira els dies 18 i 19 de gener els va dedicar a una jornada per tal de reflexionar sobre la infància i adolescència avui a Catalunya. La conferència inaugural la va fer Trond Waage ex-Ombudsman for Children -defensor dels infants de Noruega- actualment treballa com a expert dels drets dels infants a la UNICEF . D'aquesta conferència vull destacar algunes de les reflexions que va llençar.
L'educació dels fills actualment està canviant de model. El que abans funcionava des de l'autoritarisme paternal (no confondre amb l'autoritat dels pares), amb el "s'ha de fer això perquè sí. Perquè ho diu el pare". Avui ja no funciona. S'ha de dialogar, negociar amb els fills. És important explicar el perquè de les coses als nens. Per tant s'haurà de recolzar i ensenyar les famílies per aprendre a negociar (dialogar-debatre) amb els fills. Tasques àrdues i que requereixen de molta paciència.
D'altra banda tenim també el repte d'educar en les noves tecnolgies. Els infants i adolescents d'avui que els experts anomenen la generació@ ja han nascut sota la influència, la immersió, la naturalitat per fer servir les TIC. En són un clar exemple l'ús dels mòbils i dels SMS, que s'han convertit en una nova forma de llenguatge, on existeix un argot juvenil que d'altres generacions més grans desconeixen.
Internet es converteix en una xarxa d'oportunitats però també de nous riscos pels adolescents. El cas de Jennifer al Regne Unit i que va acabar en mans de la justícia n'és un exemple. El fet que sortís a la llum pública que un home adult s'hagués fet passar per una adolescent en el xat per fer amistat amb Jennifer per després abusar d'aquesta falsa confiança, només és un reflex de casos de nous d'abusos a menors que no afloren perquè no es decobreixen o bé perquè les adolescents no ho denuncien.
D'altra banda les escoles no responen a les espectatives holístiques dels menors. Tampoc tenen perquè fer-ho. Avui hi ha una mania instal.lada en que tot ho ha de fer l'escola, i la societat li encarrega tot tipus d'educació.... (sanitària, viària,mediambiental, etc.). Quan arribem a la conclusió de que l'escola no pot fer-ho tot és quan apareix la importància de l'educació no formal: els esplais, les extraescolars, colònies, esports... -del que sóc un fervent defensor i són els meu orígens pedagògics-. Ja sé que és complicat plantejar la priorització de l'educació no formal en un moment on falten escoles, però s'ha de fer.
El ponent va provocar l'auditori quan va dir: "El factor de risc més important pels nens és l'escola" "És la sala d'espera". Ho deia en el sentit que l'escola prioritza la protecció del menor però que no el fa participar veritablament en el seu sistema.
La societat en general comença a tenir malaties importants. Comença a no ser sana pels nens. Problemes que cada dia s'agreujen i es quantifiquen més com l'estrès infantil, la malatia mental, fracàs escolar, bulling, i trastorns de diferents tipus ens indiquen que hi ha coses del nostre sistema que no funcionen.
A Mataró de tot això en parlarem durant els propers mesos. El govern municipal vol impulsar un Pla de Infància i família, que doni resposta a les necessitats dels menors. En definitiva es tracta de que els infants puguin participar activament -com qualsevol altre ciutadà- de la salut, de les escoles, de l'esport... Que participin també en el model de ciutat que volem, en cóm s'ha de dissenyar una plaça o un carrer pel gaudi dels infants. En definitiva es tracta de donar veu, d'escoltar als que demà pilotaran el nostre país. Però que no són demà, sinó avui de les nostres ciutats. Ho va definir molt bé el conferenciant des de la vessant de la participació política quan va dir que d'aquí 25 anys els infants votaran, de la mateixa manera que les dones ho van poder fer al s.XX mentre que abans no podien.
Cóm ens hem de veure els partits polítics fent campanya a les escoles bressol i a l'Indiana Bill!
Si més no segur que serà més divertit que ara.

18.1.06

CAP A LA CATALUNYA SOCIAL

(Font:capgròs)
Tal i com feia referència en el post del 2 de gener l'any 2006 és l'any de les polítiques socials. I sense desmerèixer la importància de l'Estatut, deia que mediàticament parlant s'havia fet massa soroll de fons i que aquest no deixava sentir l'obra de govern.
Doncs bé ahir el Consell Executiu de Govern aprovava el projecte de la llei de serveis socials presentat per la consellera Anna Simó. M'ha sorprés gratament que el telenotícies de TV3 -i suposo que d'altres mitjans també ho faran- s'en fes ressó d'una manera "generosa". No estem acostumats que els temes socials ocupin espais importants mediàticament parlant i més si són bones notícies.
Perquè és important sota el meu punt de vista aquesta llei de serveis socials?

1. Es comença a posar les bases del quart pilar de l'Estat de Benestar. Que conjuntament amb salut, educació i pensions conformen el gruix del sistema de protecció social europeu.

2. S'introdueix per primer cop el concepte universalitat en els serveis socials. D'un model de serveis socials assistencialista del govern anterior (sense drets socials definits i els programes socials en funció de la disponibilitat pressupostària) passem a un model universalista:

  • Això no vol dir que tot sigui gratuït. Universalitat no es contradiu amb copagament (penso que és just tenir en compte les rendes)
  • I universalitat també en el sentit que tota la població en un moment o altre al llarg de la vida podem necessitar d'aquets serveis. L'exemple de la gent gran és molt evident.

3. La llei suposa un increment important en quant a prestació de serveis. La mitjana de seveis creix sobre un 20% excepte l'atenció domiciliària que ho fa un 950%

4. Apareix la figura de l'assistent personal com a referent per a les persones amb alta discapacitat física.

5. És important també per l'activitat econòmica i els llocs de treball que es crearan apartir de la llei.

Si ara al voltant de 850.000 persones estan rebent algun tipus de servei social a Catalunya, pel 2008 es calcul.la que hi podran haver 1.350.000 persones ateses. La despesa social en els àmbits:

  • Dependències
  • Gent Gran
  • Discapacitats
  • Problemàtiques socials
  • malatia mental (vessant social, la de salut no es compatibilitza)
  • Infància i adolescència en risc.

gràcies a la llei tindran uns creixements espectaculars, ja que si es preveu pel 2007 "invertir" en aquests apartats 843,8M d'euros pel 2015 seran 2.063,2M d'euros

Ja era hora que a Catalunya es plantejessin aquests canvis socials. Fins i tot comunitats amb governs conservadors com Madrid o València tenien una legislació de serveis socials més avançada que la nostra. Aquesta llei suposa un avenç social considerable i per primera vegada els ajuntaments que durant més de 20 anys han hagut de donar respostes des de la solitud a través dels serveis socials d'atenció primària es veuran enfortits amb aquesta llei. Es visualitza una peça clau del projecte polític de'n Maragall

16.1.06

El Govern Zapatero proposa assegurar els drets de les persones amb discapacitat

(font: Fundación ONCE)
Quan anem al centre de salut, a l'escola, a l'Ajuntament per resoldre alguna gestió, una de les qüestions principals és que ens resolguin la necessitat que ens ha portat allà amb les espectatives que ens hem marcat. Per alguns ciutadans això forma part d'una segona fase, ja que el principal problema que es troben és que la persona que hi ha al darrera de la finestra l'entengui i ell/a es faci entendre. Ara amb el projecte de llei que el govern vol impulsar, pioner a Europa, es reconeix per primera vegada el llenguatge de signes l'espanyol i el català (els dos únics reconeguts oficialment) a més la comunitat sorda podrà exigir que es doni compliment als seus drets socials. Una reivindicació històrica d'aquest col.lectiu. Per tant les administracions públiques hauran de incorporar als seus serveis d'atenció a la ciutadania els recursos necessaris per atendre en llengutage de signes. I és que durant massa anys les persones sordes han hagut de topar dia rera dia amb moltes barreres de comunicació.
El govern Zapatero posarà mitjans per resoldre-ho. I és que a base de lleis no n'hi ha prou per resoldre problemes, també s'han de fer complir. I això és precissament el que es va aprovar també en un altre projecte de llei durant el darrer consell de ministres. Hi haurà un règim sancionador on es preveuen sancions de 301 euros fins a 1 milió d'euros, per incomplir la llei d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. I aquesta proposta s'ha fet de forma participada amb el CERMI, plataforma on tots els col.lectius de discapacitats hi estan representats.
Des de l'Ajuntament de Mataró posarem tots els recursos possibles per garantir la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat tal i com es recollia en la declaració institucional aprovada recentment amb motiu del dia mundial de les persones sordes.
Aquests projectes de llei tornen a motrar l'obsessió d'aquest govern per la justícia social.

Ple del mes de Gener 2006

(font:capgròs)
El ple municipal celebrat el passat 12 de gener i que encetava l'any polític, segurament no va ser dels més intensos (en quant a punts i desenvolupament de la sessió) però m'agradaria destacar alguns temes dels que es van tractar.
L'aprovació del pla de millora urbana del Rengle va ser de les qüestions urbanístiques tractades la més rellevant. Dues de les qüestions que més preocupen la ciutadania d'alguna manera es troben en aquesta aprovació. Per una banda la necessitat de més habitatge - evidentment acompanyat d'espais per a equipaments- i per una altra la possibilitat de situar activitat econòmica compatible amb els veïns que hi viuran. Activitat econòmica que ha de girar entorn a les tecnologies i la comunicació i que ha de liderar el Tecnocampus i que evidentment serà un dels motors de ciutat en quant a generar llocs de treball i propiciar creixement econòmic.
També es va aprovar l'aparcament en superfície per 200 places a Pintor Estrany. Que en l'àmbit del Pla Integral Rocafonda i Palau és l'actuació urbanística que ha de transformar l'actual Ronda Pintor Estrany en la rambla del barri, on la ciutadania tingui la màxima facilitat i accessibilitat per gaudir els espais públics i accedir als serveis públics situats a l'altra banda de la Ronda.
Destacar també la moció conjunta que van aprovar tots els grups en favor del català amb la intervenció de la representant de la Plataforma per la LLengua. I precissament dilluns 16 de gener el regidor Esteve Terradas presenta en i conjuntament amb els cinemes Oscar una programació de cinema en català. Penso és important anar avançant en la normalització de les coses, i la llengua també n'és una d'important.
Es va aprovar també la modificació del projecte urbanístic de Can Gassol mostra de diàleg, consens, de rectificar errors. Llàstima que quan això suceix no es produeix el mateix "soroll" que quan hi va haver el conflicte.
I la darrera qüestió -que no la menys important- va ser la proposta de resolució de CiU i que tots els grups varen votar per tal que es subvencionessin els impostos d'obres dels establiments que fan remodelacions per complir la llei antitabac. Sens dubte, una ajuda més per combatre el problema del tabaquisme i millorar la salut de la població.
El ple però va canviar de ritme i intensitat i va quedar marcat arran la proposta del PP amb el tema de la llibertat d'expressió. Els populars van rebre un fort correctiu dels altres grups especialment del socialista i CiU. Ramon Bassas els va contestar amb unes argumentacions ben definides i que no deixaven massa sortida a la contra-rèplica. Argumentant el perquè d'un consell audiovisual on estan representats tots els grups parlamentaris -que no el govern- i que pot ser un bon instrument per evitar el favoritsme polític en els mitjans de comunicació com ha passat a València i Múrcia amb l'adjudicació del TDT. Esperalba va fer una duríssima intervenció acusant els regidors populars de Mataró de posar-se al nivell de Vidal-Cuadras i d'altres "energumens" del PP intentant crispar la població amb aquesta manera de fer política.
Realment, encara em costa entendre el perquè de la manera de fer del Grup municipal popular en aquest punt. Quina necessitat hi ha de portar al ple temes que generen tanta crispació i mal rotllo a Espanya quan a nivell local hi ha tants temes a tractar i tan importants. Segurament aquestes maneres de fer política algú els ha dit que els pot suposar rèdits electorals, però a Mataró no sé si els funcionarà gaire. Vaja tampoc seré jo qui ajudi a l'estratègia política de l'adversari! I en tot cas espero que aquesta fos l'anècdota del ple de gener i que les bones relacions i les bones maneres que tenim entre els regidors de l'ajuntament s'acabin imposant com quasi sempre.

3.1.06

La Generalitat, l'Ajuntament i la Fundació acorden fer de Cabanellas un equipament de salut mental

(Font:Capgròs)
Des del 19 de març de 2000 que els serveis sociosanitaris de la ciutat es van traslladar a l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena la llar Cabanellas ha restat buida. Segurament ha passat massa temps i de mentre han hanat i han vingut propostes de tota mena. Per fi ara hi ha una proposta amb cara i ulls i a més viable.
El que l'anterior govern de la Generalitat de Catalunya no es va atrevir a fer l'actual s'hi posa i a sobre ho millora. I és que entre el 2001-2002 es va estudiar la possibilitat d'ubicar seveis de salut mental a Cabanellas, però es va desestimar per l'elevat cost d'inversió que suposaven (1.000 milions de les antigues pessetes). El Govern actual encapçalat -sanitàriament parlant- per la Consellera Marina Geli i dirigit pel mataroní Carles Manté fan una aposta innovadora, però sobretot molt necessària. Es tracta de que Cabanellas es converteixi en un Equipament d'atenció socisanitària per a malats mentals, que inclou diferents serveis:
  • Àrea assitencial d'internament
  • Àrea de rehabilitació comunitària
  • Serveis de reinserció social i laboral
  • Àrea de teràpia ocupacional
  • Serveis de suport als familiars

La gràcia d'aquest projecte es troba en el "continum assistencial". Es tracta d'un únic projecte on la vessant social i sanitària actuen conjuntament, seguint el principi que en l'àmbit de la gent gran l'Ajuntament de Mataró ha impulsat a través de l'Agència de Gent Gran. Aquest model de salut mental en el nostre país és nou , és per això que després de la signatura d'aquest acord d'intencions la clau d'èxit d'aquest projecte es troba en la futura gestió del servei. Les institucions que s'hauran de posar d'acord en aquest model integrat són el Consorci Sanitari del Maresme presidit pel Josep Molsosa i el Centre de Formació i Prevenció sota la direcció d'en Jaume Clupés. Estic convençut que les parts implicades posarem tots els esforços per aconseguir fer de Cabanellas un equipament pioner amb un model de gestió innovador.

Amb l'acord que avui s'ha signat tothom hi guanya. La Fundació cabanellas recupera la voluntat que hi havia darrera del llegat. L'Ajuntament de Mataró resol una peça urbanística clau en el centre de la ciutat i que fa d'articulació territorial a diferents barris i aconsegueix zona verda pels veïns i un nou equipament públic per a la ciutat. I la Generalitat de Catalunya posa uns dispositius de salut mental en un territori tan mancat d'aquests serveis, amb una inversió de 9 milions d'euros (sumant els dispositius sanitaris i socials) això a part dels compromisos ja acordats en els convenis d'ampliació de l'Hospital de Mataró per llits d'aguts, i la construcció d'una àrea bàsica de salut mental al costat.


Vull fer esment també a l'associació de familiars de malalts mentals de Mataró i Maresme, que tanta tasca i tant positiva fa a la ciutat i que tant ha hagut de patir la manca de serveis en el nostre territori, de Caritas que podrà veure complida part de les seves propostes de promoció social i la Plataforma salvem Cabanellas que també veu aconseguit el seu objectiu de crear un servei públic pels més necessitats.


Però sobretot hi surtim guanyant tots en una societat on la malatia mental cada vegada té més prevalença i on segons l'OMS una de cada cuatre persones patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida.

2.1.06

BON ANY 2006!

(telenotícies.com)
Bon any 2006 és el que desitjo per a tothom, però també és el que penso que serà el 2006: un bon any. Hores d'ara donem per tancat ja el 2005 com si d'un tancament de balanços es tractés. Sempre m'ha cridat l'atenció tots els muntatges i parafernàlies que acompanyen el tancar un any i donar la benvinguda al proper. Suposo que es deu tractar d'un fet antropològic que a més es deu remontar a no ser quants milers d'anys -o no. No ho sé. Però si és que sí, segur que sense cava (ni boicot)- i que obeeix a certa necessitat humana de controlar el temps.
Reprenet on volia anar el 2005 ha estat un any políticament molt mogut. En moltes ocasions de greus irresponsabilitats polítiques. On l'Estatut que ha marcat part important de la centralitat política i mediàtica -i així ha de ser perquè és prou seriós el tema- ha fet tanta remor que no s'ha deixat escoltar certa música política que començava a sonar de molt de calat i que feia mesos es portava treballant.
El 2006, malgrat les campanades de TV3 no van començar amb bon peu, serà un any molt positiu des del punt de vista de progrés del país i l'estat i on l'avenç social serà el gran tema.
Sens dubte la LLei de suport a l'autonomia i d'atenció a la dependència serà la gran aposta social que el govern farà i de forma encertada. Aquesta llei va ser aprovada en un dels darrers consells de ministres i quan s'aprovi pel congrés a principis d'any serà un punt d'inflexió en el nostre model social. La seva posta en marxa suposa d'entre altres coses:
  1. Nou dret social i garantit per llei.
  2. El 90% de les persones amb dependència no ateses o amb diferents suports familiars seran ateses progresivament, començant primer pels nivells de major dependència
  3. Els que optin per mantenir la família com a cuidadors principals tindran una prestació econòmica i seran donats d'alta a la seguretat social, i se`ls oferirà formació
  4. Creació de milers de llocs de treball.
  5. Creació d'un sistema públic de provisió que defineix la cartera de serveis en funció de les nesessitats de les persones (residència, centre de dia, servei d'atenció a domicili, telealarma...)

En definitiva molts sectors s'han referit aquesta proposta com al quart pilar de l'estat del benestar, jo sóc de l'opinió que el quart pilar el conformen la globalitat del sistema de serveis socials, però sens dubte el sistema d'atenció a la dependència de la manera que s'està articulant serà una peça fonamental de les nostres polítiques socials. De fet aquesta necessitat social tan evident, fa anys que s'havia d'haver donat resposta i feia anys també que la comisió europea havia recomenat al govern espanyol (encapçalat per Aznar) la creació d'aquesta llei. Però evidentment aquest poc li deuria interessar una iniciativa de tall tan social i tenia altres prioritats polítiques.

Una altra llei que s'aprovarà a Catalunya i que determinarà el model social català serà la llei de serveis socials. Aquesta suposarà també un reconeixement de drets socials que quedaran garantits per la llei. Les prestacions socials deixaran per fi de donar-se en funció de l'assignació pressupostària i es donaran per llei. El procés fins aprovar (properament) aquesta llei ha estat participat i molt ben elaborat. La llei suposarà a part d'un munt de prestacions de serveis socials la creació de 40.000 llocs de treball. Penso que serà una de les peces clau de la Catalunya social d'en Maragall.

A Mataró aquestes lleis ens ajudaran moltíssim. I nosaltres seguirem treballant el 2006 per la cohesió social a la nostra ciutat amb la prioritat que és la Gent Gran. Impulsarem mesures per fomentar l'envelliment actiu, enguany en el marc del Congrés de la Gent Gran. I en quant l'atenció social i sanitària l'Agència de Gent Gran tindrà un fort impuls local però també nacional, com a projecte demostratiu del PRODEP. El pla de infància, el pla de promoció social o el d'accessibilitat universal seran eines que ajudaran a potenciar els serveis socials a la ciutat. I en educació farem tots els esforços en l'escolarització: construint centres, fent acords i convenis, cedint solars... El casal de la dona, el pla d'equipaments culturals, el pla de instal.lacions esportives, el pla contra la SIDA, la construcció del CAP la Llàntia-Via Europa. El Govern Territorial de salut. Els dispositius que fa tants anys que manquen en salut mental i que enguay es començaran els equipaments. L'agenda local per la solidaritat. En fi, tantes i importantíssimes accions que de ben segur anirem comentant aquests propers dotze mesos.... En definitiva, un any on s'enfortirà l'estat del benestar de forma important i on ens aproparem a les estadístiques socials europees que tan lluny ens havia situat la dreta. Un bon any.