29.7.06

"Besos"/ "Vuelve"



(Dos dels temes de El canto del loco a Mataró per Santes)

Hey, atiende, por qué has salido a la calle tú tan fresco.
Y dime por qué te has tirado tres horas en el espejo pa ponerte guapo pa ligar, para ir a la calle y no piensas que eso ya da igual.
Que ya no vas a impresionar, que lo bueno y lo que importa está en los besos. Y eso es lo que quiero, besos. Que todas las mañanas me despierten de esos, que sea por la tarde y siga habiendo besos. Y luego por la noche hoy me den más besos pa cenar.
Y dime por qué tú hoy te echas mil cremas por el cuerpo, si no se te ven. Y se te han olvidado los sentimientos.
Tienes que empezar por resolver. Lo que tienes dentro y no piensas casi en los demás, qué más dará si mal o bien. Mucho metrosexual y faltan besos.
Y eso es lo que quiero, besos. Que todas las mañanas me despierten de esos, que sea por la tarde y siga habiendo besos. Y luego por la noche hoy me den más besos pa cenar.
Y párate a ver, que los que ya te quieren no miran eso. Sólo quieren ver ese guiño de ojos sin complejos.



Te quiero tener y mirar esa carita y disfrutar de tu sonrisa como ayer.
Y volver a ver que eres tú la princesita que esperaba y que ahora ya la puedo ver.
Que me muero por tu vida cuando veo esos ojitos, que me quedo sin sonrisa cuando doblas esa esquina. Porque no me queda nada cuando te vas a tu casa.
Vuelve. Vuelve, porque ya te has ido estoy vacío. Vuelve, ese no es tu sitio, ven conmigo. Tienes el poder de hacer conmigo lo que quieras.
Quiero saber si te mueres por mi vida y sientes esa cosa extraña tú también.
Y quiero volver a sentirte siempre cerca, que me mires y morirnos de placer.
Que me muero por tu vida cuando veo esos ojitos, que me quedo sin sonrisa cuando doblas esa esquina. Porque no me queda nada cuando te vas a tu casa.
Vuelve.Vuelve, porque ya te has ido estoy vacío.Vuelve, ese no es tu sitio, ven conmigo.Tienes el poder de hacer conmigo lo que quieras. Ahora eres la jefa y antes lo era yo.

19.7.06

Ai, quina calor!

Sembla que cada estiu la calor comença abans d’hora. Fa alguns dies que se sent a dir que ja fa calor de Santes. No sé si serà el canvi climàtic o ves a saber què, però el cert que es fa difícil treballar, concentrar-se... Vas tot el dia amb aquell “agobio” de calor. I els que podem gaudir d’aire condicionat en els espais de treball encara, però aquells que tenen feines exteriors la situació és molt dura.
Les autoritats competents haurien de regular que automàticament en arribar certs graus de temperatura es declaressin vacances per a tothom. Llàstima que ningú va pensar en posar-ho a l’Estatut! Però és cert que quan s’arriben a certes calors un pensa més en descansar, en refrescar-se amb platges o piscines, en definitiva a fer vacances.
Una mica la sensació que un té aquestes alçades és de esprint de tour. Et veus a la recta final i apretes el màxim per fer bona feina però també per arribar quan abans a la meta, que després ve el descans. Això sí abans hem de passar per Santes. I aquesta és una meta volant molt especial pels mataronins. Les santes fan que un s’oblidi de l’estressant dia a dia. És com si estiguéssim en una altra dimensió, la de la Festa major és clar. Els dies de Santes passen de tal manera que t’emputjen a les vacances sense adonar-te’n. Certament és una sensació única en aquest esprint final.
Recuperant el tema de la calor i ja des d’una òptica de prevenció de la salut aquest és el tercer any que Ajuntament i Generalitat duem a terme un pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor.
El cop de calor que hi va haver a França durant l’estiu de 2003 va provocar molta mortalitat entre gent gran i malalts molt delicats. Curiosament a Catalunya i Espanya ningú va saber explicar les conseqüències d’aquell clima que nosaltres també vam patir.
Ja l’estiu de 2004 i amb el nou govern de la Generalitat s’impulsen programes per prevenir problemes de salut per motius dels cops de calor.
Aquest programa consta bàsicament de tres fases. La primera és informativa i es tracta de que la població conegui quines són les recomanacions per evitar problemes amb la calor. El material divulgatiu es pot trobar en els equipaments públics i l’ajuntament fa una tramesa de material a les entitats. La segona fase s’activa a partir del 15 de juny i es fa un seguiment a través de primària dels casos més vulnerables.Es posa especial èmfasi a les previsions meteorològiques. La tercera fase s’activa a partir d’altes temperatures sostingudes i els serveis socials i de salut es dediquen a contactar telefònica i presencialment amb aquestes persones, preferentment avis. Segons les conseqüències es mobilitzarien tots els recursos possibles: habilitar espais públics refrigerats, utilitzar els recursos d’emergència que disposa la xarxa sanitària, avisos als mitjans de comunicació...
Esperem que no s’hagi d’activar la darrera fase. I que durant l’estiu tothom gaudeixi i es refresqui de la millor manera possible. Això sí amb calor.

17.7.06

"Se t'ha girat feina noi!"

El consell nacional del PSC a Tarragona no era un mer acte litúrgic, políticament parlant. A més dels mecanismes democràtics i processals del PSC en aquest acte es van produir alguns fets que ressalten per la seva importància.
Després de ser escollit gairebé per unanimitat (98% dels vots) Montilla s’adreçava a la militància en el seu primer discurs com a candidat del PSC en les properes eleccions catalanes. Tant l’ambientació prèvia amb un vídeo, que ressaltava la part més humana: la família, amics, companys, com després la intervenció de Montilla més personalitzada i amb més èmfasi del que ens té acostumats el nostre primer secretari.
Em va agradar molt com ho va fer el presidenciable, però més enllà d’això destaco de dissabte tres coses. Per començar el missatge prioritzat de les polítiques socials. I que la feina endegada pel president Maragall és la que Montilla vol potenciar com a proper president. “Ara és l’hora dels catalans” era el lema de l’acte que recollia aquesta voluntat de construcció social.
Una altra qüestió va ser l’origen del candidat. Com a milers i milers de ciutadans de Catalunya nascuts a Andalusia, Múrcia, Extremadura, a on sigui. Montilla va aprofitar per explicar la seva part de biografia més vinculada a l’arribada a Catalunya per acabar afirmant que se sent català d’elecció i de sentiment. I això és important. Perquè no té res a veure el fet d’haver nascut al país per ser més o menys catalanista.
Un altre fet que em va sembla rellevant lligat aquest discurs més humà i personalista de Montilla va ser la referència a les limitacions humanes. Ni és un gran humorista –clar que com va dir ell si el comparem amb Aznar...- ni el millor pentinat. “Però és que no em presento a cap càsting! Em presento a una cosa més important: ser president de Catalunya”.
La tercera conclusió de l’acte de dissabte és que estem davant d’un gran líder en construcció. I per tant Montilla no és un polític amb tot el lideratge i carisma ja complertats. Sinó que a mesura que passa el temps va guanyant. Vaja, un líder polític de la mateixa categoria que Zapatero, dels que milloren amb el temps com el bon vi. Això el pot convertir en un animal polític com a pocs, ja que si sumem aquesta potencialitat de lideratge a l’eficàcia, eficiència, bon govern i gestió demostrats el fan imparable.
Però dissabte també es va reconèixer el president Maragall. Que es qui va trencar l’hegemonia de 23 anys de president convergent. Ha estat el president del nou Estatut de Catalunya i ha estat el president del canvi de rumb cap a una Catalunya més oberta, pròspera i social.
El partit li va agrair la feina feta amb una gran ovació. I ell com ja ha demostrat sobradament va estar a l’alçada de les circumstàncies. Maragall ha estat un gran president que no ha sigut tractat de la manera que mereix el càrrec – i parlo per agents i entitats fora del PSC- i amb poc reconeixement de la feina feta. Sort que el temps posa les coses al seu lloc!

Per si algú tenia algun dubte dissabte no hi va haver ferides obertes, ni divisions paleses. Tot el contrari tothom a una recolzant Montilla i fent pinya en un partit encara més fort des de dissabte, obrint així un nou període que promet.

11.7.06

Mataró posa en marxa l'Agenda per la Solidaritat Local

L’agenda per la solidaritat local (ASL) ja és una realitat. Després de mesos de participació ciutadana, d’aportacions, de treball conjunt entre entitats i institucions de la ciutat –les més rellevants de l’àmbit sociosanitari- la Fundació Hospital i l’Ajuntament de Mataró ens hem posat d’acord per marcar el full de ruta amb el que hem d’aconseguir ser una ciutat més solidària.
És evident que el caràcter pioner i innovador d’aquesta repte de l’ASL més la motivació d’aquestes entitats quan es parla d’un valor com la solidaritat, han fet que un centenar de persones i entitats s’hagin sumat aquest compromís.
Divendres 7 de juliol aquestes institucions signaven el compromís de la solidaritat i ho feien en el pati de l’antic hospital, reformulant en ple s.XXI el compromís de solidaritat a Mataró, en un lloc simbòlic del que ha estat la solidaritat en la nostra ciutat des del s. XVII.
Tothom va signar el que volia i podia lliurement, ja que l’Agenda per la Solidaritat Local marca uns objectius estratègics i unes línies d’acció, on cada entitat es compromet a dur a terme accions concretes. L’Ajuntament de Mataró alhora, no només es comprometia a recolzar i garantir aquest projecte sinó que a més llençava una proposta a les altres administracions públiques per tal de constituir una Xarxa de ciutats i pobles per la Solidaritat.
La missió d’aquesta Agenda és aconseguir una ciutat més cohesionada socialment, més cívica i amb més valors on les xarxes locals estiguin interconectades de tal manera que no s’oblidin de ningú. L’agenda pretén:
1.Informar i sensibilitzar la ciutadania del què significa la solidaritat.
2.Potenciar el voluntariat.
3.Incrementar la donació solidària (sang, òrgans, ...)
4.Fomentar l’intercanvi solidari.
5.Fomentar la solidaritat a l’entorn més proper.
6.Educar en els valors solidaris.

La Fundació Hospital de la mateixa manera que les altres institucions també va signar el compromís. En aquest cas el compromís consta de quatre elements que seran importants alhora del bon desenvolupament de l’agenda:

1.L’Observatori de la Solidaritat a Mataró, una eina adreçada a totes les entitats de la ciutat que ens permetrà conèixer quin és el grau de solidaritat en la nostra ciutat.

2.El banc del temps, com un espai d’intercanvi solidari i gratuït entre la ciutadania.

3.L’organització i gestió del voluntariat, potenciant i reconeixent la figura dels voluntaris oferint-los alhora una sèrie de prestacions : formació, acompanyament...

4.La ciutat és escola en educació de valors solidaris. I per tant tothom potencialment és un agent educatiu.

Durant l’acte, mentre estava de peu a l’escenari i l’Espartac Peran anava orquestrant la cerimònia veia el gran públic que s’hi concentrava. Però sobretot veia cada persona i cada entitat. I vaig confirmar llavors, la idea que ja tenia de l’èxit del projecte. Totes les persones que hi havia allà desprenien: seguretat, fermesa, compromís, solidaritat. L’agenda pot ser una bona eina per aquestes persones i les entitats que representen.

Amb el grau de compromís allà present vaig comprendre de seguida que la nostra ciutat d’aquí uns anys ha de ser forçosament més solidària.

5.7.06

Fem més accessible Mataró entre tots



No hi ha cap dubte sobre la millora de l’accessibilitat en la majoria de ciutats els darrers anys. L’any 1992 representà un punt d’inflexió i des de llavors tant la via pública, com el transport públic i els equipaments en general s’ha tingut molt més en compte que els pugui utilitzar tothom. Aquest és un dels motius que argumenta l’amic Miquel Guardiola, president del GIMM, quan es refereix que les persones amb discapacitat (PAD) ara surten molt més al carrer que abans.

En línies generals podem dir, doncs, que hi ha més sensibilització que abans i que les ciutats estan més a l’abast de tothom. Però és evident que no n’hi ha prou. I que encara queden molts espais i equipaments que s’han de fer accessibles. I que el mateix concepte d’accessibilitat ha canviat. I ara ens referim a l’accessibilitat universal per expressar que el conjunt de la ciutat ha de ser per a tothom, no només els espais físics sinó tots els serveis i tota l’activitat que genera la ciutat. Així les PAD no només tenen dret a moure’s normalment per la ciutat, sinó que també tenen el dret a la participació ciutadana, a fer esport, a tenir uns serveis socials i una atenció sanitària adequades a les seves necessitats i a inserir-se en el mercat laboral. Tot això no és caritat que la societat ha de oferir a les PAD. Són drets socials que aquestes persones han de tenir i que les lleis han de garantir.
Curiosament una llei com la LISMI, que pels anys 80 suposava un avenç extraordinari, avui encara no es compleix. Tots sabem que les lleis estan per complir-les però és clar que algú ha de vetllar perquè sigui així. Tot i la importància de les lleis en estats democràtics com el nostre no tinc cap dubte, però que la clau d’èxit de la inserció laboral de les PAD es troba precisament en les seves capacitats, en el seu valor afegit, en unes potencialitats diferents que la majoria desenvolupa. Els empresaris ho comencen a descobrir i a més de tenir bons treballadors també tenen desgravacions importants. És evident però que per arribar aquí calen processos formatius adequats.

De tot això n’estem parlant aquests dies arran de l’exposició EQUIPARA que vol informar i sensibilitzar la població en general sobre la discapacitat. El títol de l’exposició juga amb la doble interpretació. Per una banda d’equiparar els drets de les PAD amb la resta de ciutadania. I també amb les paraules: equip ara. Dos elements imprescindibles quan parlem de justícia social dels col·lectius amb discapacitat.

Aquesta exposició arriba a Mataró en un bon moment, ja que els treballs de diagnòstic del Pla d’accessibilitat universal ja han començat. Aquest pla és l’eina estratègica que ens ha d’ajudar a fer de Mataró una ciutat per a tothom. Per una banda es recollirà tot allò que resta pendent de fer accessible. I respecte les coses noves a fer –obres, programes, urbanitzacions, serveis...- introduirem la filosofia del disseny per a tothom.
Encara recordo un lema que em va cridar molt l’atenció de la Fundació Disseny per a tothom, on explicava gràficament que l'accessibilitat és necessària per un 10 % de la població, és convenient per un 30% (gent gran, cotxets...) i és còmode i pràctic pel 100%

Doncs bé, això és el que volem de la nostra ciutat i el procés el farem conjuntament amb totes les entitats que representen els àmbits de la discapacitat. “Res sobre discapacitat sense tenir en compte les persones amb discapacitat”. Aquests dies amb l’exposició Equipara i algunes activitats en paral·lel és en definitiva el que estem fent. Que la nostra ciutat sigui una mica més accessible, una mica més per a tothom.

3.7.06

El Govern de la Generalitat dobla els recursos en Transport Sanitari

Des de l’any 2000 tot i totes hem anat patint els serveis d’un infradotat transport sanitari. El motiu d’aquest dèficit va ser el concurs que el Govern de CIU va plantejar en aquell moment i que acabava amb una etapa de bons serveis de transport sanitari de la Creu Roja, que a més de la professionalitat comptava amb un suport important del voluntariat. Aquell nou concurs retallava també altres tipus de serveis que a partir d'aleshores es van deixar de fer: acompanyaments a centres especialitzats de persones amb discapacitat, o de malalts oncològics per rebre tractaments.
Així doncs, des de l’any 2000 fins ara la ciutadania de Catalunya hem rebut un servei de transport sanitari amb moltes mancances. Els concessionaris del nostre territori, ambulàncies La Pau, sempre han argumentat que fer aquest servei els costava posar diners de la seva empresa.
La consellera Geli sabia que era un dels temes pendents i ha anat treballant aquest temps des del SEM per plantejar un nou concurs en el que es dobla –quantitativament parlant- els recursos que fins ara es destinaven al transport sanitari. Hem passat d’una despesa de 99 milions d’euros a una despesa actual de 192 milions en quant l'apartat de transport sanitari urgent.
En la comarca del Maresme hem passat de tenir 211 vehicles a tenir-ne 370 amb el nou concurs. Conseqüentment el numero de professionals per dur a terme aquest servei també ha crescut en 350 entre tècnics de transport, metges i infermers.

Aquest nou model de transport sanitari també planteja millores importants en quant els sistemes d’informació i comunicació, i alhora ha separat en dos concursos diferents el transport urgent i el transport programat. Permetent així que aquests dos tipus de serveis es puguin realitzar de la manera més eficaç possible tot garantint un bon servei públic.

Aquests 6 anys des del darrer concurs han estat de molta preocupació i un cert malestar, ja que sovint ens trobàvem amb disfuncions del servei i amb situacions d’urgència no respostes adequadament. Es van donar casos gravíssims de retards d’ambulàncies de 40 minuts, amb el que això suposa de gravetat en la demora d’un servei de transport urgent i de crispació social a la via pública que policia local i bombers entre d’altres havien d'afrontar.
L’Ajuntament de Mataró respecte aquests retards sempre ha actuat de forma responsable i denunciant els fets als seus responsables, tant en l’anterior govern com en l’actual.
Afortunadament tot sembla indicar que aquestes situacions no es repetiran més, ja que amb aquest concurs es posen els recursos que es necessiten. Aquesta ha estat una molt bona notícia per la salut de la ciutadania conjuntament amb la voluntat de recuperar el lideratge de la Creu Roja amb la possibilitat de conveniar els serveis preventius –festes majors, concerts, actes multitudinaris- de la comarca.