Diari de campanya (2)

La polarització de la campanya electoral (PSC-CIU) a la que feia referència ahir continua sobretot gràcies a la insistència i obstinació d’Artur Mas per atacar Montilla.
Avui el candidat convergent diu que Montilla “divideix el país”. La resposta del candidat socialista ha estat molt encertada. Com és possible des del PSC dividir el país quan aquest partit representa una fotografia de la Catalunya real, tant per la diversitat de sensibilitats, situacions socials i pluralitat que té.
Això de dividir el país no s’ho va plantejar en Mas alhora de fer el DVD? Del qual per cert avui hem conegut la decisió del CCRTV de demanar les responsabilitats jurídiques que s’escaiguin a CIU.
Avui ha tocat fer comèdia i l’Artur ha anat a Cal Notari. D’entre els 21 compromisos convergents ha fet “notorietat” el de no pactar amb el PP. No s’ha fet esperar la resposta de Piqué -tot ofès- anunciant que s’oblidin dels seus vots. CIU necessitava també fe comèdia amb això de que no pactaran amb el PP suposo per recuperar l’allau de vots que van anar a parar ERC conseqüència d’aquesta política de pactes.
La comèdia del notari és “l’acte més important d’aquesta campanya” ha afirmat Mas. Però quina credibilitat pot tenir aquest polític que necessita anar al notari per anunciar els seus compromisos electorals?
I amb tota aquesta comèdia notarial ha tornat aparèixer l’obsessió que té per Montilla quan ha dit que els compromisos de CIU també els hi faria arribar.
D’aquests 21 compromisos ha hagut un que m’ha cridat notablement l’atenció: “El dret a escollir en política social”. Mentre que el programa del PSC prioritza les polítiques socials i és primordial que la ciutadania tingui drets socials, CIU amb la política del “talonari” i de repartir xecs de diners per a tothom prioritza que la ciutadania pugui escollir. Darrera d’aquesta manera de fer política social és evident que les persones amb més recursos econòmics amb aquests talonaris escolliran els serveis més elitistes del mercat, mentre que els ciutadans amb menys poder adquisitiu hauran d’acollir-se als serveis més senzills –diguem-ho així- amb un clar perjudici pel sistema públic de protecció social.
Això és crear un sistema dual en política social. Això sí que és realment dividir el país.