26.10.06

Diari de Campanya (11)




Que m’ha agradat l’entrevista a Montilla d’aquest vespre per TV3! Dia que passa en aquesta campanya tinc la sensació que es va afermant amb més força. Tot i que inicialment Pepe Montilla podia ser un candidat atípic, penso que està deixant petja i s’està donant a conèixer com a polític segur, rigorós, i de bon govern.
Si la campanya durés dues setmanes més – seria “durillo” eh?- en Montilla arrasava.
Amb quina naturalitat ha respost a les qüestions del seu origen i de la seva llengua materna. És el que hi ha.
Amb els temes dels pactes ha reforçat una idea que fa dies va expressant: la voluntat de governar en solitari amb pactes puntuals. I quan el periodista vol burxar en si esquerra o convergència ell fa referència als governs en solitari de Pujol i de Zapatero.
Ell no és un home de soroll. Per tant per part del govern que encapçali no n’hi haurà de soroll només hi haurà “treball amb energia, fermesa i serietat” . Vaja! el que necessita el país.
Preguntat sobre la participació de ZP en la campanya catalana ha deixat ben clar, el que comentava en el post d’ahir: “La política catalana del PSC es decideix al c. Nicaragua”.
Les seves propostes de la Catalunya social sustentades en els serveis públics versus els xecs.
I respecte si és un líder carismàtic. No ho sap. El que sap és el que vol per Catalunya amb un projecte de idees clares.
Un 9’95 i perquè la perfecció no existeix.