27.2.07

Un bon tema de Radiohead. I comença a ser un clàssic.

Més prevenció a l'obesitat infantil




L’obesitat és un problema cada cop més preocupant i concretament en l’etapa infantil per l’augment de casos que ha hagut els darrers anys. A la UE 1 de cada 4 nens té problemes de sobrepès. Preocupen els problemes de salut que poden tenir aquests menors actualment, però sobretot els que podrien tenir en un futur ja que segons estudis científics el 85% dels problemes de salut tenen relació directa amb l’obesitat. I l’estadística no ens indica que això hagi de millorar a curt termini si ens fixem amb la recent enquesta de salut a Catalunya (2006) on augmenta el sedentarisme passant d'un 21% al 25%.
A Mataró des de fa temps fem una tasca preventiva vers aquesta problemàtica que ara es veu enfortida amb la participació de la nostra ciutat en el programa Shape Up Europe.
Aquest programa europeu en el que participen 25 ciutats dels 25 països de la UE pretén d’una forma innovadora millorar els hàbits de l’alimentació saludable i la realització d’exercici físic de forma regular. El programa s’emmarca de ple amb les polítiques de lluita contra l’obesitat a Espanya amb l’estratègia NAOS, a Catalunya amb el programa PAAS i amb el mateix Pla de Salut de Mataró.
Shape Up és innovador en tant que vol aconseguir la millora de salut centrant-se en els infants i adolescents, i provocant canvis –proposats per ells mateixos- en els estils de vida dels menors, que després han de transcendir als pares i a la resta de la comunitat. De fet algunes de les propostes que vagin sortint del programa després es faran extensibles a la resta de la ciutat. I tot això sense estigmatitzar amb un enfocament sempre positiu.
Per dur a terme el programa es van escollir els dos centres educatius de Llàntia (CEIP i IES) tan per la tradició dels centres en participar activament en programes de salut com pel teixit social del barri que responia a les necessitats comunitàries que planteja Shape Up.
De moment els infants i joves han dut a terme activitats interessants: instaurar uns dies a la setmana de berenar amb fruita, preparació d’entrepans pels mateixos alumnes, s’ha creat la revista “manduca i moviment”, millora activitats extraescolars i esportives...
Estic convençut que aquestes activitats més les que es puguin fer en un futur permetran millorar la salut dels nostres “petits” ciutadans però amb molt futur i esperem que saludable.

26.2.07

Arrenca el TCM físic




Amb la primera pedra del Tecnocampus (TCM) es posa en marxa un gran projecte econòmic i urbanístic pel futur de la ciutat. La major inversió que mai ha tingut Mataró representen els 60 M EUR amb els que s’ha quantificat el projecte. Aquesta xifra és el que val situar la ciutat al s. XXI. Una proposta ambiciosa i arriscada però que representarà un dels motors primordials de creació d’ocupació, d’activitat econòmica, de formació i innovació. En definitiva, una aposta per garantir el futur de la ciutat. Per fer la transició i passar de model de ciutat del s. XX cap al s.XXI.
Aquest és un projecte de ciutat. Per tant tot i que l’impuls inicial ve de la mà de l’Ajuntament la clau d’èxit del TCM serà la suma del sector públic i privat. Les universitats, les empreses i la innovació en TIC’s confereixen un trident molt potent que ha de ser la punta de llança de l’economia de la ciutat. I amb aquesta combinació penso que encertem. De fet el mateix conseller Castells va dir en l’acte de col·locació de la primera pedra que aquest era un model paradigmàtic i d’èxit de futur.
El TCM ha anat creixent, configurant-se, fent-se des de l’any 1.999 fins arribar avui a la seva “fecundació” física.
TCM és una aposta valenta i arriscada per donar futur a la ciutat i que evidentment es desenvoluparà conjuntament amb la millora dels barris i de la ciutat en la seva totalitat. Per això també és cohesió social perquè permetrà activitat econòmica siguent un pol de ciutat que creixerà i millorarà, però amb el conjunt de la ciutat.
El TCM també és capitalitat perquè farà de Mataró més capital de comarca, o del nostre territori més proper si es vol. Però també ens farà una de les capitals fortes de Catalunya.
Aquests són els desitjos de la ciutat emprenedora i és també l’estratègia marcada per l’Ajuntament de Mataró. Agosarat i ambiciós. Sí. Però és que qui no arrisca no pisca!

21.2.07

100 anys de les "franceses" a Mataró

Amb la presentació del llibre “Cent anys fent camí” d’en Manuel Cussachs el col·legi Mare de Déu de Lourdes tanca les celebracions del seu centenari. Quan llegeixi aquest llibre de ben segur em vindran molts records al cap, perquè tot i que no vaig estudiar allà –en la meva època d’EGB encara només era un “cole” de noies- hi vaig passar moltes hores de la meva infantesa.

De fet cada tarda quan acabava les classes hi anava fins que la meva mare acabava la jornada laboral sobre quarts de nou del vespre. Déu n’hi do! Per tant moltes hores i molts records en aquell petit però familiar col·legi. Molt petit perquè de fet era – i és- una pista de bàsquet com a pati, un edifici que albergava les classes i l’edifici vell annexat a l’església i on es trobava també la comunitat de les religioses.
Allà vaig aprendre a llegir i escriure gràcies a la "hermana" Assumpció, que durant molts anys va estar a la porteria i encara és viva (102 anys) i per molts anys. És una persona entranyable, d’ella tinc molts bons records i de fet va ser un dels meus primers referents educatius de la infància. La "hermana" Jacinta o la "hermana" Amparo, actual directora de la comunitat per citar també alguna de les monges més carismàtiques.
Allà també vaig conèixer l’Alícia Romero una nena quatre anys més petita que el nen que era jo. No ho recordo però segur que algun pacte polític deuríem fer ja en aquella època.
No m’estranya que en la meva adolescència anotés tants triples jugant a bàsquet, perquè eren tantes les hores que passava allí...

Les franceses ja van rebre l’any passat la medalla de la ciutat de mans de l’alcalde com a reconeixement i agraïment per aquests cent anys. Personalment, també vull agrair aquests cent anys de les franceses a Mataró perquè em sento part sense ser antic alumne.
Per molts anys continueu sent un referent educatiu a la ciutat formant “bones persones”.

19.2.07

La nit de l'esport 2007

(Foto: Sergio Ruiz)
La nit de l’esport celebrada divendres passat representa un acte important d’agraïment i reconeixement de tots els i les esportistes de la ciutat. En un acte solemne i familiar alhora, i que és just felicitar el regidor i company Ivan Pera i a la totalitat de Patronat Municipal d’Esports per com va transcórrer l’esdeveniment.
Una de les novetats importants d’aquesta edició d’enguany és que s’ha celebrat en el nou Poliesportiu Teresa Maria Roca. Una instal·lació d’alt nivell que estic convençut satisfarà a tots els seus usuaris.
L’alcalde va llençar missatges importants en el seu discurs dels quals destaco la feina feta aquest any en equipaments esportius i la que està a punt de començar, i el “toque” al PP per intentar crispar i fer merder uns dies abans qüestionant la feina del jurat. L’alcalde va agrair i recolzar plenament la tasca del jurat i amb les seves paraules la immensa majoria dels allà presents estic convençut les van agrair.
Però sobretot em quedo amb la presència i recollida de premi dels nois de la Fundació Maresme que van participar en els “Special Olimpics”. Van ser sens dubte els guanyadors de la nit i els més ovacionats. I quan van pujar a l’escenari van omplir el nou poliesportiu d'alegria i il·lusió. I és que a vegades n’hem d’aprendre tant de les seves capacitats!

15.2.07

Pas enrere de gegant amb la decisió de tornar a centralitzar els equipaments cívics de la Generalitat

Sorprèn la decisió del govern de la Generalitat de tirar enrere amb el decret que descentralitzava en el territori la gestió dels equipaments cívics de titularitat autonòmica. No sorprèn tant que sigui ERC qui forci aquesta polèmica i vulgui tornar al passat de polítiques "assistencialistes" amb aquesta decisió.
I és que en l’anterior etapa de govern la conselleria de Benestar no es va destacar massa alhora de treballar amb els ajuntaments i quan els posàvem damunt la taula compartir la gestió d’aquests equipaments no en volien sentir a parlar, tot i que era una de les clàusules del pacte del Tinell.
Amb aquesta decisió i aquesta marxa enrere –en tots els sentits- queda palès el poc municipalisme d’ERC i la seva postura inflexible i centralista de no acostar aquests equipaments a la ciutadania. Amb aquesta decisió penso que queda una mica tocada la relació entre ajuntaments i Generalitat, ja que és una decisió unilateral, per “decret” i que traspua poca confiança entre administracions.
Però sobretot m’ha sorprès la reacció d’en Puigcercós –polític al que tenia certa consideració- titllant als alcaldes socialistes de voler la “repartidora” que CIU tenia amb aquests equipaments. “Se cree el ladrón que todos son de su misma condición”.
O és que ell vol aquests equipaments per això?. A Mataró volem que el casal de la gent gran Jaume Terradas – de titularitat de la Generalitat- formi part de la xarxa de casals municipals, per tal de millorar la coordinació entre casals, per ofertar més i millors serveis, i en definitiva perquè la nostra gent gran vagi a l’equipament que vagi trobi uns serveis de qualitat arreu. I puc dir que en la gestió municipal no hagués passat el que ha passat amb aquest casal: més d’un any d’obres sense informar prèviament als mateixos socis, i amb una sèrie de greuges que han retardat la posta en marxa d’aquest equipament incomprensiblement. És per coses com aquestes que els equipaments cívics han de ser gestionats des de la proximitat.

12.2.07

3,5 MILIONS D'EUROS AMB EL TERCER SECTOR




Aprofitant alhora de presentar la convocatòria de subvencions 2007 l’Ajuntament de Mataró ha fet balanç del 2006. Quasi un total de 3,5 milions d’euros és el que l’Ajuntament ha destinat per donar suport a les entitats i els seus programes d’activitats a la ciutat.
Això no és neutre. I l’aposta del treball conjunt i cooperació amb les entitats és fruit d’un model de ciutat, i d’una voluntat política de construcció de teixit social de les esquerres. Altres apostarien per un model més privatitzat i d’externalització i amb les entitats mantenir més una relació de subvencions. I d’altres voldrien potser que tot ho fes l’administració pública.
D’aquesta xifra destaca el quasi milió d’euros en l’apartat de benestar social. També assenyalar l’educació dels infants i joves, l’aposta cultural amb el paradigmàtic “cruïlla”, o els nous convenis de Nova ciutadania. Que gràcies als recursos que ens han arribat des del Ministeri i la Generalitat podem treballar més i millor la integració dels immigrants.
El govern municipal amb aquest balanç deixa clar l’aposta dels convenis versus les subvencions, que signifiquen més compromisos per ambdues parts i una relació més estreta i de major col•laboració entre Ajuntament i associacions.

11.2.07

La Revolució social de la llei de la dependència




El passat divendres 9 de febrer Amparo Valcarce, la secretària d’estat de serveis socials, famílies i discapacitat era la convidada del Fòrum social Pere Tarrés amb la col.laboració de El Pais. En un fòrum ple de gent que representava àmpliament l’àmbit dels serveis socials, Valcarce va fer una ajustada explicació de la Llei de la dependència i del seu desplegament des de gener d’enguany.
La llei de la dependència és una prioritat política del govern Zapatero. I tot i ser una llei d’ampli consens, és evident que s’ha tirat endavant des del PSOE amb el recolzament català de les forces de progrés PSC, IC-V, ERC. La sensibilitat de Zapatero vers les persones amb més necessitats socials es visualitza des d’un bon començament amb el Plan Moncloa –pla per fer totalment accessible aquells espais-. Res a veure amb el seu antecessor que la primera preocupació en arribar a Moncloa fou canviar la decoració.
Una llei que repercutirà directament en 1.125.000 persones i les seves famílies. I que significa una revolució social pel dret subjectiu que representa per a la ciutadania i perquè complementa una peça fonamental del nostre sistema de protecció social que mancava urgentment.
Aquesta llei ja ha començat a veure’s traduïda en fets concrets. Perquè en la partida extraordinària 2006 (200M EUR) ha significat per a Catalunya: 6800 beneficiaris nous de serveis d’atenció domiciliària, 1558 places noves de centre de dia, 102 places especialitzades, 3.285 places noves de residència per a gent gran, entre d’altres.
La llei evidencia una transformació de “l’estat del benestar” cap a la “societat del benestar”, en tant que és una llei pel conjunt de la societat, per a tots els ciutadans i ciutadanes, i que ens fa més lliures, més i millor atesos socialment i més solidaris.
Precisament pel matí la Diputació de Barcelona també havia organitzat una sessió per informar sobre la llei a tots els municipis de la comarca. Tothom està molt a l’expectativa de l’evolució i desplegament de la llei. I és que a partir de finals del mes d’abril els ciutadans podran demanar ser valorats per veure després quins serveis li corresponen. I això és un canvi sense precedents, una revolució social.

5.2.07

Corrupció urbanística en l'ordre del dia




Ja fa uns anys amb els casos de corrupció a Marbella es van començar a destapar un reguitzell de delictes que van implicar des de Gil i Gil a altres persones més. Semblava que aquestes pràctiques eren un fet aïllat, quan els casos de les Illes Balears i els darrers a les Canàries demostren que no és així.
Tinc clar que més casos deuen haver. Però també tinc clar que són molts més els ajuntaments que fan les coses bé i que els interessos que primen els polítics locals són els de tots els ciutadans i ciutadanes.
El paper dels mitjans de comunicació és el que ha de ser: informar la població sobre aquests fets, però també estaria bé que s’informés més i es posés més èmfasi en aquelles operacions urbanístiques que transformen, milloren i dignifiquen l’espai urbà. Perquè són més els regidors –del color polític que sigui- que vetllen per l’avenç i progrés de la ciutat, que no pas els que s’embutxaquen els calers a costa dels afers públics.
A Mataró tenim exemples paradigmàtics d’una política urbanística de progrés. El PEMU de la Llàntia n’és un amb la transformació d’un nucli de barri vell i caòticament urbanitzat, que quedarà ordenat i amb més serveis i equipaments. O Can Fàbregas que a banda del debat el patrimoni suposarà un avanç comercial i de progrés econòmic per la ciutat pels propers anys sense precedents. I qui en dubti entre altres coses pregunti com va anar allò del Pryca. O el rengle amb un projecte de ciutat tan estratègic com el Tecnocampus.
Vaja, que del urbanisme per a tothom s’en hauria de parlar igual o més –seguint la lògica del principi de proporcionalitat- que dels casos de corrupció urbanística. Sinó al final la gent es pensarà que els que ens dediquem a la política local som uns xoriços i mafiosos quan la immensa majoria el que volem és la millora de vida dels nostres conciutadans i l’avenç dels nostres pobles i ciutats

2.2.07

Dia de lluita contra el càncer




Avui s’ha celebrat la jornada d’oncologia al Maresme en el marc del dia de la lluita contra el càncer. Cal celebrar el treball conjunt alhora d’organitzar les jornades entre l’associació Maresme Oncològic i el Consorci sanitari del Maresme. És rellevant doncs que una institució sanitària i una associació de malalts i familiars es proposin millorar l’assistència sanitària al Hospital de Mataró.
En aquesta jornada també s’ha estrenat com a nou president del consorci en Carles Manté en el seu primer acte públic. Entre d’altres ponents ha participat el Dr. Esperalba, director general del ICO.
El debat de la jornada s’ha centrat en la continuïtat assistencial. I per tant és imprescindible que els diferents nivells assistencials vagin cada cop més alineats: la prevenció, la detecció, la primària i l’hospitalària. Tot això millorant fins arribar a l’excel·lència en el tracte i informació als pacients i familiars.
L’Hospital de Mataró ha fet un salt molt important en els darrers anys en el servei d’oncologia dirigit per la Dra. Pilar Lianes. I des de la creació de Maresme Oncològic -ara fa poc més d’un any- els afectats i familiars compten amb una dispositiu social i comunitari que els dóna suport (informació, atenció, grups d‘ajuda mútua...) Dos elements que sens dubte milloren considerablement l’atenció a les persones de la ciutat i comarca que pateixen una malaltia tan greu i trasbalsadora com és el càncer.
Maresme Oncològic no deixa escapar el marc d’aquest dia de commemoració per fer una sèrie d’activitats aquest cap de setmana a la plaça Sta. Anna.