Oriol Batista

De nou les urnes han donat una clara victòria als socialistes. Tot i l’alta abstenció, de la qual hi hauria molts i diferents motius, el principal partit de govern guanya a la majoria dels barris (10) i en els feus tradicionals de CIU (2) queda en segon lloc.
Penso que és un bon resultat veient la situació general del país i essent com és el PSC la força que ha governat durant 28 anys d’ajuntaments democràtics amb la consegüent erosió que això pot representar.
Només dues novetats d’aquests resultats a Mataró. Per una banda la pèrdua d’un regidor del PP mentre que CIU en grunya un. Per tant el bloc de la dreta segueix numèricament igual. I per una altra és la irrupció per primera vegada de la CUP, de la qual només es pot donar la benvinguda a la primera institució de la ciutat i només el temps determinarà la seva aportació per Mataró.
Es podrien fer molts comentaris i observacions però és molt més interessant que cadascú navegant pels resultats extregui les seves pròpies conclusions.
El més rellevant, doncs, és que la ciutadania ens torna a donar la confiança perquè liderem un govern d’esquerres a la ciutat. I aquest, com sempre ho hem fet, ha de ser sota la base del treball amb empeny, la honestedat i la responsabilitat.

Darreres hores de la campanya electoral. S’esgoten les píndoles informatives i missatges a la ciutadania. Coincideixo amb l’editorial del Capgròs que en línies generals ha estat una campanya de baixa intensitat. Però tampoc es pot pretendre massa cosa extraordinària i diferent. Les reunions, actes públics, rodes de premsa conformen els formats habituals alhora de fer campanya.
Aquesta setmana hem pogut veure algun moviment tàctic del candidat convergent disparant ferotgement contra Joan Antoni Baron, potser a l’espera que aquest contestés amb el mateix to. Malament deuen sortir les enquestes dels nacionalistes.
Un PP amb un candidat molt entregat però sense un equip al darrera i amb un programa poc creïble. Moltes propostes “impactants” sense ordre ni concert i sense estar emmarcades en un discurs global coherent. De la mateixa manera que els focs d’artifici quan brillen al cel durant uns segons però s’esvaeixen ràpidament.
Em sorprèn que hi ha hagut candidatures que ni tan sols han plantejat una proposta concreta, o si més no, no han estat capaces que els mitjans de comunicació ho hagin reflectit com és el cas entre d’altres de Ciutadans, PxC, AVM, PRC.
Com diríem amb argot de mercat hores d’ara ja està tot el peix venut. La pregunta a desvetllar diumenge és si han passat molts per la plaça.

Es fa difícil preveure el possible impacte i conseqüències d’un debat electoral emès per una televisió local. Això no és afortunadament els EUA, ni es tracta d’un debat electoral cara a cara d’unes generals bipolaritzades. Però Televisió de Mataró la segueix molta gent. El debat va estar molt ben dissenyat i conduït pel Pep Andreu i el seu equip.
Joan Antoni Baron va liderar el debat amb un discurs de ciutat molt sòlid i apamat.
El candidat convergent va oferir un discurs feble on no apareixien propostes clares ni concretes. En Paulí Mojedano, amb més discurs que en Mora, va donar una imatge exageradament fatalista de visionari i messies: “És un moment històric”, “ hi ha un clamor social de canvi”.
En Graupera una mica nerviós va fer el seu paper, però amb una necessitat continuada de visulitzar-se. I en Teixidor ho va fer bé en les seves intervencions, però li va faltar entrar més en el debat.
Les intervencions més fora de to i on es va veure realment quin peu calça van venir d’en Mora. Primer quan va dir referint-se als empresaris “els hi construirem un Palau de Congressos”. Home, si mai tenim un palau de congressos m’agradaria que fos per tots els ciutadans i ciutadanes. Però sobretot quan va desqualificar en Graupera dient-li: “vostè és un perill”. Sense comentaris.
Entre Mora i Mojedano van competir continuadament per ser l’alcalde alternatiu buscant el cos a cos amb Baron. El candidat popular amb moments de to brusc i agressiu va buscar bronca on no la va trobar en cap moment. Tot i les ganes de postular-se com l’alternativa de l’alcalde Baron no ho va aconseguir en cap moment amb un discurs sense propostes concretes i coherents. El gran perdedor del debat però, fou sens dubte en Mora que es va presentar sense un discurs de ciutat, amb molts errors i desencerts – que Baron amb rigor anava corregint- i evidenciant un desconeixement d’aquesta ciutat.

La protectora de Mataró ha emès un comunicat on es fa ressò de la demanda d’unes noves instal·lacions i alhora que Baron els ha escoltat i aquesta és una de les propostes que el PSC recull en el programa.
És evident que hi ha moltes necessitats i mancances que afecten la vida de les persones, però no per això em d’obviar la realitat dels animals de companyia, que es dóna a totes les ciutats, i a més per llei és obligació dels ajuntaments donar-hi resposta.
En aquest sentit ja fa temps que venim parlant amb la protectora de cara a construir un nou centre d’atenció als animals domèstics, que ha de substituir els dos centres actuals que tenim a la ciutat: el municipal i el de cal Pilé.
Un nou centre innovador que trenca amb el clàssic model de gossera, amb espais amplis, ben condicionats i enjardinats per tal que es fomentin les vistes d’escoles i famílies amb l’objectiu de fer pedagogia i de promoure les adopcions.
Un nou centre d’acollida que estarà complimentat per altres serveis privats: botigues, residències canines entre d’altres, per fomentar l’activitat econòmica en aquest sector i on l’espai que albergarà aquets serveis esdevingui un espai de referència.
La ciutat de Mataró, que va ser la primera ciutat d’Espanya en eliminar les eutanàsies, vol continuar sent capdavantera amb la protecció dels animals.
Aquesta és una proposta molt potent i alhora possibilista.

En Ramon Bassas a part de fer bé els mítings va introduint elements humorístics interessants en les seves intervencions. Una mica de humor ja ens va bé. Dic una mica perquè hi ha algun candidat que potser n’abusa massa i en comptes d’alcaldable sembla que es presenti a un càsting del “club de la comedia”.
La realitat de la campanya a dia d’avui és que el candidat de ciu –per cert amb una campanya de baixíssima intensitat que personalment no esperava- cada dia denota menys ambició. D’aquí venia la broma, que to ho vol petit: el corte inglés, la biblioteca de l’Escorxador...
Mentre en Joan Antoni Baron, amb un discurs molt potent avui a Rocafonda, ha expressat el seu compromís amb el barri basat en el treball i l’ambició per un barri ple de futur.
La Glòria Figuerola i la Montse Angulo han presentat un candidat, que evidentment ha repassat el munt d’actuacions i inversions fetes al barri –fons europeus i pla integral- però sobretot ha destacat els projectes de futur basats en l’urbanisme, l’habitatge i la cohesió social, que amb treball intens han de permetre aprofitar les oportunitats de futur del barri.
L’objectiu està clarament fixat. No volem barris de primera i de segona. Com diu en Joan Antoni la nostra fita a aconseguir és que “tot Mataró sigui Mataró”. Doncs tenim moltes idees i propostes per fer-ho.

Continuen les promeses aquests dies de campanya i amb aquest pati a vegades dóna la sensació que estem en una mena de mercat o subhasta. Per això fa molt bé el candidat socialista de remarcar que el PSC posa damunt la taula compromisos i no promeses.
ERC fa una proposta de “implementar la llei de la dependència” oferint formació. Està molt bé que els partits facin propostes i en parlin d’un tema tan important com la llei i el sistema de dependències. S'en ha parlat molt poc. La llei ja contempla abastament la formació. Em semblen coherents les propostes dels republicans i van molt en la línia de les nostres: créixer en atenció domiciliària i telealarmes, suport als cuidadors i habitatges amb serveis per a la gent gran. Els socialistes però anem molt més enllà precisament en el tema formatiu que apuntava ERC. Proposem que la Fundació Hospital, que en el seu pla estratègic ja definia la formació com un dels 5 àmbits d’actuació de la institució, lideri aquesta matèria.
De fet en la reunió de treball que tenim prevista pel mes de juny amb la directora general del ICASS farem l’oferta de que la Fundació Hospital sigui un dels proveïdors de formació en l’àmbit de les dependències a nivell de Catalunya.
Canviant de “tercio” em va cridar l’atenció l’altre dia per Televisió de Mataró quan EU apareixia amb un diputat andalús per parlar dels consells municipals que tenen a Còrdova: el de salut, el de dona, el de gent gran, de immigració. I on està l’aportació nova que ens porten de fora quan tot això ja ho tenim?
Finalment, avui he llegit atentament les propostes d’habitatge de la CUP. La primera cosa que m’ha vingut al cap mentre llegia que volen fer habitatge públic és on el pensen fer, ja que habitualment no estan d’acord amb les zones de futur on es poden projectar. També han parlat del sistema del “tempteig i retracte”, però no han explicat que per aplicar aquest sistema primer s’ha de definir un ARI (àrea de rehabilitació integral) i que un dels inconvenients és que perjudica als propietaris dels habitatges de l’àrea delimitada ja que els preus que es paguen estan per sota del mercat. No vull comentar les dificultats judicials que també ens podríem trobar amb aquest sistema. Ens ho vam mirar molt a Rocafonda i el Palau.

És bo que s’evidenciïn les diferències polítiques. En aquest cas es manifesta claríssimament un model radicalment oposat de ciutat i societat el que tenim amb la dreta conservadora arran la recent proposta dels populars de crear una ciutat de la gent gran. Una ciutat on els nostres grans hi trobarien de tot i que per tant no els caldria sortir d’aquest suposat recinte. Crida l‘atenció també la capacitat dels populars de vendre aquesta proposta com un bombasso i que seria una cosa innovadora i pionera quan experiències d’aquest tipus ja s’han provat a diferents països europeus.
No em vull arribar a imaginar el pp en el govern tirant endavant propostes com aquestes. Quin error tant gran! I és que no només es promouria la segregació per edat sinó també per capacitat socioeconòmica, ja que els que podrien gaudir d’aquesta “ciutat” serien únicament persones amb recursos. Per cert no sé si aquesta proposta popular guarda relació amb la que anunciaven setmanes enrere de convertir l’Hospital Sant Jaume en un resort?
Doncs les propostes dels socialistes per a la gent gran no van per aquí. Tirar endavant aquesta aberració suposaria excloure, segregar de la ciutat una part molt important -tant quantitativa com qualitativament parlant- de la ciutadania. La gent gran el que vol és poder envellir a casa seva, en el seu entorn, amb la seva comunitat, amb els seus... Però no perquè ho diguem els socialistes sinó perquè totes les enquestes sobre envelliment parlen que aquesta és la preferència del 90% dels enquestats.
Per això seguint aquest principi els nostres compromisos més significatius amb la gent gran i amb la seva qualitat de vida, que estaran sota la responsabilitat d’una nova regidoria de la gent gran tal i com va determinar el congrés, són:
- Arribar a una cobertura del 12% en atenció domiciliària.
- Construir 3 casals nous de la gent gran, traslladar-ne 2 i ampliar-ne 2.
- Posar en marxa un nou centre de dia per a casos d’alzheimer.
- Posar en marxa 2 nous menjadors per a la gent gran.
- Treballar perquè la Generalitat de Catalunya disposi a la ciutat de més places residencials i de centre de dia.
- Universalitzar les telealarmes als majors de 65 anys que ho necessitin.
- Potenciar l’envelliment actiu amb nous programes de lleure, esport, cultura...

Prioritzant propostes com aquestes tota la ciutat de Mataró és una ciutat per a la gent gran. No ens cal crear noves ciutats dins la ciutat de tots.