Diari de campanya (1)

Des de que vaig encetar aquest blog la idea sempre ha estat poder explicar coses -principalment del àmbit més proper a la responsabilitat política que tinc- que o bé no es coneixen prou públicament o bé, tot i que es coneixen m'aturo per reflexionar-hi. La freqüència d'escriure els post és aproximadament setmanal. En aquesta campanya electoral em proposo trencar aquesta metodologia -haviam si ho aconsegueixo!- per fer un diari de la campanya electoral, que d'una manera senzilla i amb les vivències polítiques més properes faci un seguiment d'aquesta campanya que ens ha de portar a les eleccions catalanes de l'1 de novembre.
L'inici de la campanya a Mataró ha estat emotiva arran d'uns homenatges a militants socialistes, d'aquells que cada dia aprenem tantes coses. Emotiva i engrescadora perquè la feina que tenim per endavant aquests dies és apassionant i de suma responsabilitat pel progrés i la millora del país.
Comença doncs una campanya precedida d'una "precampanya" una mica llarga i de la que tinc la sensació que alguns ciutadans ja s'han cansat. Gràcies sobretot al tarannà d'alguns polítics.
Aquests dies previs a la campanya un ball de xifres de diferents enquestes situen CIU al capdavant, amb més o menys distància. Em quedo amb la idea que llença Montilla al respecte. L'enquesta que val de veritat és la de l'1 de novembre. I ho diu amb una seguretat i confiança de líder.
El cert és que els debats previs a la campanya ens han situat en un escenari polític mot bipartidista (PSC-CIU) que dóna ara per ara expectatives als convergents, ja que tenen el seu electorat molt mobilitzat però que ens diuen que si els socialistes som capaços de mobilitzar el nostre la victòria serà del PSC. És allò dels equips de futbol que depenen de si mateixos per guanyar el títol: CIU ja ha arribat al seu sostre -i si segueixen amb aquestes estratègies electorals encara acabaran avorrint alguns dels seus- i el PSC depèn d'ell mateix per un bon resultat.
La campanya no podia començar de pitjor manera per CIU amb això del "Confidencial CAT". Lluny del que ha dit Artur Mas en el sentit que ha estat un èxit perquè s'han esgotat els DVD, el que jo he escoltat en el quiosc i pel carrer és tot el contrari: "quina vergonya gastar-se tants diners amb la de necessitats que hi ha" i "a sobre no expliquen les seves propostes electorals sinó que únicament critiquen els altres"
En fi no podia començar més mogut el primer dia de campanya.