28.2.06

El Ministre Caldera explica la llei de la dependència a Mataró

(foto: Quico Melero)
En un acte del PSC -24 de febrer- el Ministre Jesús Caldera va explicar en que consistirà la futura llei de la dependència. No m'hi referiré als continguts de la llei ja que en post anteriors he anat explicant i reflexionant entorn aquesta futura llei. Només destacar la presència del ministre a Mataró. Això no passa cada dia. I també l'excel.lent exposició de Caldera, que es va explicar de la millor manera possible -ho certifica un pedagog- i que el to, les maneres, i la proximitat amb la que va impartir van fer que el públic allí present -molt divers i variat- marxés força satisfet.
Per destacar la importància de la llei com a quart pilar de l'estat del Benestar, Caldera va afirmar que serà la llei més important que haurà aprovat el govern en uns quants decennis.
Abans d'acabar la seva intervenció el ministre va fer un esment a l'esforç i treball d'alguns municipis amb aquests temes destacant el cas de Mataró amb l'Agència d'atenció a la gent gran i persones amb dependències i la Fundació Hospital.
Algú una mica incrèdul del que deia el ministre s'em va acostar a l'acabar l'acte i em va dir vols dir que es farà tot això. Jo que a més sóc optimista vaig pensar, és clar que es farà, perquè en això també es distingeix un govern socialista i d'equerres a un altre de dretes.

27.2.06

Ampliació del Casal de la Gent Gran de Cerdanyola


Divendres 24 de febrer es va inaugurar l'ampliació i millores del Casal de la gent Gran de Cerdanyola. Aquestes han consistit bàsicament en guanyar espai per a la sala central (83m). La il.luminació del equipament ha millorat moltíssim ja que el perímetre la zona ampliada és tot de vidre. I s'ha millorat també l'accessibilitat de l'equipament i els lavabos.
Han sigut 8 mesos d'obres i els avis han hagut de conviure amb el dia a dia de les obres. Com es sol dir dels paletes sempre estan en gràcia de Déu. Gràcies a Déu que arriben ....i gràcies a Déu que s'en van.
Com sigui ens queda un casal força millorat. I perquè aquesta ampliació? Tal i com vaig expressar durant la inauguració, doncs per diferents motius. El primer és l'envelliment. Cada vegada tenim més persones grans a la ciutat. Cada vegada més arriben als 65 anys anys i els que ja els han fet veuen com incrementa la seva esperança de vida. Per tant calen més casals (com els de l'Havana i Pla d'en Boet recentment inaugurats o com el de Rocafonda aviat en obres). Un altre motiu és l'oferta actual d'activitats en els casals de la gent gran. Enguany tots els casals de la gent gran gran de xarxa municipal a més de la seva pròpia programació d'activitats oferten tres activitats que garantim des de l'Ajuntament: curs d'alfabetització, curs de informàtica i taller de memòria. Hem passat dels tradicionals casals d'avis on s'hi anava a fer el cafè i la partida a equipaments de la gent gran on hi ha una oferta d'activitats cada dia major. I en el cas de Cerdanyola -aviat en altres casals- pot esdevenir un centre de dia per a gent gran amb autonomia on poden passar tot el dia gràcies a un servei de menjador. A Cerdanyola volem més espais també per a dones grans.
També s'ha de dir que l'ampliació del casal va ser fruit de la participació ciutadana, ja que els socis i la junta van fer les demandes a l'Ajuntament i aquest va saber escoltar.
El model de casals de la gent gran que volem són casals per a tothom. Que el que vol ballar, el que vol jugar a cartes , el que vol fer un curs d'informàtica tots trobin el seu espai en el casal.
Els dies 18 i 19 de maig es celebrarà a Mataró el Congrés de la gent gran. Un espai de trobada i reunió de les entitats i associacions de la gent gran on es debatrà i dialogarà sobre les polítiques de gent gran que els propers anys la ciutat ha de impulsar. No es decidirà cap qüestió de gent gran sense la gent gran. Perquè és evident que qui més coneix les necessitats de la gent gran són ells mateixos.
Aquesta és la prioritat d'aquest govern municipal d'entre les polítiques socials, les polítiques de gent gran, enteses tant des de l'àmbit de l'envelliment actiu com del de suport a l'autonomia personal i atenció a les situacions de dependència.

26.2.06

PACTE PEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL

(capgròs.com)
El passat ple extraordinari del 23 de febrer s'aprovava per unanimitat el dictamen per la signatura del pacte pel desenvolupament econòmic i social.
D'aquest pacte destaco tres coses:
1. Va ser una primeríssima proposta de l'alcalde Baron en el seu discurs de presa de posessió. I que 19 mesos després li dóna compliment. I això és important, però també ho és que aquest pacte li suposa una significació, un valor afegit com a nou alcalde que amb una proposta innovadora busca millorar la ciutat sumant tots els seus actius
2. No només es cerca el consens polític sinó el social.
3. Aquest pacte esdevé una eina molt útil per poder situar bé la nostra economia local i per poder donar respostes als canvis socials.

Des del punt de vista social no destaca cap novetat que no coneguessim, però sí ajuda a focalitzar les prioritats en quant la política social: l'envelliment, la immigració i la formació -destacant d'aquesta darrera un pla de xoc contra el fracàs escolar, la formació professional, i l'oferta universitària.
Des del punt de vista econòmic s'apunten tres grans eixos:
  • Competitivitat. El tèxtil que malgrat la devallada dels darrers encara ocupa un 14% de la població mataronina s'ha de mirar de donar suport mitjançant un Centre local tèxtil. La potenciació del nostre comerç és un altre línia d'actuació.

  • Diversificació. El projecte Tecnocampus com a lider local del sector TiC i que ha de generar els propers anys moviments econòmics i empresarials. I el desenvolupar un pol d'excel.lència audivisual conectat a les nostres universitats.

  • Atractivitat. -Capitalitat de Mataró, no només del Maresme sinó també de part del Vallès a través de la porta de Parpers. I la voluntat de ser una ciutat que crea talent i innovació.

Es tracta de situar la ciutat de Mataró en el mapa econòmic com una ciutat pràctica, emprenedora, com una ciutat de solucions. Una ciutat que es pot viure en anglès- i que gratant la frase-eslogan darrera hi podem trobar temes formatius i de competitivitat interessants- .

Per dur a terme aquest projecte es necessiten recursos i infrastructures, però sobretot el lideratge de l'Ajuntament concertant amb els agents econòmics i socials. Durant el ple hi van haver intervencions de la regidora ponent, Pilar González Agápito, de tots els grups municipals, CCOO, UGT, Fagem, Gentic, escoles universitàries i la Federació d'associacions de veïns.

L'alcalde en la intervenció final va apostar pel pacte com a eina de ciutat davant les trasformacions socioeconòmiques. "...per assegurar-nos el futur de tots i amb tots." Va assenyalar la importància del consens aconseguit i la generositat de tots per "treballar plegats per tal de garantir el futur dels nostres conciutadans." Aquest pacte ens ha d'ajudar a consolidar una ciutat socialment cohesionada i que exerceixi capitalitat de serveis públics i d'empreses. Una ciutat atractiva, amb comerç, cultura, front marítim, gastronomia, patrimoni cultaural. Ciutat Mediterrània.

Una ciutat dotada d'equipaments. On les zones noves es desevolupen amb criteris de sostenibilitat (mediaoambiental i social), però on les zones velles s'actua amb decisió, rehabilitant barris. " Que tot Mataró sigui Mataró"

En definitiva el pacte és una proposta innovadora que llença l'alcalde i tothom s'hi ha posat bé, per tant cal reconèixer el paper clau de tots i cadacun dels grups socials i polítics i alhora el lideratge exercit per l'alcalde. Aquest pacte ens pot ajudar a desenvolupar una ciutat millor. Penso que tots els ciutadans i ciutadanes de Mataró ens ho mereixem.

20.2.06

S'inauguren els Talussos del cementiri, una altre actuació del Pla integral Rocafonda i El Palau


Rocafonda disposa d'una nova zona verda. Es tracta dels talussos del cementiri i l’adequació de les restes de la vil·la romana de Rocafonda inaugurats diumenge 19 de febrer. En un barri de molta densitat trobar nous espais públics és de primera necessitat. Així que amb aquesta nova zona verda els veïns de Rocafonda tenen un espai més per fer-ne ús. Els nens i nenes quan acabin de l'escola tenen un lloc molt agradable per anar a jugar. O la gent gran té un lloc molt interessant per anar a passejar i recordar i filosofar al voltant de la vil.la romana sobre els nostres avantpassats. Aquestes restes romanes poden ser un referent simbòlic pel barri. En un moment on la immigració, la convivència i la cohesió social estan en l'ordre del dia, pensar que la nostra situació no és nova, que ve de fa molt de temps i és la suma de diferents processos culturals i migratoris, sembla si més no interessant i es pot plantejar com un element més en tota aquesta construcció social que s'està produint.
Ara es tracta de gaudir d'aquests espais i aprofitar-los al màxim i com ha dit l'alcalde vetllar per conservar-los, que l'incivisme no faci malbé uns espais que ens els hem guanyat entre tots.
Destacar d'aquesta actuació el paper del Pla Integral Rocafonda el Palau, que va impulsar una participació activa dels veïns en el disseny d'aquests espais. I de fet tot i que inicialment no era un projecte previst, sí que la flexibilitat del Pla i el saber escoltar les demandes dels veïns per part de l'Ajuntament va fer que neixés aquesta iniciativa que avui ja és una realitat.

19.2.06

Es posa en marxa l'Esola de Treball Familiar del Maresme


Amb la inauguració de l'Escola de Treball Familiar del Maresme el passat 15 de febrer s'ofereix un curs de treballador@ familiar reconegut de 715 hores. El treball familiar és una professió emergent que cada vegada més administracions públiques i empreses demanden treballadors. El treballador@ familiar atén persones o famílies que tenen dificultats per relitzar les activitats quotidianes del dia a dia, ja sigui temes de higiene personal o d'organització de la casa entre d'altres. Tot i que en aquests moments hi ha diferents cursos amb diferents nivells el curs impartit per la Fundació Hospital acaba amb un diploma molt demandat pel mercat laboral. Aquesta formació reconeguda, la formació a familiars i cuidadors de persones amb situació de dependències, la formació contínua a professionals, i la formació en pràctiques conformen la línia de Formació de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, una de les cinc grans línies d'actuació segons Pla estratègic.
Amb aquesta proposta formativa la Fundació Hospital es posiciona com a referent en el Maresme. I sobretot es prepara per quan la llei de dependències reguli l'apartat de formació. I això és molt important per la Fundació Hospital, perquè la finalitat d'una bona formació, és que després els professionals puguin oferir una bona atenció. I aquesta és la raó de ser de la nostra institució que les persones amb situació de dependència estiguin ateses el millor possible. Aquesta voluntat institucional està recollida en el Pla Estratègic 2005-2008 però també ens avalen els origens de la nostra institució, quan mossèn Jaume Sala va deixar el patrimoni a la ciutat amb finalitats socials i sanitàries.

Després dels Fons europeus a per la Llei de barris



La setmana passada l'alcalde feia pública la decisió del govern municipal de presentar en la propera convocatòria de la llei de barris Rocafonda i El Palau.
Sabem que no serà fàcil, ja que lluny del que algú ha manifestat com els barris més degradats de Catalunya, per poc que un hagi visitat diferents municipis i en tingui coneixement hi ha barris a Catalunya molt més degradats i amb problemàtiques molt més greus que els nostres barris. Però si al final hem optat per presentar-nos és perquè creiem per molts motius que som ferms candidats i perquè així ho han demanat en diferents ocasions les entitats en el consell territorial. I com va dir el mateix conseller Nadal quan va venir a signar el conveni amb l'alcalde, el fet que en la darrera convocatòria s'otorguessin ajuts a Cerdanyola no exclou que Mataró pugui presentar una nova candidatura. Això és el que farem abans de l'11 d'abril. Per tant tenim molt poc temps per treballar un bon projecte el màxim de consensuat.
A Rocafonda i El Palau ens ajudarà no partir de zero. El Pla integral de Rocafonda i El Palau ha suposat des del 2002 una inversió de 9 milions d'euros. El projecte és molt potent i es tenen molt clars els diagnòstics i les línies prioritàries. Segurament en aquesta llei de barris haurem de mirar de prioritzar al màxim programes de cohesió social i habitatge.
Si finalment guanyem la llei de barris -dic guanyem perquè relament és un concurs on els municipis miren de treure el màxim de punts al presentar els projectes- serà un ajut molt important per continuar transformant i rehabilitant integralment aquests barris. Si no tinguessim aquests ajuts l'Ajuntament de Mataró tiraria endavant igualment aquest projecte, encara que com ha dit l'alcalde avui, necessitant més temps per dur-lo a terme.

17.2.06

Es constitueix la Xarxa Local de Consum


El passat dimecres 15 de febrer es va constituir la Xarxa Local de Consum. Una iniciativa de la Diputació de Barcelona i dels 220 ajuntaments que treballen amb aquesta en algun programa conjunt.
Una vegada més els municipis trobem en la Diputació aquell recolzament i impuls que necessitem i més en serveis tan petits però importants . Amb el canvi de govern de la Generalitat la veritat és que encara no s'ha evidenciat un canvi en les polítiques de defensa als consumidors. Pensàvem que amb la nova Agència Catalana de Consum s'hi posarien solucions però encara no ha hagut canvis significatius. Aquest dèficit el trobem compensat d'alguna manera amb la Diputació, que al constituir aquesta xarxa estableix més relació i cooperació entre els ajuntaments, i canalitza el suport als ajuntaments ja sigui tècnic, tecnològic i econòmic.
En definitiva aquesta Xarxa proposa dinamitzar i recolzar la tasca en favor de la defensa dels consumidors que fem des dels ajuntaments en un moment de majors complexitats i dificultats amb les noves tecologies de la informació i comunicació. Els serveis d'atenció als consumidors estem veient com creixen any rera any les denúncies i queixes en aquests àmbits. A vegades dóna la sensació que fem d'unitats d'atenció als clients d'algunes empreses. En aquest context, doncs aquesta xarxa ens pot ser de molta utilitat.
L'assemblea constitutiva va ser molt formal i es va aprofitar per explicar la cartera de serveis 2006, es va escollir la comissió permanent així com la vice-presidència, que va recaure en un servidor. Quan la diputada Margarida Dordella m'ho va proposar vaig valorar molt positivament que l'Ajuntament de Mataró exercis la vice-presidència de la Xarxa Local de Consum.
Més treball -espero que no massa- però val la pena si així podem millorar la defensa dels drets d'usuaris i consumidors del nostre territori.

9.2.06

Ple municipal de Febrer 2006


Algunes de les conclusions que vaig estreure del darrer ple celebrat el 2 de febrer -tampoc vaig descobrir Amèrica- és que amb alguns temes és possible el diàleg, l'acord i el consens polític i amb d'altres és impossible. Així per exemple, hi acord unànim en la proposta per l'aplicació de descomptes en els peatges de la C-32 per les persones empadronades en el Maresme. Hi ha acord, tot i que no total amb la moció de l'estatut. I s'ha de reconèixer que el grup municipal d'ERC tot i que havia presentat una de diferent que respon al seu moment polític de no recolzament de l'estatut, va recolzar també la unitària. Aquí com no pot ser d'una altra manera -segons trajectòria- el PP queda fora. Estic plenament convençut que aquesta jugada al PP de Catalunya li acabarà sortint molt cara. No es pot fer seguidisme a cegues de tot el que dicta el PP des de Madrid. I un clar exemple el vam tenir amb la moció sobre dependències que presentava el grup popular i on van quedar completament sols i aillats. A Catalunya les coses funcionen d'una altra manera. La política és més honorable, més fruit del diàleg i no crispada. No pot ser que front un govern que amb dos anys d'existència proposa consolidar l'estat del benestar amb la llei de dependència, se li facin mocions argumentant un seguit de mentides:

  • Que no hi ha previstos els recursos econòmics per posar en marxa la llei (quan el govern proposa quasi 13 mil milions d'euros per aplicar la llei els propers 7 anys)
  • Que no hi ha una cartera de serveis definida (quan l'avantprojecte ja parla d'una cartera de serveis definida:SAD, teleasstència, centre de dia....)
  • Que no està prou consensuada (quan hi ha acord entre els principals col.lectius representant de persones amb dependències, com amb sindicats i patronal, i administracions autonòmiques i entitats municiapalistes)
  • Que no queda com un dret garantit (quan la mateixa llei defineix el dret social de caràcter universal)

En fi, en el fons penso que ha de ser dur fer política seguint al dicatat dels FAX'os i mails que arriben de Madrid.

Però en el ple de febrer van haver altres coses a destacar com és la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de l'impost de construccions, instal.lacions i obres que permet descomptes del 95% per promoure i donar suport els establiments que han de fer adequacions als seus espais seguint les indicacions de la llei anti tabac.

L'accepatació de la donació del fons d'art propietat del sr. Ubach també va ser un fet remarcable i on l'alcalde Baron i va jugar un paper rellevant. Per acabar vull referir-me a la proposta de resolució per realitzar un pla d’aproximació i mobilitat per a vianants i vehicles a la zona del Centre votada per tots els grups i que marca una estratègia important pel futur urbanístic, econòmic, i social de la zona llevant de la ciutat (Can Xammar).

El govern municipal hi creu en aquesta zona, en el seu potencial, i en el seu futur. És una zona per la que s'aposta. En paraules de Joan Antoni Baron tot dient que el centre ha de ser com una taca d'oli cap a llevant: "Volem un centre viu, socialment actiu i culturalment atractiu".