Precisament quan em trobo en les darreres pàgines d’“Istanbul. Ciutat i records”, d’Orhan Pamuk, Turquia està travessant una crisi important. Un país refundat sota les bases dels països moderns occidentals és a punt de tenir un president islamista –moderat-. Aquesta situació ha provocat que molta gent surti al carrer i que el mateix exèrcit recordi que preservarà l’estat laic a tota costa.
En definitiva Turquia està vivint el leit-motiv de la darrera obra de Pamuk. Els dos elements que conformen la societat turca: la tradició otomana i la modernització europea. Orient i Occident.
Pamuk plasma al llarg de la seva obra aquestes contradiccions en els seus records i vivències des de la infància. Els carrers, els edificis, la gent, ... conformen un Istanbul trist i melancòlic. Aquesta melancolia (“Hüzün”) però no és quelcom negatiu, sinó que forma part de la vida de les persones i la seva ciutat i és una actitud totalment acceptada i que confereix identitat i orgull a la ciutadania.
D’alguna manera la crisi que va suposar la creació de l’estat turc modern per Atatürk es repeteix uns quants anys després. Amb molts més elements en joc i en un altre context, però en el fons amb la mateixa controvèrsia d’Orient-Occident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada