Es fa difícil preveure el possible impacte i conseqüències d’un debat electoral emès per una televisió local. Això no és afortunadament els EUA, ni es tracta d’un debat electoral cara a cara d’unes generals bipolaritzades. Però Televisió de Mataró la segueix molta gent. El debat va estar molt ben dissenyat i conduït pel Pep Andreu i el seu equip.
Joan Antoni Baron va liderar el debat amb un discurs de ciutat molt sòlid i apamat.
El candidat convergent va oferir un discurs feble on no apareixien propostes clares ni concretes. En Paulí Mojedano, amb més discurs que en Mora, va donar una imatge exageradament fatalista de visionari i messies: “És un moment històric”, “ hi ha un clamor social de canvi”.
En Graupera una mica nerviós va fer el seu paper, però amb una necessitat continuada de visulitzar-se. I en Teixidor ho va fer bé en les seves intervencions, però li va faltar entrar més en el debat.
Les intervencions més fora de to i on es va veure realment quin peu calça van venir d’en Mora. Primer quan va dir referint-se als empresaris “els hi construirem un Palau de Congressos”. Home, si mai tenim un palau de congressos m’agradaria que fos per tots els ciutadans i ciutadanes. Però sobretot quan va desqualificar en Graupera dient-li: “vostè és un perill”. Sense comentaris.
Entre Mora i Mojedano van competir continuadament per ser l’alcalde alternatiu buscant el cos a cos amb Baron. El candidat popular amb moments de to brusc i agressiu va buscar bronca on no la va trobar en cap moment. Tot i les ganes de postular-se com l’alternativa de l’alcalde Baron no ho va aconseguir en cap moment amb un discurs sense propostes concretes i coherents. El gran perdedor del debat però, fou sens dubte en Mora que es va presentar sense un discurs de ciutat, amb molts errors i desencerts – que Baron amb rigor anava corregint- i evidenciant un desconeixement d’aquesta ciutat.
Joan Antoni Baron va liderar el debat amb un discurs de ciutat molt sòlid i apamat.
El candidat convergent va oferir un discurs feble on no apareixien propostes clares ni concretes. En Paulí Mojedano, amb més discurs que en Mora, va donar una imatge exageradament fatalista de visionari i messies: “És un moment històric”, “ hi ha un clamor social de canvi”.
En Graupera una mica nerviós va fer el seu paper, però amb una necessitat continuada de visulitzar-se. I en Teixidor ho va fer bé en les seves intervencions, però li va faltar entrar més en el debat.
Les intervencions més fora de to i on es va veure realment quin peu calça van venir d’en Mora. Primer quan va dir referint-se als empresaris “els hi construirem un Palau de Congressos”. Home, si mai tenim un palau de congressos m’agradaria que fos per tots els ciutadans i ciutadanes. Però sobretot quan va desqualificar en Graupera dient-li: “vostè és un perill”. Sense comentaris.
Entre Mora i Mojedano van competir continuadament per ser l’alcalde alternatiu buscant el cos a cos amb Baron. El candidat popular amb moments de to brusc i agressiu va buscar bronca on no la va trobar en cap moment. Tot i les ganes de postular-se com l’alternativa de l’alcalde Baron no ho va aconseguir en cap moment amb un discurs sense propostes concretes i coherents. El gran perdedor del debat però, fou sens dubte en Mora que es va presentar sense un discurs de ciutat, amb molts errors i desencerts – que Baron amb rigor anava corregint- i evidenciant un desconeixement d’aquesta ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada