Ple municipal del mes de maig

El ple celebrat ahir va ser concorregut per força públic, que això sí, quan va acabar el punt de l'ordre del dia que els interessava van deixar la sala del mig buida amb la única presència dels periodistes locals. Que com a bons periodistes es van quedar fins el final.
L'apartat de declaracions institucionals com no ens espavilem una mica tots els grups acabarà siguent una cosa entre apàtica i "s'ha de fer perquè toca". I és que ahir el Grup municipal d'ERC no li va sortir massa bé. I tant el tema de les seleccions catalanes que si haguessin volgut haguessin trobat més suports, com el tema dels empresonats cubans van oferir un panorama de propostes que necessiten millorar.
Cal destacar el punt en que es va tractar les cases del Callao. El regidor Valls, bon regidor i bona persona, - i encara que és oposició no em cou dir-ho- va fer una intervenció massa tècnica i a vegades donava la sensació de que feia més d'advocat que de regidor, i que l'alcalde era el jutge és clar. L'alcalde va ser molt clar i precís. Aquestes cases no es tiraran a terra, entre d'altres motius perquè formen part de la història de la ciutat. I el projecte d'obres que s'esta treballant un cop acabat es discutirà amb els veïns. Intervenció el màxim d'entenedora i sobretot transmetent confiança i voluntat política de diàleg amb els veïns afectats. També va puntualitzar que si aquelles cases encara estaven dempeus era gràcies al pla General del 1996, ja que el de 1977 planejava tirar-les a terra.
El punt estrella del ple i que va provocar l'assistència d'alguns botiguers va ser una pregunta del PP que demanava explicacions sobre la decisió de permetre l'obertura dels comerços el dilluns de fira. Els motius de queixa eren que no s'havia escoltat prou la veu dels botiguers, quan aquest tema es va tractar a l'àgora -l'espai de participació comercial- i les opinions estaven dividides. I també que això podia representar un precedent que podia acabar permetent obrir per les Santes, amb el que significa també d'impediment de conciliar la vida familiar i laboral i no gaudir del dia de fira. Bé el que em sorprèn més de tot plegat és la reacció de Unió de Botiguers (UB), fent un manifest i anant al ple amb cartells de protesta, ja que no s'escau en una entitat comercial potent com és UB en una ciutat comercialment també potent. També va sobtar la intervenció d'una altra entitat representant de comerciants en contra de UB.
Penso que UB hauria d'haver jugat altres cartes i les desavinences amb l'IMPEM potser no han estat prou contrastades, debatudes i participades - A Quants establiments s'han consultat? I que representen del total de la ciutat?- La situació no es troba en absolut en un punt mort on únicament caben accions d'aquest tipus. La situació és clarament reconduible. La UB també ha de veure i explicar als seus socis l'aposta del govern municipal per l'activitat econòmica, dedicant més de 600.000 euros a través del PDES, impulsant l'atracció turística de la ciutat, i planificant un comerç de ciutat fort i consolidat.
La UB sap de la prioritat i aposta política que fa el govern respecte el comerç i no ha de caure en la política de la pancarta. S'han de sumar tots els actius en una política forta de comerç de ciutat. L'èxit comercial ( de tots i per a tots) està més en la unió d'esforços que en accions com les d'ahir en el ple .
No es tracta que el dilluns de fira s'obriran els comerços i prou. Sinó que darrera la proposta està l'Ajuntament impulsant i recolzant els comerciants perquè sigui un dia, comercialment, fructífer i aprofitant les visites de gent d'arreu de la comarca. L'Ajuntament està obert ha seguir parlant i el tarannà de la regidora hi ajuda, però el govern municipal també ha de prendre decisions polítiques per tal que el comerç es situi allà on tots desitgem i sigui una font de riquesa i ocupació per a la ciutat.
Un altre pregunta del PP demanava explicacions sobre la disminució de mossos d'esquadra a la ciutat. I aquí es va fregar la ratlla de la irresponsabilitat. Ja que el mateix PP fent referència al passat va acusar els socialistes d'irrresponsables, quan precissament va ser tot el contrari i en Baron, llavors regidor de la policia, va veure com es suprimia la meitat de la plantilla de policia nacional -per part del Govern Aznar- quan encara no s'havien desplegat els mossos (i així vam estar uns quants mesos!). Evidentment la reacció va ser de responsabilitat absoluta no esbombant aquella situació -perquè la percepció és vital en seguretat- i va treballar per resoldre-ho. Sense explicar-ho. En fi, la resposta aquesta pregunta del PP la van haver d'explicar unes quantes vegades entre Bassas i Baron. No es que hi hagi hagut disminució d'agents sinó que havia agents que al no tenir el seu futur destí desplegat es van distribuir entre les comisaries que ja funcionaven. I després han marxat a on els tocava. Va quedar prou clar, si més no a còpia de repetir!
Pel que fa al Congrés de la gent gran -que per la seva importància hi dedicaré alguns post les properes setmanes- curiosos els dubtes del PP perquè demana que es busquin fòrmules de finançament del congrés i quan els explico que les partides pressupostàries que disposem des de l'Ajuntament provenen de subvencions, i que s'està treballant amb força l'esponsorització s'abstenen.
Sorprenentment CIU ara s'obsesiona amb les "manuntencions" com deien textualment en la pregunta, és a dir amb els dinars i cofee break del congrés. Volen que es redueixi per reduir els costos del congrés. Curiosa petició dels que han estat donant "dinar gratis" durant 23 anys als congressos de gent gran que feia la Generalitat de Catalunya. Doncs a Mataró no! EL congrés per a la gent gran de la ciutat és gratuit pels avis, però els que es quedin a dinar s'ho pagaran de la seva butxaca.