Finalment s'ha acabat la vaga de metges amb un acord signat. Que sens dubte coneixent la Marina Geli i en Carles Manté: " lo que se dice se hace", bé en aquest cas el que es signa es fa. I com sempre i com en tots els acords fruit de llargues negociacions cap de les parts ni perd ni guanya. Però en aquest cas penso que acaba gunyant tothom, ja que moltes de les reivindicacions -justes- dels metges, ja formaven part del pla de treball de la conselleria i el conflicte ha portat a accelerar la seva consideració.
Dels acords més importants destaca la creació -a finals de mes- del Consell de la Professió Mèdica, òrgan amb capacitat de consulta i participació activa conjuntament amb els equips directius, i que constitueix un fòrum de relació permanent entre els metges i l'administració sanitària. Aquest consell quan es constitueixi establirà un pla de recursos humans per tal d'ajustar les plantilles a les necessitats actuals.
També s'han acordat les millores retributives dels metges -que representen 680 milions d'euros durant els propers tres anys-, així com les millores organitzatives d'hores de treball que permetran major conciliació de vida familiar amb la laboral.
Cal destacar per últim el nou estatut MIR que suposa importants millores salarials.
Ja cal que les altres comunitats autònomes vagin prenent nota, ja que aquestes reivindicacions es donaran també amb tota probabilitat a la resta de l'estat. I això, perquè les condicions dels metges a Espanya estan molt per sota de la resta de països europeus.
Totes les parts celebren els acords que han posat fi al conflicte, però sobretot la ciutadania i concretament els 400.000 pacients afectats pels 7 dies de vaga són els que sens dubte agraeixen l'esforç de les parts i alhora exigeixen el dret a rebre els seveis públics de salut que els pertoca.
La consellera i companya Marina Geli ha conduit la situació de la millor manera posible i ha sabut mantenir l'equilibri entre la responsabilitat que suposaven els dies d'aturada mèdica i les negociacions amb aquest col.lectiu oferint cotrapartides justes i no cedint a peticions impossibles com el conveni exclusiu dels metges, ja que això hagués suposat desmuntar el "castell de naipes" del sector sanitari.
La consellera compartia moltes de les peticions dels metges, que de fet responen en gran part a la situació real de Catalunya, que ha passat de 6 milions de persones a 7'25. Es tractava d'una qüestió de temps. I la vaga el que ha fet és avançar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada