Bona intervenció del Govern amb el pacte educatiu

La setmana passada en un acte del PSC vam poder conèixer de primera ma en què consisteix el Pacte Nacional per l’Educació. Contradient el que alguns poden pensar d’aquest tipus d'actes organitzats per partits polítics -ho típic: són sectaris...- sempre he pensat -abans que no militava enlloc i ara- que són interessants ja que et permeten conèixer projectes polítics importants explicats per agents que hi participen en primera línia.
L’acte va ser moderat pel Remigi Herrrero i van participar en Francesc Colomé, director de Planificació Educativa del Departament d’Educació de la Generalitat i en Ricard Aymerich, president de la Federació de Moviments de Renovació pedagògica.
Aquest pacte és important pel grau d’acord i consens en que s’ha arribat –de tots els implicats només un sindicat no va acabar sumant-se- en els temes educatius més rellevants del nostre país. I també és important en el moment que s’ha signat, moment de grans canvis socials (immigració i globalització) i de plena immersió en la societat del coneixement.
Vull destacar que aquest acord permet començar a caminar cap a un sistema escolar únic, que trenca amb els riscos del sistema dual –pública /concertada- que seriosament començàvem a patir. I en aquest sentit l’horitzó que es dibuixa és de confiança i tranquil·litat, sobretot pels pares que alhora de triar escola ho podran fer lliurament sabent que el sistema educatiu és únic i amb les garanties de servei públic (equitat i qualitat). De la mateixa manera que el sistema sanitari és únic però amb diferents proveïdors. I parlant de salut em ve al cap quan la Marina Geli, molt abans de ser consellera ja apuntava aquesta idea quan anomenava la concertada com a “concertada pública” reforçant la idea de servei públic que havia de ser. En aquest sentit penso que el pacte assenta les bases per començar a treballar en aquesta direcció i deixar de banda històries passades de rancúnies, de menysteniments cap a la concertada i de clientelismes en favor d’algunes concertades.
El pacte també parla de la importància de les famílies. I en aquest sentit penso que és bàsic que les famílies tornin a recuperar el paper de primers responsables de l’educació dels fills. Segurament caldrà més eines i més suport a les famílies. Però aquest punt és bàsic per començar a “curar” certs símptomes importants: pares incomunicats de fills adolescents, violència familiar de fills capa pares, i altres tipus de trastorns familiars.
El paper dels ajuntaments, que com en el cas de Mataró sempre ha sigut molt actiu, ha de tenir més protagonisme i rellevància com administració educativa. Tant pel fet de la proximitat en la gestió i conseqüentment a priori per ser més eficaç i eficient, com pel que comporta de participació de tota la comunitat educativa (alumnes , AMPES, associacions del barri....) i d’altres programes municipals adreçats als serveis a les persones i que necessiten de la tranversalitat amb l’escola. Finalment el pacte també parla de l’organització dels centres –necessiten més autonomia- i del professorat i la importància de “cuidar-lo”, ja sabem les situacions problemàtiques d’aquest col·lectiu i els seus riscos. Així que ara és hora de “mimar”, en el sentit més professional de la paraula, als educadors dels nostres centres.
Aquest pacte representa un gran acord polític i social que dóna estabilitat i solidesa perquè Catalunya afronti els reptes educatius dels propers anys. I no només es tracta de voluntats i paraules maques, sinó que el Govern de la Generalitat ja ha anunciat una partida de 1.200.000.000. euros per fer el pacte realitat, al marge de tots els recursos econòmics que la Generalitat ja hi destina pel funcionament del sistema (corrent, inversions....)
Considero que aquest pacte – i sobretot les seves conseqüències- és un dels pilars importants de l’obra del Govern Maragall. Ja abans de ser president de la Generalitat anunciava que aquesta seria una prioritat de govern quan deia “barris segurs i escoles dignes” . Lamentablement, aquesta bona música no ha pogut escoltar-se amb nitidesa perquè hi ha molts sorolls de tambors de fons. Massa. Dins i fora.