Algunes de les coses que ha suposat el congrés de la gent gran

Un procés de participació real i efectiva
Unes 200 persones han participat i puc certificar que de forma activa: fent propostes, crítiques, reflexions i tot amb l'objectiu de millorar la situació de la gent gran a la ciutat de Mataró.
Ho vam dir des d'un principi, aquest congrés no suposava una cosa aïllada sinó que tenia sentit amb tot el que s'havia treballat fins el moment en l'àmbit de la gent gran. Els canals de participació de la gent gran, el consell i les tres comisions constituides, ens han portat cap aquest congrés, que d'alguna manera ha marcat un punt d'inflexió en les polítiques d'envelliment a Mataró i ens condueixen amb força i decisió cap al futur.
El procés previ al congrés -reunions amb entitats i qüestionaris- ha preparat adequadament la celebració d'aquests dos dies. S'ha escoltat la veu de tota la gent gran de Mataró, o millor dit les veus ja que representen un col.lectiu molt divers i tal com vam dir en el congrés seria més adequat parlar de les "gents grans" per referir-nos a la seva pluralitat.
Ara és el moment que el consell assessor que ens va ajudar a organitzar l'esdeveniment faci un seguiment exhaustiu de les seves conclusions -que hores d'ara s'estan tancant- per fer-les arribar als congressistes després que aquests vàren proposar una declaració de intencions prèvia a les conclusions al final del congrés.


Detectar els nous reptes i les noves oportunitats que representen l'envelliment.
Efectivament, l'envelliment de la nostra ciutat - també del país i de tota Europa- ens representa un gran repte. Un repte perquè moltes d'aquestes persones necessitaran ajuda per viure a casa seva de forma autònoma, o bé necessitaran algun altre tipus de servei de centre de dia o residencial, per citar els més comuns. També haurem de fer front a la fragilitat d'alguns dels nostres grans ja sigui fruit de la precarietat econòmica o bé fruit de la seva situació personal, psicològica i emocional. I donar resposta a fenomens encara encoberts com és el cas dels maltractaments.
Però alhora l'envelliment ens aporta molta riquesa. Ja que un sector de la nostra població pot posar a disposició de la resta de la societat la seva experiència, la seva saviesa. Per això com va dir Gil Calvo en la conferència inaugural és important que la gent gran es faci valdre i es situi al espai social que li correspon. Doncs bé, poder arribar a la jubilació en unes bones condicions és important per un mateix -perquè es pot fer el que un més desitja i que potser no es podia fer fins el moment- però també es pot fer en favor de la col.lectivitat. I aquí és on la gent gran pot demostrar la seva vàlua, el seu potencial i demostrar als més joves que són necessaris.

Pensar en una ciutat oberta a la gent gran
Les àrees de benestar social i salut no són les úniques que poden dissenyar el Mataró de i per la Gent Gran. Cal entendre aquest procés des de la transversalitat i des de la integralitat de les diferents polítiques municipals. Així l'urbanisme ha de pensar en que l'espai públic també sigui accessible i de qualitat per la gent gran. La cultura i l'esport també han de pensar en adequar serveis per aquest col.lectiu. I L'educació, que alguns defensem que és un procés al llarg de la vida, també l'hem de pensar en aquesta etapa senior. O també la mobilitat que ha de facilitar els desplaçaments de la gent gran per la ciutat sobretot afavorint el transport públic però també els desplaçamanets a peu, ja que en una ciutat del tamany de la nostra és possible i els beneficis que comporta per a la salut en tant que exercici físic són remarcables.
He citat alguns exemples però n'hi ha molts més. No hi ha polítiques locals neutres ja que totes determinen en un grau o un altre la posició de la gen gran en els municipis.

compartir, construir i proposar millores
La política per i amb la gent gran que els darrers anys ha impulsat l'Ajuntament de Mataró ha situat la gent gran com objectiu preferent dins les polítiques socials. Així hem vist com s'ha promocionat darrerament l'envelliment actiu a la ciutat consolidant els canals de participació o bé quasi doblant els casals municipals de la Gent Gran. També en l'àmbit del suport a l'autonomia personal i atenció a les dependències hem vist experiències pioneres com l'Agència d'atenció a la gent gran que ha permés donar un pas de gegant en atenció domiciliària a la ciutat amb persones majors de 65 anys passant d'una cobertura del 2% al 7% actual. O bé la Fundació Hospital que s'està convertint en un referent de les entitats sociosanitàries i que dóna suport a les famílies i persones cuidadores. I L'agenda per la solidaritat local com a compromís de la ciutat per promoure la solidaritat entre els conciutdans que més la necessiten. Això està molt bé però sabem que no n'hi ha prou. I la gent gran ens demana i exigeix més per això volem seguir millorant, i construint més benestar pels nostres grans.

Un fort compromís de l'Ajuntament de Mataró
No hem de tenir por a l'emancipació dels nostres grans. Alguns aquests dies m'han dit: Ostres! Quina feinada i quina complicació el que suposa això del congrés de la gent gran, no? I a sobre amb el conferenciant que els heu portat. Quasi proclama la revolució de la Gent Gran! Doncs sí, d'això es tracta. La gent gran ha estat oblidada i arraconada de la nostra societat i mica en mica el col.lectiu es va posicionant cap a les quotes de poder que li pertoquen i que assolirà en els propers anys quan la pressió demogràfica decantarà la balança clarament cap al seu costat. Això més o menys es produirà quan la generació del baby boom arribi a la tercera edat. Mentre, s'està caminant. Per això són important esdenveniments com el que ha tingut lloc a Mataró i polítiques actives d'envelliment positiu. I el compromís d'escoltar, millorar, refer, o fer de nou algunes polítiques de gent gran és bàsic. Així ho va expressar el mateix alcalde al referir-se a la incorporació dels temes plantejats pels nostres grans en el congrés en els propers programes de govern municipal.
No es farà res de l'àmbit de la gent gran sense comptar amb la gent gran. Només vull acabar agraint de tot cor la particapació de la gent gran, ja que una vegada més han demostrat l'estima per aquesta ciutat, que després de molts anys de treball per aixecar-la encara pensen en seguir treballant per ella. Perquè se l'estimen.