Menys comunió a l'Església

Ahir el Periódico obria el seu diari amb el tema del dia dedicat a la pràctica religiosa. Concretament informava del descens de les comunions dels nens i nenes, o millor dit de mares i pares que decideixen que els seus fills l'han de fer. Només la meitat dels nens i nenes catalans fan la primera comunió. I aquesta davallada de 8 punts percentuals respecte el 1995 (54’8%) confirma la percepció generalitzada que hi ha de que la gent va cada vegada menys a missa. Curiosament a la resta d’Espanya tot i que la pràctica religiosa també ha baixat, la diferència està en que la tradició religiosa es va mantenint i les comunions es situen a un 74%.
Un dels motius que apunta el diari, a banda del progressiu procés de secularització de la nostra societat, és que hi ha menys infants i per tant també és lògic que les comunions hagin baixat. Però una altra qüestió que no apunta el diari és que segurament ara hi ha infants de procedències religioses diferents a la catòlica que abans no hi havia. El que sí diu és que en el cas dels sud-americans de profundes conviccions religioses, no van a missa perquè aquí no es veuen obligats com en els seus països d’origen.
La notícia també es fa ressò de la denúncia de les associacions de defensa dels consumidors, que apunten que any rera any es va apujant la “parafernàlia” que acompanya les cerimònies religioses arribant als 3.000 euros el que pot arribar a costar l'esdeveniment. Evidentment, fer els banquets, els vestits de comunió, els regals o inclòs regalar viatges – es veu que es posa de moda eurodisney! – no formen part de la pròpia celebració cristiana. Més aviat tot el contrari, ja que tenint en compte valors evangèlics com la pobresa, la senzillesa o l’humiltat, aquestes modes consumistes no s’emmarquen en el sentit més religiós de la comunió. El consumisme pur i dur des de fa temps ha entrat en el temple, evocant aquell passatge de Jesús amb els mercaders.
I d’una darrera dada que ens informa el Periódico és que només un 5% dels joves va a missa. Informació que es desprèn de la Fundació Santa Maria, i que dic jo que amb aquests resultats no se’ls pot acusar de parcials i que han escombrat cap a casa.
Per una banda cal comprendre tota aquesta informació en un context de societat en procés de secularització des de fa uns anys. I on la separació entre l’Estat i l’Església ha quedat ben delimitada. I això és una bona notícia per a tothom per a creients i pels que no ho són. I per l’altre una de les grans conclusions és la constatació de l’enorme separació que hi ha entre la jerarquia eclesiàstica i els cristians de base. Que fa que mica en mica la gent es vagi desencissant del “creure” amb l’Església. En definitiva els valors evangèlics de la majoria de cristians no coincideixen amb la pràctica i la direcció dels que manen a l’església, cada dia més conservadora, i que potser s’ha mundanitzat excessivament en els aspectes de poder econòmic. Avui que ha començat el període per fer la declaració de renda veurem si aquesta minva de practicants litúrgics també es correspon als que practiquen la creueta a la casella del IRPF.