Corrupció urbanística en l'ordre del dia

Ja fa uns anys amb els casos de corrupció a Marbella es van començar a destapar un reguitzell de delictes que van implicar des de Gil i Gil a altres persones més. Semblava que aquestes pràctiques eren un fet aïllat, quan els casos de les Illes Balears i els darrers a les Canàries demostren que no és així.
Tinc clar que més casos deuen haver. Però també tinc clar que són molts més els ajuntaments que fan les coses bé i que els interessos que primen els polítics locals són els de tots els ciutadans i ciutadanes.
El paper dels mitjans de comunicació és el que ha de ser: informar la població sobre aquests fets, però també estaria bé que s’informés més i es posés més èmfasi en aquelles operacions urbanístiques que transformen, milloren i dignifiquen l’espai urbà. Perquè són més els regidors –del color polític que sigui- que vetllen per l’avenç i progrés de la ciutat, que no pas els que s’embutxaquen els calers a costa dels afers públics.
A Mataró tenim exemples paradigmàtics d’una política urbanística de progrés. El PEMU de la Llàntia n’és un amb la transformació d’un nucli de barri vell i caòticament urbanitzat, que quedarà ordenat i amb més serveis i equipaments. O Can Fàbregas que a banda del debat el patrimoni suposarà un avanç comercial i de progrés econòmic per la ciutat pels propers anys sense precedents. I qui en dubti entre altres coses pregunti com va anar allò del Pryca. O el rengle amb un projecte de ciutat tan estratègic com el Tecnocampus.
Vaja, que del urbanisme per a tothom s’en hauria de parlar igual o més –seguint la lògica del principi de proporcionalitat- que dels casos de corrupció urbanística. Sinó al final la gent es pensarà que els que ens dediquem a la política local som uns xoriços i mafiosos quan la immensa majoria el que volem és la millora de vida dels nostres conciutadans i l’avenç dels nostres pobles i ciutats