La vaga de metges es produeix amb la taula de negociació oberta

(vinyeta: El Punt)
Des d'ahir, avui i per demà hi ha convocada vaga de metges als hospitals i centres d'atenció primària públics de Catalunya. Els motius de la vaga són completament raonables i potser el que comparteixo menys és que es convoqui quan la taula negociadora encara és activa, és a dir, el Departament de Salut en cap moment ha abandonat les negociacions i la voluntat que s'ha manifestat en tot moment és d'arribar a solucions. Cal destacar també que, curiosament, ahir es va tancar un preacord entre patronal i sindicats -excepte el sindicat de metges de Catalunya, convocant de la vaga- pel nou conveni de la xarxa d'hospitals d'utilització pública (XHUP).
Molts dels motius que ens han portat fins aquí ja fa temps que es venen donant en els nostres centre de salut i per tant li han tocat a la Consellera Geli part dels plats trencats per anteriors governs, tot i que s'ha de dir que la consellera ha anat movent peça per resoldre aquesta complexa situació des que va entrar al govern.
La vaga recull i reivindica el dia a dia del col.lectiu mèdic. No hi ha prou temps per dedicar als pacients, l'activitat és frenètica i estressant, l'organització del treball i el sou d'alguns metges no s'ajusta a la seva realitat, no participen de la gestió i planificació sanitària -herència del model tecnocràtic que estem intentant canviar-...
És cert que aquesta és la realitat amb la que es troben de forma generalitzada els metges al nostre país, però també és cert que no podem dir que no s'hagi fet res per resoldre-ho .
Des que hi ha el nou govern de la Generalitat s'han contractat 1.000 professionals més en dos anys, i hi ha una previsió de 320 Milions d'euros per atendre les mancances i situacions laborals dels metges. Cal apuntar també que el nou model de descentralització i l'impuls dels governs territorials de salut suposaran més participació des professionsls alhora de fer funcionar el sistema de salut.
En línies generals aquesta és la meva visió i modesta opinió sobre el tema tot i que sóc conscient de que la matèria és molt més àmplia i complexa i que hi ha molta lletra petita. Només tinc un dubte amb tot això i que no ha resolt cap dels que estan asseguts en ambdós llocs de la taula. Perquè ningú va pensar en desconvcocar la gent amb visites concertades als hospitals i CAP's? I no val la resposta que fins el dia de la vaga no es sabia quins metges en farien, ja que l'atenció i el repecte pels ciutadans i ciutadanes preval sobre la resta de coses.
Finalment assenyalar que a Mataró no s'ha donat cap situació excepcional i tot està transcorreguent amb normalitat fins el moment i pel que fa als serveis d'urgències de l'Hospital de Mataró avui ha vingut menys gent que ahir i segurament més que demà.

Immigració i Seguretat Social

Sorprenen -o potser aquestes alçades ja no- les declaracions del diputat Joan López en un acte del PP al Centre Cívic de Rocafonda. Sorprèn que digui que el que s'ha de fer és dotar de recursos econòmics i humans als ajuntaments perquè aquests puguin gestionar millor la immigració al municipi. I dic que sorprèn perquè fins l'any 2005 ni el govern central (durant 8 anys del PP) ni la Generalitat de Catalunya van moure un dit en aquest sentit. I d'aquí la meva sorpresa que ara els del PP vinguin amb aquest discurs. Com deia durant l'any 2005 s'ha produit un canvi substancial pel que fa al suport de l'Estat i la Generalitat en les polítiques locals de immigració i per primera vegada ens venen recursos d'aquestes administracions a través de diferents convocatòries públiques. Però el que més sorprèn i fins i tot repel és que digui que l'increment de morts a les costes espanyoles és degut a les polítiques migratòries del govern. Home, això em sembla d'una ignorància majúscula o bé de tenir molt mala intenció per no dir una altra cosa... Quan tots sabem que el drama de la immigració a Àfrica es produeix per l'extrema pobresa i condicions amb les que viuen -fruit de les polítiques exteriors dels països rics- i això els porta a la fugida del seu país d'origen com a única porta de sortida. Per tant, dir que aquestes situacions són conseqüència del govern em semblen molt fora de lloc i més quan precissament el govern de Zapatero comença a aportar línies interessants de cara a construir polítiques de immigració europees, les més recents són el compromís del govern espanyol d'arribar al 0,7% en ajudes oficials al desenvolupament o bé el compromís dels 8 milons d'euros al fons d'emergències de Nacions Unides. Aquesta setmana també hem conegut que el numero d'afilitats a la Seguretat Social ja ha arribat a 14 milions de persones. Un milió més de persones respecte el maig de 2004. El temps està donant la raó de l'encert que va suposar el procés de normalització endegat ara fa un any pel govern, que ha permés d'entre altres coses donar d'alta a la seguretat social moltes persones estrangeres, que ara cotitzen mentre abans no ho feien.
Considero un gran encert la relació i encaix que s'estableix en l'impuls de diferents polítiques, per una banda l'econòmica i de creixement d'ocupació i per un altre la social.

Es posa en marxa el Consell del Voluntariat a Catalunya

(foto:xarxanet.org)
Avui s'ha constituit el Consell del Voluntariat de Catalunya un òrgan de participació i assessorament d'entitats i col.lectius del àmbit del voluntariat del que en formo part en representació de la Federació de Municipis de Catalunya. De fet ja en vaig formar part durant la legislatura passada quan aquest òrgan era el ja suprimit INCAVOL, però en quatre anys no ens van convocar ni una sola vegada. Espero que amb la constitució d'aquest nou ens l'actual govern de la Generalitat es prengui més seriosament aquest àmbit que afecta tantes entitats i projectes socials.
Una part dels membres d'aquest consell venen determinats pel decret 133/2005 , de 28 de juny i l'altra es va escollir en un procés electoral on queda representat tan el territori com les diferents àrees d'actuació del voluntariat: social, comunitari, cultural, mediambiental i internacional.
D'entre les funcions d'aquest consell hi ha la validació del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat que s'haurà de presentar per desembre de 2006, i que ha de ser l'eina que defineixi les línies estratègiques pel creixement i desenvolupament del voluntariat i del teixit social.
Amb aquestes mesures el govern de Maragall fa una aposta per un associacionisme fort i un voluntariat consolidat com a complements de les polítiques socials per construir un model de benestar català. Sens dubte aquests aires ens són propicis per les polítiques socials que estem desenvolupant a Mataró.

El govern de la Generalitat acorda un pas definitiu per a la millora de la salut

(foto:Diputació de Barcelona)
Passa sovint el fet que coses molt importants no són notícia. El passat 14 de març el govern va aprovar el decret que dóna llum verda als Governs Territorials de Salut (GTS). Es tracta d'una decisió política sense precedents que impulsa la agosarada consellera Geli.
Aquest decret permet que la salut -des del seu concepte integral- es pugui governar des del territori i amb el territori. Per tant, els alcaldes i el seu entorn local podran cogovernar tots els serveis de salut del seu àmbit geogràfic.
Mataró ja fa mesos que ha anat impulsant aquest GTS i en Joan Antoni Baron ha liderat amb els 12 alcaldes del Maresme central el procés previ a la constitució d'aquests GTS (reunions de treball, signatura Pacte de salut...). A partir d'ara els territoris ja podem constituir conjuntament amb el Govern de la Generalitat aquests nous ens de govern, i codecidir sobre els serveis de salut. És a dir, prioritzar en les línies que ens demanden els ciutadans, millorar la coordinació entre els diferents nivells: primària, hospitalària..., impulsar la salut pública (protecció, prevenció i promoció de la salut)
Aquesta iniciativa de la companya socialista Marina Geli marca un abans i un després en la història del sistema sanitari català i suposa una aposta per la democratització, per la millora, per la qualitat i proximitat dels serveis de salut.
Encara no podem visualitzar l'abast d'aquesta decisió però a mesura que la idea de la consellera agafi forma l'impacte serà molt important.

Hàbits dels consumidors a Mataró en el marc del dia mundial

(foto: Javier Leiva)
Avui es celebra el dia mundial del consumidor des que l'any 1962 el president Kennedy instaurà aquest dia, donats els problemes que els ciutadans-consumidors tenien en uns societat on el model capitalista començava a donar seriosos problemes.
Des de l'Ajuntament de Mataró hem organitzat una sèrie d'actes per commemorar aquest dia d'entre els quals s'ha presentat una enquesta sobre els hàbits de consum dels ciutadans i ciutadanes. El motiu d'aquesta enquesta és poder potenciar, prioritzar i adequar les polítiques en defensa dels consumidors a la realitat actual de la nostra ciutat. Fa uns 20 anys que fuciona la Oficina Municipal d'Informació als Consumidors i vam valorar que transcorregut aquest temps era important conèixer les necessitats de la ciutadania per plantejar mesures noves i adaptades que ens ajudin a garantir i defensar els consumidors a Mataró -que som tots-.
El resultat de l'enquesta ha sorprès o no dependrà de la lectura que faci cadascú. Però sobretot aporta una informació important sobre hàbits de consum en general, i en particular sobre aquell consum més relacionat amb la salut de les persones (quin menjar comprem, si fem àpats fora de casa...)
No m'hi referiré als resultats per blocs temàtics de l'enquesta però sí a les conclusions i les línies de treball futur que haurem d'emprendre des del servei de salut i consum. És clar que si més de la meitat de la ciutadania va a comprar als supermercats (56,4%) -en segon lloc estan els hipermercats (18,9%)- s'hauran de reforçar les inspeccions i les campanyes informatives en aquest tipus d'establiments. Els motius pels quals es compra en un lloc o un altre majoritàriament són: proximitat, preu, varietat i qualitat. Aquesta dada confima el grau de maduresa consumerista de la ciutadania i per tant no hem de resoldre un problema o una mancança important sinó que hem de centrar l'atenció en que el consumidor estigui el màxim d'informat.
Pel que fa als hàbits alimentaris quan es pregunta a les dones qui cuina responen que són elles en un 82'3% mentre quan la pregunta es fa als homes un 63'3% diuen que ho fa la seva parella. És evident que cal treballar de forma intensiva el repartiment de les tasques de la llar. Per tant hem de intensificar les polítiques de igualtat però mentre aquesta no sigui una realitat penso que hem de "feminitzar" les polítiques de consum i donar màxim suport a les dones. Un altre col.lectiu que haurem de prestar atenció en un futur és la gent gran que en tots els apartats de l'enquesta es mostra fràgil i determinat per la poca capacitat econòmica alhora de fer les seves compres i més necessitat d'establiments pròxims alhora de consumir.
I la darrera conclusió és la confusió que hi pot haver per part de la ciutadania alhora d'utilitzar un servei públic de consum o un servei privat d'una associació de consumidors. Dels que han fet alguna reclamació el 43'5% ha sigut a través d'associacions de consumidors mentre que només el 6% ho ha fet via administració pública. Hem pogut contrastar aquesta informació amb l'OCUC i compartim la idea de que hi ha certa confusió alhora de qui aten la reclamació. És evident doncs que caldrà una política informativa, aclaridora de cara que la ciutadania tingui una major comprensió del rol dels serveis municiapls i les organitzacions de consumidors que són complementaris però diferents.
Una enquesta doncs, que ens orienta i dona pistes cap a on haurem de dirigir les polítiques en defensa dels consumidors el propers anys, tenint en compte també tots els temes de consum de les TiC que no van formar part de l'enquesta per impossibilitat tècnica -un minut més d'enquesta la gent hagués penjat el telèfon- i per obvietat del nostre dia a dia: contractes de internet, telefonia movil....

L'envelliment actiu

(foto capgros)
Madurar en positiu és una "exposició per viure" ,una proposta que hem portat a Mataró de la ma de la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya i l'Associació Alzheimer Catalunya. Amb el gerent d'aquesta Fundació ja ens coneixem d'altres col.laboracions: programa viure i conviure que facilita les relacions intergeneracionals amb joves universitaris que viuen amb avis, i la cessió del local del c. Colòmbia, del qual dilluns comencen les obres d'adequació per la propera obertura del casal de la gent gran de Rocafonda-Palau. I espero que ens continuem veient sovint amb en Josep Solans, perquè això voldrà dir que la institució que representa -històricament d'arrels vinculades al municipalisme- proposa de treballar obra social a la ciutat de Mataró.
No vam dubtar ni un segon en acollir aquesta exposició per 3 motius importants. Per començar es tracta d'una exposició adreçada a tothom, gent gran i no tan gran. Això fa que sigui una activitat intergeneracional objectiu que preten el pla integral de la gent gran de Mataró. D'altra banda l'exposició convida i aposta per l'envelliment actiu, que podríem definir com la capacitat de viure i veure la vellesa com una etapa més de la vida -amb plena normalitat- on es poden fer moltíssimes coses -i sobretot les més interessants són les que no s'han pogut fer abans- i on es viu de la millor manera possible potenciant la salut, la psicologia positiva i el benestar personal i col.lectiu. I també aquesta exposició coincidia de ple amb una de les línies del pla estràtègic de la Fundació Hospital: la prevenció de la dependència. Avui sabem que la dependència es pot prevenir, es pot retardar i això es fa promovent hàbits de vida saludables (alimentació i exercici físic), i manenint-nos el màxim d'actius possibles: vida associativa, activitats, tallers...
La proposta que es va inaugurar ahir i romandrà fins el 8 d'abril a la Biblioteca Pompeu Fabra està en plena sintonia amb les polítiques de gent gran que impulsa l'Ajuntament de Mataró, enfortint el valor de l'envelliment com quelcom positiu, i situant-lo en el lloc que es mereix de la nostra societat.

Una agenda per millorar la solidaritat a Mataró

(Article publicat al diari digital capgros.com el 7 de febrer)

L’agenda per la solidaritat local és el compromís de la ciutat de Mataró per ser més solidària amb els seus ciutadans i ciutadanes. Es tracta que l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Hospital conjuntament amb les entitats de l’àmbit social i sociosanitari - també amb la ciutadania que tot i no estar vinculada a cap entitat té inquietuds- acordem un compromís de Mataró per la solidaritat.
Ha estat un procés llarg i molt elaborat el dissenyar aquest projecte des que l’alcalde Baron va llençar la idea en un acte públic.
Ara ja ha començat el procés que ha de implicar el màxim de ciutadania possible i que culminarà amb la signatura del compromís abans del mes de juliol. Després caldrà definir un pla d’accions que detalli totes i cadascuna de les mesures que ens han de portar a ser una ciutat més solidària.
Es tracta d’un repte pioner que no ha dut a terme mai ningú, tal i com han dit la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona quan els hem explicat el projecte, que ja han anunciat la seva col·laboració com també ho han fet ja algunes empreses de la ciutat. També els hem proposat la possibilitat que de la nostra experiència pugui sorgir una xarxa de ciutats i pobles solidaris.
La solidaritat com qualsevol altre valor no es pot imposar ja que és una qüestió personal de cadascú, però sí que pretenem entre tots la pressa consciència del que significa aquest valor en quant posar-se en la pell de l’altre per millorar la seva qualitat de vida i que això ens afecta a tots. Afavoreix el lligam social i el sentit de pertinença a la comunitat.
L’agenda per la solidaritat local s’anirà construint en un procés de participació activa on hi haurà diferents jornades tècniques amb tallers participatius, així com el seguiment i la validació de tot el procés per part del Fòrum Promotor, que es va poder constituir el passat 28 de febrer.
Aquesta agenda i les polítiques públiques són dos instruments diferents però compatibles en la construcció i cohesió social de la ciutat.

AGENDA PER LA SOLIDARITAT LOCAL

(moment de la constitució del Forum Promotor de l'agenda)
Una bona idea ben treballada pot donar molt de si. Això és almenys el que esperem de l'Agenda per la solidaritat local. El mateix alcalde Baron, que en un post explica de forma clara en què consisteix l'Agenda, va ser el que va donar la idea i va llençar la proposta en un acte públic de la Creu Roja. Han sigut molts mesos de madurar la idea, de treballar el projecte i ara ja es una realitat en el seu procés de construcció.
Sempre he estat un ferm defensor de les polítiques socials i públiques per a la construcció de l'Estat de benestar. Un model clarament europeu que no s'explica i exporta prou de cara en fora i que és un tret característic i identitari que la Unió Europea no aprofita per cohesionar el seu territori. Aquestes polítiques públiques, però, per si soles no garanteixen la cohesió social. I és en aquest punt quan apareixen les xarxes ciutadanes, la iniciativa social, les bones maneres de fer ciutadania de molts veïns i veïnes.
L'agenda pretén millorar la solidaritat a la ciutat de Mataró. Hi ha molts valors com la solidaritat que en els temps actuals no venen, no són rentables econòmicament, no estan de moda. Els mitjans de comunicació -com sempre salvant honroses i petites excepcions- no s'en fan resó. Es ven millor una notícia d'un sinistre -si pot ser amb detalls millor- que no una història de un voluntari i una avi, per exemple. I com a molt, quan algun dia surt per televisió alguna cosa que té a veure amb la solidaritat és per fer maratons, o per tocar la part més sensible de l'ésser humà amb tota la intencionalitat consumista. I en aquests casos de la solidaritat s'en fa marketing com a molt.
També és cert que el ritme de vida que portem: l' estrés, sobrecàrregues de feines, competitivitat ens acosta més a l'individualisme i l'egoisme que no pas a la solidaritat, que és una valor molt lligat a l'empatia, a posar-se a la pell de l'altre, a donar sense esperar rebre.
L'agenda per la solidaritat local preten implicar tota la població. Per tant, s'adreça no només a totes les entitats de l'àmbit de l'acció social i socisanitària -que els hem ofert un procés de lideratge i participació important- sinó a tota la ciutadania , perquè també es tracta d'arribar als ciutadans que no pertanyen a cap entitat, però que poden tenir inquietuds vers aquests temes. Es tracta de pensar-hi una mica, de prendre consciència, d'aturar-nos del imparable dia a dia per mirar al nostre costat.
L'agenda serà el full de ruta de Mataró per ser una ciutat més solidària vers els seus ciutadans i ciutadanes. I això no vol dir que l'administració pública deixi de fer política social, al contari n'ha de fer molta perquè és totalment compatible.