NOVA CIUTADANIA

Font: canalsolidario.org

Que la immigració és un fenomen estructural de la nostra societat hores d'ara no ho discuteix ningú. Que ha existit sempre i existirà, ja que forma part de la condició humana el fet d'anar allà on puguis progressar més és una altra veritat. Sovint però, quan es parla de immigració no es contextualitza prou i penso que és important abarcar la totalitat d'aquest fenomen. És a dir, no podem parlar de immigració sense tenir en compte les desigualtats i relacions d'explotació i de domini (en molts sentits de la paraula) entre el Nord i el Sud. I no podem parlar de immigració si no tenim en compte que és una relitat d'abast mundial(global) tot i que els seus efectes es produeixen en les proximitats (local) : ciutats, barris, escoles, centres de salut... És precissament en aquest punt on els darrers anys ha hagut més desajustos en la política de immigració (europea, espanyola i catalana). Mentre la realitat de la immigració s'ha anat desenvolupant els poders públics legislatius amb recursos i competències no han fet res -o per filar més prim han fet ben poc- i la complexitat d'aquest fenomen s'ha hagut d'abordar des del món local (Ajuntaments, assocacions, institucions, veïns...)
Les eines que l'Ajuntament de Mataró ha utilitzat fins ara per fer polítiques locals de immigració han estat tres:

1. El pacte polític buscant el màxim consens entre les forces polítiques al ajuntament per evitar un mal ús de la immigració i l'aparició de partits xenòfobs i racistes
2. El pla per la nova ciutadania com a eina de planificació que ordena i executa les accions i programes vetllant d'acomplir objectius
3. El consell municipal per la convivència on es troben les institucions i entitats de la ciutat que representen tan a immigrants com autòctons i es debat, dialoga i es segueix de prop la realitat migratòria de la ciutat.

Aquestes tres eines han perseguit i persegueixen que a la ciutat hi hagi cohesió social i convivència, i que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets i els mateixos deures. I és aquí quan apareix aquest concepte de ciutadania entés com a categoria que comparteix tothom que viu a la ciutat.

Sense caure en la definició que han fet alguns mitjans de comunicació per descriure la realitat migratòria a Mataró, parlant del model mataró com a paradigma, però sí s'ha de dir que algunes coses s'han hagut de fer bé aquests anys per arribar on estem. Ara bé, amb això no n'hi ha prou i de la mateixa manera que la immigració ha crescut considerablament els darres anys a Catalunya, Mataró també ha seguit aquesta tendència i si l'any 2000 hi havia el 3,9% de persones estrangeres a la ciutat, l'any 2005 hi ha el 14%. Cal assenyalar també que la procedència dels països d'origen s'ha diversificat de forma important així com la concentració en alguns barris. I és en aquest punt on l'Ajuntament de Mataró diu -igual que d'altres ajuntaments- : no podem donar respostes com fins ara ho hem fet des de la solitud, necessitem el suport, la governabilitat, i la complicitat de les altres administracions públiques.

Per fi, i per primera vegada l'any 2005 i a través dels pressupostos generals de l'Estat es distribueixen recursos econòmics a les comunitats per reforçar els municipis amb índex més alts d'immigració. L'Ajuntament de Mataró, com d'altres ens vam presentar aquesta convocatòria de la Generalitat i ens han concedit 215.000 euros, i encara estem pendents de rebre resopostes d'un parell de convocatòries extraordinàries més. Amb aquests recursos podrem reorientar actuacions, impulsar de noves i tot per continuar treballant el que creiem més prioritari avui a la nostra ciutat: que les persones immigrants que arribin a Mataró puguin integrar-se socialment, que no es trenqui la convivència i s'afavoreixi la cohesió social. Tot això sota el gran principi que tots i totes som ciutadans de Mataró i tenim els mateixos drets i els mateixos deures . I tot això també fet des dels consens i treball conjunt amb les dues comisions de seguiment polític del pacte per la nova ciutadania ja celebrades i el consell municipal per la convivència on s'han marcat els àmbits prioritaris d'actuació -i que d'això en parlaré en una propera ocasió-.

Tenim una realitat social més complexa i amb més reptes que mai. Però mai els ajuntaments havíem rebut tant suport com fins ara.