Fem més accessible Mataró entre tots

No hi ha cap dubte sobre la millora de l’accessibilitat en la majoria de ciutats els darrers anys. L’any 1992 representà un punt d’inflexió i des de llavors tant la via pública, com el transport públic i els equipaments en general s’ha tingut molt més en compte que els pugui utilitzar tothom. Aquest és un dels motius que argumenta l’amic Miquel Guardiola, president del GIMM, quan es refereix que les persones amb discapacitat (PAD) ara surten molt més al carrer que abans.

En línies generals podem dir, doncs, que hi ha més sensibilització que abans i que les ciutats estan més a l’abast de tothom. Però és evident que no n’hi ha prou. I que encara queden molts espais i equipaments que s’han de fer accessibles. I que el mateix concepte d’accessibilitat ha canviat. I ara ens referim a l’accessibilitat universal per expressar que el conjunt de la ciutat ha de ser per a tothom, no només els espais físics sinó tots els serveis i tota l’activitat que genera la ciutat. Així les PAD no només tenen dret a moure’s normalment per la ciutat, sinó que també tenen el dret a la participació ciutadana, a fer esport, a tenir uns serveis socials i una atenció sanitària adequades a les seves necessitats i a inserir-se en el mercat laboral. Tot això no és caritat que la societat ha de oferir a les PAD. Són drets socials que aquestes persones han de tenir i que les lleis han de garantir.
Curiosament una llei com la LISMI, que pels anys 80 suposava un avenç extraordinari, avui encara no es compleix. Tots sabem que les lleis estan per complir-les però és clar que algú ha de vetllar perquè sigui així. Tot i la importància de les lleis en estats democràtics com el nostre no tinc cap dubte, però que la clau d’èxit de la inserció laboral de les PAD es troba precisament en les seves capacitats, en el seu valor afegit, en unes potencialitats diferents que la majoria desenvolupa. Els empresaris ho comencen a descobrir i a més de tenir bons treballadors també tenen desgravacions importants. És evident però que per arribar aquí calen processos formatius adequats.

De tot això n’estem parlant aquests dies arran de l’exposició EQUIPARA que vol informar i sensibilitzar la població en general sobre la discapacitat. El títol de l’exposició juga amb la doble interpretació. Per una banda d’equiparar els drets de les PAD amb la resta de ciutadania. I també amb les paraules: equip ara. Dos elements imprescindibles quan parlem de justícia social dels col·lectius amb discapacitat.

Aquesta exposició arriba a Mataró en un bon moment, ja que els treballs de diagnòstic del Pla d’accessibilitat universal ja han començat. Aquest pla és l’eina estratègica que ens ha d’ajudar a fer de Mataró una ciutat per a tothom. Per una banda es recollirà tot allò que resta pendent de fer accessible. I respecte les coses noves a fer –obres, programes, urbanitzacions, serveis...- introduirem la filosofia del disseny per a tothom.
Encara recordo un lema que em va cridar molt l’atenció de la Fundació Disseny per a tothom, on explicava gràficament que l'accessibilitat és necessària per un 10 % de la població, és convenient per un 30% (gent gran, cotxets...) i és còmode i pràctic pel 100%

Doncs bé, això és el que volem de la nostra ciutat i el procés el farem conjuntament amb totes les entitats que representen els àmbits de la discapacitat. “Res sobre discapacitat sense tenir en compte les persones amb discapacitat”. Aquests dies amb l’exposició Equipara i algunes activitats en paral·lel és en definitiva el que estem fent. Que la nostra ciutat sigui una mica més accessible, una mica més per a tothom.