Més civisme i més protecció als animals

Més protecció als animals i més civisme poden semblar dues coses, aparentment, potser no contradictòries però sí difícils de compaginar. Doncs tot i la complexitat de l’assumpte a Mataró estem assolint millores per les dues bandes. L’any 2000 Mataró va ser la primera ciutat de l’estat en tenir una gossera municipal que no es practicava l’eutanàsia. Els fets que varen precedir aquesta decisió va ser la mala praxi d’eutanàsia que realitzava la concessionària del moment, l’empresa SACPA, i que un treballador va poder demostrar amb unes grabacions de vídeo. No entraré analitzar protagonistes i protagonismes i usos sensacionalistes de la notícia per part d’alguns mitjans de comunicació. En aquell moment aquesta decisió política no va ser fàcil. Més tard i després dels greus successos de Tarragona es va desencadenar el procés que va portar a l’aprovació de la Llei de protecció d’animals, amb una de les seves mesures que és la prohibició de les eutanàsies en els nuclis zoològics.
Però aquest any 2000 quan l’Ajuntament va agafar de forma directa i provisional la gestió de la gossera, una vegada SACPA havia abandonat el servei i tot l’afer es dirimia als jutjats encara hi havia moltes preguntes en l’aire:
Cóm evitaríem tants abandonaments d’animals en el país que té les ràtios més altes d’Europa? Cóm ens ho faríem per salvar la vida de tants animals que corrien per la ciutat abandonats –amb els riscos que això suposa- si les gosseres estaven plenes? De quina manera faríem possible que cada abandó fos una adopció?
Tots aquests interrogants i encara més vam haver de resoldre en poc temps. Cal destacar i agrair el paper de la Pepi Canals, que es va posar al capdavant de la gossera municipal i va liderar el dia a dia d’aquelles instal·lacions, que de les primeres coses que vam canviar va ser el nom, ja que es va passar dir Centre d’acollida d’animals domèstics. En aquell moment ens vam sortir prou bé i la recollida d’animals abandonats es feia de forma efectiva i les adopcions també.
Més endavant (2002) es va anunciar el nou concurs públic que recollia entre d’altres la no eutanàsia, certificant d’aquesta manera que la protecció dels animals no era exclusiva de les protectores i les administracions públiques havien de fomentar aquest valor. La Fundació Altarriba va fer una bona tasca proteccionista a la ciutat i el fet de ser una institució amb molt prestigi va fer que s’en parlés molt del nostre centre municipal sobretot fora de Mataró.
El passat 13 de juny va fer un any des que la Protectora de Mataró (SPAM) va guanyar el nou concurs i gestiona el centre. La valoració és força positiva fins el punt que en aquests moments podem dir que una vegada consolidats la bona gestió del centre, el foment d’adopcions i un servei eficaç s‘està recuperant la idea de polítiques integrals d’atenció als animals domèstics, que ja el 2001 es tenien al cap però per manca de possibilitats no es van poder tirar endavant. Aquesta integralitat recolliria des del ventall de serveis als ciutadans que tenen animals domèstics (els que tenim i tindrem), la prevenció dels abandonaments i altres maltractaments, la identificació dels animals i tot aquell conjunt de mesures que possibilitin una tinença responsable dels animals domèstics. En definitiva, possibilitar la convivència entre tota la ciutadania, entre aquells que tenen animals i els que no.
S’ha de reconèixer la tasca feta per la Protectora al llarg d’aquest any:
- Bona gestió. De 900 animals que han entrat al centre han pogut sortir 863.
- El bon treball amb els gats de carrer establint colònies de gats controlades quan és possible i habilitant uns nous espais –en col·laboració amb la “Ciutat dels Gats”- pels casos de felins que s’han de retirar de la via pública.
- La presidenta ha tingut un paper de lideratge important i s’ha envoltat d’un bon equip. Vull destacar que en aquests moments hi ha 479 voluntaris registrats que donen algun tipus de suport al centre d’acollida d’animals de companyia (CAAC).

El nombre d’animals augmenta dia a dia a les ciutats. I això és positiu per a tothom sobretot per col·lectius específics com els infants, les persones amb discapacitat o la gent gran. El problema rau dels incívics, d’aquells que amb el seu comportament molesten i maltracten els seus conciutadans: excrements als carrers, molèsties als veïns, abandonaments.....
Si abans pels ciutadans responsables dèiem que preparàvem un conjunt de mesures positives, per aquests hem de dir que preparem un decret que recollirà un règim sancionador contundent. En aquests moments la normativa actual ens permetria actuar imposant sancions fins a 3.000 euros. Aviat donarem a conèixer aquest decret que estem treballant amb l’objectiu que aquells que no han entès el missatge de la tinença responsable ho acabin entenent.