Catalunya decideix el seu nou Estatut de forma clara

Passats pocs minuts de les vuit del vespre d’ahir i com ja ve sent habitual en les diades electorals, començaven a difondre’s els primers i hipotètics resultats electorals fruit de les enquestes a peu d’urna. I com ve sent també habitual no s’equivoquen massa respecte els resultats finals. Així que el SÍ vencia de forma contundent (74%) mentre que el NO fracassava amb un 20% de votants. També cal assenyalar el 5% de vots en blanc emesos per ciutadans que van exercir el seu dret a vot manifestant el seus dubtes i interrogants.
Després de la contundent victòria del SÍ el que també cal assenyalar és l’alt índex d’abstenció que hi va haver, ja que al voltant de la meitat de electors cridats a les urnes no van exercir el seu dret. El que no s’hi val és el mal perdre del PP, que per tapar la derrota del seu NO apel·len a la abstenció que hi va haver. I diuen com ja es preveia, que tot i que 3 de cada 4 votants han recolzat l’Estatut, aquest no està ben refrendat per l’alta abstenció. I el que resulta encara més preocupant és que segueixin anunciant que portaran aquest Estatut al Tribunal Constitucional. Si us plau, que siguin una mica més democràtics i que reconeguin allò que el poble ha decidit. Del contrari la direcció del PP està agafant un rumb molt preocupant i que no sabem on els pot portar, ja que quan es qüestiona el mateix estat de dret i la sobirania popular; Quin és el següent pas?
Respecte els motius de l’abstenció molt s’ha escrit i s’escriurà, coincideixo amb en Ramon Bassas que cal un estudi acurat del tema, però sobta que s’en parli tant ara. Què passa, què és que això de l’abstenció és nou? Que no s’havia produït abstenció abans, ja no només en referèndums sinó en altres eleccions? És evident que preocupa aquest grau d’abstenció i que ens ha de portar a tots a la reflexió, però també és evident que s’està utilitzant per amagar el fracàs del NO. Fracàs que pels d’ERC –que finalment estan començant a reconèixer- ha sigut encara més dolorós ja que fora de l’àrea metropolitana, on ERC té un vot fort ha estat molt castigat.
Però sobretot el més important d’ahir és l’àmplia victòria del SÍ i per tant la voluntat del poble de Catalunya de dotar-se d’un nou ordenament jurídic que condueixi el país durant els propers anys. I aquest Estatut com va tornar a recordar ahir el president Maragall és de tots els catalans i les catalanes. I és l’Estatut que suposa més autogovern per Catalunya en aquest començament del s. XXI i més atenció als drets a les persones, que al final som els que fem possible la realitat nacional de Catalunya.
Molts anys de vida aquest Estatut de la nova Catalunya del progrés!