Alguns riscos i distorsions en la recta final de la campanya de l'Estatut

"Estem calents!" (foto: Quico Melero)
Ahir es van conèixer les darreres dades de sondejos i enquestes sobre la propera cita electoral del 18-J. Tot i que personalment m’agraden els resultats publicats, sí que he de manifestar que em sorprèn una mica tant l’alt nivell de participació que assenyalen com la contundent victòria del SÍ. AMEN.
Però a cinc dies de les eleccions el que més em preocupa, un cop arribats a un bon clima preelectoral i a un major coneixement sobre el nou estatut i sobretot del avenç i progrés que suposa dir SÍ, és que “quatre radicals” capitalitzin mediàticament la campanya electoral. I és per això que tothom ha de condemnar –com ja han fet hores d’ara tots els partits- els intents d’agressions i les maniobres antidemocràtiques per impedir que un acte es celebri amb plena normalitat. No té raó, però, en Josep Piqué quan culpabilitza Montilla dels fets de l’Hospitalet, ja que els crits i xiulets –per cert: bastant unànims- que es van sentir en el mercat, són conseqüència més de la campanya feta pel PP en la precampanya, plena d'insults, mentides i menysteniments cap els que no pensen com ells, que no pas cap maniobra del adversari. I aquí és important diferenciar entre alguns crits i xiulets a les agressions o intents de ser-ho. Mentre els primers no representen cap irregularitat i torno a insistir que al meu entendre és el que està recollint el PP després de mesos de sembrar. Les agressions, o bé la distorsió en un acte polític d’un altre sí són fets completament antidemocràtics, i protagonitzats per persones amb manca d’educació i civisme. Aquest vespre han tornat haver alguns enfrontaments a Mataró -amb presència d'Acebes i Piqué- entre Maulets i militants populars. Curiosament les dues parts partidàries del NO.
D’altra banda, vull destacar l’acte central del PSC a Mataró de divendres passat, que va ser una demostració de força i entusiasme polític, tant per la quantitat de gent que es va aplegar, entre els que havia quasi la totalitat de consellers i conselleres del Govern de la Generalitat, com pel clima de confiança, seguretat i unió de la família socialista en un moment on algun mitjà volia fer llegir entre línies la possible pugna Maragall-Montilla.
L’acte va començar de la mà de l’amfitrió Joan Antoni Baron que va tenir unes paraules de reconeixement i agraïment cap al Govern Maragall. Assenyalant els temes claus que aquest govern, clarament municipalista, ha desencallat a la ciutat de Mataró: comunicacions, habitatge, salut...
Pepe Montilla va continuar en el seu torn cantant les excel·lències d’aquest estatut, que des del punt de vista territorial aposta pels municipis i la proximitat, en quant Catalunya situa el seus reconeixements principals com a nació: llengua, costums, competències i autogovern. I pel que fa a Espanya aquest estatut en parla com una realitat formada per diferents nacionalitats i comunitats. En definitiva l’Espanya plural que Zapatero té al cap i que alguns aixeca tantes ampolles.
I ja per acabar un Maragall que divendres va estar esplèndid. I que com sempre dóna tant joc als mitjans tal i com vam poder comentar amb una bona periodista local. I és que Maragall va començar la seva intervenció amb un: “Estem calents!, tot traient-se l’americana. El seu discurs es va centrar en dos eixos. Per una banda, defensant l’obra de govern que ell mateix ha encapçalat, repassant les diferents conselleries i citant cadascú dels consellers. I per una altra, concloent que aquest bon Estatut, és, i serà l’estatut de tots i totes els catalans i catalanes. Sense distinció. Va cloure l’acte animant la gent a recolzar el SÍ per aquesta nova etapa de progrés pel país, amb un bon discurs polític, proper i de caire presidencialista.
He de confessar que divendres passat vaig disfrutar molt d’aquest acte central a Mataró i que ha sigut dels actes polítics que més m’ha copsat.