El tema d'aquestes vacances d'estiu

He de confessar que em fa una mica de ràbia el look d’alguns polítics en períodes vacacionals. Em refereixo aquells que no saps si “treballen” o fan vacances perquè apareixen contínuament als mitjans de comunicació ultra bronzejats i amb camises de màniga llarga en ple mes d’agost. Si a sobre les aparicions són per anar incendiant temes prou calents com és el cas de la immigració... Sense cap mena de responsabilitat i obviant que durant tants anys la seva formació - federada amb una altra- va tenir responsabilitats de govern i no van fer absolutament res en aquesta qüestió.
Però ara és molt fàcil “rajar” davant els micros entre banyet i bronzejat en les mateixes aigües que arriben els pobres immigrants en piragües després d'un tràgic viatge. Respecte el tema de si els immigrants han de votar o no apareix ERC amb una justificació identitària, perquè és clar els immigrants no poden votar si no parlen català. Tema delicat perquè si això fos així quants d’aquí no podrien votar perquè tampoc el parlen? En Puigcercós ara diu tot el que s’ha de fer a Catalunya amb temes de Immigració. I perquè no ho deia abans quan els seus van tenir responsabilitats sobre aquests temes durant dos anys en el govern català?
Vaja, que tothom ha anat posant cullerada amb aquest tema, bé no recordo si el PP també hi va entrar o estava massa enfeinat amb la retirada de l’estàtua eqüestre?
Ha estat un mes d’agost molt mancat de sentit constructiu i de responsabilitat en un tema estructural –i no cojuntural- com és la immigració i amb el que haurem de conviure en els propers anys governi qui governi. I mentre, el govern espanyol anar trucant les portes europees. Potser això de Canàries deu quedar una mica lluny de Finlàndia...
Aquest sens dubte ha estat el tema de l’estiu. Massa centrat en foto i imatges per part dels mitjans de comunicació. Amb el que això pot representar d'esviaix a la tasca informativa, ja que la gran majoria de la immigració realment arriba a l’estat per Barajas i la Jonquera.
Penso per una banda que els mitjans han estat massa reiteratius amb aquest tema i que s’ha anat amb excés en busca de la foto. Les imatges dels banyistes socorrent un grup d’africans que acabaven d’arribar n’és el paradigma.
Tot i l’excés amb el que s’ha tractat la qüestió, cal dir que la majoria de mitjans també han tractat la notícia que en positiu avui es parla de immigració. Però és que la notícia d’avui no és nova. Fa anys que sabem avalats per estudis sobre les conseqüències positives per l’economia, pel treball i per la composició demogràfica que comporta la immigració. L’any 1999 el govern de la Generalitat presidit per CIU ja va presentar un estudi en aquest sentit. Segurament, el de la camisa de màniga llarga i ultra bronzejat no s’en recordava o potser és que en aquella època també deuria estar de vacances.

"Besos"/ "Vuelve"

(Dos dels temes de El canto del loco a Mataró per Santes)

Hey, atiende, por qué has salido a la calle tú tan fresco.
Y dime por qué te has tirado tres horas en el espejo pa ponerte guapo pa ligar, para ir a la calle y no piensas que eso ya da igual.
Que ya no vas a impresionar, que lo bueno y lo que importa está en los besos. Y eso es lo que quiero, besos. Que todas las mañanas me despierten de esos, que sea por la tarde y siga habiendo besos. Y luego por la noche hoy me den más besos pa cenar.
Y dime por qué tú hoy te echas mil cremas por el cuerpo, si no se te ven. Y se te han olvidado los sentimientos.
Tienes que empezar por resolver. Lo que tienes dentro y no piensas casi en los demás, qué más dará si mal o bien. Mucho metrosexual y faltan besos.
Y eso es lo que quiero, besos. Que todas las mañanas me despierten de esos, que sea por la tarde y siga habiendo besos. Y luego por la noche hoy me den más besos pa cenar.
Y párate a ver, que los que ya te quieren no miran eso. Sólo quieren ver ese guiño de ojos sin complejos.



Te quiero tener y mirar esa carita y disfrutar de tu sonrisa como ayer.
Y volver a ver que eres tú la princesita que esperaba y que ahora ya la puedo ver.
Que me muero por tu vida cuando veo esos ojitos, que me quedo sin sonrisa cuando doblas esa esquina. Porque no me queda nada cuando te vas a tu casa.
Vuelve. Vuelve, porque ya te has ido estoy vacío. Vuelve, ese no es tu sitio, ven conmigo. Tienes el poder de hacer conmigo lo que quieras.
Quiero saber si te mueres por mi vida y sientes esa cosa extraña tú también.
Y quiero volver a sentirte siempre cerca, que me mires y morirnos de placer.
Que me muero por tu vida cuando veo esos ojitos, que me quedo sin sonrisa cuando doblas esa esquina. Porque no me queda nada cuando te vas a tu casa.
Vuelve.Vuelve, porque ya te has ido estoy vacío.Vuelve, ese no es tu sitio, ven conmigo.Tienes el poder de hacer conmigo lo que quieras. Ahora eres la jefa y antes lo era yo.

Ai, quina calor!

Sembla que cada estiu la calor comença abans d’hora. Fa alguns dies que se sent a dir que ja fa calor de Santes. No sé si serà el canvi climàtic o ves a saber què, però el cert que es fa difícil treballar, concentrar-se... Vas tot el dia amb aquell “agobio” de calor. I els que podem gaudir d’aire condicionat en els espais de treball encara, però aquells que tenen feines exteriors la situació és molt dura.
Les autoritats competents haurien de regular que automàticament en arribar certs graus de temperatura es declaressin vacances per a tothom. Llàstima que ningú va pensar en posar-ho a l’Estatut! Però és cert que quan s’arriben a certes calors un pensa més en descansar, en refrescar-se amb platges o piscines, en definitiva a fer vacances.
Una mica la sensació que un té aquestes alçades és de esprint de tour. Et veus a la recta final i apretes el màxim per fer bona feina però també per arribar quan abans a la meta, que després ve el descans. Això sí abans hem de passar per Santes. I aquesta és una meta volant molt especial pels mataronins. Les santes fan que un s’oblidi de l’estressant dia a dia. És com si estiguéssim en una altra dimensió, la de la Festa major és clar. Els dies de Santes passen de tal manera que t’emputjen a les vacances sense adonar-te’n. Certament és una sensació única en aquest esprint final.
Recuperant el tema de la calor i ja des d’una òptica de prevenció de la salut aquest és el tercer any que Ajuntament i Generalitat duem a terme un pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor.
El cop de calor que hi va haver a França durant l’estiu de 2003 va provocar molta mortalitat entre gent gran i malalts molt delicats. Curiosament a Catalunya i Espanya ningú va saber explicar les conseqüències d’aquell clima que nosaltres també vam patir.
Ja l’estiu de 2004 i amb el nou govern de la Generalitat s’impulsen programes per prevenir problemes de salut per motius dels cops de calor.
Aquest programa consta bàsicament de tres fases. La primera és informativa i es tracta de que la població conegui quines són les recomanacions per evitar problemes amb la calor. El material divulgatiu es pot trobar en els equipaments públics i l’ajuntament fa una tramesa de material a les entitats. La segona fase s’activa a partir del 15 de juny i es fa un seguiment a través de primària dels casos més vulnerables.Es posa especial èmfasi a les previsions meteorològiques. La tercera fase s’activa a partir d’altes temperatures sostingudes i els serveis socials i de salut es dediquen a contactar telefònica i presencialment amb aquestes persones, preferentment avis. Segons les conseqüències es mobilitzarien tots els recursos possibles: habilitar espais públics refrigerats, utilitzar els recursos d’emergència que disposa la xarxa sanitària, avisos als mitjans de comunicació...
Esperem que no s’hagi d’activar la darrera fase. I que durant l’estiu tothom gaudeixi i es refresqui de la millor manera possible. Això sí amb calor.

"Se t'ha girat feina noi!"

El consell nacional del PSC a Tarragona no era un mer acte litúrgic, políticament parlant. A més dels mecanismes democràtics i processals del PSC en aquest acte es van produir alguns fets que ressalten per la seva importància.
Després de ser escollit gairebé per unanimitat (98% dels vots) Montilla s’adreçava a la militància en el seu primer discurs com a candidat del PSC en les properes eleccions catalanes. Tant l’ambientació prèvia amb un vídeo, que ressaltava la part més humana: la família, amics, companys, com després la intervenció de Montilla més personalitzada i amb més èmfasi del que ens té acostumats el nostre primer secretari.
Em va agradar molt com ho va fer el presidenciable, però més enllà d’això destaco de dissabte tres coses. Per començar el missatge prioritzat de les polítiques socials. I que la feina endegada pel president Maragall és la que Montilla vol potenciar com a proper president. “Ara és l’hora dels catalans” era el lema de l’acte que recollia aquesta voluntat de construcció social.
Una altra qüestió va ser l’origen del candidat. Com a milers i milers de ciutadans de Catalunya nascuts a Andalusia, Múrcia, Extremadura, a on sigui. Montilla va aprofitar per explicar la seva part de biografia més vinculada a l’arribada a Catalunya per acabar afirmant que se sent català d’elecció i de sentiment. I això és important. Perquè no té res a veure el fet d’haver nascut al país per ser més o menys catalanista.
Un altre fet que em va sembla rellevant lligat aquest discurs més humà i personalista de Montilla va ser la referència a les limitacions humanes. Ni és un gran humorista –clar que com va dir ell si el comparem amb Aznar...- ni el millor pentinat. “Però és que no em presento a cap càsting! Em presento a una cosa més important: ser president de Catalunya”.
La tercera conclusió de l’acte de dissabte és que estem davant d’un gran líder en construcció. I per tant Montilla no és un polític amb tot el lideratge i carisma ja complertats. Sinó que a mesura que passa el temps va guanyant. Vaja, un líder polític de la mateixa categoria que Zapatero, dels que milloren amb el temps com el bon vi. Això el pot convertir en un animal polític com a pocs, ja que si sumem aquesta potencialitat de lideratge a l’eficàcia, eficiència, bon govern i gestió demostrats el fan imparable.
Però dissabte també es va reconèixer el president Maragall. Que es qui va trencar l’hegemonia de 23 anys de president convergent. Ha estat el president del nou Estatut de Catalunya i ha estat el president del canvi de rumb cap a una Catalunya més oberta, pròspera i social.
El partit li va agrair la feina feta amb una gran ovació. I ell com ja ha demostrat sobradament va estar a l’alçada de les circumstàncies. Maragall ha estat un gran president que no ha sigut tractat de la manera que mereix el càrrec – i parlo per agents i entitats fora del PSC- i amb poc reconeixement de la feina feta. Sort que el temps posa les coses al seu lloc!

Per si algú tenia algun dubte dissabte no hi va haver ferides obertes, ni divisions paleses. Tot el contrari tothom a una recolzant Montilla i fent pinya en un partit encara més fort des de dissabte, obrint així un nou període que promet.

Mataró posa en marxa l'Agenda per la Solidaritat Local

L’agenda per la solidaritat local (ASL) ja és una realitat. Després de mesos de participació ciutadana, d’aportacions, de treball conjunt entre entitats i institucions de la ciutat –les més rellevants de l’àmbit sociosanitari- la Fundació Hospital i l’Ajuntament de Mataró ens hem posat d’acord per marcar el full de ruta amb el que hem d’aconseguir ser una ciutat més solidària.
És evident que el caràcter pioner i innovador d’aquesta repte de l’ASL més la motivació d’aquestes entitats quan es parla d’un valor com la solidaritat, han fet que un centenar de persones i entitats s’hagin sumat aquest compromís.
Divendres 7 de juliol aquestes institucions signaven el compromís de la solidaritat i ho feien en el pati de l’antic hospital, reformulant en ple s.XXI el compromís de solidaritat a Mataró, en un lloc simbòlic del que ha estat la solidaritat en la nostra ciutat des del s. XVII.
Tothom va signar el que volia i podia lliurement, ja que l’Agenda per la Solidaritat Local marca uns objectius estratègics i unes línies d’acció, on cada entitat es compromet a dur a terme accions concretes. L’Ajuntament de Mataró alhora, no només es comprometia a recolzar i garantir aquest projecte sinó que a més llençava una proposta a les altres administracions públiques per tal de constituir una Xarxa de ciutats i pobles per la Solidaritat.
La missió d’aquesta Agenda és aconseguir una ciutat més cohesionada socialment, més cívica i amb més valors on les xarxes locals estiguin interconectades de tal manera que no s’oblidin de ningú. L’agenda pretén:
1.Informar i sensibilitzar la ciutadania del què significa la solidaritat.
2.Potenciar el voluntariat.
3.Incrementar la donació solidària (sang, òrgans, ...)
4.Fomentar l’intercanvi solidari.
5.Fomentar la solidaritat a l’entorn més proper.
6.Educar en els valors solidaris.

La Fundació Hospital de la mateixa manera que les altres institucions també va signar el compromís. En aquest cas el compromís consta de quatre elements que seran importants alhora del bon desenvolupament de l’agenda:

1.L’Observatori de la Solidaritat a Mataró, una eina adreçada a totes les entitats de la ciutat que ens permetrà conèixer quin és el grau de solidaritat en la nostra ciutat.

2.El banc del temps, com un espai d’intercanvi solidari i gratuït entre la ciutadania.

3.L’organització i gestió del voluntariat, potenciant i reconeixent la figura dels voluntaris oferint-los alhora una sèrie de prestacions : formació, acompanyament...

4.La ciutat és escola en educació de valors solidaris. I per tant tothom potencialment és un agent educatiu.

Durant l’acte, mentre estava de peu a l’escenari i l’Espartac Peran anava orquestrant la cerimònia veia el gran públic que s’hi concentrava. Però sobretot veia cada persona i cada entitat. I vaig confirmar llavors, la idea que ja tenia de l’èxit del projecte. Totes les persones que hi havia allà desprenien: seguretat, fermesa, compromís, solidaritat. L’agenda pot ser una bona eina per aquestes persones i les entitats que representen.

Amb el grau de compromís allà present vaig comprendre de seguida que la nostra ciutat d’aquí uns anys ha de ser forçosament més solidària.

Fem més accessible Mataró entre tots

No hi ha cap dubte sobre la millora de l’accessibilitat en la majoria de ciutats els darrers anys. L’any 1992 representà un punt d’inflexió i des de llavors tant la via pública, com el transport públic i els equipaments en general s’ha tingut molt més en compte que els pugui utilitzar tothom. Aquest és un dels motius que argumenta l’amic Miquel Guardiola, president del GIMM, quan es refereix que les persones amb discapacitat (PAD) ara surten molt més al carrer que abans.

En línies generals podem dir, doncs, que hi ha més sensibilització que abans i que les ciutats estan més a l’abast de tothom. Però és evident que no n’hi ha prou. I que encara queden molts espais i equipaments que s’han de fer accessibles. I que el mateix concepte d’accessibilitat ha canviat. I ara ens referim a l’accessibilitat universal per expressar que el conjunt de la ciutat ha de ser per a tothom, no només els espais físics sinó tots els serveis i tota l’activitat que genera la ciutat. Així les PAD no només tenen dret a moure’s normalment per la ciutat, sinó que també tenen el dret a la participació ciutadana, a fer esport, a tenir uns serveis socials i una atenció sanitària adequades a les seves necessitats i a inserir-se en el mercat laboral. Tot això no és caritat que la societat ha de oferir a les PAD. Són drets socials que aquestes persones han de tenir i que les lleis han de garantir.
Curiosament una llei com la LISMI, que pels anys 80 suposava un avenç extraordinari, avui encara no es compleix. Tots sabem que les lleis estan per complir-les però és clar que algú ha de vetllar perquè sigui així. Tot i la importància de les lleis en estats democràtics com el nostre no tinc cap dubte, però que la clau d’èxit de la inserció laboral de les PAD es troba precisament en les seves capacitats, en el seu valor afegit, en unes potencialitats diferents que la majoria desenvolupa. Els empresaris ho comencen a descobrir i a més de tenir bons treballadors també tenen desgravacions importants. És evident però que per arribar aquí calen processos formatius adequats.

De tot això n’estem parlant aquests dies arran de l’exposició EQUIPARA que vol informar i sensibilitzar la població en general sobre la discapacitat. El títol de l’exposició juga amb la doble interpretació. Per una banda d’equiparar els drets de les PAD amb la resta de ciutadania. I també amb les paraules: equip ara. Dos elements imprescindibles quan parlem de justícia social dels col·lectius amb discapacitat.

Aquesta exposició arriba a Mataró en un bon moment, ja que els treballs de diagnòstic del Pla d’accessibilitat universal ja han començat. Aquest pla és l’eina estratègica que ens ha d’ajudar a fer de Mataró una ciutat per a tothom. Per una banda es recollirà tot allò que resta pendent de fer accessible. I respecte les coses noves a fer –obres, programes, urbanitzacions, serveis...- introduirem la filosofia del disseny per a tothom.
Encara recordo un lema que em va cridar molt l’atenció de la Fundació Disseny per a tothom, on explicava gràficament que l'accessibilitat és necessària per un 10 % de la població, és convenient per un 30% (gent gran, cotxets...) i és còmode i pràctic pel 100%

Doncs bé, això és el que volem de la nostra ciutat i el procés el farem conjuntament amb totes les entitats que representen els àmbits de la discapacitat. “Res sobre discapacitat sense tenir en compte les persones amb discapacitat”. Aquests dies amb l’exposició Equipara i algunes activitats en paral·lel és en definitiva el que estem fent. Que la nostra ciutat sigui una mica més accessible, una mica més per a tothom.

El Govern de la Generalitat dobla els recursos en Transport Sanitari

Des de l’any 2000 tot i totes hem anat patint els serveis d’un infradotat transport sanitari. El motiu d’aquest dèficit va ser el concurs que el Govern de CIU va plantejar en aquell moment i que acabava amb una etapa de bons serveis de transport sanitari de la Creu Roja, que a més de la professionalitat comptava amb un suport important del voluntariat. Aquell nou concurs retallava també altres tipus de serveis que a partir d'aleshores es van deixar de fer: acompanyaments a centres especialitzats de persones amb discapacitat, o de malalts oncològics per rebre tractaments.
Així doncs, des de l’any 2000 fins ara la ciutadania de Catalunya hem rebut un servei de transport sanitari amb moltes mancances. Els concessionaris del nostre territori, ambulàncies La Pau, sempre han argumentat que fer aquest servei els costava posar diners de la seva empresa.
La consellera Geli sabia que era un dels temes pendents i ha anat treballant aquest temps des del SEM per plantejar un nou concurs en el que es dobla –quantitativament parlant- els recursos que fins ara es destinaven al transport sanitari. Hem passat d’una despesa de 99 milions d’euros a una despesa actual de 192 milions en quant l'apartat de transport sanitari urgent.
En la comarca del Maresme hem passat de tenir 211 vehicles a tenir-ne 370 amb el nou concurs. Conseqüentment el numero de professionals per dur a terme aquest servei també ha crescut en 350 entre tècnics de transport, metges i infermers.

Aquest nou model de transport sanitari també planteja millores importants en quant els sistemes d’informació i comunicació, i alhora ha separat en dos concursos diferents el transport urgent i el transport programat. Permetent així que aquests dos tipus de serveis es puguin realitzar de la manera més eficaç possible tot garantint un bon servei públic.

Aquests 6 anys des del darrer concurs han estat de molta preocupació i un cert malestar, ja que sovint ens trobàvem amb disfuncions del servei i amb situacions d’urgència no respostes adequadament. Es van donar casos gravíssims de retards d’ambulàncies de 40 minuts, amb el que això suposa de gravetat en la demora d’un servei de transport urgent i de crispació social a la via pública que policia local i bombers entre d’altres havien d'afrontar.
L’Ajuntament de Mataró respecte aquests retards sempre ha actuat de forma responsable i denunciant els fets als seus responsables, tant en l’anterior govern com en l’actual.
Afortunadament tot sembla indicar que aquestes situacions no es repetiran més, ja que amb aquest concurs es posen els recursos que es necessiten. Aquesta ha estat una molt bona notícia per la salut de la ciutadania conjuntament amb la voluntat de recuperar el lideratge de la Creu Roja amb la possibilitat de conveniar els serveis preventius –festes majors, concerts, actes multitudinaris- de la comarca.

Més civisme i més protecció als animals

Més protecció als animals i més civisme poden semblar dues coses, aparentment, potser no contradictòries però sí difícils de compaginar. Doncs tot i la complexitat de l’assumpte a Mataró estem assolint millores per les dues bandes. L’any 2000 Mataró va ser la primera ciutat de l’estat en tenir una gossera municipal que no es practicava l’eutanàsia. Els fets que varen precedir aquesta decisió va ser la mala praxi d’eutanàsia que realitzava la concessionària del moment, l’empresa SACPA, i que un treballador va poder demostrar amb unes grabacions de vídeo. No entraré analitzar protagonistes i protagonismes i usos sensacionalistes de la notícia per part d’alguns mitjans de comunicació. En aquell moment aquesta decisió política no va ser fàcil. Més tard i després dels greus successos de Tarragona es va desencadenar el procés que va portar a l’aprovació de la Llei de protecció d’animals, amb una de les seves mesures que és la prohibició de les eutanàsies en els nuclis zoològics.
Però aquest any 2000 quan l’Ajuntament va agafar de forma directa i provisional la gestió de la gossera, una vegada SACPA havia abandonat el servei i tot l’afer es dirimia als jutjats encara hi havia moltes preguntes en l’aire:
Cóm evitaríem tants abandonaments d’animals en el país que té les ràtios més altes d’Europa? Cóm ens ho faríem per salvar la vida de tants animals que corrien per la ciutat abandonats –amb els riscos que això suposa- si les gosseres estaven plenes? De quina manera faríem possible que cada abandó fos una adopció?
Tots aquests interrogants i encara més vam haver de resoldre en poc temps. Cal destacar i agrair el paper de la Pepi Canals, que es va posar al capdavant de la gossera municipal i va liderar el dia a dia d’aquelles instal·lacions, que de les primeres coses que vam canviar va ser el nom, ja que es va passar dir Centre d’acollida d’animals domèstics. En aquell moment ens vam sortir prou bé i la recollida d’animals abandonats es feia de forma efectiva i les adopcions també.
Més endavant (2002) es va anunciar el nou concurs públic que recollia entre d’altres la no eutanàsia, certificant d’aquesta manera que la protecció dels animals no era exclusiva de les protectores i les administracions públiques havien de fomentar aquest valor. La Fundació Altarriba va fer una bona tasca proteccionista a la ciutat i el fet de ser una institució amb molt prestigi va fer que s’en parlés molt del nostre centre municipal sobretot fora de Mataró.
El passat 13 de juny va fer un any des que la Protectora de Mataró (SPAM) va guanyar el nou concurs i gestiona el centre. La valoració és força positiva fins el punt que en aquests moments podem dir que una vegada consolidats la bona gestió del centre, el foment d’adopcions i un servei eficaç s‘està recuperant la idea de polítiques integrals d’atenció als animals domèstics, que ja el 2001 es tenien al cap però per manca de possibilitats no es van poder tirar endavant. Aquesta integralitat recolliria des del ventall de serveis als ciutadans que tenen animals domèstics (els que tenim i tindrem), la prevenció dels abandonaments i altres maltractaments, la identificació dels animals i tot aquell conjunt de mesures que possibilitin una tinença responsable dels animals domèstics. En definitiva, possibilitar la convivència entre tota la ciutadania, entre aquells que tenen animals i els que no.
S’ha de reconèixer la tasca feta per la Protectora al llarg d’aquest any:
- Bona gestió. De 900 animals que han entrat al centre han pogut sortir 863.
- El bon treball amb els gats de carrer establint colònies de gats controlades quan és possible i habilitant uns nous espais –en col·laboració amb la “Ciutat dels Gats”- pels casos de felins que s’han de retirar de la via pública.
- La presidenta ha tingut un paper de lideratge important i s’ha envoltat d’un bon equip. Vull destacar que en aquests moments hi ha 479 voluntaris registrats que donen algun tipus de suport al centre d’acollida d’animals de companyia (CAAC).

El nombre d’animals augmenta dia a dia a les ciutats. I això és positiu per a tothom sobretot per col·lectius específics com els infants, les persones amb discapacitat o la gent gran. El problema rau dels incívics, d’aquells que amb el seu comportament molesten i maltracten els seus conciutadans: excrements als carrers, molèsties als veïns, abandonaments.....
Si abans pels ciutadans responsables dèiem que preparàvem un conjunt de mesures positives, per aquests hem de dir que preparem un decret que recollirà un règim sancionador contundent. En aquests moments la normativa actual ens permetria actuar imposant sancions fins a 3.000 euros. Aviat donarem a conèixer aquest decret que estem treballant amb l’objectiu que aquells que no han entès el missatge de la tinença responsable ho acabin entenent.

Una de les petjades de Pasqual Maragall

Precisament avui que Maragall ha anunciat que no opta a la reelecció, més de cinc centes persones s’aplegaven a Sitges per tractar una de les obres més importants del seu govern. I és que el procés de descentralització, i el compartir el govern del sistema de salut és hores d’ara irreversible.Avui compartíem jornada gent d’ajuntaments, de la Generalitat, de l’empresa privada, de la pública, gent de tots els colors polítics, però tots coincidíem amb el gran gir que suposen els Governs territorials de salut (GTS) per la millora i avenç del sistema de salut.Els GTS ens possibilitaran entre d’altres coses millorar les polítiques de salut i adequar-les a cada territori, donar veu als ajuntaments, garantir la continuïtat de l’assistència sanitària, incrementar la participació ciutadana, i enfortir la salut pública tradicionalment marginada del sistema de la salut. Sobre aquest darrer tema ens han convidat a participar en una taula rodona en aquestes jornades. Així que en representació de l’Ajuntament de Mataró he pogut explicar en què consisteix la prova pilot d’Agència de Salut Pública en el nostre territori com també el moment que ens trobem respecte el GTS.Arribar fins aquí no ha sigut casualitat. El 19 d’abril de 2005 els 13 ajuntaments del Maresme Central i la Generalitat de Catalunya signaven el Pacte de Salut. Pacte polític en que ambdues parts es comprometien a compartir la governança del sistema de salut. Un mes després la consellera Geli venia a Mataró per signar el conveni per la millora de la xarxa sanitària a Mataró, on la Generalitat es comprometia a reforçar l’atenció primària de la ciutat així com invertir en els serveis de salut mental deficitaris en la nostra zona. Ja el 28 de setembre de 2005 en una sessió de treball dels tretze alcaldes sobre els estatuts del futur govern territorial de salut s’ens proposava alhora fer un assaig del que serà la futura Agència de Salut Pública de Catalunya. El conveni – es signarà properament- que ens ha de portar a desenvolupar aquestes voluntats sobretot ha de recollir la cartera de serveis. Ja que en un tema com la salut pública la realitat municipal és molt diversa i heterogènia. Fins el punt de trobar municipis que no fan res i el que és pitjor que no són coneixedors que per llei han de fer ja que estem parlant de competències municipals. Aquesta cartera de serveis ha de recollir les accions que es faran segur en el territori. Pel que fa a la protecció de la salut ens guiarem pels serveis que recull l’Agència catalana de protecció de la salut. Pel que fa la promoció de la salut es centrarà en la coordinació i el suport als equips d’atenció primària de salut, i els programes de salut en els barris i en l’escola. En quant els recursos humans tots els treballadors de la Generalitat i l’Ajuntament treballaran plegats en un Equip local de salut pública, hi haurà una integració funcional tot i que es mantenen les dependències orgàniques.Un altre tema que ha quedat clar és que aquest assaig no ha de suposar que cap de les institucions deixi de fer el que venia fent. És a dir, que si el pla de salut de Mataró determinava per exemple tal acció contra la SIDA això no es pot deixar de fer per fer una altra cosa. A no ser evidentment, que l’Ajuntament i el consell municipal de salut ho determinessin pel motiu que fos.La ubicació física d’aquest assaig d’Agència de moment serà en unes dependències municipals a la plaça de Catalunya, mentre no ens ubiquem en els espais definitius.L’experiència de Mataró que hem pogut explicar en aquestes jornades ha agradat tothom. I s’ha pogut entreveure que a més de voluntats polítiques ha hagut un treball tècnic important d’anar teixint, d’anar construint –no oblidem que la teoria és fàcil, però aplicar-la...- de treball previ compartit, no imposat i estructurat conjuntament entre Generalitat i ajuntaments. Avui ens ha servit per veure el treball fet fins ara. El mes vinent el ple municipal aprovarà els estatuts del GTS i ens adherirem, per constituir-lo ja el mes de setembre. I respecte l’Agència ja l’haurem posat en marxa formalment.Tothom ha treballat activament però res d’això hagués estat possible sense la consellera Geli i la tossuderia de Pasqual Maragall. Penso que deixarà moltes més petjades de les que avui som capaços de veure.

Catalunya decideix el seu nou Estatut de forma clara

Passats pocs minuts de les vuit del vespre d’ahir i com ja ve sent habitual en les diades electorals, començaven a difondre’s els primers i hipotètics resultats electorals fruit de les enquestes a peu d’urna. I com ve sent també habitual no s’equivoquen massa respecte els resultats finals. Així que el SÍ vencia de forma contundent (74%) mentre que el NO fracassava amb un 20% de votants. També cal assenyalar el 5% de vots en blanc emesos per ciutadans que van exercir el seu dret a vot manifestant el seus dubtes i interrogants.
Després de la contundent victòria del SÍ el que també cal assenyalar és l’alt índex d’abstenció que hi va haver, ja que al voltant de la meitat de electors cridats a les urnes no van exercir el seu dret. El que no s’hi val és el mal perdre del PP, que per tapar la derrota del seu NO apel·len a la abstenció que hi va haver. I diuen com ja es preveia, que tot i que 3 de cada 4 votants han recolzat l’Estatut, aquest no està ben refrendat per l’alta abstenció. I el que resulta encara més preocupant és que segueixin anunciant que portaran aquest Estatut al Tribunal Constitucional. Si us plau, que siguin una mica més democràtics i que reconeguin allò que el poble ha decidit. Del contrari la direcció del PP està agafant un rumb molt preocupant i que no sabem on els pot portar, ja que quan es qüestiona el mateix estat de dret i la sobirania popular; Quin és el següent pas?
Respecte els motius de l’abstenció molt s’ha escrit i s’escriurà, coincideixo amb en Ramon Bassas que cal un estudi acurat del tema, però sobta que s’en parli tant ara. Què passa, què és que això de l’abstenció és nou? Que no s’havia produït abstenció abans, ja no només en referèndums sinó en altres eleccions? És evident que preocupa aquest grau d’abstenció i que ens ha de portar a tots a la reflexió, però també és evident que s’està utilitzant per amagar el fracàs del NO. Fracàs que pels d’ERC –que finalment estan començant a reconèixer- ha sigut encara més dolorós ja que fora de l’àrea metropolitana, on ERC té un vot fort ha estat molt castigat.
Però sobretot el més important d’ahir és l’àmplia victòria del SÍ i per tant la voluntat del poble de Catalunya de dotar-se d’un nou ordenament jurídic que condueixi el país durant els propers anys. I aquest Estatut com va tornar a recordar ahir el president Maragall és de tots els catalans i les catalanes. I és l’Estatut que suposa més autogovern per Catalunya en aquest començament del s. XXI i més atenció als drets a les persones, que al final som els que fem possible la realitat nacional de Catalunya.
Molts anys de vida aquest Estatut de la nova Catalunya del progrés!

Alguns riscos i distorsions en la recta final de la campanya de l'Estatut

"Estem calents!" (foto: Quico Melero)
Ahir es van conèixer les darreres dades de sondejos i enquestes sobre la propera cita electoral del 18-J. Tot i que personalment m’agraden els resultats publicats, sí que he de manifestar que em sorprèn una mica tant l’alt nivell de participació que assenyalen com la contundent victòria del SÍ. AMEN.
Però a cinc dies de les eleccions el que més em preocupa, un cop arribats a un bon clima preelectoral i a un major coneixement sobre el nou estatut i sobretot del avenç i progrés que suposa dir SÍ, és que “quatre radicals” capitalitzin mediàticament la campanya electoral. I és per això que tothom ha de condemnar –com ja han fet hores d’ara tots els partits- els intents d’agressions i les maniobres antidemocràtiques per impedir que un acte es celebri amb plena normalitat. No té raó, però, en Josep Piqué quan culpabilitza Montilla dels fets de l’Hospitalet, ja que els crits i xiulets –per cert: bastant unànims- que es van sentir en el mercat, són conseqüència més de la campanya feta pel PP en la precampanya, plena d'insults, mentides i menysteniments cap els que no pensen com ells, que no pas cap maniobra del adversari. I aquí és important diferenciar entre alguns crits i xiulets a les agressions o intents de ser-ho. Mentre els primers no representen cap irregularitat i torno a insistir que al meu entendre és el que està recollint el PP després de mesos de sembrar. Les agressions, o bé la distorsió en un acte polític d’un altre sí són fets completament antidemocràtics, i protagonitzats per persones amb manca d’educació i civisme. Aquest vespre han tornat haver alguns enfrontaments a Mataró -amb presència d'Acebes i Piqué- entre Maulets i militants populars. Curiosament les dues parts partidàries del NO.
D’altra banda, vull destacar l’acte central del PSC a Mataró de divendres passat, que va ser una demostració de força i entusiasme polític, tant per la quantitat de gent que es va aplegar, entre els que havia quasi la totalitat de consellers i conselleres del Govern de la Generalitat, com pel clima de confiança, seguretat i unió de la família socialista en un moment on algun mitjà volia fer llegir entre línies la possible pugna Maragall-Montilla.
L’acte va començar de la mà de l’amfitrió Joan Antoni Baron que va tenir unes paraules de reconeixement i agraïment cap al Govern Maragall. Assenyalant els temes claus que aquest govern, clarament municipalista, ha desencallat a la ciutat de Mataró: comunicacions, habitatge, salut...
Pepe Montilla va continuar en el seu torn cantant les excel·lències d’aquest estatut, que des del punt de vista territorial aposta pels municipis i la proximitat, en quant Catalunya situa el seus reconeixements principals com a nació: llengua, costums, competències i autogovern. I pel que fa a Espanya aquest estatut en parla com una realitat formada per diferents nacionalitats i comunitats. En definitiva l’Espanya plural que Zapatero té al cap i que alguns aixeca tantes ampolles.
I ja per acabar un Maragall que divendres va estar esplèndid. I que com sempre dóna tant joc als mitjans tal i com vam poder comentar amb una bona periodista local. I és que Maragall va començar la seva intervenció amb un: “Estem calents!, tot traient-se l’americana. El seu discurs es va centrar en dos eixos. Per una banda, defensant l’obra de govern que ell mateix ha encapçalat, repassant les diferents conselleries i citant cadascú dels consellers. I per una altra, concloent que aquest bon Estatut, és, i serà l’estatut de tots i totes els catalans i catalanes. Sense distinció. Va cloure l’acte animant la gent a recolzar el SÍ per aquesta nova etapa de progrés pel país, amb un bon discurs polític, proper i de caire presidencialista.
He de confessar que divendres passat vaig disfrutar molt d’aquest acte central a Mataró i que ha sigut dels actes polítics que més m’ha copsat.

Cap a la ciutat cada cop més cívica i cohesionada

Avui hem conegut les últimes dades del baròmetre del CIS en les que Zapatero treu encara més bona valoració i major diferència respecte el seu adversari polític, i on més de la meitat dels espanyols consideren que fou millor en el debat de la nació que Rajoy. I precisament avui el president del CIS participava en la conferència inaugural de les Jornades Polítiques locals de Civisme, organitzades per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.
Com no podia ser d’una altre manera Fernando Vallespín ha començat amb un ball de xifres d’enquestes del CIS d’enguany, on es certifica el escàs interès de la ciutadania per la política. Així per exemple només un 3’5 de la població està afiliada a un partit polític. Entre poc i res interessa la política a un 70% de la ciutadania. És la xifra més elevada de tota Europa. La gent s’informa poc sobre política a través dels diaris (17%), no així a través de la televisió (70%). I els sentiments que genera la política a la nostra població són: Desconfiança (30’3%), indiferència (18’4%), avorriment (15%). El 43 % de la població pertany algun tipus d’associació, entitat o club. I aquesta dada és rellevant pel que representa l’associacionisme de constructe social i cívic i de procés de socialització. Tot i la mala valoració política que fan els enquestats la majoria consideren necessàries les institucions democràtiques i mostren satisfacció respecte el model de democràcia a Espanya (61%). El president del CIS ens volia portar al principi de quan més democràcia hi ha més cívics som. I així que en els països europeus de major trajectòria democràtica la ciutadania és més cívica. Vallespín apuntava el moment delicat que travessa la res pública i posava com exemple la crisi de la seguretat. On pot quedar reforçat un model de societat individualista, privatista i consumista, ja que “...si tenim problemes de seguretat, jo que puc, em pago la seguretat privada que em defensarà els meus interessos i no he de pagar més impostos!”.
El civisme associat amb allò públic i en l’àmbit local ha centrat el llarg del matí amb diferents experiències.
Per la tarda a Mataró he pogut presidir dos actes diferents d’aquells que no criden massa l’atenció però que són importants. Primer hem pogut agrair i reconèixer la tasca feta a 78 nois i noies d’instituts de la ciutat que han participat en el programa “Joves Guies”, un programa que promou que joves d’aquí acullin, orientin i acompanyin els joves immigrants que acaben d’entrar al institut. Aquest programa a part d’afavorir la solidaritat i companyonia representa un gra de sorra més en les polítiques d’acollida i recepció que fem a la ciutat i afavoreix la integració social dels nouvinguts i promou convivència. Convivència, que és la finalitat última del Pla per la Nova Ciutadania i del Pla del Civisme, entesa com la possibilitat de poder viure plenament com a persona, com a ciutadà amb els altres ciutadans i en un context que ens ho possibiliti.
Després i ja en la Fundació Hospital es donava a conèixer l’esborrany del Compromís de Mataró per a la Solidaritat, que després d’uns mesos de treball intens i d’un bon procés participatiu es marcaven els principals elements d’aquesta agenda:
- Creació de l’observatori de la solidaritat a Mataró, com a eina que ens permeti avaluar, seguir i assegurar que els compromisos de l’agenda es compleixen.
- El banc del temps solidari, com espai de intercanvi entre la ciutadania des del concepte de la solidaritat.
- Voluntariat. Tenir el millor model de voluntariat que pugui tenir una ciutat cuidant al màxim els nostres voluntaris i fomentant la seva activitat.
- L’educació en la solidaritat com element bàsic si volem ser una ciutat cada vegada més solidària.
Han participat fins el moment 52 entitats en aquest procés de construir l’Agenda de la Solidaritat local. I el proper 7 de juliol les entitats i institucions que vulguin podran signar el Compromís de Mataró per la Solidaritat.
Sincerament, penso que en la nostra ciutat estem posant bons fonaments pel civisme i la cohesió social, i ho puc afirmar en base a les hores teòriques d’aquest matí en la Jornada però sobretot en base les hores pràctiques de la tarda.

El PP crispa la campanya de l'Estatut de forma totalment irresponsable

Quan el company Pepe Zaragoza presentava als mitjans de comunicació el lema del PSC en la campanya de l’Estatut vaig pensar que potser ens havíem excedit una mica. Que potser el més escaient era un lema que copsés al màxim l’esperit de l’Estatut per transmetre’l. Avui sincerament penso que ens hem quedat curts. “El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya” és una resposta a tota una estratègia de mentides, i d’irresponsabilitats polítiques que el PP havia bolcat contra Catalunya els darrers mesos i que ara està bombardejant de forma malaltissa. I dic contra Catalunya i no contra el PSC perquè així ha estat incloent els seus propis votants i militants de partit que són catalans. I tot amb l’objectiu de fer fora Zapatero. Han estat utilitzant Catalunya contra la resta d’Espanya per un no haver paït encara la derrota electoral de les generals. I tot això orquestrat pel mentider Acebes –convidat en l’acte central del PP a Mataró-, el mateix que va mentir els milions d’espanyols després dels atemptats de l’11-M, i el mateix que ahir afirmava que els plans de Zapatero són els plans d’ETA. Posant al mateix sac els terroristes i el mateix president del govern, i conseqüentment els milions de persones que el van votar. I inclòs les persones que sense haver-lo votat el consideren el seu president en el sentit més institucional.
Ja n’hi ha prou de mentides, de insults i de irresponsabilitats polítiques. I ara veig que els que van pensar la campanya del PSC la van encertar, tot preveient cap on ens està portant aquesta absurda cúpula política de la dreta més reaccionària. En aquest sentit no comparteixo les idees de l’Antoni Puigverd quan afirma que darrera dels lemes del PSC, no hi ha contingut ni pedagogia per explicar l’Estatut i que només hi ha atacs contra el PP.
El PSC com sempre està fent una campanya de proximitat, de prendre contacte amb la ciutadania directament al carrer per explicar l’estatut. I aquesta tarda ho hem pogut viure en l’acte de campanya en el barri de Cirera on el diputat Roberto Labandera i en Joan Antoni Baron han explicat perquè és un bon estatut i quina és la situació de conflicte i crispació cap on ens vol dur el PP. Per això m’agrada el nostre lema. És una manera de dir no ens callaran, no ens “achantaran”. I que tothom sàpiga que el NO del PP és contra Catalunya, i per tant contra totes les persones que hi vivim en aquest país, pensin com pensin i votin el que votin.
De la manera que està anant tot això només em pregunto i quin serà el paper d’ERC? Podrà ERC separar de les urnes els NO anticatalans dels seus NO, que suposadament volien el millor per Catalunya?

Algunes de les coses que ha suposat el congrés de la gent gran

Un procés de participació real i efectiva
Unes 200 persones han participat i puc certificar que de forma activa: fent propostes, crítiques, reflexions i tot amb l'objectiu de millorar la situació de la gent gran a la ciutat de Mataró.
Ho vam dir des d'un principi, aquest congrés no suposava una cosa aïllada sinó que tenia sentit amb tot el que s'havia treballat fins el moment en l'àmbit de la gent gran. Els canals de participació de la gent gran, el consell i les tres comisions constituides, ens han portat cap aquest congrés, que d'alguna manera ha marcat un punt d'inflexió en les polítiques d'envelliment a Mataró i ens condueixen amb força i decisió cap al futur.
El procés previ al congrés -reunions amb entitats i qüestionaris- ha preparat adequadament la celebració d'aquests dos dies. S'ha escoltat la veu de tota la gent gran de Mataró, o millor dit les veus ja que representen un col.lectiu molt divers i tal com vam dir en el congrés seria més adequat parlar de les "gents grans" per referir-nos a la seva pluralitat.
Ara és el moment que el consell assessor que ens va ajudar a organitzar l'esdeveniment faci un seguiment exhaustiu de les seves conclusions -que hores d'ara s'estan tancant- per fer-les arribar als congressistes després que aquests vàren proposar una declaració de intencions prèvia a les conclusions al final del congrés.


Detectar els nous reptes i les noves oportunitats que representen l'envelliment.
Efectivament, l'envelliment de la nostra ciutat - també del país i de tota Europa- ens representa un gran repte. Un repte perquè moltes d'aquestes persones necessitaran ajuda per viure a casa seva de forma autònoma, o bé necessitaran algun altre tipus de servei de centre de dia o residencial, per citar els més comuns. També haurem de fer front a la fragilitat d'alguns dels nostres grans ja sigui fruit de la precarietat econòmica o bé fruit de la seva situació personal, psicològica i emocional. I donar resposta a fenomens encara encoberts com és el cas dels maltractaments.
Però alhora l'envelliment ens aporta molta riquesa. Ja que un sector de la nostra població pot posar a disposició de la resta de la societat la seva experiència, la seva saviesa. Per això com va dir Gil Calvo en la conferència inaugural és important que la gent gran es faci valdre i es situi al espai social que li correspon. Doncs bé, poder arribar a la jubilació en unes bones condicions és important per un mateix -perquè es pot fer el que un més desitja i que potser no es podia fer fins el moment- però també es pot fer en favor de la col.lectivitat. I aquí és on la gent gran pot demostrar la seva vàlua, el seu potencial i demostrar als més joves que són necessaris.

Pensar en una ciutat oberta a la gent gran
Les àrees de benestar social i salut no són les úniques que poden dissenyar el Mataró de i per la Gent Gran. Cal entendre aquest procés des de la transversalitat i des de la integralitat de les diferents polítiques municipals. Així l'urbanisme ha de pensar en que l'espai públic també sigui accessible i de qualitat per la gent gran. La cultura i l'esport també han de pensar en adequar serveis per aquest col.lectiu. I L'educació, que alguns defensem que és un procés al llarg de la vida, també l'hem de pensar en aquesta etapa senior. O també la mobilitat que ha de facilitar els desplaçaments de la gent gran per la ciutat sobretot afavorint el transport públic però també els desplaçamanets a peu, ja que en una ciutat del tamany de la nostra és possible i els beneficis que comporta per a la salut en tant que exercici físic són remarcables.
He citat alguns exemples però n'hi ha molts més. No hi ha polítiques locals neutres ja que totes determinen en un grau o un altre la posició de la gen gran en els municipis.

compartir, construir i proposar millores
La política per i amb la gent gran que els darrers anys ha impulsat l'Ajuntament de Mataró ha situat la gent gran com objectiu preferent dins les polítiques socials. Així hem vist com s'ha promocionat darrerament l'envelliment actiu a la ciutat consolidant els canals de participació o bé quasi doblant els casals municipals de la Gent Gran. També en l'àmbit del suport a l'autonomia personal i atenció a les dependències hem vist experiències pioneres com l'Agència d'atenció a la gent gran que ha permés donar un pas de gegant en atenció domiciliària a la ciutat amb persones majors de 65 anys passant d'una cobertura del 2% al 7% actual. O bé la Fundació Hospital que s'està convertint en un referent de les entitats sociosanitàries i que dóna suport a les famílies i persones cuidadores. I L'agenda per la solidaritat local com a compromís de la ciutat per promoure la solidaritat entre els conciutdans que més la necessiten. Això està molt bé però sabem que no n'hi ha prou. I la gent gran ens demana i exigeix més per això volem seguir millorant, i construint més benestar pels nostres grans.

Un fort compromís de l'Ajuntament de Mataró
No hem de tenir por a l'emancipació dels nostres grans. Alguns aquests dies m'han dit: Ostres! Quina feinada i quina complicació el que suposa això del congrés de la gent gran, no? I a sobre amb el conferenciant que els heu portat. Quasi proclama la revolució de la Gent Gran! Doncs sí, d'això es tracta. La gent gran ha estat oblidada i arraconada de la nostra societat i mica en mica el col.lectiu es va posicionant cap a les quotes de poder que li pertoquen i que assolirà en els propers anys quan la pressió demogràfica decantarà la balança clarament cap al seu costat. Això més o menys es produirà quan la generació del baby boom arribi a la tercera edat. Mentre, s'està caminant. Per això són important esdenveniments com el que ha tingut lloc a Mataró i polítiques actives d'envelliment positiu. I el compromís d'escoltar, millorar, refer, o fer de nou algunes polítiques de gent gran és bàsic. Així ho va expressar el mateix alcalde al referir-se a la incorporació dels temes plantejats pels nostres grans en el congrés en els propers programes de govern municipal.
No es farà res de l'àmbit de la gent gran sense comptar amb la gent gran. Només vull acabar agraint de tot cor la particapació de la gent gran, ja que una vegada més han demostrat l'estima per aquesta ciutat, que després de molts anys de treball per aixecar-la encara pensen en seguir treballant per ella. Perquè se l'estimen.

Carme Figueras s'estrena a Mataró presidint els premis GIMM

Acte emotiu el que ha presidit la recent consellera -no fa ni una setmana del seu nomenament- de Benestar i Família Carme Figueres en la 7ª edició dels premis GIMM. Un any més i ja en plena consolidació d'aquests premis, la Fundació GIMM reconeix a institucions i persones la tasca feta en favor de les persones amb discapacitat. El mes de maig ja s'ha fixat en l'agenda de la ciutat aquest acte que s'organitza amb tota la rigurositat i esforç. Cada any es fa més difícil triar els guardonats ja que les possibilitats són moltes i tots tenen els seus mèrits. Enguany el jurat popular per triar la persona ha sigut la novetat, i el públic va triar Manuela de Madre per la tasca de donar a conèixer la fibromiàlgia i fatiga crònica que ella mateixa pateix. Les seves paraules alhora de recollir el premi han estat properes i amb molt sentiments i sens dubte han fet que l'edició d'enguany hagi sigut emotiva. El dolor físic i moral de les persones que pateixen la fibromiàlgia, el no reconeixement oficial de la classe mèdica, i el cóm superar aquestes barreres i limitacions per viure en la màxima normalitat possible han estat algunes de les reflexions que ha compartit aquest matí la Manuela. Que déu n'hi do la força i voluntat que està demostrant aquesta dona amb el seu treball de parlamentària. I sobretot el paper que hi ha jugat amb l'Estatut. L'empresa guanyadora ha estat COGAMI per l'eficaç treball que estan duent a terme en favor de la inserció laboral de les persones amb discapacitat a Galícia. La institució guardonada ha sigut l'Ajuntament de Barcelona que ha recollit el premi el regidor Narvaez i que ha aprofitat per explicar la tasca feta -d'Ajuntament i entitats- des del 1992 fins ara que ha portat a Barcelona ser de les ciutats més accessibles del món. El mitjà de comunicació guanyador d'enguany ha estat Diagonal TV que produeix la sèrie televisiva de tv3 "Ventdelplà". I han recollit el premi la Mar Ulldemolins i en Roger Pera -germà del meu company Ivan- pels papers respectius de persona discapacitada i rehabilitador. Tot i que no segueixo la sèrie em consta de la preparació, professionalitat i màxima rigurositat amb el que fa el paper la Mar.
Un any més el GIMM a través d'aquests actes fa que s'en parli de la discapacitat sensibilitzant la població i animant les institucions a fer bones pràctiques. El GIMM també avui i de la mà de l'hàbil Miquel Guardiola ha fet que la consellera hagi situat en la seva nova agenda com a primer tema la discapacitat.
Per molts anys aquesta tasca de promoure la justícia social i la igualtat de le persones amb disacapacitat.
Gràcies

Tot a punt pel Congrés de la Gent Gran

Els dies 18 i 19 de maig es celebra el primer Congrés de la Gent Gran de Mataró. I dic primer saltant-me intencionadament el títol oficial, perquè estic convençut que hi haurà altres edicions d’aquest congrés en un futur. La força i el potencial de la gent gran és enorme i no només perquè cada vegada són més i viuen més anys, sinó pels valors que representen (saviesa, experiència, respecte, transmissió...) i perquè la nostra societat els necessita, i en els moments actuals encara més.
Històricament tant en la nostra cultura com en d’altres s’han viscut etapes on el col.lectiu de la gent gran ha tingut un paper de màxima rellevància, tant en les decisions polítiques com és el cas de l’Imperi Romà o els consells d’ancians de la Grècia més antiga, com en el funcionament quotidià d’altres societats siguent un col.lectiu molt respectat i tingut en compte. Malauradament en les nostres cultures occidentals actuals no tan sols la gent gran ha perdut aquesta rellevància sinó que se’ls ha intentat apartar de la inclusió a la nostra societat, com si ser vell no estigués de moda, o fos una cosa lletja o bé no ven –bé això últim ja s’està canviant gràcies a l’avidesa de la societat de consum-. Precisament de tot aquest tema i de com es capgirarà la situació mitjançant la revolució de la gent gran, ens parlarà l’expert que hem convidat. Enrique Gil Calvo teoritza sobre la mobilització que durà a terme aquest lobby de pressió situant-se allà on els correspon. El poder gris copsa totes aquestes idees en un llibre molt interessant d’aquest catedràtic de la Complutense, que serà l’expert que farà la conferència inaugural del congrés.
El congrés tractarà dos grans blocs temàtics que es desenvoluparan en un format de taules rodones molt participades, enriquides i plurals en quant els punts a tractar. D’una banda la taula rodona que tractarà sobre el suport a l’autonomia i atenció a les persones amb situació de dependència i d’altra una taula rodona que tractarà la temàtica de l’envelliment actiu. Comptem amb tres periodistes significatius que moderen las taues rodones: L'Ana Lasaga i en Pep Andreu. I en Justo Molinero que ens acompanyarà en l'apartat de conclusions del Congrés.
El congrés també comptarà amb estrenes interessants com és el cas de l’exposició “Recuperem la nostra història Mataró anys 30” o “les caixes de vida a Mataró” una experiència intergeneracional.
Hem volgut que el congrés sigui un veritable fòrum de participació de la nostra gent gran de la ciutat, i on ells mateixos participin en el disseny de les polítiques de gent gran que s’han de dur a terme a la ciutat de Mataró els propers anys. D’aquí que el que fem sigui un congrés amb unes conclusions del mateix aprovades pels seus participants i no unes jornades especialitzades o un altre tipus d’acte. La metodologia del congrés serà activa, dinàmica i participativa i puc garantir que ningú s’avorrirà...
El congrés de la gent gran no és un bolet. El congrés de la gent gran és l’abans, ja que tot el que s’ha fet en aquesta ciutat en l’àmbit de la gent gran és molt destacable: Agència de Gent gran, Pla Integral de la Gent gran, Consell municipal i les seves comissions... I és el futur pel que significa de compromís, de treball de ciutat per la gent gran els propers anys. Per tant aquest congrés no es significa com una activitat extraordinària, sinó com un punt més en el camí fins ara recorregut i que vol compartir i millorar el futur d'aquest col.lectiu d’una manera compromesa.

Mataró, primer territori que serà Agència de Salut pública de Catalunya

La setmana passada la Generalitat de Catalunya convocava els tècnics municipals dels ajuntaments del Maresme i els tècnics de salut del mateix Departament de la Generalitat (primària, salut pública, i hospitalària). El motiu de la convocatòria era explicar als agents principals en què consisteix l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) i especialment la seva aplicació en el Maresme central.
Aquesta prova pilot de l'ASPC s'emmarca en la voluntat del Govern de la Generalitat de dur a terme una reforma de la salut pública. Perquè durant molts anys aquest àmbit de la salut ha sigut la germaneta pobre del sistema sanitari. La tendència centrohospitalària feia que el protagonisme i sobretot els recursos se'ls enduguessin els hospitals. I això responia a una manca de visió integral de salut que l'actual govern està corregint.
L'àmbit de la salut pública abarca precisament, tot el que té a veure abans de que un trepitgi l’hospital. I per tant compren la protecció de la salut: inspeccions, controls a establiments alimentaris, llocs d'ús públic, legionel.les, entre altres. La promoció de la salut: el foment d' hàbits saludables com l'alimentació i l'exercici físic. I la prevenció de la salut: estar alertes, prevenir i minimitzar els riscos per la salut: consum de drogues -tabac i alcohol les més perjudicials pels consums més generalitzats. Però ull amb la cocaïna que avui ha estat notícia- o la salut sexual amb greus problemes com el SIDA, embarassos no desitjats, o malalties per transmissió sexual, per citar els principals.
Doncs bé, la reforma de la salut pública que la Generalitat preveu passa per treballar més colze a colze amb els ajuntaments, millorant les coordinacions i integrant i compartint competències. També pretén assegurar l'equitat en el territori i per tant que la cartera de serveis de l'ASPC sigui igual per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, visquin on visquin, i no com fins ara que en alguns municipis es vigilava la legionel.la, per exemple, i en d'altres no. Representa un pas endavant per la millora de la salut de la població amb el compromís polític de passar de l'1% actual del pressupost sanitari a ser el 4%.
Les properes setmanes aquest projecte pilot començarà a caminar i esperem que no s'aturi ja que l'èxit del mateix en el nostre territori, suposarà que l'ASPC sigui una realitat per tot el país.

Fi del govern tripartit

El que malament comença malament acaba. Sé que és fàcil dir-ho a "toro" passat però una mica sí que es veia a venir. I durant els darrers mesos encara més. El govern catalanista i d'esquerres de la Generalitat de Catalunya del qual molta gent hi havia dipositat la seva il•lusió i esperança de canvi ja va tenir una arrencada complicada amb l'anada de Carod a Perpinyà. I al llarg d'aquest temps un seguit de despropòsits l'han anat modelant com un govern amb polèmiques, no cohesionat, i excessivament en el punt de mira mediàtic.
Hi haurà molt de temps d'ara en endavant per fer anàlisi d'aquest govern -i del que passarà les properes setmanes- però fent una valoració ràpida i personal -amb tota la càrrega de subjectivitat i militància política- atribueixo tot l'enrenou majoritàriament a ERC per la immaduresa que ha demostrat com a partit de govern i per jugar un doble paper de voler estar a dins i fora del govern. Coincideixo plenament amb les paraules d'en Ramon Bassas en la presentació de l'acte 2 anys de governs socialistes. Acte que ha servit per donar comptes i explicar a la ciutadania el què s'ha fet. Aquest rol exercit de manera continuada per part d'ERC els ha portat a ser apartats del govern i conseqüentment posar fi al govern anomenat tripartit. Com sempre es compleix la màxima de que les esquerres no s'entenen i acaben dividides mentre la dreta té la tendència a unir-se - ja pateixo per Prodi!-. Tot aquest mal ambient que ha causat ERC entra en una fase crítica a partir de la foto Zapatero-Mas amb l'estatut, que els d'esquerra no saben contrarestar i es deixen emportar per l'atac de gelosia.
Arribats aquí, aquest govern ja no té més recorregut i són tantes les coses que han anat sumant que el NO d'ERC a l'estatut és el detonant de la crisi. És clar que tothom té dret a posicionar-se amb l'estatut, però el govern de Catalunya amb un tema tan clau no pot estar dividit. Pasqual Maragall només ha tingut com a possible sortida el cop de timó donat, encara que aquest segelli la seva liquidació presidencial. Comparteixo l'anàlisi que fa en Francesc-Marc Álvaro assenyalant que és la fi del pospujolisme. I és que després de 23 anys de CIU i Pujol el govern que teníem fins ahir era el del canvi, l'alternatiu, el que encetava una nova etapa. Però aquest govern en concret no ha quallat, no ha pogut ser. I aquest govern pospujolista que havia de durar tants anys -Maragall assenyalava 8 anys per poder desplegar una acció de govern òptima- ha durat tant sols mitja legislatura. Una de les conclusions que arriba Álvaro es refereix a la incompatibilitat entre PSC i ERC. I potser sí que existeix aquesta incompatibilitat dels dos partits fruit de la concepció de país. Per uns el país és la nació catalana dins l'Espanya plural i pels altres la nació catalana que ha de ser independent. I aquest punt de partida diferent, segurament entre d'altres no ha permès un govern unitari i cohesionat.
A partir d'ara ves a saber que passarà, perquè ni el millor guionista de novel•la política hagués escrit unes pàgines tan rebuscades com les que s'han escrit fins ara. Interpreto que aquesta crisi ens portarà a un enduriment i escalfament de les relacions polítiques amb l'objectiu de rendibilitzar al màxim les properes convocatòries electorals. CIU ha viscut la seva pasqua particular, ja que ha passat d'estar políticament morta a ressuscitar. I el PSC intentarà fer palesa la seva hegemonia política ara més que mai ensenyant els resultats d'aquests dos anys -perquè tot i la crisi l'acció de govern ha estat molt positiva- i recolzant-se en la seva fortalesa de la política municipal.
El que personalment em preocupa més és el descrèdit que pot provocar aquesta situació a la política -que no només als partits polítics- i al nostre sistema de institucions democràtiques. I em preocupa que moltes de les persones que s'havien il•lusionat amb aquest nou govern acabin desencantades.

Acaba la vaga de metges i guanya la ciutadania

Finalment s'ha acabat la vaga de metges amb un acord signat. Que sens dubte coneixent la Marina Geli i en Carles Manté: " lo que se dice se hace", bé en aquest cas el que es signa es fa. I com sempre i com en tots els acords fruit de llargues negociacions cap de les parts ni perd ni guanya. Però en aquest cas penso que acaba gunyant tothom, ja que moltes de les reivindicacions -justes- dels metges, ja formaven part del pla de treball de la conselleria i el conflicte ha portat a accelerar la seva consideració.
Dels acords més importants destaca la creació -a finals de mes- del Consell de la Professió Mèdica, òrgan amb capacitat de consulta i participació activa conjuntament amb els equips directius, i que constitueix un fòrum de relació permanent entre els metges i l'administració sanitària. Aquest consell quan es constitueixi establirà un pla de recursos humans per tal d'ajustar les plantilles a les necessitats actuals.
També s'han acordat les millores retributives dels metges -que representen 680 milions d'euros durant els propers tres anys-, així com les millores organitzatives d'hores de treball que permetran major conciliació de vida familiar amb la laboral.
Cal destacar per últim el nou estatut MIR que suposa importants millores salarials.
Ja cal que les altres comunitats autònomes vagin prenent nota, ja que aquestes reivindicacions es donaran també amb tota probabilitat a la resta de l'estat. I això, perquè les condicions dels metges a Espanya estan molt per sota de la resta de països europeus.
Totes les parts celebren els acords que han posat fi al conflicte, però sobretot la ciutadania i concretament els 400.000 pacients afectats pels 7 dies de vaga són els que sens dubte agraeixen l'esforç de les parts i alhora exigeixen el dret a rebre els seveis públics de salut que els pertoca.
La consellera i companya Marina Geli ha conduit la situació de la millor manera posible i ha sabut mantenir l'equilibri entre la responsabilitat que suposaven els dies d'aturada mèdica i les negociacions amb aquest col.lectiu oferint cotrapartides justes i no cedint a peticions impossibles com el conveni exclusiu dels metges, ja que això hagués suposat desmuntar el "castell de naipes" del sector sanitari.
La consellera compartia moltes de les peticions dels metges, que de fet responen en gran part a la situació real de Catalunya, que ha passat de 6 milions de persones a 7'25. Es tractava d'una qüestió de temps. I la vaga el que ha fet és avançar-lo.

Contra els rumors racistes i xenòfobs interessats

Avui s’ha presentat a Mataró l’exposició “Murs, trenquem tòpics per la convivència”. Una exposició de SOS Racisme que tindrem a la ciutat fins el 17 de maig i que es troba a l’Institut Miquel Biada – institució que sempre s’ha preocupat pels temes socials més enllà dels educatius- i que s’emmarca en el treball del grup de convivència com una de les activitats del Pla Integral de Cerdanyola.
És un bon moment per obrir aquesta exposició a la ciutadania de Mataró, ja que s’escau amb una de les 5 línies prioritàries que l’Ajuntament de Mataró està impulsant en temes d immigració. Es tracta de la sensibilització a la població autòctona, una línia de treball que pretén explicar i informar sobre la realitat del tema migratori i promoure la convivència front actituds –moltes vegades provocadament interessades- que poden generar racisme i xenofòbia.
L’exposició ens parla dels tòpics sobre la immigració des d’un punt de vista global. I com en molts casos es relaciona immigració i terrorisme, delinqüència i màfies.
Durant la inauguració, aprofitant aquest tema central de l’exposició, m’he volgut referir als tòpics/rumors que corren per la ciutat de Mataró. Per exemple, que l’Ajuntament paga els tiquets de les compres als supermercats que fan els immigrants. O bé que l’Ajuntament dóna pisos als immigrants. O un altre que diu que no cobrem els impostos als comerços regentats per immigrants –aquest en concret em fa gràcia ja que xoca per complert amb la fama d’afany recaptador de l’Ajuntament- o l'última que he sentit: que es paga els "cotxets" dels nens als immigrants. Bé, doncs aquestes afirmacions que es poden sentir per la ciutat són completament falses. I ho puc dir amb la doble condició de regidor de Nova ciutadania i de regidor de Benestar Social, que es qui acaba signant totes les ajudes socials que es fan a la ciutat per part de l’Ajuntament.
Esperem que aquesta exposició sigui un element més que ajudi a desmentir alguns falsos rumors que corren, o millor dit que algú amb molt mala intenció fa córrer. Des de l’Ajuntament també podrem fer més accions en aquest sentit gràcies a les subvencions que hem rebut de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Treball i Afers socials. Aproximadament 500.000 euros és la quantitat que ha pogut obtenir Mataró per treballar la integració social dels immigrants i les polítiques d’acollida i recepció. Aquesta aportació econòmica és important per la quantia, però sobretot és important perquè per primera vegada es dóna suport als municipis en un tema tan delicat com aquest. Un tema que el món local no té competències per llei, però on el fenomen es dóna a la proximitat: a les comunitats de veïns, places, barris i escoles. El govern Zapatero ha fet un gir en aquestes polítiques de suport als municipis que tenen més immigració creant una partida de 120 milions d’euros l’any 2005 i ampliant-la fins a 182 milions pel 2006.
Amb aquests recursos doncs, afavorirem la integració social i la convivència per evitar al màxim que aquestes situacions de tòpics i rumors acabin alimentant la violència, com per desgràcia s’ha donat en el cas reiterat de Castellar del Vallès.