7.6.06

Cap a la ciutat cada cop més cívica i cohesionada

Avui hem conegut les últimes dades del baròmetre del CIS en les que Zapatero treu encara més bona valoració i major diferència respecte el seu adversari polític, i on més de la meitat dels espanyols consideren que fou millor en el debat de la nació que Rajoy. I precisament avui el president del CIS participava en la conferència inaugural de les Jornades Polítiques locals de Civisme, organitzades per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.
Com no podia ser d’una altre manera Fernando Vallespín ha començat amb un ball de xifres d’enquestes del CIS d’enguany, on es certifica el escàs interès de la ciutadania per la política. Així per exemple només un 3’5 de la població està afiliada a un partit polític. Entre poc i res interessa la política a un 70% de la ciutadania. És la xifra més elevada de tota Europa. La gent s’informa poc sobre política a través dels diaris (17%), no així a través de la televisió (70%). I els sentiments que genera la política a la nostra població són: Desconfiança (30’3%), indiferència (18’4%), avorriment (15%). El 43 % de la població pertany algun tipus d’associació, entitat o club. I aquesta dada és rellevant pel que representa l’associacionisme de constructe social i cívic i de procés de socialització. Tot i la mala valoració política que fan els enquestats la majoria consideren necessàries les institucions democràtiques i mostren satisfacció respecte el model de democràcia a Espanya (61%). El president del CIS ens volia portar al principi de quan més democràcia hi ha més cívics som. I així que en els països europeus de major trajectòria democràtica la ciutadania és més cívica. Vallespín apuntava el moment delicat que travessa la res pública i posava com exemple la crisi de la seguretat. On pot quedar reforçat un model de societat individualista, privatista i consumista, ja que “...si tenim problemes de seguretat, jo que puc, em pago la seguretat privada que em defensarà els meus interessos i no he de pagar més impostos!”.
El civisme associat amb allò públic i en l’àmbit local ha centrat el llarg del matí amb diferents experiències.
Per la tarda a Mataró he pogut presidir dos actes diferents d’aquells que no criden massa l’atenció però que són importants. Primer hem pogut agrair i reconèixer la tasca feta a 78 nois i noies d’instituts de la ciutat que han participat en el programa “Joves Guies”, un programa que promou que joves d’aquí acullin, orientin i acompanyin els joves immigrants que acaben d’entrar al institut. Aquest programa a part d’afavorir la solidaritat i companyonia representa un gra de sorra més en les polítiques d’acollida i recepció que fem a la ciutat i afavoreix la integració social dels nouvinguts i promou convivència. Convivència, que és la finalitat última del Pla per la Nova Ciutadania i del Pla del Civisme, entesa com la possibilitat de poder viure plenament com a persona, com a ciutadà amb els altres ciutadans i en un context que ens ho possibiliti.
Després i ja en la Fundació Hospital es donava a conèixer l’esborrany del Compromís de Mataró per a la Solidaritat, que després d’uns mesos de treball intens i d’un bon procés participatiu es marcaven els principals elements d’aquesta agenda:
- Creació de l’observatori de la solidaritat a Mataró, com a eina que ens permeti avaluar, seguir i assegurar que els compromisos de l’agenda es compleixen.
- El banc del temps solidari, com espai de intercanvi entre la ciutadania des del concepte de la solidaritat.
- Voluntariat. Tenir el millor model de voluntariat que pugui tenir una ciutat cuidant al màxim els nostres voluntaris i fomentant la seva activitat.
- L’educació en la solidaritat com element bàsic si volem ser una ciutat cada vegada més solidària.
Han participat fins el moment 52 entitats en aquest procés de construir l’Agenda de la Solidaritat local. I el proper 7 de juliol les entitats i institucions que vulguin podran signar el Compromís de Mataró per la Solidaritat.
Sincerament, penso que en la nostra ciutat estem posant bons fonaments pel civisme i la cohesió social, i ho puc afirmar en base a les hores teòriques d’aquest matí en la Jornada però sobretot en base les hores pràctiques de la tarda.

2 comentaris:

Tercera edad ha dit...

Hola ORIOL mi me gusto mucho el congreso de la gengran estaba todo muy ordenado las propuestas eran todas buenas yo espero que casi todo se cumpla la tercera edad se lo merece por tánto sagrifio que han hecho en toda su vida y seguiremos adelante para que se nos haga caso en todas las propuesta que se hagan somos las personas que mas sabemos de necesidades por la edad y por las siscutacia de la vida una saludo ENCARNA

Oriol ha dit...

Encarna,
completamente de acuerdo contigo. Este congreso de la gent gran marca un antes i un despues en las políticas de envejecimiento activo en la ciudad de Mataró.
Gracias