Activitats formatives sobre els infants

Avui ha començat el segon cicle d’Activitats formatives sobre els infants. Es tracta d’una sèrie de conferències i taules rodones adreçades a les famílies i els professionals de l’àmbit de la infància amb l’objectiu de donar eines i suport en les tasques de criança i educació dels menors.
L’any passat encetàvem aquest cicle gràcies a l’empenta d’uns professionals. L’Anna Brun, en Santiago Batlle i en Jordi Font es van posar en contacte amb l’Ajuntament per tal de tirar endavant aquesta proposta. No vam dubtar ni un segon en entomar-ho conscients de la importància de treballar conjuntament amb les famílies i tècnics. Cal agrair aquests professionals la iniciativa que van tenir i el fet de col·laborar desinteressadament en un projecte com aquest.

Enguany el segon cicle ve marcat per la propera aprovació del pla integral per la infància i les famílies abans d’acabar l’any. Una eina que disposarà la ciutat de Mataró per donar suport a les famílies i possibilitar que els infants visquin millor la seva condició de ciutadania –amb els seus condicionants però com la resta de ciutadans- i el seu desenvolupament i creixement personal.
Aquest pla neix com a proposta del govern municipal donat l’augment de població infantil dels darrers anys i els canvis de les estructures i relacions familiars. El pla serà una bona eina per millorar i incrementar actuacions com les que avui hem posat en marxa amb aquest cicle.

De Montilla President a President Montilla

José Montilla ha pres possessió com 128 è President de la Generalitat de Catalunya. Les manifestacions, cassolades i senyeres amb crespó negre per expressar aquesta “falta d’ètica” han anat a menys tot i que incomprensiblement encara hi ha gent que li fa mal que el president es digui José. I aquesta gent no vol entendre que es diu José perquè va néixer a Còrdova i viu a Catalunya sentint-se català de ple dret. Bé no hi ha millor pedagogia per aquests que el dia a dia d’un president que es diu José.
Montilla encapçala un govern que ja des del principi deixa constància de la discreció i seriositat per la manera com s’han fet les coses. Humilitat, treball i bon govern són els valors que ofereix i que d’alguna manera responen a les expectatives de la ciutadania.
En un moment on cada dia creix el desencantament cap a la política i on la “classe política” cada vegada està més allunyada de la societat, o això és almenys la sensació que té la majoria, es necessiten dels valors que anuncia Montilla.
Tinc la sensació que Montilla s’anirà fent com un líder cada vegada més potent, i que situarà la política allà on li correspon amb el seu dia a dia d’eficàcia i proximitat.
Només cal que veiem els resultats electorals d’Holanda per veure possibles riscos de futur, on els partits tradicionals i rivals ni tan sols sumen per formar govern i l’extrema dreta i extrema esquerra han crescut de forma important. Montilla ja ha deixat clar que si aquesta oportunitat de govern d’esquerres no funciona la gent ens situarà fora d’òrbita per un temps llarg i amb raó.
Estic convençut que Pepe Montilla no només governarà bé, sinó que marcarà la presidència amb un lideratge progressivament fort i que situarà algunes de les coses desencantades allà on correspon.

Prevenció de drogues i adolescència

Avui l’Ajuntament de Mataró conjuntament amb d’altres 140 ajuntaments i la Diputació de Barcelona hem constituït la Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències. Es tracta d’una nova xarxa que ens permetrà compartir, millorar i créixer en les polítiques locals preventives del consum de drogues. Una vegada més la Diputació posa a disposició de l’Ajuntament més recursos i eines per abordar una problemàtica en creixement i que els ajuntaments han de fer : la prevenció, cosa que molts històricament portem fent.
La persona convidada per cloure l’acte ha estat Vittorino Andreoli, Director del Departament de Psiquiatria de Verona i autor del llibre “Carta a un adolescente” . Penso que ha encertat de ple la seva intervenció al centrar-se en els adolescents. Ja que si hi ha una etapa on s’ha de prestar especial atenció en la prevenció de consums és aquesta que en els darrers anys ha experimentat un creixement important sobretot en el consum de cannabis i en l’edat d’iniciar-se.
L’adolescència és el camí d’una identitat de l’infant cap encara no sé sap què. És una etapa d’iniciació en moltes coses. Per tant no ens ha de sobtar la relació entre els adolescents i les drogues. La metamorfosi física dels adolescents sintonitza amb la metamorfosi que es produeix en els consums de drogues, quan minuts després d’haver pres comencen els efectes. Aquests efectes és el que els atreu i no pas el plaer de consumir.
El segon concepte del que ha parlat Andreoli és el d’heroi. Perquè l’adolescent no agradant-se a si mateix i sense tenir la percepció de ser útil necessita fer d’una gran acció per ser heroi. Si això ho traslladem als consums serà més heroi qui més quantitats consumeixi i el que més riscos pugui assolir. Amb la perillositat que això comporta. De fet la primera causa de mortalitat en els adolescents és el suïcidi.
El tercer concepte tracta del temps del adolescent. Quasi bé per aquests no existeix ni el passat ni els parents més directes que no han conviscut amb ells: “Pff! He d’anar a l’enterrament de l’avi? “ El futur tampoc es planteja en un camí de metamorfosi que no sabem on arribarem. Només existeix el present cada cop amb més enfortit per la nostra societat : “tot a temps real” i la immediatesa.
Andreoli ha acabat parlant de l’autoritat, lideratge i carisma dels adults vers els adolescents i de la necessitat de “comprendre millor l’adolescent, per comprendre millor els seus consums de drogues”. I així segur que els podrem ajudar.

Pluralisme religiós

El passat divendres 24 de novembre la FEMP organitzava una jornada sobre “Pluralisme religiós i ciutat” a la qual van convidar l’Ajuntament de Mataró a participar en una taula rodona.
Em va tocar anar –amb molt de gust- tot substituint l’alcalde que finalment no hi va poder assistir. Vaig centrar l’exposició simplement amb el que ens demanaven: explicar l’experiència de Mataró amb el tema de les mesquites.
Vaig començar la intervenció emmarcant el fenomen religiós així com d’altres (immigració) d’un abast global però d’un impacte absolutament local. Així qui s’en ocupa és el govern central, però és en els nostres barris on funcionen els espais religiosos. La plurireligiositat igual que altres pluris : lingüisme, cultural... és el que caracteritza les nostres ciutats en aquest moment de canvi. Però que a ningú se li escapi que aquesta diversitat que és positiva alhora genera conflictes.
Vaig explicar que en el cas de Mataró l’any 2002 hi havia dues mesquites que no complien cap tipus de normativa, i que els espais de 80 m. quadrats podien donar resposta a les necessitats de l’any 97 però no a les d'aquell moment.
El fort creixement de immigració –arreu- es dóna entre els anys 2000 i 2004. Per tant una de les claus d’èxit per buscar solucions va ser la política d’anticipar-se de l’Ajuntament per solucionar la situació de forma activa. A mesura que passa el temps aquestes situacions són més difícils de solucionar (Premià de Mar – amb el risc de que apareguin ultra dretans i xenòfobs-, Badalona, St. Boi)
En el cas de Mataró la búsqueda del consens social i polític va estar l’altre clau d’èxit. Es van buscar solucions acceptades per totes les parts: associacions culturals islàmiques, associacions de veïns, comunitats de veïns més directament implicats, grups polítics...
També va ser important el context amb el que es va donar la situació: amb un Pla per la Nova ciutadania recentment aprovat i un pacte polític signat.
Tot i així en el seu moment no van faltar les veus crítiques –per part d’alguns “autòctons”- perquè els emplaçaments eren en polígons industrials. Després de quatre anys i vista la situació el temps ha acabat avalant la decisió pressa.

Una bona mostra d'entitats

La Mostra d’entitats celebrada aquest cap de setmana ha representat una acció pedagògica per explicar a la ciutadania “qui són” i “què fan” les entitats, però també una acció de sensibilització i compromís.
Per totes les ciutats és important tenir un bon teixit social. És a dir, entitats i institucions amb objectius i finalitats diferents però que tenen en comú la capacitat d’aglutinar gent i fer que aquesta es relacioni. Per una ciutat mitjana com Mataró aquest teixit social esdevé primordial alhora d’establir xarxes de relacions humanes, que al final ens condueixen cap a la cohesió social. I l’acció conjunta entre aquest teixit i l’administració pública és el que anomenem en argot de serveis socials el treball comunitari. Les poblacions més petites quasi sempre ho tenen resolt per la facilitat de relació entre els seus ciutadans. I les que són molt grans han de cercar fórmules més complexes.
Així que un teixit social com el que s’ha aplegat en aquest esdeveniment ens indica de la riquesa social de la ciutat. Amb la seva diversitat, amb els seus punts forts i febles, amb els seus personalismes, però també amb la seva tasca imprescindible per la ciutat. Així és la realitat social de la nostra ciutat.
El valor de les més de cent entitats que han participat en la mostra ve tant per la construcció de ciutat que representen, com per la riques associativa i sectorial alhora –esports, cultura, benestar...- i també pel que significa com a canal de participació ciutadana.
La mostra d’entitats del cap de setmana ha estat un èxit en tots els sentits, com també és un èxit la mostra de treball d’aquestes entitats en el seu dia a dia al llarg de l’any.

Fenomen Fito & fitipaldis

(Increïble interpretació del tema "Abrazado a la tristeza" d'en Fito, tot solet)

He salido a la calle abrazado a la tristeza,
vi lo que no mira nadie
y me dio vergüenza y pena,
los llantos desconsolados
que estrangulan las gargantas
Los ancianos encorvados parece que la tierra los llama

La justicia esta arrestada por orden de la avaricia
el dinero que te salva
es el mismo que asesina
no me des mas esperanzas
se que todo son mentiras
sacos llenos de agujeros para guardar la alegria

me da pena que se admire
el valor en la batalla
menos mal que con los rifles
no se matan las palabras
menos mal que con los rifles no se matan las palabras.

El Rock m’agrada. És la meva música. I si un grup al llarg d’aquests anys ha estat el meu preferit sens dubte aquest és Platero y tu. El quartet de Bilbao que reivindicaven fer rock sense “ser americans” i que van començar a tocar als “garitos” i festes de Bilbao cap als finals dels 80. Per mi ha estat el millor grup espanyol de rock del s.XX tot i no ser una banda coneguda. L’evolució musical va ser increïble. Els directes de Platero eren pur rock and roll amb un so perfecte, que et feien disfrutar dels concerts com si els temes fossin reproduïts pel millor equip de so. Encara recordo quan els vam anar veure per primer cop cap a principis dels anys 90 amb l’amic Pere Masramon entre d’altres. No érem més de 100 persones en aquell “antro”. Anys Més tard a Zeleste Platero i tu omplia de gom a gom. El grup s’anava fent més conegut.
Després del final de Platero y tu (2001) Adolfo Cabrales “Fito” va continuar amb la banda que havia format l’any 1998: Fito& Fitipaldis. Una banda també rockera però amb més estils afegits del blues, swing...
Com deia he vist Fito tocant per 100 persones i ara que bé al Palau Sant Jordi em diuen que s’han esgotat les entrades. I el mateix ha passat a València i Madrid on s’ha hagut de programar dos concerts nous.
Penso que estem davant un fenomen musical nou. Fito està recollint els fruits de molts anys de treball i talent musical. I no penso que s‘hagi tornat comercial o que sigui un venut com ha titllat algun sector explaterista. Simplement es tracta de l’evolució de l’artista.
Gràcies Fito perquè has possibilitat que la bona música arribi a molta gent.

Esquizofrènia

El passat 19 de novembre es va celebrar a l’Hospital de Mataró la X Jornada de Serveis de Psiquiatria d’Hospitals Generals. Cal agrair al Dr. Cañete i al seu equip de salut mental la dedicació i organització d’unes jornades que s’han fet en un territori històricament amb molts dèficits de serveis pels malalts mentals, però precisament en un moment en que s’està avançant de forma important en la millora de dispositius: ampliació de l’Hospital, una àrea bàsica de salut mental i el futur equipament de Cabanellas.
La jornada es va centrar en l’esquizofrènia: integració i continuïtat terapèutica. Per tant es va tractar l’abordatge de l’esquizofrènia des d’una perspectiva integral, des de les fases inicials fins la rehabilitació i la integració social, i tot això amb una perspectiva de continuïtat assistencial.
Justament això és el que estem treballant amb el futur projecte Cabanellas. Un equipament que es centrarà en l’atenció al malalt mental d’una forma continuada i integrada. Combinant tant els serveis socials com els serveis de salut i posant a disposició de les persones que ho necessiten per tal que aquestes visquin amb la màxima normalitat en la nostra societat.

És sens dubte un projecte innovador, amb una forma de treballar també nova ja que ens posem d’acord diferents administracions (autonòmica i local) i diferents àmbits (salut, benestar, inserció laboral).
Aquesta valentia en la forma d’afrontar els reptes dels malalts mentals en el nostre territori, és fruit de la voluntat política del Govern de Catalunya per dotar-nos de serveis que ens mancaven:
- Nous llits d’aguts.
- Nous equipaments pels diferents centres de salut mental.
- Nous llits de subaguts.
- Nous llits d’alta dependència.
- Una nova unitat de rehabilitació (centre de dia).
- Una nova llar-residència.

Durant la jornada van intervenir diferents professionals dels Hospitals de Catalunya, però vull destacar la intervenció de l’escriptor i periodista Ricard Ruiz Garzón –col·laborador del Periódico entre d’altres-. En Ricard a través de la seva obra literària explica què és l’esquizofrènia i ho fa a través de 15 històries reals i amb un llenguatge entenedor a l’abast de tothom, cosa que és d’agrair perquè sovint quan es tracten aquests temes es fa des del punt de vista professional i científic. Las Voces del laberinto ens permet endinsar-nos en les ments d’aquests malalts per comprendre la seva situació. I ho fa a més tractant l’esquizofrènia d’una forma real, ajustada i eliminant prejudicis que hi ha sobre aquesta malaltia. L’estructura de l’obra coincideix amb el tractament positiu que li vol donar l’autor a l’esquizofrènia: el primer bloc el brot, el segon és l’estigma i el tercer el despertar. Les sortides i les solucions.
Cal agrair la participació d’en Ricard Ruiz així com la dels professionals que van assistir a la jornada, perquè gràcies a ells s’ajuda millor les persones amb esquizofrènia i es va forjant una societat que ha estat molt injusta i maltractadora amb les persones que han patit aquesta situació.

Masies de Voltregà i Mataró

Avui la gent gran de Masies de Voltregà ens ha tornat la visita que vam fer a Osona fa unes setmanes els casals de la Gent Gran de l’Havana i Pla d’en Boet. Es tracta d’un programa de Diputació de Barcelona que impulsa Turisme i Benestar social amb l’objectiu de propiciar xarxes i intercanvis amb la gent gran i alhora fomentar el turisme intern.
Ho ha explicat el diputat Esteve Terradas quan s’ha referit al tipus de turisme que es pretén impulsar: de caps de setmana, de conèixer coses concretes dels municipis catalans, ja siguin paratges naturals, obres monumentals o restaurants.
L’experiència ha estat d’allò més positiva i tant la gent gran de Masies com la de Mataró es mostraven molt satisfets. Estic convençut que aquest intercanvi ens deixa llaços d’amistats i fraternitat entre ambdues localitats.
Precisament aquest cap de setmana l’enfrontament d’hoquei del Mataró és contra el St. Hipòlit de Voltregà. Això ha servit per fer una mica de broma entre els alcaldes per reivindicar un 2 a 5. Evidentment cada alcalde escombrant cap a casa.

Joan Bigorra

Vaig conèixer en Joan Bigorra en reunions que fèiem amb comerciants i veïns del centre per tal d’abordar la situació de les persones indigents fa tres anys
A partir d’aquelles reunions la relació amb en Joan era de proximitat. Quan tenia qualsevol tema municipal a plantejar no dubtava en adreçar-se a mi. Curiosament amb en Joan ens creuàvem cada dia, dia sí dia també, a ¾ de 9 del matí. Ell anava a deixar la seva filla a escola i jo els meus. Aquesta trobada de segons, però diària, de dir-nos Bon dia era una rutina.
Precisament aquesta setmana que hem conegut la tràgica mort del indigent de la plaça les Tereses en Joan també ha mort.
Segurament el fet de veure’l sempre acompanyant la seva filla, el fet de ser tan jove, i el fet de que cada ens vèiem és el que et fa viure aquesta pèrdua com una cosa extraordinària.
Sabem que la mort forma part de la vida i que és una cosa normal. Però quan aquesta fa presència en els éssers més propers i estimats i/o en casos que trenquen una estipulada normalitat (llarga malaltia, vellesa...) la mort ens sucumbeix.
Quan veus nens petits pel mig... és terrible.
Només desitjo que la seva família –sobretot la petita- superin aquesta situació i puguin tirar endavant.
Pel que fa en Joan tard o d’hora ens hem de veure fruit d’aquesta naturalitat de la vida que és la mort.

Barris i immigració

Sota aquest títol la FAVM ha centrat unes jornades de treball i reflexió, que malauradament per tot el que tenen d'important i transcendental pel futur la resposta dels inscrits ha estat baixíssima. Almenys avui que era el primer dia a la sala d’actes del centre cívic no érem més de quinze persones.
Ha presentat les jornades la companya i recent electa diputada Consol Prados. Ella coneix perfectament el tema no només perquè va ser la Secretària de Immigració del darrer Govern de la Generalitat de Catalunya,sinó perquè també va ser regidora de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró. Per això quan ha parlat de la importància de les polítiques de proximitat (barris, escola, CAP, comunitats...) sap ben bé de que es parla.

La ponència ha anat a càrrec de l’antropòleg Luis Miguel Narbona per explicar el concepte CIUTADANIA. Per ser “ciutadà” un ha de voler ser-ho conscientment, a diferència de la “nacionalitat” que et ve donada pel lloc de naixement. La ciutadania és el que fa pertànyer a una persona al grup. Per tant darrera d’això trobem conceptes fonamentals com la responsabilitat, la consciència i la justícia social.
Narbona ha fet una molt bona exposició antropològica quan ha centrat per exemple les diferències entre ciutat i poble-aldea. En l’àmbit rural no hi ha possibilitat de “ciutadania”. O ets del poble “de tota la vida” o ets de fora. En canvi les ciutats per les seves sinèrgies i dinàmiques permeten la diversitat (idees, religions, gent...), la barreja, la mobilitat social, el dinamisme social, cultural i econòmic. I la llibertat.
Narbona ha fet un repàs a l’evolució del concepte al llarg de la història per arribar als moments actuals en els que ha destacat la crisi/ transformació del concepte Estat-Nació. I ha apuntat algunes de les causes:

1. Globalització.
2. Moviment de les persones i tràfic de la informació cada vegada és més senzill.
3. La creació de la UE.
4. Les llibertats.

Interessantíssim i per fer-hi pensar i reflexionar una estoneta. Que ja va bé perquè amb el tema de immigració tan els mitjans de comunicació com les institucions en general funcionen sovint sota el principi acció-reacció.
Ha acabat amb una cita de Martin Luther King: “Els drets postergats són drets derogats”.
“Segons la societat que construïm... avui que a Girona un 21% dels nadons que neixen són fills de immigrants d’aquí 18 anys votaran una cosa o una altre.”

cent post i un any

PERSONES

Vull que serveixi aquest post com a record de la persona morta a la Plaça de les Tereses. Avui he creuat un parell de vegades la plaça i no he pogut deixar de pensar en ell. La sensació era estranya. Poc després d’un fet com aquest la vida –o el nostre sistema- continua com si res passés. I en el indret on va expirar no hi ha flors. Tot igual.
Llavors em venen el cap preguntes. A qui tenia de família aquest senyor? Qui el trobarà a faltar? ...
No vull entrar a fons perquè ja ho vaig fer quan es va aprovar el pla de promoció social dels recursos i programes que hi ha la ciutat per les persones sense sostre. Sempre n’hagut de recursos i amb el nou pla encara hi haurà més, però també es millorarà en la coordinació i optimització de recursos de les diferents entitats i ONG’s de la ciutat.

La complexitat, la dificultat de treballar amb les persones sense sostre rau precisament en el moment que s’entra en una frase d’exclusió extrema. On molts són els factors : personals, socials, de salut, de consums que dificulten la intervenció social. D’aquí, com ja vam anunciar en presentar el Pla de Promoció social, que es prioritzarà les persones que estan en risc social i que encara no han entrat en aquesta fase extrema. Precisament per evitar aquesta espiral de desarrelament social i reinsertar socialment aquestes persones que tenen situacions complicades però encara es pot intervenir.
Això no vol dir que en els altres casos no hi actuem. El seguiment social i la cobertura de necessitats bàsiques encara que no es pugui dur a terme un pla de treball social són importants. I després en aquests casos quan existeix una malaltia mental i la persona no pot respondre per si mateixa encetem un procés judicial de incapacitació per tal que la justícia protegeixi aquestes persones contra possibles danys i riscos de molt tipus.
El quart món és una realitat de la nostra societat encara que alguns els molesti o diguin que els nens no ho han de veure. Això que tant crida l’atenció és un iceberg del nostre sistema econòmic i social. Per sota n’hi a d’altres fenòmens que també comencen a fer-se sentir com la pobresa, la malaltia mental, la soledat, trastorns socials... És ser hipòcrita i poca persona dir que aquestes persones al centre de la ciutat deterioren la imatge o no són educatius pels menors.
Cap vida és millor o superior a la persona que va morir a la Plaça de les Tereses.

51è Homenatge a la Vellesa

Ahir es celebrava la 51 edició de l’Homenatge a la Vellesa de Mataró. Enguany les novetats més destacades eren l’estrena de president. Des de fa uns mesos Lluís Juvinyà està al capdavant del Patronat substituint el sr. Siquier que durant tants anys ha estat presidint l’entitat. Així que agraeixo la tasca d’en Siquier –tot i que seguirà treballant des de la presidència honorària – i sort i bona feina a en Juvinyà que s’estrenava com a president. L’altre novetat d’enguany és que des de l’Ajuntament hem millorat el suport a l’acte. De subvenció hem passat a signar un conveni –més compromisos per ambdues parts- i l’activitat es dota amb més recursos econòmics. En definitiva, apostem per consolidar un acte tradicional per la gent gran i que ja en poques ciutats es fa.
La festa va transcórrer amb el guió habitual: una primera part més institucional amb parlaments i una altre més festiva amb actuacions musicals i sortejos. El cant a la vellesa com sempre excel.lentment interpretat per XavierUbach i els padrins d'honor aquest any eren la Carmina Subirana i en Guzman Clavell.
Es tracta d’un homenatge, d’una festa a la gent gran de la ciutat. Aquesta vegada 698 persones majors de 75 anys omplien el Monumental. Que menys que un acte d’agraïment i reconeixement de la ciutat aquesta generació que ens ha precedit, i que gràcies als seu esforç avui podem tenir el que tenim.
Val la pena doncs reforçar i consolidar un acte d’agraïment públic, que representa una tradició mataronina i que enriqueix l’agenda d’activitats a la ciutat per a la gent gran.

Mascotes ciutadanes

(Imatge de la darrera fira que va organitzar la Protectora de Mataró)


El parc central avui ha estat l’escenari d’una festa molt curiosa: la dels animals de companyia. Una festa que organitzava la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i que s’ha encarregat de dur a terme a diferents ciutats catalanes Pirena, amb el seu director Pep Parés d’organitzador.
L’objectiu de la festa era informar sobre la nova llei de protecció d’animals, que entra en vigor el 2007 i que d’entre altres prohibeix les eutanàsies en els centres d’acollida d’animals abandonats. A Mataró ja fa temps que vam prendre aquesta decisió i portem sis anys sense la pràctica de l’eutanàsia en els nostres centres – evidentment com diu la llei excepte els casos de raons humanitàries-. I és clar que si volem que aquesta mesura funcioni cal un canvi molt important per poder arribar a l’abandonament 0. En molts països europeus s’ha aconseguit.
La jornada festiva amb activitats per totes les edats ha tingut dos eixos centrals: el proteccionisme, de tots els que es trobaven allà i la seva estima pels animals i l’altre la convivència amb tot allò que fa referència a les actituds cíviques i de tinença responsable.
Durant la inauguració en el meu torn he volgut ressaltar el paper de la Protectora de Mataró, tant com entitat proteccionista com concessionària del centre municipal. L’esforç i dedicació que estan realitzant destaca en les estadístiques com per exemple les adopcions, que tancarem l’any amb una millora important respecte el 2005.
Si volem una societat respectuosa amb els animals, cívica i amb bona convivència la feina l’hem de fer entre tots. Si tots els ciutadans fossin tan responsables fins el punt que no hi haguessin abandonaments els recursos que destinem per aquesta xacra es podrien destinar a donar suport aquests ciutadans que decideixen tenir un animal amb civisme.

"Telebasura" a l'ordre del dia

Escric aquest post motivat per un parell d’aconteixements televisius dels darrers dies. Malauradament ens hem acostumat a la “tele basura” d’una forma adaptativa, que només la raça humana és capaç. Els programes televisius sense ètica ni criteri, que només busquen tenir audiència a costa del que sigui: violència, morbo, desgràcies de persones, proliferen cada dia.
Si la notícia de l’agressió d’un adolescent a un mestre en un Institut d’Alacant ja era duríssima, quan vaig veure el tractament que van fer alguns canals de televisió no m’ho podia creure. Telecinco va posar les imatges complertes i l’audio i Cuatro s’hi referia informant que alguns canals havien passat les imatges en el mateix moment que darrera la pantalla del presentador es podien entreveure les imatges. Patètic.
Però això no acaba aquí. Es veu que els adolescents que tenien les imatges en els seus telèfons mòbils van posar preu als periodistes, emulant els “famosillos” que van als programes porqueria a vendre alguna història. Això no té nom.
L’altre episodi televisiu lamentable l’he vist avui a TV3 al Polònia. No estava massa pendent de la TV ja que estava entre afers casolans. L’actor Toni Albà feia una subhasta de productes de campanya electoral. En el moment d’adjudicar el “carnet per punts per immigrants” a un musulmà entre el públic s’adreça a ell primer dient-li moro i després terrorista.
Sense comentaris.
En humor no tot s‘hi val.
Amb 5 segons TV3 acaba de desfer moltes hores de informació i programes constructius en favor de la convivència.

6a Jornada d'Atenció Geriàtrica als Hospitals d'Aguts

Avui s'ha celebrat la 6a jornada d’Atenció Geriàtrica als Hospitals Aguts a la sala d’actes de l’Hospital de Mataró. Enguany la jornada es centra en l’Humor i trastorns de conducta en els ancians. I són un conjunt de metges i infermeres dels nostres centres amb experiència i bona professionalitat els que tractaran aquests temes.
Cal reconèixer l’esforç i la perseverància dels professionals que formen el comitè organitzador perquè aquesta jornada s’ha consolidat . I vull ressaltar la figura del Dr. Mateu Cabré com a pare i “motor espiritual” de les jornades.
Vull assenyalar també el compromís de l’Hospital i del Consorci Sanitari del Maresme vers les polítiques de salut de la gent gran.
La jornada d‘enguany té la peculiaritat que se celebra a poques setmanes que entri en vigor la nova llei de la dependència. Que com ja s’ha dit insistentment representa un canvi importantíssim al reconèixer drets socials a les persones que necessiten serveis socials per a la seva autonomia. També la llei representarà un pas definitiu en la millora de la coordinació i el treball conjunt entre el sistema sanitari i el de serveis socials.
Per tant un any més l’Hospital de Mataró es preocupa per millorar l’atenció sanitària de la gent gran en un moment de canvi i millora en les polítiques socials a Catalunya.

II Jornada de SIDA i món local a Catalunya

El mes de gener d’enguany en una assemblea de la Xarxa de SIDA i món local vam aconseguir que Mataró fos la seu de les segones jornades. Aquestes es van celebrar ahir amb un centenar de participants
d’arreu del país.
Les primeres jornades a l’Hospitalet de Llobregat van servir perquè el món local s'impliqués al màxim per avançar des de la proximitat i amb aquesta voluntat es va crear l’any 2004 aquesta Xarxa formada per una trentena d’Ajuntaments i ONG’s, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Avui l’escenari polític i social és diferent al del 2004. Ens trobem amb unes polítiques impulsades pel govern de la Generalitat que fomenten la governança conjunta del sistema sanitari i aposten clarament per la salut pública. Això és el Govern territorial de salut i l’Agència de salut pública.
Tradicionalment ha estat l’àmbit sanitari el que ha articulat respostes davant el VIH, lògicament per la necessitat de salut de les persones afectades, però avui i gràcies a l’avenç sanitari també es configuren altres necessitats socials, de inserció laboral, en definitiva de poder viure una vida normal, i les ciutats i pobles són l’espai idoni per oferir respostes.
I això precisament és el que pretenen els plans locals de lluita contra la sida. En primer lloc el municipi que decideixi impulsar aquest pla és perquè té una clara voluntat i compromís polític darrera. Els plans locals permeten abordatges transversals i permeten treballar en camps fins ara poc explorats en l’àmbit de SIDA: esports, inserció laboral, benestar, participació...
Els plans locals també entre d’altres coses prioritzen la prevenció de nous contagis, en un moment on existeix cert relaxament i han incrementat les conductes de risc –segurament per l’eficàcia dels tractaments antiretrovirals i la concepció que avui es pot tenir de que es tracta d’una malaltia crònica-
La jornada va ser un èxit de participació però sobretot de continguts, ja que a partir d’ara la xarxa posa a disposició dels ajuntaments una nova eina.

Nou govern d'entesa nacional pel progrés

D'aquesta manera s'anomena el nou govern que presidirà Montilla i que vol posar èmfasi en una etapa llarga d'estabilitat, cohesió social i desenvolupament sostenible. La prioritat les persones i les polítiques socials.
És indiacatiu com s'ha anat teixint aquest pacte de govern: amb silenci -Montilla no ha fet declaracions des de la nit electoral- amb rapidesa i eficàcia, amb consens i voluntat d'entendre's. Tinc la sensació que el proper govern de la Generalitat serà això. Poc sorollós i molt eficaç.
El soroll però ja el posa en Mas i CIU amb la reacció que han tingut al veure que aquest nou govern ja està tancat.
Impresentables les declaracions del Mas en el sentit que PSC i ERC han enganyat el país, que han fet "una ocupació del poder pel poder" i que això representa una "merma de la democràcia"
M'estalviaré paraules per valorar aquesta reacció, però si ho pugués resumir en una frase diria que es tracta d'una pataleta del nen mimat.
Tal i com vaig anunciar en un dels darrers post, hi haurà interferències i pals a les rodes per la formació del nou govern. I així està siguent amb concentracions i cassolades davant la seu d'ERC i una convocatòria de manifestació. Tot això circula per SMS i podem imaginar qui són els promotors.
Sort hem tingut els catalans i catalanes que no serà president una persona arrogant i prepotent, que no accepta les lleis i el sistema democràtic establert.

Qualitat de vida per la gent gran

La setmana passada vam posar en marxa la cinquena edició del cicle d'activitats formatives per la gent gran. Es consolida d'aquesta manera una línia informativa i preventiva adreçada a la tercera edat i que organitzen ells mateixos a través de la Comissió de Qualitat de vida del Consell municipal de la gent gran. Amb la col.laboració de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i enguany també de Caixa Sabadell.
Hi trobem un ventall ampli d'activitats d'interés per la gent gran. Des de temes de salut i benestar personal fins temes de patrimoni o maltractaments. Passant també pel tema estrella del 2007: la llei de la dependència, que tantes solucions ha d'aportar a les situacions de persones que no es valen per si mateixes alhora de fer les activitats bàsiques de la vida diària. Tot i que és prioritària la cartera de serveis que impulsarà aquesta llei, actuacions com les d'aquest V cicle també són importants, ja que informant la població també ajudem a prevenir i retardar al màxim la dependència.

Mataró millora. Millora Mataró

(foto: R. Gallofré)
D’una forma entretinguda i pedagògica l’exposició “Mataró millora. Millora Mataró” explica en que consisteixen els projectes urbanístics més importants que s’han de dur a terme a la ciutat els propers anys.
El govern municipal vol seguir transformant la ciutat i per això no només proposa noves zones de desenvolupament: El Rengle, Iveco-Pegaso, Cafè de mar sinó que també s’aposta pels barris dels anys 60: Cirera, Cerdanyola, La llàntia i Rocafonda i el Palau.
Com ha recordat l’alcalde Baron la política urbanística es converteix en polítiques de cohesió social, perquè fomenten l’ocupació i l’activitat econòmica, els equipaments i serveis públics o l’habitatge social entre d’altres. En un model de ciutat compacta i mediterrània que vol conservar els valors que ens són tradicionals, però alhora aprofitar les oportunitats d’una ciutat innovadora, que es situa en el mapa exercint de pol d’atracció i generant riquesa per després distribuir-la entre la seva ciutadania.
Aquest és el Mataró que volem pels propers anys i que l’exposició explica de forma brillant. És molt positiu que des de l’Ajuntament s’impulsin campanyes com aquestes i que van molt més lluny d’una visió propagandística, ja que el que persegueixen és que la ciutadania estigui ben informada en una cosa tan important com és el futur de la ciutat.

Mas guanya, però no del tot

Un cop hem començat a pair els resultats electorals de l’1 de novembre i fetes les anàlisi i valoracions oportunes ara és l’hora dels diferents moviments entre els partits polítics de cara a configurar el proper govern de la Generalitat.
Se n’ha parlat molt de l’abstenció, ja que aquestes eleccions han representat el segon "rekord" de baixa participació, però els motius d’aquesta ja és un tema de major complexitat i del qual la Generalitat de Catalunya ha anunciat que farà un estudi al respecte.
CIU ha guanyat clarament en escons, vots i demarcacions. Però no ha guanyat de la manera que plantejava en la campanya en un plebiscit contra el tripartit. I la campanya agressiva i de confrontació que han protagonitzat contra la resta de partits fa difícil la situació de parlar ara amb ells.
Tothom ha baixat menys IC-V i nosaltres els que més. Per tant com diu Montilla ara haurem de fer els anàlisi pertinents. I segurament una de les causes de la punxada del PSC ha estat la “capitalització” del govern tripartit d’aquests darrers tres anys.
La novetat ha estat la irrupció de Ciutadans en l’arc parlamentari, que tot i la meva modesta opinió “una flor no fa estiu” haurem de veure l’evolució d’aquest partit polític els propers mesos. Per començar el seu líder que es mostrava tant “natural” i diferent als partits clàssics a l’endemà ja estrenava un traje convencional.
Però la lectura positiva dels resultats és que la gent ha votat a favor del govern d’esquerres front CIU. I aquest és el pacte que s’ha començat a fragüar a poques hores del tancament dels col·legis electorals.
A diferència de 2003 on qui tenia la clau era ERC ara també la té el PSC. I les dues claus ja estan començant a obrir la port del govern d’esquerres. Veurem si finalment la porta s’obre
No serà fàcil però aquest nou acord de govern, ja que les interferències de CIU seran molt dures quan comencin adonar-se’n que no governaran. CIU anirà fins al final alhora de impedir un govern d’esquerres, ja que això representaria un revés molt dur per la coalició nacionalista i el final polític d’Artur Mas i del seu equip.
Segurament algun sector del PSOE tampoc li agradarà aquesta possibilitat de govern, però hores d’ara ha quedat prou clar l’autonomia del PSC al respecte i el recolzament de Zapatero a les decisions que pugui prendre Montilla.
Per tant, segurament tornarem a tenir un govern d’esquerres a Catalunya i segurament aquest es donarà a conèixer i serà operatiu molt aviat.
Sens dubte aquesta possibilitat és una bona notícia per la continuïtat en el progrés i l’avenç social dels darrers anys.