Fenomen Fito & fitipaldis

(Increïble interpretació del tema "Abrazado a la tristeza" d'en Fito, tot solet)

He salido a la calle abrazado a la tristeza,
vi lo que no mira nadie
y me dio vergüenza y pena,
los llantos desconsolados
que estrangulan las gargantas
Los ancianos encorvados parece que la tierra los llama

La justicia esta arrestada por orden de la avaricia
el dinero que te salva
es el mismo que asesina
no me des mas esperanzas
se que todo son mentiras
sacos llenos de agujeros para guardar la alegria

me da pena que se admire
el valor en la batalla
menos mal que con los rifles
no se matan las palabras
menos mal que con los rifles no se matan las palabras.

El Rock m’agrada. És la meva música. I si un grup al llarg d’aquests anys ha estat el meu preferit sens dubte aquest és Platero y tu. El quartet de Bilbao que reivindicaven fer rock sense “ser americans” i que van començar a tocar als “garitos” i festes de Bilbao cap als finals dels 80. Per mi ha estat el millor grup espanyol de rock del s.XX tot i no ser una banda coneguda. L’evolució musical va ser increïble. Els directes de Platero eren pur rock and roll amb un so perfecte, que et feien disfrutar dels concerts com si els temes fossin reproduïts pel millor equip de so. Encara recordo quan els vam anar veure per primer cop cap a principis dels anys 90 amb l’amic Pere Masramon entre d’altres. No érem més de 100 persones en aquell “antro”. Anys Més tard a Zeleste Platero i tu omplia de gom a gom. El grup s’anava fent més conegut.
Després del final de Platero y tu (2001) Adolfo Cabrales “Fito” va continuar amb la banda que havia format l’any 1998: Fito& Fitipaldis. Una banda també rockera però amb més estils afegits del blues, swing...
Com deia he vist Fito tocant per 100 persones i ara que bé al Palau Sant Jordi em diuen que s’han esgotat les entrades. I el mateix ha passat a València i Madrid on s’ha hagut de programar dos concerts nous.
Penso que estem davant un fenomen musical nou. Fito està recollint els fruits de molts anys de treball i talent musical. I no penso que s‘hagi tornat comercial o que sigui un venut com ha titllat algun sector explaterista. Simplement es tracta de l’evolució de l’artista.
Gràcies Fito perquè has possibilitat que la bona música arribi a molta gent.