PERSONES

Vull que serveixi aquest post com a record de la persona morta a la Plaça de les Tereses. Avui he creuat un parell de vegades la plaça i no he pogut deixar de pensar en ell. La sensació era estranya. Poc després d’un fet com aquest la vida –o el nostre sistema- continua com si res passés. I en el indret on va expirar no hi ha flors. Tot igual.
Llavors em venen el cap preguntes. A qui tenia de família aquest senyor? Qui el trobarà a faltar? ...
No vull entrar a fons perquè ja ho vaig fer quan es va aprovar el pla de promoció social dels recursos i programes que hi ha la ciutat per les persones sense sostre. Sempre n’hagut de recursos i amb el nou pla encara hi haurà més, però també es millorarà en la coordinació i optimització de recursos de les diferents entitats i ONG’s de la ciutat.

La complexitat, la dificultat de treballar amb les persones sense sostre rau precisament en el moment que s’entra en una frase d’exclusió extrema. On molts són els factors : personals, socials, de salut, de consums que dificulten la intervenció social. D’aquí, com ja vam anunciar en presentar el Pla de Promoció social, que es prioritzarà les persones que estan en risc social i que encara no han entrat en aquesta fase extrema. Precisament per evitar aquesta espiral de desarrelament social i reinsertar socialment aquestes persones que tenen situacions complicades però encara es pot intervenir.
Això no vol dir que en els altres casos no hi actuem. El seguiment social i la cobertura de necessitats bàsiques encara que no es pugui dur a terme un pla de treball social són importants. I després en aquests casos quan existeix una malaltia mental i la persona no pot respondre per si mateixa encetem un procés judicial de incapacitació per tal que la justícia protegeixi aquestes persones contra possibles danys i riscos de molt tipus.
El quart món és una realitat de la nostra societat encara que alguns els molesti o diguin que els nens no ho han de veure. Això que tant crida l’atenció és un iceberg del nostre sistema econòmic i social. Per sota n’hi a d’altres fenòmens que també comencen a fer-se sentir com la pobresa, la malaltia mental, la soledat, trastorns socials... És ser hipòcrita i poca persona dir que aquestes persones al centre de la ciutat deterioren la imatge o no són educatius pels menors.
Cap vida és millor o superior a la persona que va morir a la Plaça de les Tereses.