Reus, Rubí i Mataró acorden millorar la prevenció del consum de drogues mitjançant observatoris municipals

Quan des de l’Ajuntament diem que en algun servei o programa municipal la ciutat ha estat capdavantera, ho diem sobretot pensant en la millora que suposa per la ciutadania, però no es sol dir en cap sentit competitiu respecte d’altres municipis. Això és el que ha passat amb l’Observatori Municipal de Consum de Drogues (OMCD) que vam posar en marxa l’any 2002. En aquell moment ja vam anunciar que innovàvem amb aquell nou instrument i que justament aquesta setmana l’hem ofert perquè el puguin utilitzar els Ajuntaments de Rubí i Reus.
L’OMCD és un sistema de informació estable que ens permet conèixer quina és la incidència de consum de drogues a la ciutat. El fet de comptar amb aquest instrument permet poder reforçar i prioritzar les polítiques de prevenció més adequades a la situació real. Ja l’any 2002 vam ser el primer municipi en posar en marxa aquest instrument si exceptuem Barcelona –que com quasi en tot no és comparable amb la resta- i dèiem que era convenient que d’altres ciutats impulsessin aquests observatoris i així poder fer una tasca interciutats de comparar-nos, compartir, treballar conjuntament etc.. Quatre anys més tard aquella voluntat s’ha convertit en una realitat amb l’acord que hem pres les tres ciutats.
Aquests instruments són uns bons sistemes que en el moment actual, on preocupen certs consums de la població més jove, permeten conèixer a fons aquesta realitat per tal d’ajustar al màxim els programes de prevenció que duem a terme els ajuntaments. Si a més tenim en compte la voluntat política de la conselleria de salut de governar la sanitat amb els Ajuntaments a través dels futurs Governs Territorials de Salut i l’Agència de Salut Pública de Catalunya – que el Maresme Central serem el primer territori en assajar-ho- aquests observatoris prenen més sentit encara amb el valor que representa un instrument local d’aquest tipus.
Vam explicitar en el conveni que vam signar els tres municipis que esperàvem que d’altres es vagin incorporant en un futur, això ens permetrà comparar-nos, col.laborar, millorar i créixer en la prevenció. Penso que això serà possible una vedada més gràcies a la Diputació de Barcelona que amb la propera xarxa que vol posar en marxa de prevenció de les drogodependències segur que molts municipis es fixaran en aquests observatoris locals.
Precisament aviat es presentarà l’informe 2005 de l’OMCD que ens dirà en quina situació estem i on hem de posar els accents de la prevenció.

Cap a la Xarxa local d'atenció a la dependència

Ahir es va celebrar el 4º consell General de la Xarxa local de serveis d'atenció domiciliària (SAD). Des del 2003 que es va posar en marxa aquesta xarxa, formada per la Diputació de Barcelona, ajuntaments i consells comarcals ha plogut, però sobretot el context ha canviat molt. En aquests moments ens trobem a pocs mesos de l'aprovació de dues lleis que marcaran un abans i un després dels sistema de serveis socials al nostre país. Evidentment em referiexo a la llei de dependència i la de serveis socials.
Aquesta xarxa va néixer en un moment on els ajuntaments estaven molt sols i la Generalitat, administració amb totes les competències de benestar, no liderava les polítiques socials a Catalunya. Aleshores cada ajuntament es va organitzar com va poder i/o com va saber pel que fa als serveis d'atenció domiciliària. Aquests són serveis de competència municipal des que l'any 1997 la Generalitat els va traspassar al món local sense recursos com acostumava a fer en aquella època.
Per tant, aquesta xarxa liderada per la Diputació neix per impulsar els serveis d'atenció domiciliària que han de prestar els ajuntaments. Entre altres coses la xarxa ha aportat molts recursos als ajuntament, tan econòmics com tècnics, i ha servit per orientar i guiar el desplegament dels serveis de proximitat en un moment on tots coincidíem que eren una prioritat, però ni els recursos ni la política de la Generalitat ens havien acompanyat fins al moment.
L'èxit de la xarxa el certifiquen tant el nombre de membres adherits (304) com els recursos econòmics destinats que aquest any s'han incrementat un 37% arribant als 4 milions d'euros. També cal destacar el component d'igualtat territorial que s'ha treballat des de la xarxa, prioritzant l'àmbit rural, que es trobava en condicions de major necessitat.
Del que ofereix la Xarxa cal destacar el servei local de teleassitència que fruit del conveni signat entre la FEMP i l'IMSERSO s'han pogut quadriplicar el nombre de telealarmes i s'han posat en marxa unitats mòbils, que a partir de les visites als domicilis asseguren tant el seguiment a la persona que viu sola com el bon funcionament de la teleassistència. També cal assenyalar el suport a les famílies cuidadores a través dels tallers formatius, grups d'ajuda i l'edició d'una guia, i el programa respir que facilita un temps de descans o bé pot donar resposta a una situació imprevista que es pot trobar la persona cuidadora.
Destacar per aquets any 2006 que la Xarxa ha creat un Forum de dependència per als regidors de benestar social, com a espai de intercanvi, aprenentaatge i innovació i el proper projecte Telèfon d'atenció a les 24 hores, que l'Ajuntament de Mataró ja tenia previst posar en marxa enguany conjuntament amb un carnet de la Gent Gran, i que evidentment el fet que la Diputació el tingui en cartera ens facilitarà el finançament del mateix.
Però sobretot la gran novetat és l'anunci que va fer la diputada en el sentit de transformar aquesta Xarxa local SAD en una Xarxa local de la dependència. Com sempre la Diputació de Barcelona atenta i oportuna als contextos, i evidentment també com sempre Mataró ho aprofitarà, com vam fer amb el PRODEP, per consolidar el nostre projecte de ciutat -que conformen l'Agència i la Fundació Hospital- alhora de d'oferir solucions a les situacions de dependència de mataronins i mataronines.

Més serveis per a les persones amb discapacitat psíquica al Maresme

(foto: Fundació El Maresme)
La Fundació El Maresme és sens dubte una de les institucions de iniciativa social més importants de la ciutat i comarca. No solsament per l'objectiu d'atendre el col.lectiu que és la seva raó de ser, les persones amb discapacitat intelectual, sinó perquè durant molts anys i en l'actualitat du a terme uns serveis públics que si no ho fes direcatment la Fundació ho hauria de fer l'administració pública. Seria doncs la Generalitat qui hauria de prestar aquests serveis socials especialitzats ja que són de la seva competència.
Per tant l'agraïment i reconeixament ha de ser doble en el sentit de que si no fos per la Fundació no sabríem cóm ni quants serveis es prestarien, i d'altra banda el fet de que els presti li dóna un valor afegit com a institució especialitzada en aquest àmbit amb tots els "plusos" que això comporta.
Aquesta institució ha passat bons moments però també d'amargs. Concretament un moment crític de la institució fou quan es va descobrir que el seu ex-gerent i un altre treballador feia anys que venien estafant a la institució. Si l'estafa per se és repugnant quan aquesta afecta a una institució social i específicament a persones amb discapacitat psíquica la indignació és completa. Suposo que el fet de ser el patró de la Fundació representant l'Ajuntament em va tocar el paper de "destapar" la trama, en un moment molt delicat fent que l'ex-president convoqués una junta extraordinària, quan dues persones em van explicar les sospites i després vam poder confirmar alguns dels indicis.
Després de 5 anys la Fundació El Maresme s'ha refet bé d'aquella situació i podríem dir que ens situem en un moment bo i interessant per aquesta entitat. Tota aquella crisi ara està en mans dels tribunals i sembla ser que el procés està ben encaminat perquè es faci justícia. L'entitat també està equilibrant la seva situació econòmica i també es prepara per créixer més i així donar serveis a més persones amb un nou Centre Ocupacional.
Aquest nou centre estarà ubicat a Argentona i serà un edifici caracteritzat per la seva funcionalitat i especial cura pels aspectes socials i mediambientals. Aquest projecte està finançat per la Generalitat de Catalunya amb un 50%, que ja tocava aquesta implicació del Govern de la Generalitat! Perquè des del 2002 que es fa la demanda no ha sigut fins ara que s'ha obtingut resposta. També hi col.laboren l'Ajuntament d'Argentona -cedint els terrenys-, la Fundació ONCE i l'obra social de Caja Madrid. La mateixa Fundació El Maresme completa el finançament amb recursos propis.
Aquest ha sigut un esforç més del tercer sector suplint la mancança de serveis de l'administració pública i poc abans que la llei de dependències es posi en marxa i comenci a resoldre situacions. Aquest projecte és fruit de moltes institucions i persones però sobretot vull destacar el paper del president Isidor Gil i de la gerent Maria Carme Maltas, que han estat el "tiquet" artífex i possibilista de que aquest projecte aviat -que començaran les obres- sigui una realitat.
Els seus usuaris i tot el que representa aquesta institució s'ho mereixen. Després de la tempesta arriba la calma ... i el progrés.

Dia del municipi

(foto:Quico Melero)
El passat 19 d’abril es va celebrar per primera vegada el dia del municipi. Una novetat que ha introduït el govern de la Generalitat de Catalunya, donant una mostra més del seu municipalisme i no ho dic bàsicament pel fet de dedicar-li un dia sinó per fets concrets –“obras son amores”- com la proposta dels governs territorials de salut, les 30.000 places d’escoles bressol –i aquestes van en serio!-, o la llei de barris per destacar les més rellevants i que suposen un canvi polític important alhora de treballar pels i amb els municipis. Aquesta aposta municipalista del govern autonòmic està liderada pel seu president, Pasqual Maragall, qui des de sempre ha s’ha cregut això de la proximitat i “la devolució” com acostuma a dir. Maragall també va anunciar una futura llei de municipis que suposaria l’assentament de les bases del municipalisme en l’àmbit polític i institucional d’aquest país.
A Mataró vam poder commemorar aquest dia en un acte amb la presència de Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis i alcalde de Sabadell. D’aquest acte vull destacar tres elements.
Per començar des de l’àmbit local ens trobem cada vegada davant de situacions més complexes, i demandes noves –ja siguin competència municipal o no- per part de la ciutadania. Per tant una de les primeres reflexions és que per donar respostes eficaces a aquestes demandes els ajuntaments necessiten més recursos i d’altra banda es necessita també adaptar les organitzacions i la gestió aquesta nova realitat.
L’altre aspecte és la honestedat política. Després dels fets gravíssims de Marbella es van sentint alguns rumors, o alguna musiqueta de fons de que “a tot arreu” “ si més o menys” . Doncs davant d’aquesta rumorologia interessada i desacreditadora de la classe política cal reivindicar la honestedat, la transparència i la vocació de servei públic al ciutadà que tenim la majoria de responsables electes dels ajuntaments. N’estic més que convençut d’això, de la mateixa manera que també ho estic de que alguns deuen tenir altres interessos però aquests són una minoria i la justícia tard o d’hora dóna amb ells.
L’última reflexió és la relació que hi ha entre les actuacions municipals i valors com la solidaritat, la sostenibilitat, la justícia social... Però sobretot i la finalitat última de tota l’acció local és la convivència. És el que mobilitza tot l’ajuntament.
Perquè la convivència és allò que permet que siguem alguna cosa més que residents d'una ciutat.

L'art de l'espectacle versus l'art de Maquiavel

(VENTURA & COROMINA)
En pocs dies hem vist com Silvio Berlusconi ha perdut dos partits fonamentals. Ahir el Barça trencava la ratxa invicta del Milan en San Siro des de 2003, però sobretot el partit perdut més important fou el que varen jugar els ciutadans en les eleccions italianes. Il cavaliere a punt de perdre el sobrenom pels intents tramposos després de no pair la derrota electoral va muntar el circ que ens té acostumats la dreta quan perd eleccions. L'esquerra de l'olivera ara té la responsabilitat de capgirar la situació de la mateixa manera que ho va fer el PSOE a partir del 14 de març de 2004. Ara entenc l'obsessió italiana pel fenomen ZP que omplia pàgines dels mitjans de comunicació i que inclús va arribar a crear programes de televisió. De totes maneres Silvio ha perdut el que ha perdut però no oblidem que és l'amo de molts dels mitjans de comunicació italians i que el seu poder econòmic és enorme. L'ànsia de poder d'aquest home deu ser semblant a la que anhelaven els emparadors romans per aquelles terres en èpoques passades.
El bon moment culé i les derrotes de Berlusconi em van fer pensar en la relació que hi ha entre el futbol i la política. De fet, aquests dies en la premsa hem anat trobant articles que en feien referència i el mateix alcalde Baron en un post també relaciona aquests dos mons.
I és que a vegades dóna la sensació que alguns partits de futbol emulen les guerres històriques amb la gran diferència que ara no es compten els morts sinó els gols i que amb els de l'altre bandol avui pots anar a fer una cervesa per comentar el partit. Els derbis barça-madrid per exemple donen aquesta sensació. El futbol durant molt temps també ha estat "l'opi" del poble i en periode franquista tota la repressió, i les pèrdues de llibertats, s'havien de canalitzar per algun lloc.
Quan el futbol es barreja amb partits polítics el coctel és perillós i són paradigmàtics casos com la propaganda de Marbella en les samarretes de l'Atletic de Madrid o les requalificacions que l'Ajuntament de Madrid (PP) va fer beneficiant descaradament el club merengue, que li va suposar uns injecció econòmica important per la qual van permetre fer fixatges clau -o no tant amb la perspectiva del temps-, podríem seguir amb més casos del "Regne" de València dignes de creació d'una assignatura en la carrera universitària de ciències polítiques en l'àrea troncal de la corrupció.
La relació entre el futbol i la immigració és un terreny molt més positiu que l'anterior, convertint-se en aquest cas el Barça en un fenomen clau de integració social i donant compliment aquell paràgraf de l'himne: "... tant es val d'on venim si del sud o del nord..."
El futbol és un esport espectacular i popular -en el millor sentit de la paraula ja que només cal una pilota-. I que per cert, s'ha de practicar més ja que com ha apuntat el ministeri de sanitat cal combatre el sedentarisme i que l'esport més practicat sigui veure partits per televisió.
El FC Barcelona està exhibint aquesta temporada joc i espectacle. El joc d'equip i l'estil d'aquest és la clau que sumats a l'art i màgia de Ronaldinho produeixen el fenomen blaugrana actual. Sens dubte aquests moments creen afició i si es porten amb formes correctes des de la col.letivitat creen convivència.
Una de les claus del Barça que el fan ser més que un club és que no té Berlusconis, ni partits polítics que l'ajudin. I això el fa ser de tots.

Per a reflexionar

Aquests dies de setmana santa a banda de descansar i canviar d'ocupacions -que ja convenia després dels primers mesos de l'any ininterromputs de feina- per una part important de la població també tenen un sentit religiós. Pels cristians és temps de pregària, de recolliment i finalment de joia pasqual. L'esperitualitat d'aquests dies entre d'altres coses suposa també el poder pensar amb un mateix en el sentit més metafísic del terme. Aquest exercici, evidentment , també es pot fer des d'una altre creença i des de la laicitat.

Malauradament en la nostra societat actual sembla que cada vegada més costa trobar-se amb sí mateix -masa sorolls-, reflexionar, interioritzar sobre la pròpia vida, en definitiva, d'exercir d'ésser humà i de pensar des de la crítica constructiva sobre la vida d'un mateix.
Hem passat de la societat industrial que al meu entendre tampoc afavoria la reflexió personal, donat que l'objectiu preferent era la producció complint un munt d'hores laborals -algú després va aprofitar l'espiritualitat en aquest terreny dient que el treball "dignificava"-, i l'ordre i disciplina de la socitetat moderna estaven enfocats clarament a engreixar la maquinària capitalista.
En la societat actual, l'era de la informació i del coneixement, encara és més complicat. Per començar tenim un "mare magnum" de informació que cada vegada envaeix el nostre pobret i limitat cervell -i a sobre segons els experts no l'utilitzem més que un 8% del seu potencial- i ens trobem també en una societat que exalta excessivament els sentits com el plaer sexual, el consum de drogues, el culte al cos... I amb això no dic que siguin coses dolentes per se, però si en moltes vides únicament trobem això, la trajectòria de buidor, de vides d'aparador que passen, que l'epicentre és consumir per ser feliç, el desenllaç és fatal.
El nostre dia a dia tampoc ajuda massa a les reflexions personals. Despertador, dutxa, cafè, treball, trucada, ...estrès!
Per tant un dels meus pensaments aquests dies de setmana santa ha estat la importància de l'autoreflexió i el pensament crític que les persones creients poden trobar en els espais religiosos, però que les persones no creients també tenen moltíssims espais "laics" que fomenten aquesta activitat. En definitiva, es tracta que cadascú des de la seva condició realitzi un dels millors exercicis per a un benestar personal i una bona salut mental. És el millor medicament per combatre les malaties mentals emergents (depressions, trastorns de personalitat...), i per evitar caure en "consums" compulsius. Trobar-se a sí mateix i poder anar dirigint la pròpia vida, formant part d'una comunitat (família, ciutat, país...)per intentar cercar la felicitat , cadascú allà on cregui que la pot trobar, però que sigui una opció escollida personament.

Mataró presenta Rocafonda, El Palau i Santes Escorxador a la convocatòria de la llei de barris de la Generalitat

(foto: Quico Melero)

En el darrer ple municipal del mes d'abril es van poder tractar molts i importants temes, però dels més rellevants i estratègics sens dubte fou el projecte que vàrem aprovar per presentar a la llei de barris.
Es tracta d'un projecte amb un cost total de 13.000.000 d'euros dels quals es demana la subvenció del 50% a la Generalitat de Catalunya i la resta mitjançant aportació municipal. El projecte presentat ja al Departament de Política Territorial i Obres públiques marca una estratègia de intervenció que podríem abarcar en dos grans eixos:

• Habitatge i espais públics.
  
• Cohesió social i connectivitat urbana.
  

Pel que fa a l'Habitatge constitueix sens dubte la prioritat nº 1 de tot el que volem fer en aquest territori. De fet els temes entorn la vivenda han sigut àmpliament debatuts i demandats en el sí del consell territorial, en la comissió mixta d'Habitatge i ho desenvoluparem en el futur grup de treball que es constituirà poperament per anar seguint aquest tema. El projecte que presentem aposta per multiplicar les actuacions de rehabilitació que ja proposa la Generalitat: façanes, instal.lació d'ascensors, i reparació d'elements comuns dels edificis. També es prioritzarà l'adquisició d'habitages per part de l'Ajuntament per consolidar el Parc Municipal d'habitatges, així com el foment de la mediació entre propietaris i potencials llogueters. Aquestes voluntats polítiques es tradueixen en una sèrie de programes amb un pressupost de 2.000.000 d'euros i representen el 16% de la totalitat del pressupost del projecte presentat.
Pel que fa als espais públics té especial rellevància la proposta del Parc Urbà de Rocafonda i una plaça cívica al seu costat, que representa un guany pel barri d'11.000 metres quadrats de zona verda.També pel que fa a zona verda destacar la recuperació dels talussos de la riera de St. Simó. Altres rehabilitacions i reurbanitzacions són la Ronda Cervantes, la Plaça Joan XXIII, l'avinguda Perú i el grup Les Santes.

És important assenyalar que en aquest àmbit hi ha un conjunt d'actuacions públiques - Pintor Estrany, aparcament Palau, nova escola bressol, nou equipament colla castellera...-ja programades i d'altres que ho estaran en els propers mesos i que sumen un total de 20 milions d'euros d'inversió municipal i que no entren en la proposta de llei de barris, tot i que sí ens ajudaran a treure millor puntuació en la convocatòria, ja que es té en compte l'esforç inversor complementari.

Pel que fa l'eix de la cohesió social -l'altre prioritat d'aquest projecte- representa un conjunt ampli de 13 programes socials amb un pressupost de 2.250.000 euros i que volen potenciar la convivència i el coneixement mutu entre tots els veïns, prioritzant l'atenció social a les dones, infants i adolescents, i possibilitant que la gent gran pugui viure a casa seva oferint suport a la seva autonomia i atenent les situacions de dependències. L'altre gran aposta que fem en aquest apartat té aveure amb la connectivitat urbana. Els nous equipaments que es construiran -la biblioteca i el casal de la dona- estaran ubicats en els barris però són equipaments de ciutat. El que pretenem doncs és intercanvi de fluxe de població i moviements de tot Mataró capa aquest territori.

Finalment en aquest segon eix també hi ha una línia de treball entorn el comerç i l'activitat econòmica amb la finalitat de potenciar el comerç de barri. Covertint l'eix comercial en un centre comercial a cel obert. També es vol aconseguir la centralitat comercial de ciutat i comarca amb l'oferta d'una tipologia comercial de valor afegit.

Aquest projecte el presentem perquè volem millorar les condicions urbanístiques i residencials d'aquests barris i per incrementar la cohesió social així com la connectivitat amb la resta de la ciutat.
Vull destacar el procés participatiu que ha hagut alhora de construir aquest projecte. Penso que ha sigut un paradigma de participació ciutadana el cóm s'ha treballat des del consell territorial. Precissament aquest consens aconseguit amb totes les entitats alhora de tancar la proposta, conjuntament amb el treball tècnic ben elaborat i tramat -amb el suport de la Fundació CIREM- fan que presentem un bon projecte.
El projecte es va aprovar en el ple per unanimitat. CIU va mostrar la seva preocupació per si no s'ens concedia la subvenció, per això els vam contestar que és ferm el compromís del govern municipal de tirar endavant aquest projecte en el cas que no arribés la subvenció. I el PP en la línia que ens té acostumats va dir que presentar-nos en aquest projecte significava reconèixer el fracàs del pla integral. I jo em pregunto: fracàs del pla integral amb uns fons europeus que van suposar una inversió pública de 6,5 milions d'euros? Què ens dirien doncs si no haguessim aconseguit aquesta subvenció europea? I quin riscos i degradacions de més tindrien aquests barris sense els ajuts europeus de l'any 2001?
En tot cas caldrà també anar fent memòria perquè no s'ha actuat abans en aquests barris. I perquè CIU i PP van votar en contra de la proposta de llei de barris que va presentar el grup parlamentari socialista durant la passada legislatura.
Avui tindrem temps de debatre a fons la llei de barris amb les associacions de veïns i l'oposició en el programa Pantalla Oberta de Televisió de Mataró. Ara toca esperar que la Generalitat resolgui aquesta convocatòria en la que nosaltres hi anem amb totes les ganes però sobretot amb la convicció i solvència d'haver presentat el millor projecte possible.

Dia mundial del Parkinson

(dibuix d'Abraham Silbertein pacient d'Hospital de Clínicas)
Jo sí crec en els dies mundials de, i en els dies internacionals de. Bàsicament perquè és la manera d'anar informant i sensibilitzant de les moltíssimes causes que hi ha en aquest món. Evidentment que les causes són per anar-les treballant al llarg de l'any, però està bé que un dia en concret li prestem la màxima atenció i el zoom mediàtic -en aquest cas molt més fluixet que en d'altres- enfoqui per donar informació. Que és una manera de que la gent estigui més informada no hi ha cap dubte, si hagués una enquesta del coneixement de la població sobre les problemàtiques sociosanitàries fa 10 anys i la comparessim avui els resultats saltarien a la vista.
Avui li toca al Parkinson, la segona malaltia neurodegenarativa que afecta la població en general (1/1000) i la població major de 65 anys (2/1000). En aquesta malatia progressiva les cèl.lules van perdent dopamina. Això povoca en els afectats una sèrie de símptomes importants: moviments involuntaris, tremolors, rigidesa, i inestabilitat postural entre d'altres.
No hi ha cap tractament que curi el Parkinson. Els tractaments que avui tenim -farmacològic i quirúrgic- i altres novetats són per anar portant els símptomes de la malaltia el màxim de controlats possibles i per anar retardant la tendència progressiva de la malaltia. Pel que fa al tractament farmacològic és important haver diagnosticat el malalt el més aviat possible i la dispensació dels farmacs és molt personalitzada ja que cadada malat té les seves característiques i evolució, i pel que fa al tractament quirúrgic -només s'opera al Hospital Clínic i a Sant Pau- no assegura el èxit tot i que en molt pacients cada vegada més és més efectiu -no per curar el pacient sinó per mantenir-lo-. El repte per tant és aturar la progressió de la malaltia i la prioritat d'actuació es centra en la investigació per arribar a conèixer el que tots desitgem, quin és l'origen d'aquesta malatia i sobretot trobar les solucions per arribar a la curació.
Un altre aspecte més social de la malaltia és la situació en la que es troben les persones afectades. Quines conseqüències psicològiques i cóm repercuteix en l'àmbit laboral. Un cop més ens hem de referir a la llei de dependències per resoldre aquestes situacions. Però en aquest nivell també cal destacar el paper que juguen les associacions de persones afectades. El poder-se associar diferents persones per causes comuns: informar i sensibilitzar la població, donar suport a les persones que pateixen la malatia i els seus familiars,... Això és el que fa temps du a terme l'Associació de Parkinson de Mataró. Ubicada a l'Hotel d'entitats de la Fundació Hospital desenvolupa aquesta tasca. Aquesta entitat la setmana passada va voler organitzar una sèrie d'actes en el marc del dia mundial.
Des d'aquí vull agrair la tasca d'aquestes persones, socis, voluntaris, col.laboradors... que fan possible que a Mataró s'en parli del Parkinson i mica en mica la ciutadania estiguem més informats, però sobretot més sensibilitzats.
Gràcies

"SIDA: UNA EPIDÈMIA, DOS MONS"

(foto: sinsida.com)
Sota aquest lema es va celebrar a Barcelona a finals de març el IX Congrés Nacional de la Societat Interdisciplinària sobre la SIDA. La idea ha estat que els principals agents que intervenen sobre la SIDA (afectats, ONG’S, administracions, professionals de la salut) s’apleguin per analitzar l’estat de la qüestió actual, així com marcar estratègies de futur conjuntament.
El lema però deixa constància de dues realitats molt diferents. La d’Occident on trobem una SIDA convertida pràcticament en malaltia crònica i on els problemes se centren en la prevenció. I la dels països del Tercer Món marginats també pel que fa les qüestions de salut. En aquest cas –absoluta prioritat de l’epidèmia- ens trobem amb la desesperant dada que un 90 % d’aquesta població infectada no rep cap mena de tractament.
Concretament a casa nostra existeix certa preocupació motivada pel repunt dels casos de SIDA dels darrers anys. Amb l’eficàcia dels tractament antiretrovirals s’ha anat estenent la idea que la malaltia és controlable, i és cert que la mortalitat ha baixat molt però també ho són les complicacions, efectes secundaris i toxicitats que provoquen aquests tractaments. Perquè en plena era de la informació i coneixement es donen pràctiques amb risc?
En aquest sentit es fa del tot necessari tornar a matxacar amb campanyes que informin sobre l’ús del preservatiu. I que ningú es confongui, ja que no es tracta de promocionar el sexe per el sexe o la promiscuitat -ja m’enteneu-. El preservatiu a part de ser el millor i més eficaç instrument preventiu de la SIDA, també ho és de malalties de transmissió sexual de les quals darrerament ha hagut un rebrot.
Altres temes d’actuació prioritària que han sortit al llarg del congrés i que s’hauran de començar a treballar si veritablament es vol fer front a l’epidèmia són la feminització de la malaltia, la descriminació i el estigma social que pateixen els infectats.
A Mataró hi ha dos elements que marcaran aquest any 2006 parlant de SIDA. Per una banda ens dotarem d’una nova eina local per fer front contra la SIDA: El Pla local de lluita contra la SIDA, i d’altra banda durant el mes de novembre es celebrarà a la nostra ciutat la 2ª Jornada de SIDA i Món Local a Catalunya, ja que així es va decidir en el darrer plenari de la Xarxa de SIDA i Món Local.

La Tarda de la Maternitat d'Elna. La nit de la Solidaritat

Ahir inauguràvem a Mataró l'exposició " La Maternitat d'Elna, bressol de l'exili 1939-1944". Cal reconèixer la tasca de la Generalitat de Catalunya -qui ha impulsat aquesta exposició- per recuperar la memòria històrica, silenciada tant de temps, i no una memòria històrica en abstracte sinó una memòria de històries de vides, concretes, com la que ens ocupa. Aquesta exposició la portem a Mataró de la mà del Consell municipal de la Gent gran i concretament de la Comissió de memòria històrica, creada l'any 2001 per tansmetre la memòria de la nostra gent gran i propiciar un diàleg i debat intergeneracional.
Ahir recordava amb emoció la inauguració i homenatge a Elisabeth Eindenbenz al Palau Robert. Moltes emocions darrera totes i cadascuna de les històries de drama i dolor de l'exili. I la maternitat com un oasi de vida i esperança.
L'alcalde, Joan Antoni Baron, recomanava entrar en aquesta exposició per la porta dels sentiments i de les emocions. També va establir una relació molt especial entre aquesta exposició i l'acte que es faria minuts més tard, la nit de la solidaritat. Nit que es celebra cada any per passar comptes del treball fet des de Mataró i celebrar amb totes les entitats de cooperació internacional una trobada per compartir el projecte.
Aquesta vegada la xerrada va anar a càrrec de Sami Naïr, que va plasmar una radiografia precisa i real del nostre món avui, així com també va deixar anar alguns elements que al seu entendre són claus de volta per començar a resoldre la situació greument enquistades.
Aquesta regió mediterrània on vivim té el millor i el pitjor. El millor, el mar, com deia el ponent és la riquesa, el benestar que tenim a Europa -inigualable en cap altre lloc del món- i el pitjor, el volcà, la situació del sud de la ribera mediterrània, on guerres, pobresa, i opressió assolen aquestes regions. I en mig de costa i costa les persones que es deixen la vida per buscar una oportunitat. El drama humà de la immigració. I que amb polítiques de Justícia social i Cooperació internacional segurament començaríem a capgirar aquesta situació.
En els propers 15 anys es necessitaran més de 35 milions de lloc de treball a Europa per a ocupar els joves immigrants. Una de les claus apuntada per Sami Naïr és la integració social. Hem de respectar les costums, les religions, i la cultura dels nouviguts i alhora facilitar i fer el possible perquè s'integrin en la nostra societat.
Per tant ahir per la tarda i pel vespre va haver solidaritat a dojo. Ja ho va dir l'Assumpta Montellà que l'Elisabeth li havia explicat que la maternitat sempre duia certa estrella especial, ja que no fa massa coincidia un altre acte amb la treva d'ETA i ahir amb la nit de la solidaritat.

Joves dels instituts concursen per la imatge de l'Agenda per la solidaritat local

Ahir es van donar a conéixer els guanyadors del concurs per la imatge i el lema de l'Agenda per la solidaritat local. Es van presentar joves de diferents instituts de Mataró. Tot i que els premis eren força motivadors ho important era que l'agenda amb tota la seva significació arribés als joves. Realment, el fet que aquests alumnes de tercer i quart d'ESO hagin dedicat una estona en pensar quin lema s'escauria o quin dibuix representaria millor la campanya, és destacable i així ho preteníem quan un dels objectius que ens vam marcar era el de conscienciar la població.
Per millorar la solidaritat a Mataró és molt important la gent jove no només perquè serà la generació protagonista del futur, sinó pel potencial present que ens ofereixen.
La vitalitat, entusiasme, i il-lusió que normalment aporten els joves és precissament el que ens cal per millorar la solidaritat entre la ciutadania i en aquest sentit els vam convidar a explicar i compartir aquesta agenda per la solidaritat local a les seves famílies i també als seus amics i companys de institut. Els joves poden aportar moltíssimes coses a aquest projecte: voluntariat,innovació, participació en entitats sociosanitàries....
Els guanyadors varen ser la Sònia i en Jordi que segur guardaran un bon record d'aquest concurs, però més que haver guanyat el primer premi -que déu n'hi do l'ordinador portàtil- el que segur que han guanyat és saber la importància del valor de la solidaritat amb els que tenim més a prop. I això és per sempre.

lema guanyador: PER LA NOSTRA CIUTAT, IMPLICA'T