22.6.06

Una de les petjades de Pasqual Maragall



Precisament avui que Maragall ha anunciat que no opta a la reelecció, més de cinc centes persones s’aplegaven a Sitges per tractar una de les obres més importants del seu govern. I és que el procés de descentralització, i el compartir el govern del sistema de salut és hores d’ara irreversible.Avui compartíem jornada gent d’ajuntaments, de la Generalitat, de l’empresa privada, de la pública, gent de tots els colors polítics, però tots coincidíem amb el gran gir que suposen els Governs territorials de salut (GTS) per la millora i avenç del sistema de salut.Els GTS ens possibilitaran entre d’altres coses millorar les polítiques de salut i adequar-les a cada territori, donar veu als ajuntaments, garantir la continuïtat de l’assistència sanitària, incrementar la participació ciutadana, i enfortir la salut pública tradicionalment marginada del sistema de la salut. Sobre aquest darrer tema ens han convidat a participar en una taula rodona en aquestes jornades. Així que en representació de l’Ajuntament de Mataró he pogut explicar en què consisteix la prova pilot d’Agència de Salut Pública en el nostre territori com també el moment que ens trobem respecte el GTS.Arribar fins aquí no ha sigut casualitat. El 19 d’abril de 2005 els 13 ajuntaments del Maresme Central i la Generalitat de Catalunya signaven el Pacte de Salut. Pacte polític en que ambdues parts es comprometien a compartir la governança del sistema de salut. Un mes després la consellera Geli venia a Mataró per signar el conveni per la millora de la xarxa sanitària a Mataró, on la Generalitat es comprometia a reforçar l’atenció primària de la ciutat així com invertir en els serveis de salut mental deficitaris en la nostra zona. Ja el 28 de setembre de 2005 en una sessió de treball dels tretze alcaldes sobre els estatuts del futur govern territorial de salut s’ens proposava alhora fer un assaig del que serà la futura Agència de Salut Pública de Catalunya. El conveni – es signarà properament- que ens ha de portar a desenvolupar aquestes voluntats sobretot ha de recollir la cartera de serveis. Ja que en un tema com la salut pública la realitat municipal és molt diversa i heterogènia. Fins el punt de trobar municipis que no fan res i el que és pitjor que no són coneixedors que per llei han de fer ja que estem parlant de competències municipals. Aquesta cartera de serveis ha de recollir les accions que es faran segur en el territori. Pel que fa a la protecció de la salut ens guiarem pels serveis que recull l’Agència catalana de protecció de la salut. Pel que fa la promoció de la salut es centrarà en la coordinació i el suport als equips d’atenció primària de salut, i els programes de salut en els barris i en l’escola. En quant els recursos humans tots els treballadors de la Generalitat i l’Ajuntament treballaran plegats en un Equip local de salut pública, hi haurà una integració funcional tot i que es mantenen les dependències orgàniques.Un altre tema que ha quedat clar és que aquest assaig no ha de suposar que cap de les institucions deixi de fer el que venia fent. És a dir, que si el pla de salut de Mataró determinava per exemple tal acció contra la SIDA això no es pot deixar de fer per fer una altra cosa. A no ser evidentment, que l’Ajuntament i el consell municipal de salut ho determinessin pel motiu que fos.La ubicació física d’aquest assaig d’Agència de moment serà en unes dependències municipals a la plaça de Catalunya, mentre no ens ubiquem en els espais definitius.L’experiència de Mataró que hem pogut explicar en aquestes jornades ha agradat tothom. I s’ha pogut entreveure que a més de voluntats polítiques ha hagut un treball tècnic important d’anar teixint, d’anar construint –no oblidem que la teoria és fàcil, però aplicar-la...- de treball previ compartit, no imposat i estructurat conjuntament entre Generalitat i ajuntaments. Avui ens ha servit per veure el treball fet fins ara. El mes vinent el ple municipal aprovarà els estatuts del GTS i ens adherirem, per constituir-lo ja el mes de setembre. I respecte l’Agència ja l’haurem posat en marxa formalment.Tothom ha treballat activament però res d’això hagués estat possible sense la consellera Geli i la tossuderia de Pasqual Maragall. Penso que deixarà moltes més petjades de les que avui som capaços de veure.

5 comentaris:

Oriol Batista Gázquez ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Oriol Batista Gázquez ha dit...

Penso que des dels ajuntaments hem d'aprofitar les cojuntures de progrés i acció de bon govern d'aquests dos anys i mig. I a Mataró ho estem fent.

Oriol Batista Gázquez ha dit...

OK Jordi,
Que us vagi bé pel Baix Maresme amb els GTS. I estic completament d'acord que s'ha d'anar progressant. El model teòric ja s'ha explorat massa ara cal avançar amb realitats concretes.

Tercera Edad ha dit...

Hola URIOL no saber lo bien que lo pasaron las personas de la tercera edad del casal de cirera yo creo que es una buena idea eso de reunir ha todas las persona aunque sea por la coca de san JUAN espero que el ayuntamiento pueda seguir haciéndolo muchos años solo por ver la cara de satisfacción de los abuelos un saludo d ENCARNA

Oriol Batista Gázquez ha dit...

Hola Encarna,
las fiestas de Navidad o las de san Juan son celebraciones que se hacen en los casals desde hace muchos años. Y vale la pena seguir estas tradiciones, por lo que comportan de relacionarse, de ver de charlar con gente que quizas no se ven muy a menudo.
Pequeñas cosas como estas son las que permiten avanzar en la cohesión social de nuestra ciudad.