Algunes de les conclusions que vaig estreure del darrer ple celebrat el 2 de febrer -tampoc vaig descobrir Amèrica- és que amb alguns temes és possible el diàleg, l'acord i el consens polític i amb d'altres és impossible. Així per exemple, hi acord unànim en la proposta per l'aplicació de descomptes en els peatges de la C-32 per les persones empadronades en el Maresme. Hi ha acord, tot i que no total amb la moció de l'estatut. I s'ha de reconèixer que el grup municipal d'ERC tot i que havia presentat una de diferent que respon al seu moment polític de no recolzament de l'estatut, va recolzar també la unitària. Aquí com no pot ser d'una altra manera -segons trajectòria- el PP queda fora. Estic plenament convençut que aquesta jugada al PP de Catalunya li acabarà sortint molt cara. No es pot fer seguidisme a cegues de tot el que dicta el PP des de Madrid. I un clar exemple el vam tenir amb la moció sobre dependències que presentava el grup popular i on van quedar completament sols i aillats. A Catalunya les coses funcionen d'una altra manera. La política és més honorable, més fruit del diàleg i no crispada. No pot ser que front un govern que amb dos anys d'existència proposa consolidar l'estat del benestar amb la llei de dependència, se li facin mocions argumentant un seguit de mentides:
- Que no hi ha previstos els recursos econòmics per posar en marxa la llei (quan el govern proposa quasi 13 mil milions d'euros per aplicar la llei els propers 7 anys)
- Que no hi ha una cartera de serveis definida (quan l'avantprojecte ja parla d'una cartera de serveis definida:SAD, teleasstència, centre de dia....)
- Que no està prou consensuada (quan hi ha acord entre els principals col.lectius representant de persones amb dependències, com amb sindicats i patronal, i administracions autonòmiques i entitats municiapalistes)
- Que no queda com un dret garantit (quan la mateixa llei defineix el dret social de caràcter universal)
En fi, en el fons penso que ha de ser dur fer política seguint al dicatat dels FAX'os i mails que arriben de Madrid.
Però en el ple de febrer van haver altres coses a destacar com és la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de l'impost de construccions, instal.lacions i obres que permet descomptes del 95% per promoure i donar suport els establiments que han de fer adequacions als seus espais seguint les indicacions de la llei anti tabac.
L'accepatació de la donació del fons d'art propietat del sr. Ubach també va ser un fet remarcable i on l'alcalde Baron i va jugar un paper rellevant. Per acabar vull referir-me a la proposta de resolució per realitzar un pla d’aproximació i mobilitat per a vianants i vehicles a la zona del Centre votada per tots els grups i que marca una estratègia important pel futur urbanístic, econòmic, i social de la zona llevant de la ciutat (Can Xammar).
El govern municipal hi creu en aquesta zona, en el seu potencial, i en el seu futur. És una zona per la que s'aposta. En paraules de Joan Antoni Baron tot dient que el centre ha de ser com una taca d'oli cap a llevant: "Volem un centre viu, socialment actiu i culturalment atractiu".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada