Ja fa 26 anys de la Convenció dels drets dels infants. I encara avui trobem que en el nostre país no tots els drets dels infants es desenvolupen en la seva totalitat. No parlem ja dels països més pobres i exclosos del desenvolupament on els menors són les primeres víctimes de la injustícia Nord-Sud.
L'Associació Diomira els dies 18 i 19 de gener els va dedicar a una jornada per tal de reflexionar sobre la infància i adolescència avui a Catalunya. La conferència inaugural la va fer Trond Waage ex-Ombudsman for Children -defensor dels infants de Noruega- actualment treballa com a expert dels drets dels infants a la UNICEF . D'aquesta conferència vull destacar algunes de les reflexions que va llençar.
L'educació dels fills actualment està canviant de model. El que abans funcionava des de l'autoritarisme paternal (no confondre amb l'autoritat dels pares), amb el "s'ha de fer això perquè sí. Perquè ho diu el pare". Avui ja no funciona. S'ha de dialogar, negociar amb els fills. És important explicar el perquè de les coses als nens. Per tant s'haurà de recolzar i ensenyar les famílies per aprendre a negociar (dialogar-debatre) amb els fills. Tasques àrdues i que requereixen de molta paciència.
D'altra banda tenim també el repte d'educar en les noves tecnolgies. Els infants i adolescents d'avui que els experts anomenen la generació@ ja han nascut sota la influència, la immersió, la naturalitat per fer servir les TIC. En són un clar exemple l'ús dels mòbils i dels SMS, que s'han convertit en una nova forma de llenguatge, on existeix un argot juvenil que d'altres generacions més grans desconeixen.
Internet es converteix en una xarxa d'oportunitats però també de nous riscos pels adolescents. El cas de Jennifer al Regne Unit i que va acabar en mans de la justícia n'és un exemple. El fet que sortís a la llum pública que un home adult s'hagués fet passar per una adolescent en el xat per fer amistat amb Jennifer per després abusar d'aquesta falsa confiança, només és un reflex de casos de nous d'abusos a menors que no afloren perquè no es decobreixen o bé perquè les adolescents no ho denuncien.
D'altra banda les escoles no responen a les espectatives holístiques dels menors. Tampoc tenen perquè fer-ho. Avui hi ha una mania instal.lada en que tot ho ha de fer l'escola, i la societat li encarrega tot tipus d'educació.... (sanitària, viària,mediambiental, etc.). Quan arribem a la conclusió de que l'escola no pot fer-ho tot és quan apareix la importància de l'educació no formal: els esplais, les extraescolars, colònies, esports... -del que sóc un fervent defensor i són els meu orígens pedagògics-. Ja sé que és complicat plantejar la priorització de l'educació no formal en un moment on falten escoles, però s'ha de fer.
El ponent va provocar l'auditori quan va dir: "El factor de risc més important pels nens és l'escola" "És la sala d'espera". Ho deia en el sentit que l'escola prioritza la protecció del menor però que no el fa participar veritablament en el seu sistema.
La societat en general comença a tenir malaties importants. Comença a no ser sana pels nens. Problemes que cada dia s'agreujen i es quantifiquen més com l'estrès infantil, la malatia mental, fracàs escolar, bulling, i trastorns de diferents tipus ens indiquen que hi ha coses del nostre sistema que no funcionen.
A Mataró de tot això en parlarem durant els propers mesos. El govern municipal vol impulsar un Pla de Infància i família, que doni resposta a les necessitats dels menors. En definitiva es tracta de que els infants puguin participar activament -com qualsevol altre ciutadà- de la salut, de les escoles, de l'esport... Que participin també en el model de ciutat que volem, en cóm s'ha de dissenyar una plaça o un carrer pel gaudi dels infants. En definitiva es tracta de donar veu, d'escoltar als que demà pilotaran el nostre país. Però que no són demà, sinó avui de les nostres ciutats. Ho va definir molt bé el conferenciant des de la vessant de la participació política quan va dir que d'aquí 25 anys els infants votaran, de la mateixa manera que les dones ho van poder fer al s.XX mentre que abans no podien.
Cóm ens hem de veure els partits polítics fent campanya a les escoles bressol i a l'Indiana Bill!
Si més no segur que serà més divertit que ara.
