11.3.07

Violència caríssima


Com és possible que aquestes alçades es donin aquests nivells de violència en els estadis de futbol?
Tothom està més informat i sensibilitzat que mai. Hi ha molts més dispositius de seguretat que abans, a la nostra societat se li suposa més civisme que anys enrere....
Sense voler pretendre fer un anàlisi exhaustiu d’aquesta problemàtica greu vull apuntar com una de les causes l’exemple que donen alguns dels personatges públics del món del futbol. La baralla que van protagonitzar en Diogo i Luis Fabiano a l’estil de boxa més hortera n’és un greu exemple. Què poden pensar els nens –i no tant nens- seguidors del Sevilla i del Saragossa veient els seus ídols en aquella escena patètica?
O l’agressió que va patir l’entrenador del Sevilla quan un sonat li va llençar l’ampolla i mentre els serveis de salut se l’emportaven es podien sentir crits de “... Juande muérete...”. En aquest cas concret del Betis-Sevilla la gravetat ve per l’aparició en escena dels presidents dels clubs, que lluny de representar amb honor i dignitat llurs entitats històriques es dediquen a menysprear, insultar i muntar el numeret per fer de “bon exemple” a les seves aficions. Patètic.
O bé la tangana que va haver en el darrer partit europeu del València. Lamentable.
Aquests casos de violència que s’han donat les darreres setmanes són el clar exemple que això no va. I que està empitjorant. I en aquests casos presidents i jugadors han estat els protagonistes. Per eradicar la violència en l’esport cal, entre d’altres coses, i de forma prioritària s’adoptin mesures contundents, inaplacables i eficaces per quan les protagonitzen els ídols dels nois i noies i els màxims responsables esportius.
No estaria malament tampoc que de tants milions i milions d’euros que mou el futbol –clubs, publicitat,contractes...- una petita part es dediqués a recordar, fer civisme, reeducar, ...