Malauradament dijous passat el ple municipal aprovava una declaració institucional per condemnar l’assassinat de Ignacio Uria. L’empresari basc liderava una de les empreses més significatives en els treballs del tren d’alta velocitat basc. Es suposa que l’oposició aquesta infraestructura per part d’ETA l’ha portat a cometre l’atemptat. Dic es suposa perquè és el que els terroristes volen fer creure. En realitat la inconsciència, el sens sentit i les dinàmiques mafioses són el que els mou.
Les principals entitats ecologistes han donat a conèixer una carta on mostren la seva repulsa i condemnen l’assassinat. Amb aquesta publicació deixen molt clar que una cosa és mantenir un posicionament contrari a aquestes obres i una altra és utilitzar el terror per assolir els objectius. Aquest ha estat un pronunciament clar, valent i deslegitimador del que els terroristes ens volen fer creure. I vull subratllar el terme valent perquè no és el mateix condemnar ETA aquí que fer-ho a Euskadi. Perquè moltes vegades la postura més fàcil és mirar cap a una altre costat tot i ser conscient que la sang vessada t’ha salpicat.
Em preocupa a escala local que davant de cada atemptat hi hagi dos mocions diferents. Em preocupa que un grup municipal es despengi de la declaració unitària davant el terrorisme. No em puc explicar cóm es pot argumentar o contextualitzar la situació política del poble basc en aquests cassos d’assassinat. Quan es tracta d’una cosa molt més senzilla i de sentit comú que és refusar que una persona li tregui la vida a un altre per qualsevol motiu. Una vegada superat aquest principi bàsic que és el respecte per la vida després ja parlarem de política.
8.12.08
22.11.08
Els dotze vehicles nous del Mataró Bus
Ahir amb en Ferran Àngel i en Jaume Bruguera, cap de mobilitat i gerent de Mataró Bus, respectivament, vam fer la jornada de treball a Santiago de Compostela als tallers de carrosseries de Castrosua. Es tractava de supervisar els dotze vehicles nous que s’han d'incorporar a finals de gener a la nova xarxa del Mataró Bus. A part de revisar els nous vehicles, que incorporen els darrers avenços i normatives del sector, varem aprofitar per reunir-nos amb els directius de Castrosua i Iveco, el fabricant dels vehicles, per vincular-los al desplegament de la nova xarxa.
Una de les sorpreses als Tallers Castrosua va ser la forma de treballar. No es tracta d’una fàbrica de vehicles “normal” automatitzada i robotitzada. La manera de carrossar els vehicles és molt artesanal. Castrosua és la segona empresa de Santiago (340 treballadors) i destaca per la qualitat del seu treball amb autobusos urbans.
El següent conjunt de imatges és el procés que segueixen els autobusos des que els recepcionen per part dels fabricants. Perquè tinguem una idea aproximada cóm neix un Mataró Bus.
Una de les sorpreses als Tallers Castrosua va ser la forma de treballar. No es tracta d’una fàbrica de vehicles “normal” automatitzada i robotitzada. La manera de carrossar els vehicles és molt artesanal. Castrosua és la segona empresa de Santiago (340 treballadors) i destaca per la qualitat del seu treball amb autobusos urbans.
El següent conjunt de imatges és el procés que segueixen els autobusos des que els recepcionen per part dels fabricants. Perquè tinguem una idea aproximada cóm neix un Mataró Bus.
13.11.08
25 policies més a Mataró
Avui s’ha fet l’acte de presentació oficial al complex policial de la Verneda dels 340 policies nacionals nous que incrementen els efectius policials en territori català. Vint-i-cinc dels quals estan destinats a Mataró. Per tant una bona notícia per a la seguretat dels nostres conciutadans.
Des de l’arribada dels Mossos d’Esquadra al nostre municipi (2002) les competències en seguretat ciutadana recauen en aquest cos. Però el Cos Nacional de Policia encara manté competències en la gestió de documentació i estrangeria, lluita contra el crim organitzat i terrorisme. Per tant a partir d’avui tenim més efectius a la nostra ciutat per lluitar contra aquests delictes. Aquest cos policial, com els altres que operen a la ciutat, el seu primer objectiu és la seguretat de les persones i l’exercici dels seus drets i llibertats. Per tant continuarem treballant per ser més eficaços i eficients alhora d’aconseguir aquests objectius mitjançant la coordinació policial. I aquest és un deure de tots els cossos.
Ha estat el govern socialista de Zapatero qui ha liderat l’augment de plantilla policial –aquest i els darrers anys en altres llocs- mentre d’altres es posaran a la boca la paraula seguretat o inseguretat depenent dels jocs “irresponsables” que vulguin jugar.
Ara hauran d’anar en compte amb algunes de les seves cantarelles preferides perquè mentre ells treien efectius de les comissaries el govern actual les dota adequadament.
Des de l’arribada dels Mossos d’Esquadra al nostre municipi (2002) les competències en seguretat ciutadana recauen en aquest cos. Però el Cos Nacional de Policia encara manté competències en la gestió de documentació i estrangeria, lluita contra el crim organitzat i terrorisme. Per tant a partir d’avui tenim més efectius a la nostra ciutat per lluitar contra aquests delictes. Aquest cos policial, com els altres que operen a la ciutat, el seu primer objectiu és la seguretat de les persones i l’exercici dels seus drets i llibertats. Per tant continuarem treballant per ser més eficaços i eficients alhora d’aconseguir aquests objectius mitjançant la coordinació policial. I aquest és un deure de tots els cossos.
Ha estat el govern socialista de Zapatero qui ha liderat l’augment de plantilla policial –aquest i els darrers anys en altres llocs- mentre d’altres es posaran a la boca la paraula seguretat o inseguretat depenent dels jocs “irresponsables” que vulguin jugar.
Ara hauran d’anar en compte amb algunes de les seves cantarelles preferides perquè mentre ells treien efectius de les comissaries el govern actual les dota adequadament.
12.11.08
Audiències públiques
(foto: capgròs)
Fa aproximadament uns 10 anys que es va posar en marxa l’audiència pública, com un mecanisme més de participació en el marc d’una política de participació activa en la ciutat de Mataró. L’objectiu és que la ciutadania participi en el programa d’actuació municipal i pressupost de cada any, que són sens dubte les dues grans eines de gestió i de govern de qualsevol ciutat.
Personalment penso que govern i entitats hauríem de revisar la seva validesa actual. Fa uns anys podia ser una bona eina, però avui cal renovar-la i cercar altres fórmules i mecanismes de participació més reals. Si al final l’audiència pública serveix perquè cada entitat faci la seva llista de demandes no aconseguirem l’objectiu que volem. No dic que això no sigui vàlid. És clar que és vàlid, però no representa la participació real de la ciutadania en l’acció de govern.
Sé que el servei de Participació ciutadana i el seu regidor al capdavant ho han treballat a consciència però potser el format ja no dóna més de sí.
Estic convençut que avui el gruix de preguntes i temes que preocupen als ciutadans giren entorn de la crisi. I en aquest sentit només un ciutadà va tocar per sobre el tema amb una pregunta.
Fa aproximadament uns 10 anys que es va posar en marxa l’audiència pública, com un mecanisme més de participació en el marc d’una política de participació activa en la ciutat de Mataró. L’objectiu és que la ciutadania participi en el programa d’actuació municipal i pressupost de cada any, que són sens dubte les dues grans eines de gestió i de govern de qualsevol ciutat.
Personalment penso que govern i entitats hauríem de revisar la seva validesa actual. Fa uns anys podia ser una bona eina, però avui cal renovar-la i cercar altres fórmules i mecanismes de participació més reals. Si al final l’audiència pública serveix perquè cada entitat faci la seva llista de demandes no aconseguirem l’objectiu que volem. No dic que això no sigui vàlid. És clar que és vàlid, però no representa la participació real de la ciutadania en l’acció de govern.
Sé que el servei de Participació ciutadana i el seu regidor al capdavant ho han treballat a consciència però potser el format ja no dóna més de sí.
Estic convençut que avui el gruix de preguntes i temes que preocupen als ciutadans giren entorn de la crisi. I en aquest sentit només un ciutadà va tocar per sobre el tema amb una pregunta.
Quines accions planteja el govern municipal per fer front a la crisi a nivell local?
Cóm es promouran i incentivaran nous llocs de treball?
Quines línies d’innovació i economia local s’han de prioritzar?
Preguntes com aquestes molts ciutadans se les fan. Però ningú ho va fer dilluns passat a l’audiència pública.
Cóm es promouran i incentivaran nous llocs de treball?
Quines línies d’innovació i economia local s’han de prioritzar?
Preguntes com aquestes molts ciutadans se les fan. Però ningú ho va fer dilluns passat a l’audiència pública.
4.11.08
Jornada de la FMC a Mataró
Mataró ha acollit aquest matí les jornades de “Bones pràctiques en prevenció i seguretat” que organitzava la Federació de Municipis de Catalunya i el Fòrum espanyol per a la seguretat i prevenció. Han estat unes jornades de profit pel centenar d’inscrits i on s’han pogut exposar i debatre les experiències de set ajuntaments sobre tres eixos:
- Espai públic i cohesió territorial.
- La prevenció com a eina per a una ciutat integradora i segura.
- Civisme i convivència.
Les conclusions més importants de la jornada o almenys el que més han insistit els ponents de les taules són per una banda les polítiques de prevenció. Si fa uns anys els serveis començaven a introduir la prevenció com element complementari del gruix de la seva feina. Avui podem dir que la prevenció esdevé un element clau i imprescindible quan parlem de seguretat. El fet d’anticipar-nos, preveure, tenir visió professional de les coses ajuda a evitar conflictes. I si aquests s’acaben produint la situació està molt més controlada per intervenir amb èxit.
I d’altra banda la transversalitat, que evidentment ningú la descobert avui, però tothom és molt conscient que cal millorar-la i que encara queda molt camí per fer. La cooperació, el compartir objectius i actuar conjuntament és l’altre clau d’èxit si volem millorar la prevenció i la seguretat en les nostres ciutats. La transversalitat interna entre diferent serveis dels ajuntaments però també l’externa entre diferents institucions d’altres administracions públiques que treballen al mateix municipi. Sens dubte ha estat molt positiu el compartir, aprendre de les bones pràctiques dels altres i penso que serà de gran utilitat pels ajuntaments que hi han assistit.
- Espai públic i cohesió territorial.
- La prevenció com a eina per a una ciutat integradora i segura.
- Civisme i convivència.
Les conclusions més importants de la jornada o almenys el que més han insistit els ponents de les taules són per una banda les polítiques de prevenció. Si fa uns anys els serveis començaven a introduir la prevenció com element complementari del gruix de la seva feina. Avui podem dir que la prevenció esdevé un element clau i imprescindible quan parlem de seguretat. El fet d’anticipar-nos, preveure, tenir visió professional de les coses ajuda a evitar conflictes. I si aquests s’acaben produint la situació està molt més controlada per intervenir amb èxit.
I d’altra banda la transversalitat, que evidentment ningú la descobert avui, però tothom és molt conscient que cal millorar-la i que encara queda molt camí per fer. La cooperació, el compartir objectius i actuar conjuntament és l’altre clau d’èxit si volem millorar la prevenció i la seguretat en les nostres ciutats. La transversalitat interna entre diferent serveis dels ajuntaments però també l’externa entre diferents institucions d’altres administracions públiques que treballen al mateix municipi. Sens dubte ha estat molt positiu el compartir, aprendre de les bones pràctiques dels altres i penso que serà de gran utilitat pels ajuntaments que hi han assistit.
Tot arriba
Per fi L’autopista C-32 al seu pas per Mataró té les sortides necessàries. Amb la visita d’ahir del conseller Nadal s’acabava una anomalia que ha costat molts anys de lluita i reivindicació municipal, i quan dic municipal no em refereixo solsament a l’Ajuntament. Durant molts anys en el sí del consell territorial de Rocafonda i el Palau moltes entitats exposaven contínuament aquesta problemàtica. Abans de fer la urbanització de R. Estrany es va posar damunt la taula la possibilitat de fer un vial al costat de la riera per fer passar la gran quantitat de cotxes que hi circulaven. Vial sí, vial no. Tallers participatius. Van ser uns temps mogudets que ara els nous accessos ressolen tot aquell debat.
Per això dilluns reflexionava algú que vegi els nous accessos pot pensar, bé han estat un any d’obres i ja estan fets. Però no. Darrera ha hagut molta història, molta resistència per part de la Generalitat, molta insistència municipal, i moltes hores de treball amb veïns, i entitats per cercar consens.
Amb aquest nou enllaç la mobilitat, l’accessibilitat i la connexió de Mataró milloren notablement. Restarem atents per veure si amb aquest nou nus milloren els greus problemes de trànsit dels accessos a Mataró Oest.
Per això dilluns reflexionava algú que vegi els nous accessos pot pensar, bé han estat un any d’obres i ja estan fets. Però no. Darrera ha hagut molta història, molta resistència per part de la Generalitat, molta insistència municipal, i moltes hores de treball amb veïns, i entitats per cercar consens.
Amb aquest nou enllaç la mobilitat, l’accessibilitat i la connexió de Mataró milloren notablement. Restarem atents per veure si amb aquest nou nus milloren els greus problemes de trànsit dels accessos a Mataró Oest.
29.10.08
"10 anys de protecció civil a Catalunya"
Amb aquest títol s’ha celebrat avui al Prat de Llobregat una jornada organitzada per la FMC i el Departament d’interior de la Generalitat de Catalunya.
Ja han passat 10 anys de l’aprovació de la llei de protecció civil de Catalunya i ara es tracta de veure cóm estem per preparar els propers anys. Tothom ha coincidit que aquesta llei ha suposat un avenç molt important de la seguretat als nostres pobles i ciutats. I la previsió, prevenció i planificació de la protecció civil d’ara no té res a veure respecte fa deu anys.
Des del punt de vista jurídic l’Estatut de Catalunya 2006 representa una novetat molt important en aquest àmbit, ja que la protecció civil passa a ser matèria de competència exclusiva de la Generalitat. I aquí s’ha pogut veure dues posicions diferenciades. Els que creuen que s’ha de promoure una nova llei i els que consideren que la vigent encara té recorregut per millorar l’estatus actual.
Des de la vessant de l’organització de la protecció civil s’ha constat que hi ha una diversitat de models. Uns serveis molt professionalitzats i d’altres amb voluntariat. Una part del país molt rural versus les grans ciutats o Barcelona – un món a part per quasi tot-. Però és evident que tots els agents que operen en el territori ens haurem de posar d’acord i marcar ben clares les regles del joc per fer un bon servei al ciutadà. Ens hi juguem molt en aquesta matèria. També les noves tecnologies han esta objecte de debat. A ningú se li escapa dels avantatges i potencial que representen alhora de detectar i prevenir catàstrofes i calamitats.
En una taula rodona ha participat el sotsinspector Nieto de la Policia Local de Mataró. La nostra ciutat va ser la primera de Catalunya en tenir els plans de protecció civil que la llei exigeix. I seguirem treballant en una tasca discreta, sense fer soroll per estar cada vegada més preparats per fer front a possibles situacions d’emergència.
26.10.08
Festa de la llei de barris a Rocafonda i El Palau
foto: Rubén Carroza
Avui hi hagut festa grossa als barris de Rocafonda i el Palau. Han sigut tres inauguracions les que s'han succeït al llarg del matí. L'oficina de la llei de barris, la inauguració de la gespa artificial en el camp de futbol i finalment el nou aparcament i el parc en el Palau. Una festa que ens ha recordat la voluntat municipal de millorar i transformar els barris a través de totes les eines disponibles.
Sobre la darrera inauguració que és la que em toca més a prop com a president de GINTRA he de dir que el Parc del Palau millora considerablement respecte el d'abans, adequant els seus espais a les necessitats de la gent. Ara i després de tants mesos d'obres toca gaudir-lo i vetllar perquè aquest espai públic del barri es mantingui en bones condicions, perquè aquest espai és de tots i i totes.
El nou aparcament de El Palau ofereix 247 places que donen resposta a la necessitat d'aparcament de la zona.
La inversió pública de l'aparcament i el parc és de 4.100.000 euros i sens dubte és una injecció important pel barri que el millora en molts aspectes.
Sobre la darrera inauguració que és la que em toca més a prop com a president de GINTRA he de dir que el Parc del Palau millora considerablement respecte el d'abans, adequant els seus espais a les necessitats de la gent. Ara i després de tants mesos d'obres toca gaudir-lo i vetllar perquè aquest espai públic del barri es mantingui en bones condicions, perquè aquest espai és de tots i i totes.
El nou aparcament de El Palau ofereix 247 places que donen resposta a la necessitat d'aparcament de la zona.
La inversió pública de l'aparcament i el parc és de 4.100.000 euros i sens dubte és una injecció important pel barri que el millora en molts aspectes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)