Dues peces fonamentals que milloren Rocafonda

En la darrera enquesta que ha encarregat la Diputació de Barcelona per la ciutat de Mataró surten moltes dades, que no difereixen de les anteriors enquestes fetes els anys 2002 i 2004. Centrant-nos en les principals preocupacions dels mataronins trobem en primer lloc la immigració. No és d’estranyar ja que aquesta sortia també l’any 2004 – i s’ha de dir que en l’actual baixa com a percepció negativa- i tampoc no és d’estranyar ja que aquest tema surt en totes les enquestes d’altres municipis, de Catalunya i Espanya.
Des de l’Ajuntament de Mataró ja fa anys que es treballa el tema de la immigració amb la finalitat de ser una ciutat cohesionada i amb convivència.
A banda de l’eina que tenim per treballar aquesta qüestió, que és el pla per la Nova Ciutadania, cal remarcar el paper dels plans territorials que pretenen incidir, optimitzar, i potenciar les actuacions de l’Ajuntament en aquests barris.
L’ esforç que està fent l’Ajuntament de Mataró en els barris de Rocafonda i el Palau a vegades no és prou reconegut per part d’alguns veïns. I tot i les múltiples accions de tot tipus i la forta inversió alguns tenen la percepció que no es fa prou. Penso que d’alguna manera aquesta insatisfacció per part d’alguns està molt estretament relacionada amb el fenomen migratori, ja que tot i ser una realitat general de país és obvi que en aquests barris la major presència de persones immigrants representa una altra realitat que no es dóna en d'altres.
Tot i la dificultat de lluitar contra algunes percepcions, tot i la complexitat del tema de la immigració i la poca capacitat dels ens locals –la llei d'estrangeria no dóna cap competència als ajuntaments- penso que hem de continuar en l’esforç i l’impuls de polítiques de immigració a nivell local.
I sobretot en aquests barris s’ha de continuar multiplicant la intensitat d’acció municipal. En el cas de Rocafonda i el Palau en dues setmanes s’han completat dues peces fonamentals. Per una banda la creació d’un nou equipament amb un casal de la gent gran i l’associació del llibre viu –experiència pionera que fins ara no existia al país -. Encara em sorprèn quan algú diu que falten equipaments a Rocafonda. Deu ser una frase ja instal·lada dels anys 70 i que encara no s’ha actualitzat si tenim en compte: locals de Blai Parera, espai jove de Pablo Picasso, centre cívic, locals Poeta Punsola, equipaments educatius (primària, bressol i adults), CAP i ara Colòmbia.... encara em deixo uns quants més. Quants barris voldrien tenir-los!
Per tant, aquest nou espai municiapl significa més equipaments pel barri i més cohesió social.
Com també és més cohesió social la nova “rambla” de Pintor Estrany, ja que aquesta actuació facilita l’accés i la permeabilitat del barri amb la zona d’equipaments situada a l’altra banda. D’aquí que tot i ser una actuació de millora d’espai públic faci l’èmfasi en la cohesió social perquè hi podrem accedir molt millor que abans a la petanca, al futbol i al metge de família. I això també és fomentar la cohesió social.
Pintor estrany ha passat de “ronda” a “rambla”. Guanyem més espai pels ciutadans en un barri que ho demana a crits, carril-bici, i mobiliari urbà. Millora substancial d’un eix important de barri i ciutat.
Aquestes són donc les polítiques de proximitat que pretenen millorar el nostre entorn però sobretot la vida de les persones. Per conviure millor i evitar fractures de ciutat.